La Renaixença.

Contextualització històrica

Després d’un període d’escassa producció – i en general de baixa

qualitat literària - en català (Decadència XVI – XVIII)

A finals del s. XVIII es produeix:

• Augment demogràfic.
• Millores en la producció agrícola que produeixen capital per a
la industrialització = base del creixement econòmic de la classe social
emergent: la burgesia.
• Paral·lelament es desperta un Interès per la història i la llengua
catalanes.
La Renaixença. El romanticisme

El romanticisme neix com a reacció contra el classicisme:

 crisi de la raó <-> llibertat, originalitat, creació
 artista (= creador), vist com ésser superior
 exaltació de la natura
 ús del mite
evasió de la realitat - passat remot (interès orígens, folklore)
- localitzacions exòtiques
 atracció per la foscor, el caos, la irracionalitat
 interès per les nacions oprimides
La Renaixença.

La Renaixença fa seus alguns trets romàntics,

però no l’hem d’identificar totalment amb el romanticisme.

Trets compartits entre Renaixença i Romanticisme:

 evasió al passat = EM, que significa l’esplendor literària a Cat.
 interès pel folklore = intel·lectuals Renaixença publicaren reculls de
literatura popular tradicional (poemes o cançons, romanços, rondalles...)
 interès pels orígens i destí de Catalunya com a nació oprimida.

El romanticisme s’introduí a Catalunya a través de:

El Europeo(1823 – 24)
 El Vapor (1833 – 1837)

2 revistes cabdals pel moviment de la Renaixença

La Renaixença. Dates i objectius.
La Renaixença
Dates:
 1833 publicació (El Vapor) Oda a la Pàtria de B.C. Aribau
 1877 Verdaguer l’Atlàntida, Guimerà Mestre en Gai Saber J Florals
Objectius:
 recuperar la llengua catalana com a llengua de cultura amb un passat
històric i literari molt important.
 adoptar els corrents representatius de la literatura europea:
Romanticisme (poesia i teatre) i Realisme (narrativa)
 recuperació del català com a llengua literària en els diversos gèneres

Verdaguer - poesia - Oller – narrativa -Guimerà – teatre

 recuperar i crear institucions pròpies que donin suport al projecte
La Renaixença. Els Jocs Florals

Els Jocs Florals van ser una d’aquestes institucions:

 Lema: Pàtria, Fe i Amor
 Premis: englantina viola flor natural
Mestre en Gai Saber
 Importància: contribució a la recuperació de la literatura en català
creació infraestructura editorial
La renaixença: poesia
La Renaixença. Poesia. Jacint Verdaguer
La poesia va ser el primer gènere a normalitzar-se. Convé recordar els
noms de poetes com Joaquim Rubió i Ors, Bonaventura Carles Aribau i
Jacint Verdaguer (1845 – 1902)
◦ Nascut a Folgueroles, 1845. Família pagesa.
◦ estudia al seminari de Vic i és ordenat sacerdot.
◦ essent seminarista participa i guanya premis als Jocs Florals.
◦ 1877 hi triomfa amb l’Atlàntida , - èxit i projecció fora de Cat.
◦ 1866 entra com a capellà a casa del marquès de Comillas.
◦ 1890 retorna d’un viatge a Terra Santa i passa per una crisi personal
◦ es lliura a obres de caritat desmesurades -> deutes amb el marquès
◦ a pràctiques mal vistes per la jerarquia eclesiàstica
◦ Això l’enfronta al bisbe i és suspès de les funcions religioses.
◦ 1898 li restitueixen les facultats eclesiàstiques.
◦ 1902 mor a Vil·la Joana, Vallvidrera.
La Renaixença. Poesia. Jacint Verdaguer
Obra, característiques generals:
 romanticisme patriotisme: amor a Catalunya
 lloa passat històric protagonisme de la natura
 temes: Catalunya, la pàtria, Déu i la fe

Obra lírica:
Dues unitats temàtiques:
 patriòtica: 1888, Pàtria 1901, Aires del Montseny
 religiosa: 1879, Idil·lis i cants místics 1896, Flors del Calvari

Obra èpica: L’Atlàntida : Descobriment d’Amèrica

enfonsament de la mítica Atlàntida
la natura (l’oceà)
Canigó: Orígens llegendaris de Catalunya
El triomf de la religió cristiana
La natura (el Pirineu)