Professional Documents
Culture Documents
EL TEXT DESCRIPTIU
Explica de manera detallada i ordenada i través del llenguatge sobre les
característiques d’una persona, d’un objecte, d’un lloc o d’una realitat
amb l’OBJECTIU que altres persones els puguen conèixer, identificar o
imaginar
3
4
TIPUS DE DESCRIPCIÓ
Segons la PERSPECTIVA que adopte l’emissor, les descripcions són:
L’emissor reflecteix el que veu de L’emissor presenta els aspectes que més li
manera neutra, sense manifestar interessen de la realitat que descriu i
els seus sentiments. Llenguatge destaca les impressions i opinions que li
precís i rigorós. Finalitat informar. produeix. Llenguatge expressiu. Finalitat
evocar emocions.
L’ORDRE EN LA DESCRIPCIÓ
Les DESCRIPCIONS es basen en l’observació i la selecció dels trets més
característics de la realitat que es descriu. Aquests trets solen
presentar-se seguint un ORDRE, que variarà segons la realitat descrita
i la intenció
De dins cap a fora (descripció ciutats i edificis): PROSOPOGRAFIA: aspectes generals (estatura,
l’exterior, l’interior... De primer pla al fons complexió...), aspectes concrets (faccions, cabells, ulls,
(descripció paisatges): en primer terme, darrere, extremitats...) i altres elements més externs (vestimenta,
al fons... De dreta a esquerra / De dalt a baix pentinat). ETOPEYA: caràcter o forma de ser, actitud,
(descripció d’estances): darrere de, al costat, a la relació amb els altres, aficions, gustos... RETRAT: combina
dreta, a l’esquerra, baix, dalt... descripció física i descripció psicològica.. CARICATURA:
aspectes físics i morals d’una persona presentats de manera
exagerada, amb una finalitat humorística i crítica.
EXEMPLES DESCRIPCIÓ DE PERSONES
7
PROSOPOGRAFIA ETOPEYA
EXEMPLES DESCRIPCIÓ DE PERSONES
8
RETRAT CARICATURA
CARACTERÍSTIQUES LINGÜÍSTIQUES
9
CARACTERÍSTIQUES EXEMPLES
Adjectius qualificatius (nom + adjectiu o adjectiu + Arrossegant un artístic cofre, una arca
noms) que expressen qualitat del que es descriu preciosa
Sintagmes preposicionals (nom + preposició + nom) Un arbre del bosc
Verbs copulatius (ser, estar, semblar i parèixer + Un artístic cofre, que semblava molt pesat
atribut) que assignen característiques a allò que es
descriu
A la dreta, a l’esquerra, al centre, ací, allà,
Connectors espacials per a situar el que es descriu amunt, avall, prop, lluny, a la vora, al
costat de, a un cantó...
Símil (comparació entre dos conceptes) i Metàfora Set baldes daurades, com les bandes d’una
(designar una realitat amb el nom d’una altra a la bandera. És una arca preciosa coberta
qual s’assembla) per uns estranys laberints (ornaments)
RELACIONES SEMÁNTICAS ENTRE PALABRAS: Hiperonimia ,homonimia e
hiponimia. 10
b) Hiponimia
Cada una de las palabras que se pueden incluir dentro del término general o hiperónimo.
Es, por tanto, la relación inversa: margarita, tulipán son hipónimos respecto de flor.
HOMONIMIA
El lenguaje es un campo muy amplio que incluye una serie de interesantes 11
aspectos por medio de los cuales la comunicación se hace posible, sin embargo,
a pesar de que la intención de comunicación siempre está presente, en algunas
ocasiones el mismo lenguaje no es claro y tiene diferencias, aunque sus sonidos
sean los mismos. Este es el caso de la homonimia.
https://prezi.com/6sbqalngralh/sinonimiaantonimiahiperonimia-e-hiponimia/
Existen dos tipos de homonimia: 12
• Homofonía: en este caso se utilizan palabras homófonas las cuales
son aquellas que suenan de la misma manera pero que se escriben
totalmente diferente. Un ejemplo de homofonía lo podemos observar en
las palabras vaya (del verbo ir) y valla (un aparto que funciona como una
cerca).
• Homografía: la homografía está compuesta por palabras
llamadas homógrafas las cuales se caracterizan por escribirse de
la misma manera y pronunciarse igual pero que sin embargo
tienen significados diferentes. Por ejemplo: banco (institución donde se
realizan tramites monetarios) y banco (un lugar para sentarse).
Diptongos
¿Qué es un diptongo?
Son dos vocales diferentes que se pronuncian en una misma sílaba. Ejemplo: aire.
¿Cuándo se acentúan? Pues siguen las reglas generales de acentuación, aunque:
• Si el diptongo está formado por una vocal cerrada (i, u) y una abierta (a, e, o), será la
vocal abierta la que se tilde. Si el diptongo está formado por una vocal abierta y una
cerrada se sigue el mismo criterio. Ejemplos: baile, arrasáis, camión.
• En el caso de que el diptongo lo formen dos vocales cerradas será la segunda de
ellas la que se tilde. Ejemplos: constituís, rehuís.
Triptongos
¿Qué es un triptongo?
Tres vocales juntas en una misma sílaba. En este caso debe ser una vocal abierta
precedida y seguida de una vocal cerrada.
¿Cuándo se acentúan? Siguen las reglas generales de acentuación, además de:
• Si el acento cae sobre una de las vocales cerradas, se tilda, pero no se considera
triptongo. Ejemplos: veíais, asumíais.
• Si el acento cae sobre la vocal cerrada es esta la que se tilda. Ejemplos: liéis,
despeguéis.
Hiatos 15
¿Qué es un hiato?
Un hiato son dos vocales que van seguidas en la palabra, pero sin embargo, forman parte
de vocales distintas. Ejemplo: Jaén, león.
¿Cuándo se acentúan? Siguen las reglas generales de acentuación, aunque:
• Si el hiato no está formado por dos vocales abiertas o cerradas, es decir, está formado
por una vocal abierta a la que precede o sigue una vocal cerrada tónica, esta siempre
se tildará. Ejemplos: Saúl, orografía.
16