QÜESTIONARI 4. SEGLES IV I XV.

1. CARACTERÍSTIQUES DE L’ÈPOCA: Inici al fi de l’edat mitjana.

-SOCIALS: -Crisi de valors: època de transmissió entre les formes de vida.
-Antropocentrisme: convivència d’una espiritualitat cristiana interioritzada amb actituds escèptiques. S’anul·la el teocentrisme.
-Consolidació de l’hegemonia econòmica i social de la classe burgesa i de les ciutats.
-Evolució dels estats medievals cap a monarquies imperialistes.
-CULTURALS: -L’Edat Moderna es centra en l’humanisme. Treccento (s.XIII) Italià: moviment artístic i cultural. Més endavant dona lloc al Renaixement.
-Innovació cultural i literària. Contactes literaris intensos de la corona Catalanoaragonesa amb el regne de Castella.
-Difusió creixent de la impremta.
-Auge de les universitats.
-Produccions extraordinàries d’obres catalanes.
2. CARACTERÍSTIQUES DE L’HUMANISME:
-CRONOLOGIA I LLOC D’ORIGEN: neix al s.XIV. A Itàlia.
-QUINA CULTURA VALOREN: valoren redescobrir els valors artístics i ètics, volien ressuscitar els ideals de racionalisme, mesura i crítica que trobaven en els
clàssic antics i els van portar a una literatura culta i refinada. Valoren la literatura com art, no només didàctica-moralitzadora.
-DOS AUTORS: -FRANCESCO PETRARCA: autor humanista italià. Autor de Canzioniere, obra més coneguda i influent del poeta. Model d’Horaci. Referent
per a Ausiàs i Metge.
-DANTE ALIGHIERI: autor més medieval. Autor de la Divina Comèdia. Funda l’escola poètica Dolce Stil Novo. Narra un recorregut per l’infern, el
purgatori i el paradís, a la recerca de Beatriu, l’enamorada del poeta. Acompanyat de Virgil en el purgatori.
-BOCCACCIÓ: autor de El Decameró (llatí). Critica les dones, pornografia explícita. Escriu en prosa.
3. L’HUMANISME CATALÀ I LA CANCELLERIA REIAL: s.XIV i XV. A la corona d’Aragó, on vivien els nobles reis.
-To satíric i burlesc respecte a la moral important i influència dels autors italians contemporanis. Continuen sent didàctiques però cada vegada hi ha més
crítiques, humor. Intenten escriure en català com si fos llatí clàssic (dignificar el català). Cort papal d’Avinyó. 3 personatges importants:
-Antoni Canals: traductor de Petrarca. Frare dominicà.
-Joan Marfarit: religiós.
-Felip de Malla: nova manera d’adreçar-se a la gent. Fa conferències erudites en comptes de sermons. Religiós.
-CENTRE HUMANISME CATALÀ: era la Cancelleria Reial (secretaria del rei). Pere el Cerimoniós impulsor de la cancelleria.
-Canceller que redacta els documents oficials de la reialesa, la noblesa o l’estament eclesiàstic de la corona d’Aragó.
-Creada al s.XIII. Hi ha preocupació molt gran per la llengua en que s’escriuen.
-La gent que hi treballa ha de tenir una bona cal·ligrafia i ha de dominar el llatí clàssic, el català i l’aragonès.
-Imitació dels clàssics llatins. Podia ser plagi o còpia del model.
-Pere el Cerimoniós i Martí l’Humà els més importants. Jaume Fernàndez d’Herèdia va ser traductor d’obres d’historiadors grecs.
4. BERANT METGE:
-Neix a Barcelona (1340-1413). Figura de l’humanisme. Vivia al carrer dels especiers, gremi dels metges. Va ser funcionari de la Cancelleria del rei Joan I. Va
ser escrivà i va acabar sent secretari personal del rei. Va gaudir de diners i privilegis fins que el rei va aparèixer mort al bosc, i van acusar als secretaris, és a
dir, a Bernat de la seva mort i de malversació de fons. La reina regent el va fer empresonar. En cas que hagués estat a la presó, Metge hauria escrit la seva
obre mestra, Lo Somni, per guanyar-se el favor del nou rei, cosa que va aconseguir.
-LO SOMNI: gran obra humanística catalana. Obra de molta importància, primera obra en literatura catalana moderna amb la finalitat de gaudir la bellesa
de l’art. Al 1399. Composta per 4 llibres.
-1er llibre: Explica el fet de quan era a la presó. Aparició de l’esperit de Joan I, acompanyat dels personatges mitològics Orfeu i Tirèsies, d’ocells i de gossos
de caça. Temàtica: el problema de l’existència i la immortalitat de l’ànima.
-2n llibre: Joan I afirma que la seva ànima es troba al purgatori i en camí cert d’assolir la glòria.
-3er llibre: Els personatges mitològics que acompanyen a Joan I perquè purgui la seva desmesurada afecció a la música i a l’astrologia. El primer li narra els
seus amors amb Eurídice i el segon pronuncia una violenta diatriba contra el sexe femení.
-4t llibre: Bernat Metge refuta tots els arguments misògins de Tirèsies, fa un elogi de les dones on esmenta les més famoses de l’antiguitat i les reines
catalanes. L’obra acaba amb una original diatriba contra els homes, d’un gran interès des del punt de vista del vestuari i dels costums.
-Està escrita en primera persona. És un diàleg.
-PROPÒSITS DE L’OBRA: autodefensa contra les acusacions de malversació de fons. Justificar-se davant Martí l’Humà per tal que el monarca el readmeti a
la Cancelleria, com va ocórrer. Se li apareix el rei i demostra que és innocent.
-ASPECTES DE L’OBRA: -Presència de personatges de la mitologia clàssica. Modernitat i racionalisme.
-Culturisme, propi dels humanistes.
-Finalitat literària: bellesa de l’art.
-Model de prosa que crea amb sintaxi complexa, llatinitzada i molt diferent de Ramon Llull.
-Obre un debat i es qüestiona la immortalitat de l’ànima.
5. JOANOT MARTORELL:
-MATÈRIA DE BRETANYA (novel3les artúriques):
-AUTOR: Chrétien de Troyes (s.XIII).
-PERSONATGES I PROPÒSIT NARRATIU: Rei Artur i Cavallers de la Taula Rodona. Tenien funció de trobar el Sant Graal (copa on beure vi Jesucrist i té poders
màgics).
-CONCEPTES DE LA CAVALLERIA: defensen el bé, l’Església, els febles, l’honor, el valor, la justícia i la generositat.
-CARACTERÍSTIQUES PRINCIPAS D’AQUESTES NOVEL·LS: caràcter meravellós (mags, dracs, objectes màgics…). Per aquestes coses màgiques el Quixot es
torna boig. Barreja històries cavalleresques i amoroses.
 NOVEL·LES DE CAVALLERIES NOVEL·LES CAVALLERESQUES
Època, autors i obres Segles XII-XIV. Novel·les artúriques, Chrétien de Troyes, Blandín de Cornualla Segle XV: Tirant lo Blanc i Curial e Güelfa.
Personatges Arquetípics, protagonistes plans i esquemàtics. No malalties ni debilitats en Psicològicament més complexos. Herois amb sentiments i
els herois, només virtuts i capacitats sobrenaturals. comportaments humans. Valents i nobles.
Temps narratiu Llunyà i poc concret. Proper al lector de la novel·la.
Escenaris Indrets exòtics, llunyans i imaginaris. Llocs geogràfics concrets i localitzables. Ambientació més
realista.
Història No personatges ni episodis històrics. Personatges reals i episodis històrics.
Elements màgics Dracs, fades, mags, encantaments… Aparició esporàdica.
Amor, humor i erotisme Amor cortès. Dama idealitzada. No còmics ni eròtics. Amor cortesà però tmb burgès. Elements còmic i eròtics.
Llengua i estil Registre elevat, culte. Expressió estereotipada. Diferents registres. Es busca el realisme i la naturalitat.
-VIDA Neix i viu a Gandia, València. Família benestant (rica) però es va anar arruïnant. Va viatjar molt. Va tenir problemes i tenia caràcter violent, se sap
per les seves lletres de batalla (eren com una carta per sol3licitar un combat). Viu a Bretanya. S’inspira dels llibres de cavalleries d’allà. Té discussions amb
el seu cosí per la seva germana i es repten en un combat a mort per la seva germana. Però l’altre no es presenta.
-TIRANT LO BLANC: al 1940, es va publicar pòstumament (després de la mort de l’autor) i va tenir gran èxit de lectors, va ser reconegut per Cervantes:
-PRESTIGI LITERARI (CAUSES): -Novel·la total: moltes gèneres literaris (amorós, històric, cavalleresc, eròtic i d’aventures). Personatges amb evolució.
Trama argumentalment rica i complexa.
-Realisme: personatges realistes, creïbles, psicològicament més complexos i diferents registres de la llengua.
-Incorporació de notes humorístiques i de l’erotisme. Punt de vista femení. Interès per la salsa rosa.
-Novel·la versemblant (creïble) i moderna (parla de diners).
-RESUM: l’argument el dividim segons la zona geogràfica per on passa Tirant:
-TRIANT A ANGLATERRA: alliberament d’Anglaterra per Guillem de Varoic, esdevé el millor cavaller del món.
-TRIANT A SICÍLIA I RODES: esdevé militar modern i arregla el casament entre Felip i Ricomana, i l’infant Felip. Posa fi al setge de Rodes.
-TIRANT A L’IMPERI GREC, ANADA I TORNADA: a Constantinoble per lliurar-se dels turcs i lluitar contra el Gran Turc i el Soldà. Troba l’amor de Carmesina.
Intenten posar fi als 100 anys, però Tirant i Carmesina moren, són enterrats a Bretanya.
-TIRNAT AL NORD D’ÀFRICA: naufraga, servei del Cabdillo, allibera el rei de Tremicén. Evangelitza els musulmans, capità i retroba a Plaerdemavida.
6. CURIAL E GÜELFA:
-Anònima. Sembla que va ser escrita i va desaparèixer fins que el troben a Madrid al s.XIX. És del s.XV. Se l’atribueixen a un camarlenc del Rei Alfons.
- Realisme i versemblança. Novel·la total, cavalleresca. Influències franceses i italianes, castellanes i llatines.
-Temps real i proper.
-Temàtica amorosa, sentimental, cavalleresca. Novel·la d’aventures. Menys moderna que Tirant (més medieval).
-RESUM: obra moresca, situada al nord d’Àfrica. Psicològica per la complexitat dels personatges. Monòlegs interiors per saber com pensen. 1a perosna:
-1er LLIBRE: comença presentant a Curial (17 anys), joves sense fortuna, orfe de pare. Servei del marqués de Montferrat. S’enamora de la seva germana,
Güelfa (15 anys). És viuda, li ajuda donant-li diners, per ser un bon cavaller i poder ser digne del seu amor. L’administratiu d’ella li dona. Se’n va cap a
Àustria i ajuda a una comtessa condemnada a l’adulteri. Curial defensa el seu amor. Guanya la batalla i la comtessa li ofereix la ma de la seva filla, Laquesis,
però ell la rebutja. Ella es tanca en u monestir .
-2n LLIBRE: Ella li dona una altre oportunitat. Però una donzella el vigila. Per rumors falsos es pensa que li està enganyant i li deixa de donar diners.
-3er LLIBRE: Ell se’n va a Montferrat deprimit i una tempesta porta a la nau a Trípoli, on un moros maten a la tripulació i empresonen al Curial. Acamar es
suïcida perquè el seu amor per Curial no es correspost. Torna a Montferrat i guanya un torneig anònimament i per tant tmb l’honor. Güelfa l’accepta i es
casen.
QÜESTIONARI 5. AUSIÀS MARCH:
1. EQUIPARACIÓ SENTIT OBRA POÈTICA D’AUSIÀS AMB RAMON LLULL: Llull va ser un autor que va superar la disglòssia entre el llatí i el català. Doncs
March és el primer autor català que supera la disglòssia a nivell poètic. Fins aleshores, la poesia culta s’escrivia en occità o provençal, i ell, voluntàriament,
deixa l’occità i escriu en català.
2. ASPECTES QUE EL FAN PIONER A AQUEST POETA MEDIEVAL:
-Trenca amb la temàtica dels trobadors, la deixa de banda (a l’amor cortès) i comença a parlar dels grans temes de la condició humana (poesia més
filosòfica). Es conscient que se separa de la temàtica trobadoresca i hi ha un vers on ho diu.
-Català ric. Fa servir imatges visuals. Estil directe i versos decasíl·labs amb censura a la 4a. Poesia evoluciona. Moltes metàfores.
-És capaç de crear un estil propi (és original) i fer una poesia que sembla sincera (temàticament i estilísticament). Es separa dels trobadors però de la forma
de poesia no. Poesia amb to íntim i els maldecaps de l’amor els transmet en la poesia.
3. BIOGRAFIA: de jove era cavaller i va participar en campanyes militar (tmb contra pirates). Era de família noble i de més gran, el rei li va donar la feina de
falconer major. Es va casar dues vegades, la primera amb la germana de Joanot Martorell, la segona amb Joana Escorna. Mor a valència. 5 fills il·legítims.
-OBRA POÈTICS: rebutja la idealització de la dona i valora la dona intel·ligent.
-POESIES CONSERVADES: 128, 10.000 versos.
-COM LES CLASSIFIQUEM:
1. PER ORDRE CRONOLÒGIC
2. PEL SENYAL QUE UTILITZA:
-CARACTERÍSTIQUES DELS CANTS D’AMOR:
-RESPECTE EL TEMA AMORÒS: 2 tipus: està l’amor carnal (físic) i l’espiritual (idealització de l’amor). Creu que és millor l’espiritual, però creiem en el carnal.
-RESPECTE L’ESTIL: estil directe i provocatiu. Sentiments d’amor. Poeta filosòfic, de lectura difícil, escriu amb estrofes de 8 versos de 10 síl·labes cada vers.
Fa llargues i complexes comparacions i dramàtiques.
-RESPECTE L’ÚS DEL SENYAL: era la manera d’amagar el nom de l’amant. Els utilitza tal i com ho feien els trobadors.
1. Plena de Seny 2. Llir entre cards 3. Oh folla amor 4. Amor, Amor
-CARACTERÍSTIQUES DEL CANT ESPIRITUAL: un dels últims poemes. Versos sense rima. S’adreça a Déu amb por d’haver pecat en la seva vida amorosa i
demanant-li que se l’endugui cap a l’altra vida.