LITERATURA CONTEMPORÀNIA

(SEGLE XIX)
LITERATURA CONTEMPORÀNIA (S.XIX)

Context històric i cultural (p.169)

Característiques del Romanticisme:
◦ Individualisme i subjectivisme.
◦ Llibertat creadora. Imaginació.
◦ Reivindicació dels valors de la literatura popular i
tradicional.
Temes del Romanticisme:
◦ Els sentiments.
◦ El somni.
◦ La natura i el paisatge.
◦ Preocupacions filosòfiques.
 LA RENAIXENÇA
Característiques.
Etapes.
Objectius (p.173)
Jocs Florals
 JACINT VERDAGUER
DADES BIOGRÀFIQUES:
◦ Formació.
 Va néixer a Folgueroles (Osona) el 1845. Va ingressar als deu anys al seminari de Vic
on va adquirir una formació en humanitats, filosofia i teologia.
 Jovenívoles. (Comentari: Cap al vespre).
◦ Època daurada.
 Fou víctima d’una anèmia cerebral. El 1874 s’embarcà com a capellà al vaixell
Guipúzcoa. El 1876, ja refet de la malaltia, s’instal·là al palau del Marquès de
Comillas.
 L’Atlàntida (premiat als Jocs Florals del 1877) i Canigó.
◦ Crisi personal.
 El 1885 va patir una forta crisi espiritual i es dedicà a l’exorcisme i a fer obres de
caritat fins a obtenir deutes importants. Per aquesta raó fou traslladat al santuari de la
Gleva (Osona).
 En defensa pròpia (articles) i Flors del Calvari.
◦ Darrers anys.
 Va morir de tuberculosi a Vallvidrera el 1902.
 Aires del Montseny i Al cel.
 Activitat:
◦ Per què Jacint Verdaguer té un paper decisiu en la història de la llengua i la
literatura catalanes?
JACINT VERDAGUER
 OBRA:
◦ És el creador de la llengua literària moderna.
◦ Va ser capaç de crear un estil propi que combinava
elements populars i cultes.
◦ Poesia lírica
 Poesia patriòtica.
 Poesia religiosa.
 Poesia amorosa (durant els anys de joventut).
◦ Poesia èpica
 L’ATLÀNTIDA
 CANIGÓ
◦ Prosa.
 Rondalles, discursos o articles (En defensa pròpia).
TEATRE ROMÀNTIC
Aspectes que caracteritzen el drama
romàntic.
Mirar pàg. 187 del llibre de text.
ÀNGEL GUIMERÀ
DADES BIOGRÀFIQUES
◦ Va néixer a Santa Cruz de Tenerife el 1845 (mare
canària i pare català)
◦ El 1853 la família s’instal·la al Vendrell, on
Guimerà poc a poc s’anirà adaptant a la llengua
catalana i als nous costums.
◦ Als vint-i-cinc anys, quan la seva família s’instal·là
a Barcelona, ja se sentia un catalanista més.
◦ El 1877 va ser distingit Mestre en Gai Saber als
Jocs Florals.
◦ Va morir a Barcelona el 1924.
ÀNGEL GUIMERÀ
FETS BIOGRÀFICS QUE VAN
CONDICIONAR LA SEVA OBRA
◦ El complex de mestís (Mar i cel).
◦ El fet que els seus pares es casessin quan ell ja
havia nascut. Ell era molt religiós i
conservador.
◦ Va tenir un fracàs amorós per oposició
familiar (Terra Baixa).
◦ http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=1816
4&p_ex=angel%20guimera&p_num=3
ÀNGEL GUIMERÀ
OBRA
◦ Es donà a conèixer com a POETA.
 La poesia de Guimerà s’inscriu dins el corrent romàntic.
 Es caracteritza per la gran varietat de temes, gèneres i estil.
 Les fulles seques. La Santa Espina.

◦ TRAGÈDIA ROMÀNTICA:
 Està escrita en vers (empra el decasíl·lab) i té un to solemne.
 L’acció se situa en un passat llunyà. Però estaran cada cop
més a prop de l’època contemporània.
 Els personatges són molt apassionats, idealitzats i es veuen
obligats a enfrontar-se a unes forces superiors.
 Mar i cel (1888): obra més ben construïda i representativa de
l’època.
ÀNGEL GUIMERÀ
◦ DRAMA ROMÀNTIC DE CAIRE REALISTA:
 Etapa de plenitud literària.
 La seva visió del món continua sent romàntica. Tendència a
idealitzar la realitat. Personatges continuen tenint una actitud
heroica i actuen de forma molt apassionada en els conflictes
amorosos.
 Incorpora tècniques i elements realistes: escrit en prosa, amb
un to natural, ja que l’autor s’aproxima al llenguatge
col·loquial. S’ambienta a l’època de Guimerà i tracta fets
quotidians.
 Aconsegueix trobar un punt d’equilibri entre el corrent
romàntic i realista.
 Maria Rosa (1894); Terra baixa (1896); La filla del mar
(1896).
ÀNGEL GUIMERÀ
La importància del teatre de Guimerà.
Pàg. 194
L’activitat catalanista. Pàg. 190.
REALISME I NATURALISME
Realisme: corrent artístic de mitjan del segle XIX que es
caracteritza per voler representar la realitat immediata fent-ne
una descripció objectiva, sense embellir-la ni idealitzar-la.
Novel·la gènere narratiu predominant.
Característiques:
◦ Reflecteix les transformacions socials de l’època.
◦ Abandó dels temes fantàstics, llegendaris i meravellosos.
Acostament a la realitat immediata.
◦ La trama se centrarà en dos eixos: la descripció de l’ambient
social i l’anàlisi dels protagonistes.
◦ Narrador omniscient.
Naturalisme: alguns autors intenten demostrar que el
comportament dels seus personatges estan sotmesos a unes
lleis semblants a les que regeixen els fenòmens físics o
naturals.
NARCÍS OLLER
DADES BIOGRÀFIQUES
◦ Va néixer a Valls el 1846.
◦ Es va educar a casa de l’oncle matern, un jurista culte.
◦ Als setze anys es traslladà a Barcelona a estudiar Dret
i va exercir la carrera de procurador de tribunals. Ara
bé, la seva autèntica vocació era ser escriptor.
◦ Va començar escrivint narracions de caràcter romàntic
en castellà, però al cap de poc decidí escriure en la
seva llengua, el català, perquè això li permetia retratar
més fidelment la societat de la seva època.
◦ Va morir a Barcelona el 1930.
NARCÍS OLLER
OBRA:
◦ Etapa de transició. La papallona (1882)
 Aspectes romàntics:
 Trama argumental.
 Presència de la casualitat.
 Final moralista.
 Aspectes realistes i naturalistes.
 Descripcions minucioses de l’ambient.
 Explicació dels aspectes biològics i psicològics de la
protagonista.
NARCÍS OLLER
◦ Etapa de consolidació.
 L’Escanyapobres (1884).
 Elements realistes: descripció de la societat rural en vies
d’industrialització.
 Elements naturalistes: estudia el procés de l’avarícia.
 La febre d’or (1890-1892).
 Obra realista: observació, personatges molt versemblants, retrat fidel de
la societat, marc històric molt concret.
 Dividida en dues parts.
 La bogeria (1899).
 Obra més naturalista d’Oller: els tres personatges de la novel·la
discuteixen sobre les teories de Zola.
 Obra més innovadora i moderna:
 Pas del narrador en tercera persona i amb una visió omniscient, a un
narrador en primera persona, intern i limitat.
 La descripció perd relleu en favor de la narració i el diàleg.
◦ Etapa de recerca de noves fórmules narratives.
 Pilar Prim (1905). Intent d’adaptació a les noves fórmules
narratives.