FUNCIONS SINTÀCTIQUES I SUBSTITUCIÓ PRONOMINAL

1.- SUBSTITUCIÓ DE L’ATRIBUT

A les frases de predicat nominal construïdes amb els verbs ser, estar
o semblar, l’atribut se substitueix pels pronoms següents:

▪ Generalment pel pronom HO, quan l’atribut no du article

determinat.
Així, En Joan sembla trist: ho sembla; en Pere està malalt: ho està;
en Lluís és metge: ho és; la Maria és de Vic (o vigatana): ho és.
Notem que en el darrer exemple no fem altra cosa que atribuir una
qualitat al subjecte (la seva adscripció a una població), com qui diu
La Maria és de bona pasta: ho és. Per tant, no es tracta d’un
circumstancial de procedència o de destinació, com són els casos
següents: La Maria ve de Vic: en ve; la Maria va a Vic: hi va.

▪ Quan l’atribut és molt ben determinat, o sigui, va acompanyat

d’un article definit o d’un demostratiu, aleshores el pronom que
el substitueix és el de tercera persona, que té la mateixa forma
que l’article: EL, LA, ELS, LES.
Així, en Lluís és el metge d’Olot: sí que l’és; la Lluïsa és la mestressa
del restaurant: sí que l’és; Són aquests els llibres?- Sí que els són; la
Núria i la Joana són les tevés cosines?- Sí que les són.

▪ Finalment, quan volem donar un èmfasi especial a l’expressió,

normalment repetim l’atribut acompanyant-lo de la preposició
de, després de substituir-lo pel pronom EN. A més a més, hi
afegim un quantitatiu.
Així: En Joan està malalt: sí que ho està; en Joan està molt malalt: sí
que n’està molt, de malalt.

EXERCICIS
1.- D’acord amb les normes, escriu en els espais en blanc el pronom
corresponent: ho, el, la, els, les, en, apostrofant quan calgui.
a) Aquells nois, són músics o no són?
b) Aquells nois són els músics que han de tocar o no són?
c) Estàs cansat?- Sí que estic; en realitat, ‘estic molt i
molt, de cansat!
d) Mira, aquella sembla la teva germana, però no ‘és pas.
e) Que ‘és de ximple, en Pau.
f) No creguis: en Pau no és tan beneit com sembla. en realitat no
és pas; millor dit, no ‘és gens, de beneit.
g) És d’Olot, oi, en Lluís?- No, no és. És de Girona.
h) Sembla un bolígraf molt car, però no és; en canvi, aquesta
ploma, que no sembla, ‘és molt, de cara.
i) Ja ets soci de l’entitat?- No, encara no sóc.

2.- SUBSTITUCIÓ DEL PREDICATIU

El terme predicatiu és el que fa d’atribut en els verbs anomenats
atributius quan no són ser, estar, semblar, sinó trobar-se,
presentar-se, fer-se, tornar-se, quedar-se, anar, considerar,
tractar, dir-se, elegir, nomenar …
També trobem el complement predicatiu en altres classes de verbs
quan aquest qualifica un complement i determina el verb, com Ell
sembra el blat espès, o bé ell du el barret arrugat. En aquests casos,
el predicatiu és com un circumstancial de manera, que determina el
verb (una manera de sembrar el blat, una manera de dur el Barret) i
complementa el complement directe (a blat i a barret).
Pronoms que substitueixen el predicatiu:

▪ En la majoria dels casos, el pronom que substitueix el

predicatiu és HI, com en el cicumstancial de manera.
Així: Ell hi sembra el blat (d’espès); ell hi du el barret (d’arrugat); ell
s’hi troba (de malament); ell hi va (de brut); hi prenen l’Antoni (per
boig); hi consideren en Llopis (com el millor candidat).
Com en el cas de l’atribut, en l’expressió emfàtica es pot utilizar el
pronom EN i repetir el predicatiu, precedit de la preposició de i
acompanyat d’un quantitatiu.
Així: El gos va molt brut: hi va tant que l’hauríem de banyar de
seguida. És que en va molt, de brut.

▪ Amb els verbs dir-se, fer-se, elegir, nomenar el pronom que

substitueix el predicatiu és EN.
Així: Qui es diu Joan?- Jo, me’n dic; Ja t’has fet soci de l’entitat? No,
però me’n faré avui mateix.
2.- D’acord amb les normes, escriu en els buits el pronom
corresponent: Hi o EN.
a) Han trobat la casa bruta. També han trobat el jardí. En
realitat, tot ‘estava molt i molt, de brut!
b) Han tractat en Lluís d’estafador perquè entenien que no havia
d’haver-los cobrat aquell rebut. No són els primers que l’
tracten.
c) El noi ja s’ha fet gran. Diria que se ‘ha fet en quatre
dies.
d) La noia es trobava deprimida. De fet, feia força temps que s’
trobava.
e) Qui es diu Pau dels dos germans?- El petit se’ diu.
f) El vi s’ha tornat agre. No noteu que s’ ha tornat?
g) El tenen per un pobre de mi.-Tens raó. Sí que l’ tenen.
h) Els nens juguen esbojarrats: juguen de fa massa dies.
i) En Josep té els braços molt llargs.-Tens raó: sí que els té.

3.- D’acord amb les normes, escriu en els buits el pronom que hi
correspongui: HO, EN, HI, EL, ELS, LA, LES.
a) Ja ets soci de l’entitat?- No, encara no sóc, però me’
faré avui mateix.
b) Sembla interessant aquesta obra de teatre. – Sí que
sembla. – Doncs, a mi me’ sembla molt, d’interessant!
c) L’han tractat d’impostor i ell ha negat que sigui; ha dit que
aquells que l’ tracten ho fan de mala fe.
d) Aquest cotxe ha estat premiat com el millor cotxe de l’any. Jo no
sé si ‘és o no, però cal reconèixer que és el millor que he vist
mai.
e) Avui tinc el cap espès. Espero que a l’hora de l’examen no l’
tingui.
3.- SUBSTITUCIÓ DEL COMPLEMENT DIRECTE
Cal distinguir entre els pronoms que substitueixen la primera i la
segona persones, dels pronoms de tercera persona.

▪ Formes dels pronoms de 1ª i 2ª persones: em-me-‘m-m’; et-

te-‘t-t’; ens-nos-‘ns; us-vos.
Així, em diuen, m’arreglo, obre’m, cridar-me; et diuen, t’ajuden,
posar-te, posa’t; ens ajuden, ajudar-nos, ajuda’ns; us esperem,
asseieu-vos.

▪ Pronoms de 3ª persona.

Els pronoms seran diferents segons si el complement és determinat,

si és neutre i si és reflexiu o recíproc. Així, distingirem els següents
pronoms:
a) Si el complement és determinat, o sigui, va precedit de l’article
definit o d’un demostratiu, aleshores el pronom feble prendrà la
mateixa forma que l’article definit: el-lo, els-los,la-les, ‘l-l’-‘ls.
L’ús d’aquestes formes diferents dependrà del fet que els pronoms
vagin davant del verb (el-els-la-les), al darrere (lo-los-la-les),
apostrofat amb el verb o amb altres pronoms (‘l-l’-‘ls).
Així: El llibre, el porto; aquell llibre, l’agafo; aquest llibre, porta’l; el
llibre, hem de llegir-lo;els llibres, els agafo; aquells llibres, porta’ls;
aquests llibres, hem de comprar-los; la cadira, la compro; aquella
cadira, la tinc; aquesta cadira, acosta-la; les olles, les té.
b) Quan el complement directe és indeterminat, ja sigui perquè va
sense determinador o perquè aquest és un article indeterminat, un
numeral o bé un quantitatiu, aleshores el pronom és: en-ne
invariable.
Així: porta un llapis: porta’n un; porta unes cadires: ara en porto;
Tens llapis?- No en tinc; Tens bosses?- S´´i, però no en tinc gaires.
c) Si el complement directe és neutre, o sigui, és una frase equivalent
a això o a allò, aleshores és substituït pel pronom: ho invariable.
Així: Diu que ara ve. Sí, sí, que ha dit això, que ho ha dit; no sabia
què volia: no ho sabia pas; no sé on anirem a parar: no ho sé pas.
d) Quan es tracta d’un reflexiu o recíproc, el pronom és: es-se-‘s-s’
invariable.
Així: Es renta, s’ensabona, però no sap pentinar-se; s’abracen.
D’acord amb la pronúncia, s’elideix la vocal dels pronoms entre ells o
amb el verb i s’escriu apòstrof. Aquest ha d’anar al més a la dreta
posible. Darrere el verb, si no hi va apòstrof, hi ha d’anar guionet.
Així: se’n va, no pas “s’en va”; se n’adona, no pas “se’n adona”; se
me l’emportarà; emportar-se-me’l.
La combinació se us no s’apostrofa mai: se us veu la intenció.
Atenció amb el pronom de complement directe determinat i amb el
neutre. En català tenen una forma diferent en cada cas. en castellà,
en canvi, tenen la mateixa forma.
Així: “Lo dejó aquí”, en castellà, si es refereix a el llibre, en català
será el va deixar aquí, però si es refereix a tot això, en català será ho
va deixar aquí.
Exercicis
4.- Escriu els pronoms de complement directe de 3ª persona
determinats en els buits, apostrofant o posant guionets quan calgui.
a) Agafa la carpeta i posa dins la cartera.
b) Plega els llençols i, després, desa a l’armari.
c) Mira què fa el nen. Hauries de vigilar més.
d) Agafa el cotxe i porta a revisar.
e) Mira: posa aquest disc i te escoltes una estona.
5.- Escriu el pronom indeterminat amb la forma adequada dins els
buits.
a) Vés a buscar més cadires, que encara falten.
b) Cull flors i fes un ram.
c) De bolets, quants heu trobat?
d) He comprat un bon vi. Tasta una mica.
e) He llegit ja set pàgines de l’informe, però encara me falten
sis.
6.- Escriu el pronom de complement directe apropiat.
a) Agafa aquest paper i llença a les escombraries.
b) Recull tot això escampat per terra i endreça .
c) No sé pas quan vindran. No van pas dir.
d) Ens heu de dir la veritat. Heu de dir .
e) Tens aquests llibres? Deixa , si us plau. Ja tornaré.
f) Us heu d’acostar més; si no, no sentireu res. Acosteu cap
aquí davant.
g) Ens hem de llevar molt d’hora. Llevant d’hora, hi arribarem
a temps.
h) El nen ja sap vestir sol, però la nena encara no sap.
7.- Escriu la forma apropiada del pronom que hi ha entre paréntesis
(apostrofat, amb guionet o sol).
(em) escoltes?; (te) Hem d’ajudar ;(em) Crida
; (vos) Heu de posar aquest vestit; (us) Heu de
veure ; (se us) No sé com ha ocorregut.

4.- SUBSTITUCIÓ DEL COMPLEMENT INDIRECTE

Hem de distinguir les formes de 1ª i 2ª persones, de les de 3ª
persona.

▪ Pronoms de 1ª i 2ª persones i reflexius.

Els pronoms tenen la mateixa forma que els de complement directe:

em, et, es; me, te, se;’m, m’, ‘t, t’; ens, us; nos, vos; -vos, ‘ns.
Així: Ens regalen un llibre; regalar-nos un llibre; us demanen el
cotxe; demanar-vos el cotxe; parla’ns del viatge; em dones foc?;
dóna’m foc; t’escriuen una carta; endreça’t el despatx; comentar-te
la pel·lícula; es donen les mans.

▪ Pronoms de 3ª persona.

Cal distingir el singular li (a ell o a ella) del plural els, ‘ls, -los (a ells o
a elles).
Així, a ell, li han donat el primer premi, i a ella, li han donat el segon
premi; a ells, els han de lliurar el premi demà mateix; el president ha
de lliurar-los el premi.
Són pronoms invariables quant al gènere, però no quant al nombre.
Usualment es fa correctament el singular li. Ell plural masculí i femení
els o –los tenen la mateixa forma, igual com passa amb el singular li.
Així: ell escriu a la mare: li escriu, ha d’escriure-li; ell escriu a les
cosines: els escriu, ha d’escriure’ls, ha d’enviar-los una carta; ell
escriu als cosins: els escriu, ha d’escriure’ls, ha d’enviar-los una
carta.

Exercicis
8.- Escriu la forma de pronom de complement indirecte apropiada.
a) El comiat als atletes fou impressionant: milers de mocadors dient-
adéu!
b) Ja has escrit als pares? – No, però avui mateix escriuré.
c) Doneu l’esmorzar als nens ben d’hora. Doneu l’esmorzar a
les vuit.
d) Compra un joc per als nens. Sobretot, compra un joc.
e) Si vas a veure l’Anna, podràs donar aquest llibre?
f) Has de trucar als pares per dir que el viatge ha anat bé.
g) Encarregueu el moble al fuster. Encarregueu el moble
abans de festes.
h) Vindran els teus nebots ara? A aquesta hora, haurem de donar
dinar i potser també haurem de donar berenar.
i) Pregunta a aquelles noies si ho saben. Pregunta si saben per
on s’hi va i, de passada, demanes l’hora que és.

5.- SUBSTITUCIÓ DEL COMPLEMENT PREPOSICIONAL O DE

RÈGIM VERBAL
Els complements verbals acompanyats d’una preposició (exigida pel
tipus de verb utilitzat) són substituïts pels pronoms en o hi segons
quina sigui la preposició que els precedeixi.

▪ Si la preposició és de, com en el cas dels verbs recordar-se de,

oblidar-se de, parlar de, el complement se substitueix pel
pronom EN.
Així: No es recorda de res: no se’n recorda.

▪ Si es tracta d’altres preposicions (en, amb, a) com en el cas

dels verbs estar d’acord amb, pensar en, acostumar-se a, el
complement se substitueix pel pronom HI.
Així: juga a cartes: hi juga; pensa en ella: hi pensa; s’ha acostumat a
llevar-se d’hora: s’hi ha acostumat.
Els verbs preposicionals perden la preposició quan el complement que
els acompanya és una frase iniciada per la conjunció que. Tot i així,
aquesta frase és substituïda pel pronom corresponent esmentat.
Així: Es va oblidar que hi havia reunió: se’n va oblidar; estar d’acord
que s’ha de fer: hi està d’acord; pensa que hauria de telefonar-li: hi
pensa; s’ha acostumat que li facin la feina: s’hi ha acostumat.
Exercicis
9.- Escriu en els espais en blanc el pronom corresponent.
a) El pare ha accedit a la petició. Sí, finament, ha accedit.
b) No ha parlat d’aquest tema, tot i que havia dit que parlaria.
c) Pensa en el que pot pasar. Et demano que pensi
seriosament.
d) En Pere s’avé molt mb la seva sogra. Ja és ben estrany que s’
avingui.
e) Ell s’exposa al fet que li retirin el permís. No sé si se ‘adona
que s’ exposa.
f) No s’ha atrevit a dir-li que no és veritat. S’ hauria d’haver
atrevit!
g) No s’ha adonat que feia el ridícul. Bé, crec que no se ‘ha
adonat.
h) S’ha acostumat a la bona vida. Crec que s’ ha ben
acostumat.
i) La gent no renuncia als privilegis. Si més no, no renuncia de
grat.
6.- SUBSTITUCIÓ DEL COMPLEMENT DE NOM
El complement nominal, regit per la preposició de, és substituït pel
pronom en.
Així: No conec la causa del problema. De debò, no en conec la causa.
Si substituïm el complement directe d’aquesta frase, aleshores el
complement de nom queda inclòs en aquesta substitució. O sigui, no
podem substituir els dos complements per dos pronoms diferents.
Així: No conec la causa del problema: no la conec, o bé no en conec
la causa.
Hem de recordar que quan el complement afecta també el verb,
aleshores es tracta d’un predicatiu, que és substituït pel pronom HI.
Aleshores, si aquest predicatiu acompaña un complement directe, sí
que podrem substituir-los tots dos pel pronom corresponent.
Així, a la frase he pintat el moble gris, gris és un complement de el
moble, que queda substituït juntament amb aquest pel pronom el:l’he
pintat (per exemple, de groc).
En canvi, si diem he pintat de gris el moble, aleshores gris és un
predicatiu que es pot substituir pel pronom hi, separat del pronom el,
que substitueix el complement directe el moble.
Per tant, podem dir hi he pintat el moble (de gris) o, substituint tots
dos complements, l’hi he pintat (el moble, de gris).
Exercicis
10.- Substitueix els complements de nom i els predicatius pels
pronoms corresponents.
a) Cal eradicar les causes de la delinqüència. Sols eradicant- les
causes se solucionarà el problema.
b) Visitarem els museus més importants de París. Quan hi arribem,
tenim la intenció de visitar- els museus més importants.
c) De la cuina, ‘hem llençat els armaris vells.
d) Hem pintat el sostre de la cuina marró: ‘hem pintat de marró
clar. També pintarem el sostre del safareig.
e) Tenia els diners amagats i també tenia les joies.
7.- SUBSTITUCIÓ DEL SUBJECTE
En determinats tipus de frases, de l’estil ha arribat un parent meu o
bé ha sortit un tren, el subjecte es comporta com si fos un
complement directe i aleshores és substituït pel pronom en.
Així: N’ha sortit un, de tren.
Exercicis
11.- Escriu el pronom corresponent en l’espai en blanc.
a) Al matí ha arribat un avió de Nova York. A la tarda,
‘arribaran dos més.
b) Dormen dos convidats en aquesta habitació i dormen dos més a
la del costat.
c) Han vingut els músics? –No tots. De moment només ‘han
vingut dos.
d) Han arribat els llibres que havíem encarregat?- Uns quants:
‘han arribat sis.
e) Ha sortit ja algún tren cap a París? –Ara mateix ‘acaba de
sortir un.

8.- SUBSTITUCIÓ DELS COMPLEMENTS CIRCUMSTANCIALS

Cal distinguir els complements que indiquen la procedencia o l’origen
d’una persona o cosa respecte de tots els altres.

▪ Complement que assenyala l’origen o procedència.

És un complement introduït per la preposició de i el pronom que el

substitueix és en.
Així: Vinc de Perpinyà: en vinc.

▪ Tots els altres complements circumstancials.

Són substituïts pel pronom hi.

Entre d’altres:
- El complement de lloc, tant si indica dirección com posición,
introduït per les preposicions a o en.
Així: Vaig a Perpinyà: hi vaig; visc a Perpinyà: hi visc.
- El complement de manera, que pot ser introduït per diverses
preposicions o per cap, si es tracta, per exemple, d’un adverbi.
Així: Condueix malament: hi condueix; camina de pressa: hi camina;
escriu a poc a poc: hi escriu.
- D’altres complements circumstancials.
Així: Tramet la carta per via aèria: hi tramet la carta; s’ha casat amb
la Glòria: s’hi ha casat; anirà d’excusió amb els companys de feina: hi
anirà; treballa sense eines: hi treballa; el noi estarà sota la tutela del
seu oncle: hi estarà; es farà segons els seus desitjos: s’hi farà.
Exercicis
12.- Escriu el pronom corresponent en els espais en blanc.
a) Anirà a Mallorca diumenge i tornarà a Barcelona dimarts:
anirà amb vaixell i tornarà amb avió.
b) Viu a París des de fa deu anys. Diu que viu molt bé.
c) Enviaré el paquet per correu urgent i potser també enviaré
la carta.
d) Treballa de gust: de debò que treballa.
e) Parla sense embuts. Sempre parla.