El subjecte i els complements verbals(I)

A tercer d’ESO vas estudiar les característiques del subjecte i dels diversos comple-
menta verbals. A quart les repassarem breument a fi de consolidar-les i tenir una base
sòlida per entendre les oracions compostes.

FUNCIÓ CARACTERÍSTIOUES EsTRUCTURES EXEMPLES

• És qui fa l’acció del verb. Presenta totes les
• Concorda en persona i estructures equivalents
nombre amb el verb.
a un sn
’Ï

SN • El gat tè una puça.

• Pot ser el-líptic: Cantes
mo/tòé. (tu)
Subjecte
• Hi ha oracions que no
en tenen (impersonals):
Avui plourò. [?)
• pronoms • Ella és a l’lran.
(personals tònics
—jo, tu, ell... —, relatius,
demostratius...)
• mot substantivat • Far no èS l6 SOlUció.
• oració subordinada • Oci /T›On.fa sopes
se les pensa totes.

1. Subratlla el subjecte de la primera columna i relaciona’l amb l’estructura que

li correspon de la segona columna.
a) La nina porta un llaç a les trenes. 1. pronom tònic
ò) El menjar no m'ha agradat gens. 2. SN
c) Ella és més resistent. 3. el líptic
d) Tronava molt fort. 4. impersonal
e) Menjarem mongetes amb botifarra. 5. mot substantivat
f) Oui canta els seus mals espanta. 6.oraciósubordnada
 FUNCIÓ CARACTERÏSTIOUES ESTRUCTURES EXEMPLES
• Generalment va darrere • SN • L’eco sempre diu
dels verbs transitius. l’última paraula
• En la majoria de verbs • pronoms • Va acomiadar (a)
transitius és obligatori (personals tònics tothom.
fer, tenir, portar...). —jo, tu, ell...—, relatius,
• En alguns verbs de demostratius...)
significat més complet • L’actriu no va
pot elidir-se cantar, • pronom feble
interpretar-lia gaire bé.
llegir, menjar...).
Complement • Va unit directament al
directe verb, sense preposició. • E/ seu psicoanalista li
• oració subordinada va recomanar gue no
• Excepcionalment pot
portar la preposició a sodís amb ella.
si es tracta d’un pronom
tònic o un dels
pronoms tots, tothom,
ningú, qui, qual.
• Si transformem l’oració
activa a passiva, passa
a fer de subjecte.

FUNCIÓ CARACTERiSTlOUES ESTRUCTURES ExEMPLES

• Només el trobem a • SPrep • El fill no va ser
les oracions passives. reconegut pel seu pare.
• Si passem l'oració a
Complement activa, passa a fer de
agent
subjecte.
• Va introduït per la
preposició per.

FUNCIÓ CARACTERÍSTIOUES ESTRUCTURES EXEMPLES

• Va precedit per la • SPrep • Va ensenyar/’haò/tac/ó
preposició a. als convidats.
• a + pronoms • El metge va curar la
(personals tònics ferida a ella
—jo, tu, ell...—, relatius,
Complement
indirecte demostratius...)
• pronom feble • La cunyada / donava
consells.
• oració subordinada (pre- • Explicava el secret à qui
posició a + oració) lí semblava de
confiianca.
 2. Troba al text següent els CD, els CI i els CAg:
Cada dia mirava una estona els nú vols. Li agradaven perquè no eren mai
iguals. Aquella tarda va ensenyar dos personatges barbuts al seu amic. Un tenia
un ull molt gros i l’altre aixecava la mà . De sobte van ser perseguits per un mons-
tre esgarrifó s. El monstre va obrir la boca, però els personatges ja no hi eren.

FUNCIÓ ÜARACTERÏSTIOUES ESTRUCTURES ExEMPLES

• Va darrere d’un verb • SAdj • La canya de bambú és

atributiu (ser/ésser, forta.
esfar o semblarj.
• SN • El cor és un múscul traióor
• Sovint concorda en
• pronoms • Els triomfadors
gènere i nombre amb (personals tònics semblaven e/is.
el subjecte.
—jo, tu, ell... ,
Atribut • No pot aparèixer demostratius...)
juntament amb el
• pronom feble • Aquesta novel la ho ès.
complement directe.
• SPrep • L’Andy és de Londres
• SAdv • No està òé.
• locució adverbial • Està com una cabra
• oració subordinada • Callar a temps és ell
que havies d’haver fet.

FUNCIÓ CARACTERÏSTIOUES EsTRUCTURES EXEMPLES

• Es confon amb • SAdj • La Marta anava mudada

el complement
• SN • Es va presentar a la
circumstancial de
reunió trasbalsat
manera perquè respon
ïapregunta «com?». • SPrep • La van acusar de
mentidera.
Complement • A diferència del
’ e d ' Cà t '* C omplement circums ° COA tà) °P SN • Les elegiren com a
tancial de manera, no ' ' El -S
és mai un adverbi. • pronom feble • S’hi mostrava sovint.
• Concorda en gènere • oració subordinada • Els tenen pel que en
i nombre amb el
subjecte o bé amb el Tea/itatsóri.
complement directe.
Indica si els complements subratllats són predicatius o atributs. Atributs,
predicatius
La seva decisió fou intel·ligent.
ò) Arribaren esgotats de d’entrenament.
Se sentien traits pel seu representant.
Eren hipòcrites de mena.
Vaig estar marejat tota la tarda.
Anaven mudats de dalt a baix.
 FUNCIÓ CARACTERÏSTIOUES EsTRUCTURES -+ EXEMPLES
• És obligatori. Si se su- • SPFep -+ • Confiava en el bon cr//er/
primeix, la frase no té dels votants.
sentit. • pronom feble -+ • No se’n va adonar mai.
• Porta una preposició al • oració subordinada —+ • Pensava a elegir bones
Complement davant que ve imposa- (preposició a/de + mostres.
de règim da pel verb (a, de, en,
verbal infinitiu)
arnò, contra, sobre...)
• oració subordinada -+ • Es va acostumar que li
• Si es tracta d'una oració (introduïda per que) fessin els deures.
subordinada introduïda
per que, la preposició
s’ha de suprimir.
• No és obligatori. Explica • SAdv • No enirem lli.
les circumstàncies que • íocució aüverbial •Sempre es posen free a
envolten l’acció del free.
verb.
• SPrep
• Segons quines siguin
les circumstàncies, pot
ser de: • SN -+ • Aquesta nit el cel està
Complement serè.
circuïnstancial — lloc (on)
— temps (quant • pronom feble -+ • Posa-hi un senyal.
— manera (com)
• oració sübordinada • Ouan tinguis el carnet
— quantitat (quant)
de conduir, et deixarà el
— instrument (amò cotxe.
què)
— causa [per quèj
— companyia (amò
qui)
- finalitat (per a què/
per a qui)

1. Digues si els complements destacats en negreta

són CRV o CC. Indica de quin tipus són
els CC.
a) Dibuixava amb un Ilapis de carbó. Cc de mode
ò) No es ya distreure en cap moment de fa lectura.crv
c) Passejava amb la seva amiga. Cc de companyia
d) Pensava cada dia en la seva mala sort. Cc de temps
e) Va confiar cegament en el seu subordinat. Cc de mode
f) En Pep no es cansa de repetir-ho a tort i a dret. crv