UNITAT 2

1. El text descriptiu

Descriure és expressar detalladament com és un objecte,

una persona, un animal, un lloc, un ambient…

Per fer una descripció cal observar bé allò que volem descriure, triar-ne els
trets característics, exposar-los d’una manera ordenada i fer servir un
llenguatge precís.

1.1.Característiques del text descriptiu

La descripció sempre segueix un ordre, que triem d’acord amb el que pugui
ajudar més al lector a fer-se una idea més clara d’allò que descrivim; per
exemple, del general al particular, de dreta a esquerra, de dalt a baix, de dins a
fora, del passat a l’actualitat, del que veiem al que sentim o a la sensació que
ens provoca…

Pel que fa a la llengua, la descripció es caracteritza per utilitzar els recursos

següents:

- Temps verbal present o imperfet: El

banjo és un instrument de corda; L’ o b j e c t i u
Garfi era un home alt i prim. d’una descripció és que
el lector es faci una idea
- Verbs ser, estar i semblar i verbs mental precisa d’allò que es
tenir i haver-hi: El magraner és un descriu. Per això, es fan
arbre dens; tenia les potes servir molts adjectius.
lleugerament tortes.

- Abundància de noms caracteritzats per un complement, que pot ser:

▪ Un adjectiu: voltor negre.

 ▪ Un sintagma preposicional (preposició + nom): instrument

de corda.
▪ Una oració adjectiva: l’or és un metall que tothom coneix.
▪ Un altre nom: capità Garfi.

- Ús de comparacions: fi com la seda.

- Ús d’un lèxic precís. No és el mateix dir La magrana és més o menys

rodona que La magrana té forma globosa.

1.2.El retrat

El retrat és la descripció d’una persona. Aquesta

descripció pot ser física, psicològica o ambdues alhora.

La descripció física fa referència a l’aspecte extern d’una persona i pot ser

general (edat, alçada, constitució) o d’alguns aspectes concrets (cabells, ulls,
nas, boca).

La descripció anímica o psicològica fa referència al caràcter, l’estat d’ànim,

els gestos, la manera de comportar-se o relacionar-se amb els altres, la
manera de parlar…

Un retrat pot combinar tots aquests elements. I sovint els trets físics serveixen
per donar pistes sobre el caràcter.

La manera com vesteix, l’ambient en què es mou, les activitats que fa i, fins i
tot, els objectes personals que té, també ens donen informació sobre una
persona.

El retrat es pot referir a un personatge real com a un personatge de ficció. Per

tant, podem trobar retrats en textos diferents: en un reportatge, en una
entrevista, en un conte o una novel·la, etc.

 FEM-HO AIXÍ:

Guia per fer una descripció física i psicològica d’una

persona:

● Aspecte general.
● Aspectes físics concrets: cara, mans, ulls, cabells, etc.
● Com va vestida.
● Com és de caràcter.Què fa habitualment.
● Què li agrada i què no.
● Com el veuen els altres.

1.3.La descripció de llocs i ambients

La descripció de llocs consisteix a explicar com és físicament un lloc

determinat, de quins elements consta, quines proporcions té, per quines
característiques destaca, etc. També pot incoporar la descripció de l’ambient,
és a dir, el que comunica un lloc determinat, en un moment donat (pau,
tranquil·litat, nerviosisme, por…). En aquest cas és important saber suggerir les
sensacions que transmet el lloc a partir del que es veu, dels sorolls, de les olors
o de la gent que hi ha.

1.4.El punt de vista

La descripció pot ser de dos tipus, segons el punt de vista de qui escriu:

- La descripció objectiva és un text informatiu que explica la realitat amb

un llenguatge precís, sense ambigüitats. Sol aparèixer en textos
especialitzats, com ara enciclopèdies, diccionaris, treballs de recerca.
Per això, hi trobarem termes especialitzats i un llenguatge impersonal.

 - La descripció subjectiva presenta una visió personal de la realitat.

L’autor fa una descripció basada en la seva opinió i els seus sentiments.
Aquest tipus de descripció és característic dels textos literaris, i pot voler
transmetre emocions. Com que el llenguatge de les descripcions
literàries és personal i expressiu, conté recursos retòrics: comparacions,
metàfores, frases fetes…

2. L’ús de la coma

La coma és un signe de puntuació que utilitzem amb les funcions següents:

● Separar els elements juxtaposats d’una enumeració. Abans de l’últim

element de l’enumeració no es posa coma si hi va i, o, ni:

- La faldilla de l’Aina era ampla, llarga i virolada.

● Marcar una pausa abans de les conjuncions però i sinó:

- Aquella camisa era massa curta, però era la que m’agradava

més.
- No era vell, sinó que l’havien caracteritzat.

● Delimitar diferents parts de l’oració, per facilitar la lectura:

- Després de molts anys, l’Albert i la Mercè es van retrobar.

- A partir del 2016, la llei s’haurà d’adaptar a la normativa europea.

● Evitar ambigüitats:

- Si no ve, a les cinc marxarem.

- Si no ve a les cinc, marxarem.

 ● Reemplaçar un verb sobreentès:

- L’Arnau té el cabell arrissat; la Carlota, llis.

A més, també s’utilitza en els següents casos:

● Delimitar incisos o aclariments:

- La meva germana, aquella noia que et vaig presentar ahir, també

vindrà.
- La impressora, que és nova de trinca, ja s’ha espatllat.

● Delimitar l’ús d’alguns connectors: primerament, d’entrada, d’altra banda,

tanmateix, a continuació, és a dir, en resum…

● Delimitar interjeccions:

- Ei, mireu tots!

3. L’adjectiu

L’adjectiu és una classe de mot que serveix per expressar

una qualitat o característica del nom.

L’adjectiu sol anar darrere el nom, però en alguns casos també pot anar
davant:

- llop àrtic, gran llop, gran llop àrtic

● L’adjectiu complementa un nom, amb el qual concorda en gènere i

nombre:

- gos adult / gossa adulta / gossos adults / gosses adultes

 Hi ha dues classes d’adjectius segons el nombre de terminacions:

● Adjectius de dues terminacions, una per al masculí i una per al femení:

- noi alt / noia alta

- cotxe ample / furgoneta ampla

● Adjectius d’una única terminació per al masculí i el femení:

- home elegant / dona elegant

- problema difícil / activitat difícil

3.1. Adjectius de dues terminacions

En el cas dels adjectius que tenen una terminació per al masculí i una per al
femení, de vegades es produeixen canvis ortogràfics. Aquí en tens alguns
exemples:

u ——— v nou / nova / nous / noves

t ——— d mut / muda / muts / mudes

c ——— g / gu groc / groga / grocs / grogues

ig ——— j/g boig / boja / bojos / boges

oportú / oportuna / oportuns /

vocal tònica ——— -n-
oportunes

escàs / escassa / escassos /

s ——— ss
escasses

tranquil / tranquil·la / tranquils /

l ——— l·l
tranquil·les

Els adjectius acabats en -s, -ç, -x, -ix formen el plural masculí amb la terminació
-os. Tingues en compte que les paraules que acaben en -s poden fer el plural o
bé amb -s- o amb -ss-, com veuràs al quadre següent:

-s obès / obesos, gras / grassos

-ç dolç / dolços, veloç / veloços

-x annex / annexos, reflex / reflexos

-ix cois / coixos, moix / moixos

3.2. Adjectius d’una sola terminació

Alguns adjectius tenen la mateixa terminació per al masculí i el femení, és a dir,

són invariables. Quan fan el plural també tenen una sola forma per als dos
gèneres. Per exemple:

- un moment breu —— una trobada breu

- uns moments breus —— unes trobades breus

Són invariables els adjectius que acaben en les terminacions següents:

-ble amable, possible, noble…

-al, -el, -il actual, igual, fidel, fàcil, mòbil…

-ant, ent elegant, ignorant, prudent, bullent…

-ar, -or espectacular, regular, anterior,

-aire inferior
xerraire, cantaire…

-ista egoista, altruista

 Els adjectius acabats en -aç, -iç, -oç tenen

Aquí tens una
una sola terminació en singular, però
llista d’adjectius d’ús
dues en plural: capaç/capaços,
habitual d’una sola terminació:
capaces; feliç/feliços, felices; veloç/
breu, àrab, greu, lleu, suau,
veloços, veloces.
enorme, lliure, jove,
simple, agrícola…

4. El determinant

El determinant és una classe de paraula que acompanya el nom

(normalment el precedeix) i que l’especifica. Concorda amb el nom
en gènere (masculí i femení) i nombre (singular i plural).

Hi ha diversos tipus de determinants i cadascun indica un aspecte diferent del

nom al qual acompanya: proximitat, quantitat, etc.

4.1. L’article

L’article modifica el nom indicant que ja és conegut pel receptor:

- Van venir un noi i una noia. El noi es deia Joan; la noia, Maria.

A l’exemple, s’usen els articles el i la perquè els mots noi i noia s’acaben
d’esmentar i, per tant, ja són coneguts. Fem servir la forma l’ quan la paraula
que segueix l’article comença per vocal o h:

- L’atleta va fer omplir l’estadi.

Singular Plural

Masculí Femení Masculí Femení

el / l’ la / l’ els les

 Quan l’article acompanya un nom propi en diem article personal. l’article

personal dels noms masculins també pot ser en:

- Ahir la Susanna i en Marc van venir a dinar a casa.

4.2. Els demostratius

Els demostratius indiquen la proximitat o llunyania del nom al qual

acompanyen respecte de la persona que parla o la que escolta:

- M’agraden més aquestes roses d’aquí que aquelles margarides d’allà.

Singular Plural
Masculí Femení Masculí Femení
Proximitat aquest aquesta aquests aquestes
Llunyania aquell aquella aquells aquelles

4.3. Els possessius

Els possessius indiquen a qui pertany o amb qui està relacionat el nom al qual
acompanyen:

- El meu cotxe (pertinença)

- El meu carrer (relació)

Reviseu la taula següent:

 Singular Plural
Posseïdor Persona Masculí Femení Masculí Femení
un 1a meu meva meus meves
un 2a teu teva teus teves
un 3a seu seva seus seves
més d’un 1a nostre nostra nostres nostres
més d’un 2a vostre vostra vostres vostres
més d’un 3a seu seva seus seves

4.4. Els indefinits

Els indefinits acompanyen el nom sense especificar-lo amb precisió:

- Si vols alguna samarreta, te la regalo.

- He portat unes polseres que he fet jo.

Singular Plural
Masculí Femení Masculí Femení
un una uns unes
algun alguna alguns algunes
altre altra altres altres
Variables qualsevol qualsevol qualssevol qualssevol
tal tal tals tals
tot tota tots totes
... ... ... ...
Invariables cada, cap...

4.5. Els quantitatius

Els quantitatius expressen la quantitat de manera imprecisa:

- Hi havia molta gent, però pocs compradors.

 Ens podem trobar amb quantitatius variables i invariables. Vegeu la taula que hi
ha a continuació:

Singular Plural
Masculí Femení Masculí Femení
poc poca pocs poques
molt molta molts moltes
Variables tant tanta tants tantes
quant quanta quants quantes
... ... ... ...
Invariables força, massa, més, menys, prou...

4.6. Els numerals

Els numerals expressen quantitat o ordenació de manera exacta: dos, quatre,

vuitè, setzè...

- Hi havia sis-centes quaranta persones inscrites a la marató.

Expressen una quantitat exacta: un, dos,

Numerals cardinals
tres, mil, tres milions...

Expressen ordre: primer, segon, tercer,

Numerals ordinals
desè...

Expressen fraccions o parts d'una unitat:

Numerals partitius
mig, un terç...

Expressen la quantitat de vegades que es

Numerals múltiples
repeteix una cosa: doble, triple...

 5. L’apòstrof

L'apòstrof és el signe que indica que s'ha elidit una vocal dels articles el,
la o de la posició de perquè van seguits d'una paraula començada en vocal.

Exemples:

- l'ingrat, l'esport, l'horari, l'envà, l'arc, l'objecte, l'única, l’Antoni.

- d'herba, d'avui, d'universitat, d'aigua.

***Excepcions

- L'article femení la no s'apostrofa davant una paraula que comença amb

i, hi, u o hu àtones, com ara la il·lusió, la història, la universitat, la
humanitat.

- No s'apostrofa davant el nom de les lletres: la ema, la erra, la essa, de i,

de a…

- No s'apostrofa davant alguns noms: la ira, la una (hora).

- No s'apostrofa quan el mot següent comença amb diftong: el iode, la

hiena, de iogurt.

5.1. Contraccions
S'apostrofa
Quan es troben les preposicions a, de i per
l'article i la preposició
amb l'article el es produeix una contracció.
davant números i sigles
Ara bé, si la paraula següent comença en
que es lletregen: l'1,
vocal, es desfà la contracció:
l'11, l'FM.

a + el ---- al Vaig al jardí Vaig a l'era

de + el ---- del Record del viatge Record de l'avi
per + el ---- pel Passava pel carrer Passava per l'avinguda

 6. Les grafies G/J, IX/X, TG/TJ, TX/IG

- gest, gimnàs, màgic,

G - Davant e, i
gent

- jaqueta, jove,
- Davant a, o, u
majúscula...
- En els mots que duen
- injecció, injectar
J els grups -jecc i ject
- jec, jeus
- En el verb jeure
- jerarquia, jeroglífic,
- En altres mots
Jesús, jersei, majestat

TG - Davant e i i fetge, trepitgi

TJ - Davant a, o, u platja, oratjol

- Darrere les vocals a, e, - caixa, queixal, coix,

IX
o, u bruixa

- A començament de mot
- Xina, xuclar
- Després de consonant
- marxar, punxa
X - Darrere i
- guix, pixar...
- Darrere la u que forma
- disbauxa, rauxa
part d'un diftong

- A principi de mot
- Enmig de mot - dutxa, fitxa
TX - A final de mot sempre - cartutx / cartutxera,
que els derivats tinguin despatx / despatxar
el mateix so

- A final de mot si els

- passeig / passejar; lleig
IG derivats s'escriuen amb
/ lletja
g, j, tg o tj