CATALÀ- 3r TRIMESTRE

ORTOGRAFIA

T.6. La B i la V:

 S’escriu B davant de –BL- -BR-

 S’escriu B darrera de M, i V darrera de N
 S’escriu B quan paraules de la mateixa família hi ha mots amb P, i s’escriu V amb mots de la família que
tinguin U.
 Excepcions: tramvia i circumval·lació.
 En els verbs, s’escriu amb V, el passat –ava; el perifràstic vaig, vas, va...; el verb haver.
 S’escriuen amb B els verbs TROBAR, ARRIBAR I ACABAR.

Hi ha paraules que segons vagin amb B o V canvien el seu significat. Ex: Baca, Vaca

T.7 La essa sorda i la essa sonora:

S sonora: quan les cordes vocals vibren. S’escriu amb s quan es entre vocals i amb Z a començament de paraula,
darrera de consonant. Excepcions: dins, fons i trans...

S sorda: quan les cordes no vibren. S’escriu amb s, ss (entre vocals), c (davant de E i I) i ç (davant de a, o,u i a final
de mot).

T.8 Les grafies G/J, X/IX, TX/IG:

 g/j  S’escriu G davant de E,I i J davant de A,O,U. Hi ha excepcions: paraules amb –jecc, -ject o del verb
jeure.
 x/ix  s’escriu IX després de a,e,o,u. S’escriu X a principi de mot, darrere de consonant, darrere de i i de
diftongs au, iu.
 Tx/ig  a principi i enmig de paraula escrivim TX, i a final de paraula segons si els derivat s’escriuen amb
tx amb TX i si els derivats s’escriuen amb G, TG o J, TJ escriurem amb IG.

GRAMÀTICA

T.6 Tipus de verbs:

El sintagma verbal d’una oració està formada per un verb i els seus complements verbals. Fa la funció de Predicat.
Poden haver verbs de diferents tipus:

 Copulatius: ser, estar i semblar. El seu complement seria un Atribut. Predicat Nominal
 Predicatius: són els que tenen significat i es refereixen a una acció del subjecte. Són tots els demès.
Predicat Verbal. Podem classificar-los en:
1. Transitius: accepten un complement sense preposició, amb el qual tenen significat. Un CD.
2. Intransitius: no accepten cap CD.
3. Pronominals: es conjuguen amb un o més pronoms febles. Ex. Haver-hi, queixar-se, acostumar-
se...
T.7. Complements del Verb: CD i CI

El predicat d’una oració esta format per un Verb, que és el nucli i alguns sintagmes que fan de complements del
verb. Els complements poden ser:

 Complement directe
 Complement indirecte
 Atribut
 Complement predicatiu
 Complement de règim verbal
 Complement circumstancial

El CD és un sintagma nominal i és l’objecte o persona que rep l’acció del verb. Passar oració d’activa a passiva.

Es pot substituir per els pronoms febles : el, la els o les si és determinat o en si és indeterminat. Si es neutre se
substitueix per HO.

El CI és qui rep la conseqüència del verb. És un sintagma preposicional amb la preposició A o PER A. Se substitueix
per el pronom LI (singular) o ELS ( plural).

T.8. Complement Atribut:

Complementa els verbs copulatius: SER, ESTAR I SEMBLAR. Es substitueix per HO. Si el atribut és determinat EL,
LA, ELS, LES.

LÈXIC

T.6. Locucions i frases fetes:

Són expressions de caràcter popular, que tenen un sentit figurat. Sempre tenen el mateix significat i no es poden
traduir al peu de la lletra en un altre idioma. Ex: anar de bòlit, anar de mal en pitjor...

Per diferenciar entre locucions i frases fetes hem de mirar l’estructura. La locució està formada per sintagmes i la
frase feta es una oració amb verb.

T.7. Els refranys:

Un refrany és una frase que exposa una idea de la que podem treure una conclusió, ensenyament o una norma de
conducta. A vegades els refranys es poden interpretar de diferents maneres ja que normalment expressen idees
més profundes del que es pot pensar.

Reflecteixen la manera de fer, de ser i la saviesa dels pobles. Fan referència a tots els aspectes de la vida.

Els refranys normalment estan escrits en dues parts separades per una coma.
 LLENGUA I SOCIETAT

T.6. Els segles XVI, XVII i XVIII:

Durant els segles XVI i XVII el català continua sent la llengua oficial de la corona, però comença a disminuir ja que
el 1479 s’havia unit la unió de les corones d’Aragó i de Castella, i des del 1516 al 1700 el tron estava en mans de la
dinastia castellana dels Àustria. Per això, el castellà s’introdueix a la corona i es comença un procés de
castellanització, gràcies a la impremta, literatura, predicació en castellà...

A principis del segle XVIII mor Carles II, dels Àustria, sense descendents i es produeix la Guerra de Successió
(1701-1714) entre els partidaris de Carles i els de Felip V. Guanya Felip V, de la dinastia borbònica i instaura els
Decrets de Nova Planta: elimina les lleis i les institucions de Catalunya i es prohibeix el català a la via pública.

A partir del segle XVI i fins al XVIII l’ús culte del català disminueix, tant oral com escrit. Hi ha menys escriptors i
menys obres de qualitat. L’autor més rellevant és Francesc Vicent Garcia, Rector de Vallfogona. Va fer dos estils
molt diferents de literatura:

1. Poesia elegant i artificiosa

2. Poesia satírica, desvergonyida i escatològica (que parla de caques)

Tot i així, el català es manté viu en aquests anys perquè la gent del poble el parla. Es creen cançons, romanços,
rondalles, llegendes... com a literatura.

T.7. S.XIX. La Renaixença i els jocs florals:

En aquest segle el català casi havia desaparegut als llocs de prestigi menys al teatre i la literatura religiosa. Amb la
mort de Ferran VII el 1833 s’obre una nova etapa: s’impulsa la industrialització i la politica comercial catalana.
Apareix un nou moviment que defesa la identitat i cultura catalanes. S’anomena Renaixença.

La Renaixença és un moviment burgès que reivindica les cultures nacionals i el retorn a l’esplendor de l’edat
mitjana. Com que el català era llengua de prestigi en l’època medieval, aquest moviment mostra el català com a
llengua de cultura. El 1859 es restableixen els jocs florals: concursos literaris de les millors obres en català. Cal
destacar Jacint Verdaguer, poeta; i Àngel Guimerà, dramaturg, que va portar el teatre català al màxim nivell deq
qualitat.

També apareixen estudis per la llengua catalana, per gramàtica, propostes ortogràfiques i noves paraules.

T. 8. Els gèneres interpretatius: l’article d’opinió.

Els gèneres interpretatius són textos en que els autors expressen les seves opinions. Tracten de temes molt
variats i poden referir-se a l’actualitat o altres temps.

 L’article: és un escrit en què l’autor expressa la seva opinió personal sobre alguna cosa. Hi ha un títol de 3
o 4 paraules i pretén despertar l’ interès.
 Columna: escrit diari i periòdic d’un col·laborador sobre algun tema d’actualitat.
 Editorial: article signat per la direcció del diari, revista, i és parla de la seva ideologia.
 LITERATURA

T.6. La poesia:

La lírica és el gènere literari en el qual l’autor expressa els seus sentiments. Té un to íntim i emotiu.

Un component bàsic de la poesia és la rima, que dona musicalitat.

RIMA: coincidència dels sons al final dels versos. Pot ser assonant (nomes es repeteixen vocals) o consonant
(nomes es repeteixen consonants). Segons el nombre de síl·labes els versos son d’ART MAJOR (+de8) o d’ART
MENOR (fins a 8). Es representen amb minúscula els d’art menor i majúscula els d’art major.

El sonet té 14 versos, distibuits en 2 quartets i dos tercets. El nombre de síl·labes es variable.

T.7. El conte:

És un text narratiu que es distingeix de la novel·la, rondalla, noticia... perquè té aquestes característiques:

 És curt
 Descriu una única situació, no gaire complexa
 Dóna pocs detalls dels personatges
 Els temps són limitats i els espais reduïts.
 Hi predomina l’acció, que de seguida arriba al desenllaç
 Narrador en 1a persona
 Oral

El tema és la idea que ens vol transmetre l’autor. Normalment veiem el tema quan hem acabat de llegir el conte.

L’argument és els fets que passen a la narració.

El conte ha de provocar curiositat en el lector, ja que és curt. Normalment tenen un final sorprenent.