·FONÈTICA: és la branca de la lingüística que estudia els sons que utilitzem els éssers humans quan ens comuniquem

oralment, sons que produïm amb el

nostre aparell fonador.
Un cop l'aire ha superat les cordes vocals, els sons sonors són modulats per la laringe, pel nas i per la boca, que actuen com a ressonadors de les vibracions
que produeixen les cordes vocals. Segons la posició de l'úvula, que es troba al final del paladar tou, l'aire anirà majoritàriament o completa cap al nas o
completament cap a la boca. En el primer cas, obtindrem sons nasals, mentre que en el segon parlarem de sons orals. Al nas, l'aire ja no troba cap obstacle
més abans de ser expulsat. A la boca, en canvi, l'aire troba eventualment obstacles diversos. Segons els òrgans bucals que intervenen en l'articulació del
so, el volum de la cavitat bucal queda modificat, cosa que condiciona d'una manera o d'una altra el pas de la columna d'aire i, per tant, distingeix entre
sons consonàntics diferents.
-La fonètica distingeix dos tipus d'òrgans bucals.

 Òrgans passius (fixos): dents superiors, alvèols dentals i paladar dur.

 Òrgans actius (mòbils): llavis, llengua (àpex, predors, dors i postdors), vel del paladar.

-Distincions fonètiques entre sons vocàlics i sons consonàntics:

 Quan articulem un so vocàlic, l'aire que ve dels pulmons i passa abans per la laringe no troba cap impediment abans de ser expulsat, mentre que,
en produir un so consonàntic, l'aire és interromput totalment o parcial a la cavitat bucal. Els sons vocàlics constitueixen el nucli de la síl·laba. Els
sons vocàlics sempre són sonors.

-SONS VOCÀLICS: a classificació i la descripció fonètiques de les vocals depenen de dos aspectes.

1. Grau d'obertura: Segons si obrim més o menys la boca a l'hora d'articular un so vocàlic, distingirem entre:

 vocals tancades à [i] [u]

 vocals semitancades à [e] [o]
 vocal mitjana à [ə]
 vocals semiobertes à [ɛ] [ɔ]
 vocal oberta à [a]

2. Localització: En funció de la posició de la llengua en la cavitat bucal, podem classificar les vocals en:

 vocals anteriors (o palatals) à [i] [e] [ɛ];

 vocals centrals à [a] [ə];

-CONTACTES VOCÀLICS: Quan dues vocals es troben en contacte en una mateixa paraula, pot ser que formin un diftong o bé que formin d’un hiat. Tot
plegat dependrà de les vocals que es trobin en contacte, segons que siguin vocals dèbils (i, u) o bé vocals fortes (a, e, o). Quan es tracta d’un diftong, les
dues vocals en contacte formen part de la mateixa síl·laba i, per tant, mai no les separarem. Si, per contra, el que tenim és un hiat, aleshores les dues
vocals en contacte s’han de separar perquè pertanyen a síl·labes diferents.

-Diftong: Les dues vocals en contacte formen part de la mateixa síl·laba i, per tant, mai no les separarem.

 CREIXENT: vocal dèbil + vocal forta.

1. Q/G1 + u que es pronuncia + vocal.
2. Vocal + i/u àtones + vocal forta.
3. (H)i/u àtones a principi de paraula + vocal forta.
 DECREIXENT: vocal forta + vocal dèbil.

-Hiats: quan hi ha dues vocals, es separen.

Vocal forta + vocal forta.
Consonant (menys Q/G4) + vocal dèbil + vocal forta.

-Triftong: Es tracta d’un cas especial en què tres vocals es troben juntes a la mateixa síl·laba i, per tant, no es poden separar. De fet, un triftong és la
combinació d’un diftong creixent i d’un diftong decreixent en una mateixa síl·laba. Així doncs, hi haurà una vocal forta entre dues vocals dèbils. Exemples:
dè-ieu, Al-guai-re, a-de-qüeu.

-PUNT D’ARTICULACIÓ: punt anatòmic on el canal d’aire troba obstacle, en la cavitat oral, en produir-se el so.
-BILABIALS: dos llavis.
-LABIODENTALS: les dents i el llavi superior.
-DENTALS: la llengua i les dents.
-ALVEOLARS: la llengua i els alvèols superiors.
-PALATALS: la llengua i el paladar dur.
-VELARS: la llengua i el vel del paladar.

-MODE D’ARTICULACIÓ: manera com es produeix la interrupció de l’aire.

-OCLUSIUS: quan hi ha contacte total entre dos òrgans.
-FRICATIUS: si hi ha aproximació entre dos òrgans.
-AFRICATS: si es dona contacte i aproximació en dos temps.
-APROXIMANTS: aproximació entre els òrgans sense interrompre totalment el corrent d'aire
-LATERALS: qual l’aire és conduit pels costats de la cavitat bucal.
-VIBRANTS: si hi ha un contacte breu i reiterat entre els dos òrgans.
-NASALS: una part de l’aire surt pel nas.
·MODERNISME
·CONTEXT: finals segle XIX fins al segle XX. Va ser:
-Una reacció contra la cultura burgesa.
-La constatació d’un divorci entre l’artista, rebel i individualista, i la societat, gregària i conservadora.
-Reivindicació de la bohèmia com a forma de vida.
-Consciencia de modernitat i ruptura amb el passat. En català, trencament amb les idees burgeses i regionalistes de la Renaixença.
-Celebració constant de la novetat.
-Simbolisme o decadentisme.
·MODERNISME CATALÀ:
-Dues tendències:
Regeneracionsime: preconitzava un canvi social i polític per a regenerar la societat, també vessant individualista.
Esteticisme: fonamentava la transformació de la societat en el paper primordial de l’art.
-Dues estapes:
1892-1900: combativa. Divulgar les idees en 4 revistes: Avenç, Catalònia, Els Quatre Gats i Pèl i Ploma.
1900-1911: més literària i menys ideològica. Assimilat per la burgesia catalana. Revista més significativa va ser Joventut.

·SANTIAGO RUSIÑOL
·TEATRE MODERNISTA
-Teatre simbòlic: Maurice Maeterlinck, tendència antirealista que va ser molt important en poesia i intenta reflectir els estats d’ànim subjectius.
-Teatre regeneracionista: Henrik Ibsen, teatre de denúncia, l’individu s’enfronta a la societat.
·BIOGRAFIA: neix a BCN al 1861, un dels personatges més emblemàtics del Modernisme.
-Polifacètic: dramaturg, poeta, novel·lista, pintor i activista cultural.
-Provinent de l’altra burgesia catalana i representant de la bohèmia daurada.
-Membre destacat del grup Els Quatre Gats i organitzà les Festes Modernistes a Sitges.
-Morí el 1931 a Aranjuez mentre pintava els jardins.
·OBRES:
-CAIRE SIMBOLISTA: L’alegria que passa (1891) i El jardí abandonat (1900).
-TEATRE DE DENÚNCIA: L’heroi (1903) sobre guerres colonials.
-OBRES HUMORÍSTIQUES I COSTUMISTES: les més conegudes. Els jocs florals (1902), L’auca del senyor Esteve (1907).
-NOVEL·LA HUMORÍSTICA: El català de la Mancha (1914) i La Niña Gorda (1917).

·VÍCTOR CATALÀ
·NOVEL·LA MODERNISTA CATALANA:
-S’inicià amb Els sots feréstecs de Raimon Caselles (1901) i s’acabà amb La vida i la mort d’en Jordi Fraginals, de Josep Pous i Pagès (1912).
-En les novel·les és un personatge sol enfront de la societat, se simbolitza la situació de l’artista modernista enfront de la societat catalana.
-Temàtica tracta del fracàs de l’artista per ordenar la realitat, sigui, una massa hostil, o bé la naturalesa destructora, instintiva i caòtica de la novel·la rural.
·BIOGRAFIA:
-Pseudònim de Caterina Albert i Paradís.
-Neix a l’Escala al 1869.
-Considerada la gran novel·lista del Modernisme català.
-Autodidacta, es dedicà des de molt jove a la pintura i a l’escriptura.
-Pseudònim degut a la voluntat de mantenir en secret la seva identitat, arran de l’escàndol que ocasionà el seu monòleg La infanticida (1898); però també
va obeir a un distanciament respecta la literatura femenina de l’època, massa autobiogràfica.
-Mor a l’Escala al 1966.
·OBRES PRINCIPALS:
-La més destacada: SOLITUD: a la revista joventut. 1904 i 1905. Mila, acabada de casar amb un home sense voluntat, es troba fent d’ermitana enmig d’una
naturalesa que li és hostil. El Pastor Gaietà la farà reconciliar-se amb el paisatge que l’envolta, però sense èxit.
-Drames rurals (1902).
Un film (3000 metres), 1918.
·LLENGUA I ESTIL: llenguatge ruralista i barroc.

·FIGURES RETÒRIQUES