COMPENDI D’ERRORS FREQÜENTS

LLUÍS CABRÉ I JOSEP PUJOL

Aquest compendi no és una gramàtica: no pretén definir lingüísticament els problemes

observats; només vol tenir un valor pràctic. En les explicacions, alternen fórmules
normatives amb consells i possibles solucions. En general, els exemples procedeixen de
redaccions d’estudiants: primer hi ha el text incorrecte i, després de la fletxa ( ), una
o unes solucions possibles. L’asterisc (*) indica que la frase és incorrecta (no
necessàriament agramatical). La solució destaca la forma correcta en negreta,
corregeix altres errors gramaticals i ofereix alternatives d’estil.

ÍNDEX

I. ERRORS ORTOGRÀFICS
1. Accentuació
2. Dièresi
3. Apòstrof i contraccions
4. Vocalisme àton
5. Altres errors molt freqüents

II. PRONOMS RELATIUS

1. Relatiu precedit de preposició: *en el que.
2. Ús abusiu de qui (subjecte)
3. Ús abusiu d’el qual (subjecte i CD)
4. Usos col·loquials del relatiu
5. El pronom relatiu on
6. Calc del castellà lo que

III. PRONOMS FORTS I FEBLES

1. Pronoms tònics: prep + ell
2. Pronoms febles: en, hi
3. Pleonasmes

IV. PREPOSICIONS
1. Canvi de preposició davant d’infinitiu
2. Caiguda de preposició davant que (conjunció)
3. El complement directe i la preposició a
4. Altres locucions preposicionals incorrectes
5. Expressions de temps incorrectes
6. *Al + infinitiu

V. RÈGIM VERBAL

VI. ALTRES ERRORS GRAMATICALS

1. Alhora / a l’hora
2. Aviat / d’hora

1
3. Com / com que
4. *Demés
5. Deure (probabilitat)
6. Donat que
7. Doncs (*causal)
8. Enlloc / en lloc de
9. Gaire / molt i massa
10. *Més bé
11. Perquè / per què
12. Quant / quan
13. Recolzar
14. Ser / estar
15. Si no / sinó
16. Tant / tan
17. *Tenir que / haver de

VII. FORMES VULGARS NO ADMESES I MODISMES

VIII. CONSTRUCCIONS
1. Mal ús de construccions preposicionals
2. Confusions: malgrat, malgrat que; potser, pot ser que
3. Abús del possessiu
4. Mal ús del pronom demostratiu (aquest)
5. Gerundi de posterioritat
6. Construccions comparatives
7. Construcció causal incorrecta (per + infinitiu)
8. *Dir que sense auxiliar modal
9. Avantposició abusiva d’adjectius i adverbis
10. La passiva
11. Els textos no parlen

IX. CONCORDANÇA

X. ALTRES QÜESTIONS DE REDACCIÓ

1. Generalització abusiva
2. Valor lògic dels connectors
3. Anglicismes i abús dels termes abstractes
4. Manteniment del subjecte i elisió del pronom fort
5. Redundàcia i tautologia
6. L’ordre mental té importància
7. La precisió lèxica estalvia la paràfrasi
8. Adjectivació impròpia
9. Incoherència sintàctica

XI. CONSELLS SOBRE EL LÈXIC

2
I. ERRORS ORTOGRÀFICS

§1. Accentuació

a) Consonant + ia, ie, ua, ue: no hi ha diftong. Per tant,

(i) en el registre formal, són esdrúixols i s’accentuen mots com herència,

espècie, història, església, àrdua, tènue (en castellà són mots plans: herencia,
especie, historia, etc.).
(ii) són plans (i, doncs, no s’accentuen) mots com filosofia, Maria, actua, venia,
puntua (en castellà també són plans, però es trenca el diftong amb un accent
diacrític: filosofía, María, actúa, venía). Atenció, però, a casos com lluïa,
agraïa, coïa vs. duia, talaia, noia.

b) Accents diacrítics: déu, Déu / deu (verb deure; numeral; substantiu); és (verb ser) /
es (pronom); són (verb ser) / son (substantiu; possessiu); sí (adverbi) / si (conjunció
condicional; pronom); té (verb tenir) / te (pronom; substantiu); món (substantiu) [però
pl. mons] / mon (possessiu); més (adverbi) / mes (substantiu; possessiu; conj.
adversativa); mà (substantiu; pl. mans) / ma (possessiu) [atenció a l’abús per analogia:
*pà, *plà, etc.]; què (pronom interrogatiu; pronom relatiu tònic [precedit de
preposició]) / que (pronom relatiu àton; conjunció); pèl / pel (i plural); sòl / sol (i
plural).

§2. Dièresi. Estalvi de la dièresi. No es posa dièresi en

a) adjectius formats amb els sufixos –isme, –ista: altruisme, egoista (*altruïsme,
*egoïsta).

b) la terminació de l’infinitiu, el gerundi, el futur i el condicional dels verbs de la

tercera conjugació (acabats en –air, –eir, –oir, –uir: trair, succeir, obeint, oiran,
produiria (*traïr, *succeïr, *obeïnt, *oïran, *produïria). Alerta: la norma no afecta
l’arrel dels verbs: aïllar, aïllant.

§3. Apòstrof i contraccions

a) L’article femení la no s’apostrofa davant i i u àtones: la Universitat Autònoma de

Barcelona, la Unió Europea, la immigració, la imbecil·litat (són incorrectes, doncs,
*l’universitat, *l’unió, *l’immigració, *l’imbecil·litat). Alerta: s’apostrofa la + o àtona:
l’ocupació, l’orella (*la ocupació, *la orella). També s’apostrofa la davant i o u
tòniques: l’Índia, l’única (*la Índia, *la única).

b) a, de, per + el es contreuen davant consonant (al, del, pel); l’article s’apostrofa
davant vocal d’acord amb les regles de l’apòstrof: a l’aeroport, de l’entrada, per l’espai
(*al aeroport, *de la entrada, *pel espai). Alerta: la mateixa norma s’aplica a les
combinacions de pronoms àtons: el segon s’apostrofa sempre que és possible: Diuen
que dels errors se n’aprèn (*Diuen que dels errors se’n aprèn).

3
No s’ha de confondre per + el i per a + el: El contenidor groc és per als envasos, el blau
per al paper i el cartró, el verd per al vidre (*El contenidor groc és pels envasos, el blau
pel paper i el cartró, el verd pel vidre). Hi pot haver solucions alternatives: El
contenidor groc és el dels envasos, el blau el del paper i el cartró, el verd el del vidre.

§4. Vocalisme àton

Recordeu que els següents adjectius són de dues terminacions: altre/altra; nostre/nostra;
culte/culta. (La forma *cult és un castellanisme per ultracorrecció.)

§5. Altres errors molt freqüents

a) Pretèrit imperfet en –ava: parlava, donava.

b) n/m davant consonant labial: immens, immòbil, embenar, però canviar (*cambiar).
Atenció al cas de conte (‘narració’) / comte (‘títol nobiliari’) / compte (‘còmput’).

c) Mots acabats en –esi, -isi: tesi (*tesis), una bona anàlisi (*un bon anàlisis), crisi
(*crisis), síntesi (*síntesis). Atenció també a ritu (*ritus).

d) Mots acabats en –ex, –ext, –ixt (sense –e final): reflex, text, context, mixt (plural en
–os: reflexos, etc.). Atenció al verb reflectir (*reflexar és castellanisme).

e) Ús de l·l: solució (*sol·lució), sol·licitud (*solicitud).

f) Ús de q en els diftongs: adequar (*adecuar), quatre (*cuatre), quota (*cuota),

qualificar (*cualificar, *calificar).

g) Atenció als participis i gerundis de verbs irregulars: concloure: concloent

(*concluint), conclòs (*concluït); imprimir: imprès (*imprimit).

• Ús tipogràfic dels numerals. És recomanable no fer servir xifres, excepte en nombres

elevats i precisos: des de fa 3 anys → des de fa tres anys. Però: Al poble hi ha 1135
persones.

II. PRONOMS RELATIUS

§1. Relatiu precedit de preposició: *en el que, *a les que, *del que

Quan un pronom relatiu ha d’anar precedit de preposició (i, doncs, exerceix la funció
de complement indirecte, circumstancial o de règim verbal), adopta sempre la forma
prep + el/la qual o bé prep + què (prep + qui si es refereix a una persona, on si es
refereix a un lloc). La forma prep + el/la que és incorrecta:

*Alguna de les coses de les que parlava, amb les que jo estava estava d’acord. →
Alguna de les coses de què / de les quals parlava, amb les quals jo estava d’acord.

4
 *Quan un es fa gran deixa de veure el Nadal com el que era: un moment d’alegria en el
que regals i família tenien total protagonisme. → Quan ens fem / En fer-nos grans(,)
deixem de veure el Nadal com abans: un moment d’alegria en què regals i família tenien
un protagonisme absolut.

*Els amics amb els que juga i s’ho passa bé. → Els amics amb els quals / amb qui juga
i s’ho passa bé.

*… no sentir-se tan aïllat del món al que estava acostumat. → no sentir-se tan aïllat del
món al qual/a què estava acostumat.

*Sí que és un procés cíclic, però un provocat pel sistema econòmic actual del que segur
que ens en recuperarem, però que hi tornarem a caure. → Sí que és un procés cíclic, però
provocat / un de provocat pel sistema econòmic actual i del qual segur que ens
recuperarem, però en el qual tornarem a caure / però hi tornarem a caure.

*L’article expressa unes idees amb les que hi estic força d’acord. → L’article exposa
unes idees amb les quals estic força d’acord.

En aquest darrer cas, el pronom adverbial és pleonàstic: l’antecedent és el mateix que

el del pronom relatiu.

*La ciutat en la que visc. → La ciutat on visc.

• És correcta, en canvi, la construcció (prep) + article + que quan equival a aquell (o

allò que) / aquella/aquells/aquelles que: No vam poder saber si va fugir en el tren de les
dues o en el que sortia una hora més tard.

§2. Ús abusiu de qui (subjecte)

La forma correcta del pronom relatiu subjecte d’una oració relativa explicativa és que,
i no qui:

*El pare de Pere el Catòlic fou Alfons el Trobador, qui introduí la poesia trobadoresca i
convertí aquesta en la insígnia cultural de la família reial. → El pare de Pere el Catòlic
fou Alfons el Trobador, que introduí la poesia trobadoresca i la convertí en la insígnia
cultural de la família reial.

§3. Ús abusiu de el qual (subjecte i CD)

Amb funció de subjecte o complement directe d’una oració de relatiu especificativa,

només s’admet el relatiu que (no les formes compostes el / la qual). En canvi, les dues
formes són admissibles quan l’oració és explicativa, però tingueu present que la forma
composta és molt més formal i és aconsellable fer-la servir sobretot quan evita una
ambigüitat: El record de la caiguda, el qual (record) / El record de la caiguda, la qual
(caiguda):

*Els agradava molt el cubisme el qual representa Juan Gris, més que el de Picasso. → Els
agradava molt el cubisme que representa Juan Gris, més que el de Picasso.

5
§4. Usos col·loquials del relatiu

En la llengua oral, és habitual l’ús de la forma que (sovint amb un pronom de represa
que marca la funció del relatiu) en comptes del relatiu formal compost prep + el/la
qual/qui:

Vaig visitar un museu que feia anys que no hi anava. → Vaig visitar un museu al qual
feia anys que no anava.

L’escriptor que li han concedit el premi farà una conferència. → L’escriptor a qui / al
qual han concedit el premi farà una conferència.

Aquell equip de recerca prepara uns experiments que en sentirem a parlar. → Aquell
equip de recerca prepara uns experiments dels quals sentirem a parlar.

La ministra que el seu germà ha estat implicat en un delicte econòmic ha dimitit. → La

ministra el germà de la qual ha estat implicat en un delicte econòmic ha dimitit.

Quan el pronom relatiu fa la funció de complement circumstancial de temps, s’admeten

les formes que i en què (mai el/la qual):

L’alba és el moment del dia en què els amants s’han de separar després d’haver passat la
nit junts.

El dia que va arribar feia molt mal temps.

També són pròpies de la llengua col·loquial frases pseudorelatives:

Vam veure en Pere que li robaven la cartera. → Vam veure com robaven la cartera a en
Pere.

Recordo els últims anys d’institut que frisava per poder estudiar aquesta carrera. →
Recordo com en els últims anys d’institut frisava per poder estudiar aquesta carrera.

§5. El pronom relatiu on

El pronom relatiu adverbial on (equivalent a en què o en el/la qual) només pot referir-
se a llocs (El poble on vaig néixer, El camp per on passa el camí). Eviteu, en aquests
casos, el pleonasme on + hi: *… a la muntanya, on sempre hi vaig a fer senderisme. →
… a la muntanya, on sempre vaig a fer senderisme. La referència a un lloc metafòric no
admet on; en aquest cas, és obligatori en què o en el/la qual (o una construcció
adverbial temporal):

*Una societat on no s’hagin de castigar als homes. → Una societat en què / en la qual no
s’hagi de castigar els homes.

*Per exemple, en l’època de la guerra freda, on la majoria de països europeus gaudien

d’una democràcia… → Per exemple, en l’època de la guerra freda, quan / durant la qual
la majoria de països europeus eren democràtics…

6
Aquest ús incorrecte pot conduir a l’abús i a fer servir on com un comodí o un simple
enllaç entre oracions:

*Recordem per exemple els escrits bíblics on expliquen la història… → Recordem, per
exemple, els escrits bíblics que expliquen… / en què s’explica…

*Hi ha la memòria dels vencedors, on es justifica el cop d’estat. → Hi ha la memòria dels

vencedors, que / la qual justifica el cop d’estat.

*Va exemplificar la perduració de la memòria oficial a través d’una llei d’amnistia, on el

govern pot fer creure que no havia passat res. → Va exemplificar la perduració de la
memòria oficial a través d’una llei d’amnistia, gràcies a la qual el govern podria fer
creure que no havia passat res.

*Un exemple [de reciclatge] seria el paper que trobem a les escoles, on la producció del
paper reciclat requereix la meitat de l’energia que s’empra en la producció de paper fet a
partir de pasta de fusta. → Un exemple [de reciclatge] seria el paper que es fa servir a les
escoles: aquest paper reciclat només consumeix la meitat de l’energia requerida en / per
a la producció de paper fet a partir de / amb pasta de fusta.

*Cal especificar, que la durada de tres quarts d’hora [d’una classe anglesa] està destinada
a classes magistrals, on aquest període de temps es pugui dedicar completament a la
teoria. → Caldria / Convé especificar que les sessions de tres quarts d’hora es destinen a
classes magistrals, de manera que aquest període de temps es dedica completament a la
teoria.

§6. Calc del castellà lo que

En castellà existeix el pronom neutre lo (lo más bonito), que no té un equivalent exacte
en català; per això en la llengua oral es fa servir sovint aquest barbarisme (*lo més
bonic) o la ultracorrecció amb el o ho (*el més bonic, *ho més bonic). El lo neutre en
castellà s’utilitza sovint en construccions relatives (lo que), en les quals el pronom lo fa
referència al subjecte o a l’objecte de l’oració subordinada (No sé lo que ocurre, No sé
en lo que piensa, No sé lo que quiere). Precedit de les preposicions por i con, forma
locucions amb valor de conjunció consecutiva (Se levanta muy temprano, por lo que
siempre anda medio dormido). Convé evitar en català tots aquests usos de lo que i
buscar en cada cas una construcció genuïna i no recórrer a calcs com ara el que o per
la qual cosa:

*Només tenia una idea general de que és el que tractaríem. → Només tenia una idea
general de què tractaríem.

*No recorda el que li va passar. → No recorda què li va passar.

*El que molts proposen és remarcar la seva identitat amb més activitats culturals. →
Molts proposen remarcar / enfortir la identitat del poble amb / organitzant-hi més
activitats culturals.

*Quan un es fa gran deixa de veure el Nadal com el que era: un moment d’alegria en què
regals i família tenien total protagonisme. → Quan ens fem / En fer-nos grans(,) deixem
de veure el Nadal com abans: un moment d’alegria en què regals i família tenien un
protagonisme absolut.

7
 *En primer lloc, [el ministre] defensa que Catalunya es troba dins d’Espanya, amb la
qual cosa, s’ha de parlar la llengua oficial del país: el castellà. → En primer lloc, [el
ministre] defensa que Catalunya es troba dins d’Espanya, raó per la qual / i per això / de
manera que s’hi ha de parlar el castellà, llengua oficial del país.

La locució amb la qual cosa és correcta, però aquí no deixa de ser un calc de con lo
que.

• Recordatori sobre accentuació de relatius: la forma àtona que (pronom relatiu o

conjunció) no s’accentua mai; la forma tònica (prep + què relatiu o què interrogatiu)
s’accentua:

*Estaven d’acord en què aquesta imposició era un disbarat. → Estaven d’acord que
[conjunció] aquesta imposició era un disbarat.

*No sabien en que s’havien equivocat. → No sabien en què [pronom interrogatiu]

s’havien equivocat.

*La tradició en que es basa l’autor remunta a l’època clàssica. → La tradició en què
[pronom relatiu tònic = en la qual] es basa l’autor remunta a l’època clàssica.

*Vaig veure venir dos homes: el què anava davant era el ministre. → Vaig veure venir
dos homes: el que [pronom relatiu àton] anava davant era el ministre.

III. PRONOMS FORTS I FEBLES

§1. El català no admet l’ús dels pronoms personals tònics per fer referència a
substantius inanimats. L’error se sol cometre en locucions preposicionals (amb de, en,
amb) equivalents a un pronom adverbial (en o hi):

*Ja que el que es vol és no caure en ella [en la crisi]. → Ja que el que es vol és no caure-
hi [en la crisi].

*Però la societat ha aconseguit sortir d’elles [de les crisis]. → Però la societat ha
aconseguit sortir-ne.

*La tranquil·litat que en ella [la muntanya] s’hi respira. → La tranquil·litat que s´hi
respira.

*Camar es troba a la seva cambra i veu Joan que entra en ella. → Camar és a la seva
cambra i veu Joan que hi entra. (o millor: veu com hi entra Joan.)

Fixeu-vos que, quan el pronom tònic fa referència a una persona, les locucions
preposicionals també es poden substituir pels pronoms en, hi en funció de complement
de règim verbal:

Per exemple, un amic nostre se n’ha anat als Estats Units i volem mantenir el contacte
amb ell; doncs gràcies a Facebook podem continuar parlant amb ell i assabentar-nos de
com li van les coses. → Per exemple, un amic nostre se n’ha anat als Estats Units i volem
mantenir-hi contacte; doncs, gràcies a Facebook podem continuar parlant-hi i saber com
li van les coses / com es troba / si se’n surt.

8
S’ha d’evitar la construcció preposició + pronom personal tònic (referit a persones) en
comptes del pronom feble corresponent:

*Després, ella s’adreçà a ell. → Després, ella se li adreçà. / Després, ella se li adreçà, a ell
(i no a un altre).

*La Maria ho va dir a ell. → La Maria li ho va dir. / La Maria li ho va dir, a ell (i no a un

altre).

§2. Pronoms febles. Els pronoms en i hi no existeixen en castellà. Per això sovint
trobem construccions errònies per manca del pronom o perquè ha estat substituït per
un pronom tònic (vegeu l’apartat anterior). Recordeu que alguns verbs es conjuguen
amb el pronom: per exemple, els verbs de percepció intransitius sentir-hi o veure-hi, o
l’impersonal haver-hi (a vegades confós amb el verb castellà estar quan s’usa com a
intransitiu):

*Hi ha molts recursos, però no s’utilitza cap. → Hi ha molts recursos, però no se

n’utilitza cap.

*Al costat d’aquesta sala havien autoretrats. → Al costat d’aquesta sala hi havia
autoretrats.

*D’altra banda, està la dedicació laboral, que donarà estabilitat econòmica. → D’altra
banda, hi ha la dedicació laboral, que donarà estabilitat econòmica.

• Fixeu-vos que, en una conversa telefònica, en català fem servir els verbs pronominals
haver-hi i ser-hi: —Que hi ha en Joan? / —Que hi és, en Joan? —No hi és. / Sí que hi
és. El castellà recorre al verb estar intransitiu: —Está Juan? —No está.

§3. Pleonasmes. Són molt corrents en català les combinacions d’un pronom personal
amb en, que és el pronom que correspon al complement de règim verbal. És pleonàstic
fer servir el pronom en quan ja hi ha el complement darrere el verb:

*Se n’adona de que això no té cap sentit. → S’adona que això no té cap sentit.

*A partir d’exemples irònics se’n burla del consell. → A partir d’exemples irònics es
burla del consell.

Fixeu-vos, però, que, si anticipeu el complement, la frase exigeix el pronom; en aquests

casos, sovint convé separar el complement amb una coma: Del consell, se’n burla; Que
no té cap sentit, te n’adones més tard.

IV. PREPOSICIONS

§1. Canvi de preposició davant d’infinitiu. Quan un verb de règim va seguit d’un
infinitiu és aconsellable (en el registre formal) canviar les preposicions en i amb > a:

Consistia en formar un conjunt de taques. → Consistia a formar un conjunt de taques.

9
 Somia en conquistar el territori. → Somia a conquerir el territori.

S’esforça en presentar-nos els personatges. → S’esforça a presentar-nos els personatges.

Es conforma amb gestionar els diners. → Es conforma a gestionar els diners.

§2. Caiguda de preposició. Quan un verb o una locució verbal de règim van seguits
d’una oració completiva introduïda per la conjunció que, la preposició s’omet (a
diferència del castellà). De vegades s’ha de recórrer a una construcció diferent (sense
la conjunció que):

*Potser ja és hora de que recuperem el que abans era el Nadal, i quan dic “abans” no
m’estic referint al temps en que la meva generació era petita. → Potser ja és hora que
recuperem el Nadal d’abans, i quan dic abans no m’estic referint al temps en què la meva
generació acabava de néixer.

*Vaig adonar-me de que el meu ídol no era com creia. → Vaig adonar-me que el meu
ídol no era com creia.

*Va insistir en que s’havia de canviar la constitució. → Va insistir que s’havia de canviar
la constitució.

La preposició cau davant la conjunció que en qualsevol altre context:

*La creença de que la història es repeteix. → La creença que la història es repeteix.

*Jo diria que des de que Espanya va entrar a la Unió Europea no ha fet res més que
gandulejar. → Diria que, des que va entrar a la Unió Europea, Espanya no ha fet res més
que fer el dropo.

En registres informals, s’admet el manteniment de les preposicions a i en davant de

que:

*Soc contrari a que m’obliguin a fer-ho.

De vegades, convé nominalitzar el verb de l’oració completiva:

*I com molts mitjans estrangers la vinculen a que la societat progressi… → I com que
molts mitjans estrangers la vinculen al progrés de la societat…

Quan no es pot nominalitzar aquest verb, es pot recórrer a la fórmula el fet que (no *el
fet de que):

*El fracàs de la reunió es deu a que certa gent va deixar de costat el bé comú. → El
fracàs de la reunió es deu al fet que alguns van bandejar l’interès de tots.

En alguns casos, sobretot amb locucions preposicionals, les dues solucions són
possibles:

Ha sobreviscut gràcies al fet que l’han operada de seguida.

Ha sobreviscut gràcies a l’operació immediata / a la rapidesa de l’operació.

10
§3. En català, el complement directe no admet la preposició a (llevat d’alguns casos
especials). L’error se sol produir amb el complement directe de persona, i amb alguns
verbs de percepció i d’afecte amb complement inanimat i de persona:

*Admiro a aquesta dona. → Admiro aquesta dona.

*Ha inspirat a molts músics. → Ha inspirat molts músics.
*Va succeir al seu pare. → Va succeir el seu pare.
*La gent que estudia a aquest compositor. → La gent que estudia aquest compositor.
*Això va ajudar a moltes famílies. → Això va ajudar moltes famílies.
*Eduqueu als nens i no farà falta castigar als homes. → Eduqueu els nens i no caldrà
castigar els homes.
*Va escandalitzar a la crítica d’art i als entesos. → Va escandalitzar la crítica d’art i els
entesos.
*La crisi actual només afecta als països rics. → La crisi actual només afecta els països
rics.

Excepcionalment, el CD de persona porta preposició en aquests casos:

a) Quan el CD és un pronom personal fort (mi, tu, ell-ella, nosaltres, vosaltres, ells-
elles, vostè-s, vós, si), normalment en frases amb repetició de pronom (àton i tònic):

M’esperes a mi o a ell?
Us mirava a vosaltres i pensava en els meus fills.
Només s’estima a si mateixa; ni a tu ni a nosaltres no ens estima gens.

b) Quan l’absència de preposició provoca ambigüitat: específicament, en l’expressió de

la reciprocitat (S’insulten l’un a l’altre / els uns als altres), en les comparacions
(L’estima com Romeu a Julieta) i, en general, en frases en què hi pot haver confusió
entre el subjecte i l’objecte:

Tenen desavinences sovint i fins i tot s’insulten l’un a l’altre.

La desitja amb la mateixa passió adolescent que Romeu a Julieta.
A qui ha convidat a sopar? [compareu amb: Qui ha convidat a sopar?]
A quins amics han convidat els pares a sopar? [compareu amb: Quins amics han convidat
els pares a sopar?]
Em visita més sovint que al seu germà. [compareu amb: Em visita més sovint que el seu
germà.]
Vaig veure com empaitava la policia al lladre. [però: Vaig veure com la policia
empaitava el lladre.]

c) Es pot introduir la preposició a (tot i que la normativa prefereix l’ús sense quan no hi
ha ambigüitat absoluta) amb els pronoms tothom, tots (= tothom), ningú, altri i els
relatius qui, el qual i l’interrogatiu qui. Noteu que en cap exemple dels següents no hi
ha confusió en la identificació clara del complement directe:

L’escriptora va atendre (a) tothom que li demanava una dedicatòria.

No pots complaure (a) tothom.
Ara estic massa dolgut i no vull veure (a) ningú.
El conseller, el qual / al qual han acusat de frau, ha respost distès i irònic.
L’estudiant que / a qui vau seleccionar ha presentat la renúncia.
Qui / A qui heu convidat a sopar?
No deixà (a) ningú indiferent.
En Joan, a qui encara no coneixes, se n’encarregarà.

11
§4. Altres locucions preposicionals incorrectes

*Pel meu punt de vista. → Des del meu punt de vista.

*Sota el meu punt de vista, opino que la història no es repeteix. → Des del meu punt
de vista, la història no es repeteix.

§5. Expressions de temps incorrectes

*Pel matí / pel migdia / per la tarda → Al matí / al migdia / a la tarda / al vespre / a la nit

§6. *Al + infinitiu

És incorrecta l’expressió de la causalitat amb al + infinitiu. S’ha de substituir per una

conjunció causal (normalment com que amb el verb conjugat, perquè l’expressió se sol
usar quan s’anteposa la subordinada causal):

*Al no aspirar a projectar una imatge pública, passen desapercebuts. → Com que no
aspiren a projectar una imatge pública, passen desapercebuts.

*Al no ser unes dades fiables, han decidit prescindir-ne. → Com que no són dades
fiables, han decidit prescindir-ne.

V. RÈGIM VERBAL

§1. Molts verbs regeixen (això és, exigeixen) una preposició, ja sigui en les formes
personals com en les impersonals:

*Divergeix amb el dels països nòrdics. → Divergeix del dels països nòrdics.

*Confiava amb la feina / els bancs. → Confiava en la feina / els bancs.

• També es troba el règim en perífrasis verbals: tenir por de, sentir odi contra. No hi ha
un manual amb una llista de règims, ni cap diccionari d’ús del català que els
exemplifiqui sistemàticament, però va bé consultar els exemples del DIEC2 i el DCVB.

VI. ALTRES ERRORS GRAMATICALS

§1. Alhora (adverbi, ‘al mateix temps’) / a l’hora (de) (locució adverbial, ‘en el
moment indicat, previst’).

*L’autor del text té tota la raó alhora d’explicar. → L’autor del text té tota la raó a l’hora
d’explicar.

Van arribar tots els convidats alhora i em vaig atabalar.

Tot i que hi havia vaga del transport públic, tots els convidats van arribar a l’hora (de la
festa / que havíem quedat).

12
§2. Feu atenció també a la distinció entre d’hora (‘a una hora primerenca, poc
avançada’, sense punts de referència, o en relació amb un moment posterior) i aviat (‘al
cap de poc temps’, partint del moment en què comença l’acció) [cast. temprano /
pronto; angl. early / soon].

Torna aviat (= no triguis).

Va començar la cursa, però aviat (=al cap de poc temps de començar) se’n va cansar.

D’aquesta feina, se’n cansarà aviat.

Sempre es lleva molt d’hora.

És massa d’hora per anar al cine.

Sempre arriba d’hora a la feina.

§3. Com (adverbi) / com que (conjunció causal, ‘ja que, perquè’, quan avantposem
l’oració subordinada causal).

*En aquest cas, com no interessa, diuen que la Constitució ho prohibeix. → En aquest
cas, com que no interessa, diuen que la Constitució ho prohibeix.

§4. *Demés

Potser els demés tenen raó. → Potser els altres tenen raó.

Els demés països de la Unió. → Els altres països de la Unió.

§5. Deure (probabilitat)

En català, la probabilitat s’expressa amb el verb deure + infinitiu:

*Serien les quatre. → Devien ser les quatre.

§6. Donat que

No s’ha d’abusar d’aquesta construcció causal, equivalent a atès que o vist que:

… donat que vaig decidir començar la carrera → … atès que / ja que vaig decidir
començar la carrera.

§7. Mal ús de doncs (doncs causal)

Doncs és una conjunció consecutiva; no admet l’ús amb funció causal:

13
 *Espanya n’és l’exemple perfecte, doncs el retard és ja persistent. → Espanya n’és
l’exemple perfecte, perquè / ja que el retard és persistent.

*Per consegüent, artistes i marques discogràfiques es veurien beneficiats, doncs amb la

repressió de la pirateria la gent compraria els seus productes en lloc de descarregar-los
gratuïtament a Internet. → En conseqüència, artistes i marques discogràfiques se’n
beneficiarien, perquè / ja que amb la repressió de la pirateria la gent compraria els seus
productes en lloc de descarregar-los de franc a Internet.

§8. Enlloc (adverbi, ‘en cap lloc’) / en lloc de (locució prepositiva, ‘en comptes de’)

*S’ha dedicat a viure bé enlloc de preparar-se. → S’ha dedicat a viure bé en lloc de / en

comptes de preparar-se.

No hi ha ningú enlloc.

§9. Gaire / molt i massa (i altres problemes amb els quantificadors)

Alguns quantificadors (adjectius, pronoms i adverbis) provoquen errors derivats o bé

de la flexió de gènere i nombre o bé del mal ús per interferència del sistema del
castellà; d’aquí, per exemple, l’ús erroni de molt o massa en frases que exigeixen gaire
(*No era tampoc molt extens.; *Amb el somriure no massa marcat. → No era tampoc
gaire extens.; Amb el somriure no gaire marcat.), o el desplaçament de prou per
suficient o suficientment (*No hi ha suficients diners. → No hi ha prou diners.; *No
s’esforça el suficient. → No s’esforça prou.). Convé recordar les següents normes
bàsiques:

a) Molt i poc (amb flexió de gènere i nombre), bastant (amb flexió de gènere i nombre),
força (invariable; no és sinònim de molt, sinó més aviat de bastant) i massa (invariable)
només s’usen en frases afirmatives:

S’han escrit molts / pocs llibres sobre aquest tema.

Han manifestat bastant (d’) interès. Han manifestat bastant / bastanta (d’) indiferència per
aquest tema.
S’ha resolt el problema bastant de pressa.
Hem contractat investigadors bastant joves.
El llibre és força interessant.
Aquell noi estudia força.
Hi ha massa línies de recerca.
Aquest llibre és massa gruixut.

• Noteu que molt implica abundància, i que massa indica excés. Per tant, són
incorrectes frases com *No s’han escrit molts / massa llibres, *No hi ha moltes / massa
línies de recerca. Feu atenció a la diferència entre aquestes frases: —No trobes que hi
havia massa gent, al bar? —Em sembla que no n’hi havia pas massa; més aviat n’hi
havia poca. / *La festa era avorrida perquè no hi havia massa gent. → La festa era
avorrida perquè no hi havia gaire gent. El contrari de massa és massa poc / poca.

b) prou (invariable) s’usa en frases afirmatives, interrogatives i negatives. Noteu que,

en aquests casos, el castellà fa servir bastante o suficiente:

14
 Tenen prou diners / riqueses per invertir en el projecte.
Ja n’hi ha prou (de gent, diners, etc.)
Han contractat prou gent?
És prou intel·ligent?
Les propostes no són prou bones.
No han contractat prou gent.

c) Els mots negatius res, cap, ningú i gens (de), i l’adjectiu i adverbi gaire (amb flexió
de nombre quan és adjectiu) només s’usen en frases negatives i interrogatives. Noteu,
en els exemples següents, les diferències amb el castellà:

No me n’han dit res. (cast. nada)

No han arribat a cap resultat. (cast. ningún)
Han trobat cap resta arqueològica? (cast. algún)
No ha vingut ningú. (cast. nadie)
Amb l’expropiació, no li ha quedat gens de terra. (cast. nada de)
No m’agrada gens. (cast. nada)
Que queda gens de pa? (cast. algo de)
No queden gaires jaciments per exacavar. (cast. muchos)
Queda gaire pa? (cast. mucho)
La conferència no m’ha agradat gaire / gens. (cast. demasiado, mucho, nada)

• No s’ha de confondre gaire bé (adv. + adv.) amb gairebé (‘quasi’). Són incorrectes les
formes *casibé, *quasibé i *casi.

§10. *Més bé

Per expressar la preferència (sovint amb matís adversatiu) o la tendència, el català usa
la locució adverbial més aviat, equivalent al castellà más bien. La locució *més bé és
incorrecta:

*No és qüestió de donar-hi gaires voltes. Més bé es tracta d’actuar decididament. → No

és qüestió de donar-hi gaires voltes. Més aviat es tracta d’actuar decididament.

*Aquest problema és més bé complicat. → Aquest problema és més aviat complicat.

*Més bé la separació es pot fer per pobles o per zones geogràfiques. → La separació es
pot fer més aviat per pobles o per zones geogràfiques.

*Els interessa [als polítics], més bé, tenir un poble mal educat al qual sigui més fàcil
enganyar, manipular i robar. → Més aviat els interessa tenir un poble mal educat, al qual
puguin enganyar, manipular i robar fàcilment / amb facilitat.

§11. Perquè / per què

a) Perquè és una conjunció que introdueix una subordinada causal (He fet tard perquè
m’he adormit) o final (T’ho dic perquè no et torni a passar).

15
b) Per què és un pronom interrogatiu, tant en oracions interrogatives directes (Per què
no vens?) com indirectes (No se sap per què el govern ha actuat així).
• Noteu que la conjunció causal (el perquè) es pot substantivar: No en sé el perquè (=la
causa). Però: No sé per què ho fan.

§12. Quant / quan

a) Quan és un adverbi de temps:

No se sap quan es va fundar la ciutat.

Quan van arribar, ja no hi havia ningú.
Quan vindràs?

b) Quant és un adjectiu o un pronom (amb flexió de gènere i nombre):

Estan investigant quant de temps va durar l’ocupació.

Quants llibres ha publicat fins ara aquest escriptor?
Tothom es pregunta quant val el quadre de Van Gogh.
Quants n’hi ha?

§13. Recolzar

El verb recolzar significa ‘fer descansar una cosa sobre una altra’; pot ser intransitiu
(La volta recolza sobre els pilars), transitiu (Van recolzar l’escala a la paret) o
pronominal (Es va recolzar a la barana perquè estava marejat). És, doncs, sinònim
d’arrepenjar, i no pot tenir mai el sentit de ‘sostenir’, ‘suportar’, ‘donar suport’ o ‘fer
costat’:

*En l’article s’esmenten alguns autors que recolzen aquesta teoria. → En l’article
s’esmenten alguns autors que donen suport / fan costat a aquesta teoria.

*Aquesta afirmació recolza encara més que el nivell de coneixement de la llengua

castellana a Catalunya és elevat. → Aquesta afirmació fa encara més evident que el
nivell de coneixement de la llengua castellana a Catalunya és elevat.

§14 Ser / estar

Ja fa moltes dècades que el castellà ha penetrat i interferit en l’ús català d’aquests dos
verbs, de manera que els parlants no sempre podem confiar en la competència natural:
un parlant genuí sap que ser predica una cosa essencial del subjecte (La casa és gran) i
estar en predica un estat (La sopa està bullint), però no sap ben bé per què a vegades
diem La botiga és tancada i d’altres La botiga està tancada. És normal que els participis
vagin amb estar, sobretot els que expessen l’estat resultant d’un procés o canvi: En Pere
va obrir el portal. El portal es va obrir. El portal està obert. En canvi, a l’oració El
portal és obert, prediquem una propietat del portal al marge del procés (si n’hi ha
hagut) que hagi dut a aquest resultat.

a) S’usa ser amb sintagmes locatius en casos com els següents:

16
 *Quant temps feia que estava allà? → Quant temps feia que era allà?

*Com més a prop estem / estiguem del camp, millor. → Com més a prop som / siguem
del camp, millor.

Noteu que, si fem èmfasi en el complement circumstancial, no fem servir ser, sinó haver-
hi (el castellà usa sempre estar, i per tant són incorrectes en català frases com:

*El director estava allà.  El director era allà.

*Allà estava el director.  Allà hi havia el director. Hi havia el director, avui. A la

reunió hi havia el director.

b) Estar és possible quan té el sentit d’estar-se (Ara s’estan a l’hotel Ritz; Ara s’estan a
la plaça Major) i quan es vol remarcar la duració o permanència: Ara ella està a la
Comissió Europea; Estava d’encarregada en una ferreteria; De casa a la feina hi estic
tres quarts; Estem a trenta graus.

§15. Si no (conjunció condicional en frase negativa) / sinó (conjunció adversativa que

afirma tot oposant-se al que s’ha negat a l’oració anterior). Si no expressa una
condició, mentre que sinó té un valor contrastiu.

Si no plou, sortirem.
Perdrem el tren, si no ens llevem d’hora.
Vés-hi amb la teva amiga i, si no (hi vols anar amb ella), vés-hi sola.
No sortirem, sinó que ens quedarem a casa.
No en queda sinó una ampolla, de vi ranci. (= Només en queda una ampolla).

§16. Tant / tan

a) Tan és un adverbi, i modifica sempre un adjectiu o un altre adverbi.

Mai no havia estat tan enfeinat.

No és tan urgent com sembla.
No vagis tan de pressa.

b) Tant (invariable) és un adverbi que modifica el verb.

No corris tant.
De tant córrer, està ben suat.
No pot ser que valgui tant, aquest quadre.

• Recomanació d’estil: convé no avantposar tant al verb: *Aquell autor de qui tant s’ha
parlat. → Aquell autor de qui s’ha parlat tant.

Noteu la diferència entre És tan llest com la seva germana i És molt llest, però no tant
com la seva germana.

c) Tant, -a, -s, -es és un determinant del nom, amb el qual concorda en gènere i nombre.

17
 No té tant (de) seny com ella. (però Té tan poc seny com ella.)
Deu estar cansat, després de tants dies de feina.
• Noteu l’ús de tant en locucions:

Tant de bo no plogui.
Tant per tant.
De tant en tant.
Tant li fa, tant me fa (en el sentit de ‘m’és igual’). És un castellanisme *em dona igual.

§17. *Tenir que / haver de (perífrasi d’obligació)

En català, l’obligació s’expressa amb la perífrasi haver de (o tenir de) + infinitiu, i per
tant és incorrecte l’ús de tenir que (cast. tener que):

*tindria que → hauria de

• Recordeu que, en català, el verb modal deure expressa dubte o probabilitat, i no

obligació (cf. cast. deber = obligació, deber de = possibilitat): El director deu ser al
despatx; El carrer està mullat: deu haver plogut.

VII. FORMES VULGARS NO ADMESES I MODISMES

§1. Fixeu-vos, a manera de guia, en aquesta llista d’algunes formes pròpies de la

llengua col·loquial (vulgarismes o, en algun cas, barbarismes molt i molt naturalitzats):

*corretgir → corregir
*sapigut → sabut

*hi han, hi havien, hi hagin → hi ha, hi havia, hi hagi

*Es diu que a Espanya hi han més vacances que a la resta d’Europa. → Es diu que a
Espanya hi ha més vacances que a la resta d’Europa. [Haver-hi és un verb impersonal,
sense subjecte.]

*fagi, fagin → faci, facin

*Si vols divertir-te en aquest poble, has d’esperar que l’Ajuntament fagi alguna festa. →
Si vols divertir-te en aquest poble, has d’esperar que l’Ajuntament faci alguna festa.

*tindre, vindre → tenir, venir

*dongui, tinguent, poguer, volguer → doni, tenint, poder, voler (velaritzacions per
analogia).

*vàries → diverses

*Hi ha vàries solucions → Hi ha diverses / unes quantes solucions. Però és ben correcte:
humor vari, producte de qualitats vàries.

18
§2. Eviteu també les paraules de moda (com ara tema), que s’utilitzen a tort i a dret,
desvirtuant-les i convertint-les en un terme que no vol dir res. En els exemples següents
podeu veure com aquestes paraules buides comporten també una redacció primària:

*El menjar és un altre tema que s’ha d’agafar amb pinces. → Els àpats són una altra
qüestió que s’ha de considerar amb ulls crítics.

*Un altre factor és el tema dels dies festius. → Un altre factor és el calendari de dies
festius.

*Per altra banda, estiuejar a la muntanya té els seus desavantatges. En primer lloc, el
tema de la cobertura pot ser també un inconvenient. → Per altra banda, estiuejar a la
muntanya té / comporta desavantatges. En primer lloc, la manca de cobertura pot ser
un inconvenient.

 Un tema vol dir ‘l’arrel’, ‘la matèria de fons’ de què tracta un llibre, una pel·lícula,
una discussió: El tema d’aquesta novel·la és la discriminació racial. L’ús periodístic,
difós arreu, confon el terme amb el sentit de paraules com ara problema o qüestió,
potser per anglicisme mal entès. En castellà o català, tema és una expressió molt vulgar
que convé substituir per la paraula precisa, com es pot veure als exemples anteriors.

VIII. CONSTRUCCIONS

§1. Mal ús de construccions preposicionals

a) En el llenguatge actual es fa un ús abusiu de locucions preposicionals, algunes de les

quals són incorrectes: *a nivell (de), *enfront de (correcte segons el DIEC2 quan
equival a davant de: Es van asseure un enfront de l’altre), *en quant a. D’altres no ho
són, però és recomanable evitar-les: pel que fa a, respecte a / de, referent a, en relació
amb, amb relació a, i altres de semblants. Sovint, aquestes locucions compliquen
innecessàriament la construcció sintàctica i més val prescindir-ne:

*Això suposa diversos problemes a nivell global → Això suposa diversos problemes
globals / generals.

*A nivell de carrer, es diu que la crisi durarà molt. → La gent diu que la crisi durarà
molt.

*Tot això ha fet visible el retràs que pateix Espanya enfront la resta de països de
l’Europa del Nord. → Tot això ha fet visible el retard que pateix Espanya en relació amb
els / amb relació als països… / si la comparem amb els països…

*La població espanyola viurà mesos o anys durs en quant a economia es refereix. → A
causa de la situació econòmica, la població espanyola viurà mesos o anys difícils.

*L’Estat espanyol té uns patrons diferents en quant a la crisi. → La crisi a l’Estat

espanyol segueix uns patrons diferents.

Les vacances escolars s’han de modificar i posar al dia respecte a les necessitats actuals.
→ Les vacances escolars s’han de modificar i posar al dia d’acord amb les necessitats
actuals.

19
 L’ús de la pena de mort té l’inici als mateixos principis de la història escrita, que mostra
que forma part dels sistemes judicials des que els mateixos van imposar-se. […] Pel que
fa a l’origen natural de la seva pràctica, cal dir que els grups, clans o comunitats es
servien d’ella com un acte de venjança. → La pena de mort existeix / es documenta des
del principi de la història escrita, i això vol dir que ja forma part dels sistemes judicials
imposats des de molt antic. […] En el seu origen, sabem que els grups, clans o
comunitats se’n servien com un acte de venjança.

Per això crec que el batxillerat és, en general, positiu per la base cultural que aporta abans
d’anar a la universitat, però crec que s’hauria de plantejar una reforma pel que fa a la
manera com fer-lo. → Per això crec que el batxillerat és, en general, positiu per la base
cultural que aporta abans accedir a la universitat, però també crec que s’hauria de
reformar / se n’hauria de reformar l’organització.

Fixeu-vos que aquestes locucions són apropiades quan restringeixen l’aplicació de la

frase principal a una qüestió que és diferent d’altres de possibles:

La crisi té una doble cara, econòmica i política. Pel que fa a l’economia, la recuperació
pot trigar dècades. Tocant a la situació política, la confiança dels ciutadans en els seus
representants ha arribat a un nivell molt baix.

b) També hi ha la tendència a fer servir les preposicions cap a i vers, envers de manera
impròpia i excessiva. Els usos propis de cap a són ‘en direcció a’ (Me’n vaig cap a
casa), ‘a la banda de’ (cap a Llevant), ‘aproximadament’ (cap a mitja hora de camí, cap
a les dotze). Vers o envers és una forma molt literària de cap a (Se’n van anar envers
ponent). No s’han de fer servir aquestes preposicions per expressar relacions morals:

*La venda de Figo al Reial Madrid va provocar un gran odi per part dels seguidors del
Barça cap als del Reial Madrid. → La venda de Figo al Reial Madrid va provocar l’odi
dels seguidors del Barça (contra els del Reial Madrid).

*L’amor que sentia cap al seu pare i al seu marit, però també cap al seu país. → L’amor
que sentia pel seu pare i pel seu marit, però tamb pel seu país.

L’ús excessiu de cap a i envers substituint les preposicions exigides pel verb és paral·lel
al del castellà hacia (*Existe una adicción hacia los hidratos de carbono, *Este continuo
e injustificado olvido hacia el escritor, *Tus sentimientos hacia él):

*És ben sabut que l’educació a l’estat espanyol no és de gran qualitat però, a més, la
vergonya envers aquesta situació augmenta amb la visualització [d’un documental] de la
perfecció de l’escola pública finlandesa. → És ben sabut que l’educació a l’Estat
espanyol no és de gran qualitat, però és que, a més, la vergonya [que sento] per aquesta
situació augmenta / creix en veure [un documental que mostra] la perfecció de l’escola
pública finlandesa.

*S’ha de dir però, que la situació social i educativa d’Espanya ha millorat envers l’època
del franquisme. → S’ha de dir, però, que la situació social i educativa d’Espanya ha
millorat en relació a l’època del franquisme / si la comparem amb la del franquisme.

 Tingueu presents aquestes formes genuïnes: fer cap (a un lloc), ‘dirigir-se a’ (—Jo
arribaré a l’Ateneu a les vuit. —Doncs jo hi faré cap una una mica més tard); a la vora
de, vora, ‘aproximadament’ (Hi havia a la vora de tres-centes persones), és preferible a
la forma molt culta vers.

20
§2. Confusions: malgrat, malgrat que; potser, pot ser que

a) Amb valor concessiu, malgrat s’usa davant de sintagma nominal (Malgrat l’oposició,
ha aconseguit el seu propòsit) o infinitiu (Malgrat haver aprovat l’examen, no ha
obtingut la plaça); equival a tot i (Tot i haver aprovat l’examen). Malgrat que és una
conjunció concessiva (Malgrat que dominava la matèria, no va entendre res de res)
equivalent a tot i que. Malgrat tot és un connector equivalent a tot i això (Malgrat tot,
va aconseguir imposar la seva política). Les tres formes de malgrat s’usen de manera
indiscriminada i excessiva, com una marca de catalanitat; doncs convé recórrer a
formes alternatives (a pesar de, encara que). No és aconsellable fer servir malgrat amb
el verb en subjuntiu (*malgrat provingui → encara que provingui).

b) Els adverbis potser, possiblement i probablement seleccionen el mode indicatiu, mai

el subjuntiu:

*Per això potser / possiblement l’any que ve iniciï el primer curs d’aquest grau. → Per
això potser / possiblement l’any que ve començaré el primer curs d’aquest grau.

La locució potser que expressa un suggeriment i demana el subjuntiu:

Potser que hi anéssim ara. / Potser que ho facin ells.

No s’ha de confondre l’adverbi potser amb la locució verbal pot ser que + subjuntiu:

Pot ser que vingui a tres quarts de quinze. Però: Potser vindrà a tres quarts de quinze.

§3. Abús del possessiu

A diferència de l’anglès (que exigeix sempre el possessiu) i del castellà (que hi té

tirada), en català l’ús del possessiu és més limitat, i l’entenem per defecte:

*Les meves aficions no han variat gaire durant els meus últims anys. → Les meves
aficions no han variat gaire durant els últims anys.

*Una gran afició personal és viatjar per enriquir la meva cultura. → Una gran afició
personal és viatjar per enriquir-me.

*L’han hagut d’operar del genoll de la seva cama. → L’han hagut d’operar del genoll.

El pronom feble datiu estalvia el possessiu:

*Els gasos tòxics que va inhalar van afectar els seus pulmons i la sang. → Els gasos
tòxics que va inhalar li van afectar els pulmons i la sang.

*És un cavaller del rei qui fa de mitjancer en les conquestes de les seves amants. → És un
cavaller del rei qui (li) fa de mitjancer en les conquestes amoroses. / És un cavaller qui fa
de mitjancer en les conquestes amoroses del rei.

21
§4. Mal ús del pronom demostratiu

a) Els pronoms demostratius serveixen per distingir entre dos antecedents possibles:

L’Eladi es va comprar dos llibres, un de Vargas Llosa, llarg com un dia sense pa, i Pedro
Páramo, de Juan Rulfo. Encara que aquest és molt més breu, li va costar tant com l’altre.

b) Quan no hi ha la necessitat de fer cap distinció, s’ha d’evitar el pronom

(generalment en funció de subjecte). És aconsellable elidir el subjecte, substituir-lo per
un pronom relatiu o, si volem començar una oració nova, buscar un substantiu
equivalent:

*El sirventès és un dels gèneres majors de la poesia trobadoresca. Aquest se centra en

l’atac personal o la propaganda política. Aquest segon cas és el que més sovinteja. → El
sirventès és un dels gèneres majors de la poesia trobadoresca. Se centra en l’atac
personal o la propaganda política. Aquest segon cas sovinteja més.

*Monzó narra el fet d’un alumne i les conseqüències que aquest li comporta. → Monzó
descriu el comportament d’un alumne i les conseqüències que li comporta.

*El nostre gran error va ser deixar la nostra economia en mans dels bancs, aquests van
especular amb els diners. → El gran error ha estat deixar l’economia en mans dels bancs,
que han especulat amb els diners.

*Aquest fet ocupa bona part de la crònica de Jaume I. Aquesta forma part d’un corpus
anomenat les Quatre grans cròniques. → Aquest fet ocupa bona part de la crònica de
Jaume I, que forma part d’un corpus anomenat les Quatre grans cròniques.

*Aquest, però, no és l’únic propòsit de La faula. Aquesta comença amb Guillem de

Torroella prop de Sóller, que veu un papagai sobre una roca. → Aquest, però, no és l’únic
propòsit de La faula. La narració comença quan Guillem de Torroella, prop de Sóller,
veu un papagai sobre una roca.

c) També es troba el mal ús del pronom demostratiu exercint altres funcions

sintàctiques (complement directe, complement del nom, complement de règim verbal,
etc.). En aquests casos, s’ha de fer servir el pronom feble corresponent:

*El pare de Pere el Catòlic fou Alfons el Trobador qui introduí la poesia trobadoresca als
territoris catalans i convertí aquesta en la insígnia cultural de la família reial. → El pare
de Pere el Catòlic fou Alfons el Trobador, que introduí la poesia trobadoresca als
territoris catalans i la convertí en la insígnia cultural de la família reial.

*L’autor s’inspirà en aquesta obra i prengué molts elements d’aquesta. → L’autor

s’inspirà en aquesta obra i en prengué molts elements.

*Güelfa s’enfada amb Curial i es vol venjar d’aquest. → Güelfa s’enfada amb Curial i
se’n vol venjar.

*El text explica breument la situació en el cas espanyol i la visió que mitjans
internacionals en donen d’aquesta. → El text explica breument la situació en el cas
espanyol i la visió que en donen els mitjans internacionals.

22
 *Tot i estar en una societat envoltada de tecnologies, crec que hem de respectar les
tradicions i buscar la part bona d’aquestes. → Tot i viure en una societat tecnològica,
crec que hem de respectar les tradicions i aprofitar-ne la part bona.

d) De vegades, per evitar el mal ús del demostratiu convé refer tota la frase:

*Tot i així, si ens centrem només en les vacances d’estiu, crec convenient una
reordenació d’aquestes. → Tot i així, crec convenient una reordenació de les vacances
d’estiu / una reordenació de les vacances, si més no de les d’estiu.

*Això ajudaria a millorar l’aprenentatge i donaria opció a les famílies a contemplar altres
alternatives que no remetessin a la butxaca d’aquestes. → Això ajudaria a millorar
l’aprenentatge i permetria que les famílies contemplessin alternatives que no comportin
una despesa.

*Pere el Catòlic era fill d’Alfons el Trobador, que va portar la poesia trobadoresca a
Catalunya i va regnar durant l’existència d’aquesta. → Pere el Catòlic era fill d’Alfons el
Trobador, el rei que va introduir la poesia trobadoresca a Catalunya i va regnar durant el
període més brillant d’aquesta tradició literària.

• També és incorrecte el castellanisme *el mateix (castellà el mismo):

*Van tirar a terra l’edifici i van trobar un refugi antiaeri al subsòl del mateix / d’aquest.
→ Van tirar a terra l’edifici i van trobar un refugi antiaeri al subsòl.

§5. Gerundi de posterioritat incorrecte

L’acció expressada per un gerundi ha de ser simultània o anterior a la del verb

principal. Si expressa una acció posterior o una conseqüència, és incorrecte, tant en
català com en castellà. Sovint, la construcció es pot corregir substituint el gerundi per
una forma verbal coordinada o per una oració de relatiu:

*Això em va provocar i va despertar la meva curiositat, fent que comencés a llegir llibres
sobre aquest tema. → Això em va despertar la curiositat, i va fer que comencés a llegir
llibres sobre aquest tema.

*La crisi ha portat a un deteriorament de l’estat del benestar, portant-lo a la cua de la

resta de països d’Europa. → La crisi ha portat a un deteriorament de l’estat del benestar a
Espanya, i ha deixat el país a la cua d’Europa.

*Avui el lloc es troba excavat i museïtzat, formant el Museu Arqueològic d’Ullastret. →

Avui el lloc es troba excavat i convertit en museu, i constitueix el Museu Arqueològic
d’Ullastret.

*… fins que l’anomenada bombolla explota i una gran entitat és la primera afectada
provocant així l’inici d’una davallada. → … fins que la bombolla, com se’n diu ara,
esclata, afecta una gran entitat financera i això provoca un daltabaix.

*Es veuen sotmesos a retallades econòmiques, afectant així al seu nivell de vida. → Es
veuen sotmesos a retallades econòmiques que afecten / que acaben afectant el seu
nivell de vida.

23
 *Es va decidir protegir el jaciment per mitjà d’un reixat, impedint la lliure entrada. → Es
va decidir protegir el jaciment per mitjà d’un reixat que impedeix l’entrada.

§6. Construccions comparatives

Pareu atenció als errors següents. Fixeu-vos que tant exigeix correlació (tant…com):

*Quan més teníem, més volíem. → Com més en teníem, més en volíem.

*Hi anirem quan(t) abans possible. → Hi anirem com més aviat millor.

*Tant en l’actualitat com des de sempre, he considerat… → Tant ara com abans, he
considerat… / Sempre he considerat…

*Anaves trobant múltiples explicacions tant de la temàtica, context o estil… → S’hi

troben diverses explicacions, tant temàtiques com de context i d’estil.

*Més gran al d’altres anys. → Més gran que el d’altres anys.

§7. Construcció causal incorrecta amb per + infinitiu

*Són famoses per ser les mines més antigues. → Són famoses perquè són les mines més
antigues.

*Em va cridar l’atenció per ser un jugador especial. → Em va cridar l’atenció perquè
era un jugador especial.

*Era una figura admirada per haver superat… → Era una figura admirada perquè havia
superat / pel fet d’haver superat…

§8. Mal ús de l’infinitiu de verb de comunicació (dir, preguntar, saludar, comentar, etc.)
sense auxiliar modal (poder, haver de) o un verb que el regeixi

Un infinitiu que no estigui substantivat o no formi part d’un temps verbal compost
depèn sempre d’un verb. Eviteu la pràctica (avui molt habitual) de començar una frase
amb un infinitiu ometent el verb que el regeix, sovint un verb modal:

*Per finalitzar, dir / comentar que…→ Per acabar, caldria / convé / puc / vull /
m’agradaria / m’interessa / pretenc / he de dir que…

§9. Avantposició abusiva d’adjectius i adverbis

En català els adjectius solen anar darrere el nom. Per tant, convé evitar construccions
com les següents, imitades del castellà:

les extravagants formes → les formes extravagants

ofereix impactants paisatges → ofereix paisatges impactants
va influir en la seva posterior obra → va influir en la seva obra posterior

24
Hi ha alguns casos en què l’avantposició de l’adjectiu és necessària i dona un sentit
diferent al sintagma (una gran obra, un bon home / una obra gran, un home bo). També
tendim a posar-lo davant quan el substantiu va seguit d’un complement del nom (el
llarg regnat de Pere III; la vista esplèndida / l’esplèndida vista de Montjuïc).

En general, eviteu també l’avantposició d’altres elements sense cap necessitat:

de qui tothom tan bé parlava → de qui tothom parlava tan bé

pocs són els que… → són pocs els que…
que tants problemes causa → que causa tants problemes

§10. La passiva

El català escrit tendeix a abusar de la passiva, potser per influència indirecta de

l’anglès i del castellà. En anglès es prefereix la passiva (Experience is required) a una
construcció activa impersonal (They require experience). En català és inacceptable la
construcció passiva en aquest cas (*Experiència és demanada); les alternatives són la
passiva pronominal (Es demana experiència) o una construcció en veu activa amb un
altre subjecte (Tenir experiència és indispensable). El castellà fa molt ús de la pasiva
refleja (Se requiere experiencia; Se han detenido dos delincuentes) i també recorre a la
passiva (Han sido detenidos dos delincuentes) més que el català (Han detingut dos
delinqüents):

*L’execució era produïda de moltes i molt diferents maneres. → L’execució es produïa

de moltes i molt diferents maneres.

*A més a més, s’accentua un caràcter fins i tot premonitori, perquè, a part del Te Deum
laudamus, que sona quan l’infant és entrat a l’església, hom també cantava Benedictus
Dominus Deus Israel. → A més a més, s’accentua un caràcter fins i tot premonitori,
perquè, a part del Te Deum laudamus, que sona quan porten l’infant / quan l’infant entra
a l’església, hom també cantava Benedictus Dominus Deus Israel.

*En el relat de Desclot ens són explicats els detalls de l’episodi, i això fa que tingui un
caràcter més narratiu. → En el relat de Desclot se’ns expliquen els detalls de l’episodi, i
això fa que tingui un caràcter més narratiu. / El relat de Desclot explica els detalls de
l’episodi, i això fa que tingui un caràcter més narratiu.

• No confongueu la passiva pronominal (o reflexa) amb construccions impersonals com

ara Cuando se la / los presionaba, respondía/n, equivalent a Quan la pressionaven,
responia.

§11. Els textos no parlen

En els comentaris de text, mireu de no començar el període amb expressions com *El
text ens parla que, *En el text se’ns parla de que i altres de semblants. Mireu de
seleccionar un verb més precís. Per exemple: El text / L’autor (del text) exposa, afirma,
assevera, insinua, argumenta, defensa, descriu, narra, detalla, exposa, seguit de
complement directe, o tracta de, reflexiona sobre, etc., seguit de complement de règim
verbal.

25
De vegades, és aconsellable que el complement directe sigui un nom i no una oració
completiva: L’autor demostra la influència de Catul en Gabriel Ferrater, que retrobem
en la poesia de Jaime Gil de Biedma.

IX. CONCORDANÇA

La concordança és una de les lleis que regeixen la sintaxi: cohesiona dos elements,
indicant-ne el vincle per mitjà de marques morfològiques.

§1. En català sempre concorden en gènere i nombre el substantiu i l’adjectiu i/o el

determinant corresponents (uns pocs amics triadíssims; les meves lectures preferides).
Aquesta concordança es troba, naturalment, en oracions atributives (La casa era molt
espaiosa) i predicatives (Tots dos es van tornar bojos).

§2. Sempre concorden en nombre el subjecte i el verb corresponent. Els errors són
molts freqüents en aquest cas, per causes diverses. Vegem-ne uns quants:

a) Errors de concordança pel sentit (ad sensum), no gramatical:

*Cada país és un món en miniatura i tenen les seves mancances de fer, és a dir, que porta
les coses de manera autònoma respecte amb altres països. → Cada país és un món en
miniatura i té mancances, és a dir, porta les coses de manera autònoma. / Cada país és un
món en miniatura: té defectes propis i actua a la seva manera / de manera autònoma.

Pel que fa als problemes socioeconòmics, el jovent d’aquest territori [les Terres de
l’Ebre], ho tenen francament malament. Per una banda, hi han poques escoles, i segons
el que vols estudiar han de marxar fora per fer una carrera. Una vegada acabada aquesta,
al tornar a casa, no troben feina. → Pel que fa als problemes socioeconòmics, el jovent
d’aquest territori [les Terres de l’Ebre] ho té francament malament / té mala peça. Per una
banda, hi ha poques escoles, i segons què vol estudiar ha de marxar fora per fer una
carrera. Una vegada acabada, en tornar a casa no troba feina.

La concordança ad sensum és tolerada en alguns casos, sobretot si el verb no és

adjacent al subjecte: El jovent, ja se sap, van a la seva.

*El messianisme, igual que el providencialisme, són dos elements molt característics de
les cròniques catalanes. → El messianisme, igual que el providencialisme, és un element
molt característic de les cròniques catalanes. / El messianisme i el providencialisme són
dos elements molt característics de les cròniques catalanes.

*Al contrari que l’altre grup, aquests membres [de la societat] creuen que la monarquia
no té cap funció establerta i, per tant, no tenen cap tipus d’activitat laboral. Així doncs,
només per tenir aquest càrrec fictici, a finals de mes reben uns ingressos indescriptibles
en els temps de crisi que estem passant. → Al contrari que l’altre grup, aquest creu que la
monarquia no té cap funció establerta i, per tant, no té [la monarquia, sing.] cap tipus
d’activitat laboral. Els membres de la família reial, només per aquesta dignitat fictícia, a
finals de mes reben [ara en plural] uns ingressos exorbitants en els temps de crisi que
estem passant.

b) Error per concordança del verb amb un complement i no amb el subjecte:

26
 *D’una banda, l’autor principal de les cançons més famoses del grup són obra de
McCartney. → D’una banda, les cançons més famoses del grup són obra de McCartney /
l’autor de les cançons més famoses del grup era McCartney.

*Aquests quaranta dies dels que se’ns parlen són molt profitosos a l’hora de poder
avançar feina. → Aquests quaranta dies dels quals / de què es parla són molt profitosos a
l’hora de poder avançar feina.

c) Error per canvi o confusió del subjecte:

*Els reis són reis per la gràcia de Déu; són els escollits, i això els aporta la responsabilitat
messiànica de salvar el seu poble. Si no complís aquest objectiu, seria un tirà. → Els reis
són reis per la gràcia de Déu; són els escollits, i això comporta la responsabilitat
messiànica de salvar el poble. Si no complissin aquest objectiu, serien uns tirans.

*Si ja és difícil per a un alumne estar atent durant una hora i mitja, és gairebé impossible
que, allargant la classe trenta minuts més, prestin atenció ni escoltin, ja que l’únic que
volen en aquell moment és sortir de classe. → Ja és difícil per a un alumne estar atent
durant una hora i mitja, però és/resulta gairebé impossible que, si s’allarga la classe trenta
minuts, hi presti atenció o escolti, ja que l´únic que vol en aquell moment és sortir de
l’aula.

En el primer cas, s’ha substituït mentalment els reis per el rei; en el segon, alumne per
alumnat o els alumnes.

§3. En canvi, el complement directe només pot concordar en expressions com ara: —
Has vist l’última pel·lícula de Coppola? —Sí, ja l’he vista. Aquesta forma (anomenada
concordança del participi) es dona quan el CD ha estat pronominalitzat abans de la
forma verbal, i es conserva (sobretot en el gènere) en català genuí i en expressions
fossilitzades (Ja l’he vessada).

§4. També hi ha concordança de gènere i nombre en expressions absolutes amb un

participi: Analitzat el problema / Analitzada la qüestió / Analitzades les alternatives, la
comissió va decidir que no s’hi podia fer res:

*Les relacions entre Catalunya i Espanya no es podran unir atès les discrepàncies que hi
ha entre les dues nacions. → Les relacions entre Catalunya i Espanya no es podran
restablir, ateses les discrepàncies entre les dues nacions.

§5. Les formes compostes dels pronoms relatius (el qual, la qual, els quals, les quals)
també concorden amb els antecedents respectius. Els errors es produeixen quan es perd
la consciència de l’antecedent:

*Tota la matèria de Bretanya que ha arribat fins als nostres dies tracta sobre el rei Artús i
la Taula Rodona o sobre Tristany i Isolda, les mostres més antigues dels quals daten del
segle XII. [El relatiu dels quals remet a un antecedent molt llunyà, els romans o relats de
la Matèria de Bretanya.] → Totes les obres de la matèria de Bretanya conservades tracten
sobre el rei Artús i la Taula Rodona o sobre Tristany i Isolda, les més antigues de les
quals [obres] / i les més antigues daten del segle XII.

27
§6. Els pronoms demostratius i els pronoms febles determinats també concorden amb
l’antecedent en gènere i nombre. A més de la concordança de gènere i nombre, hi ha
una concordança de cas, que s’observa en l’ús dels pronoms febles de tercera persona:
la llengua oral distingeix el datiu amb una i (li, elzi), però la llengua normativa no
reprodueix aquest sistema (Li [a ell/ella] donaré un llibre, Els [a ells/elles] donaré un
llibre). Els errors més freqüents es donen per interferència amb el castellà (*Lis parlaré
de la temàtica → Els [oral: elzi] parlaré de la qüestió). Com que el pronom feble pot
aparèixer prou després de l’antecedent, fins i tot en una frase posterior, s’ha de vigilar:
l’antecedent ha de ser explícit i no n’hi ha d’haver més d’un de possible:

*Les narracions, més la de Ramon Muntaner que no pas la del rei Jaume I, estan plenes
d’elements que ens recorden que Déu va decidir moltes de les coses que van passar i que
va donar-li protecció tota la vida. → La crònica de Ramon Muntaner, més que la del rei
Jaume, és plena d’episodis que ens recorden que Déu va decidir moltes de les coses que
van passar i que va donar-li protecció / el va protegir tota la vida. [En aquest cas,
encara seria més precís: i que va protegir l’autor tota la vida.]

§7. Concordança de temps entre formes verbals

a) Quan el verb principal és un condicional, el de la subordinada ha de ser un imperfet

de subjuntiu; en conseqüència, si el condicional és compost, el verb de la subordinada
ha de ser un plusquamperfet de subjuntiu:

*M’agradaria que aquest estiu em concedeixin una beca. → M’agradaria que aquest estiu
em concedissin una beca.

M’hauria agradat que l’estiu passat m’haguessin concedit una beca.

b) En les oracions condicionals, el verb de la subordinada i el de la principal mantenen

la següent correlació:

Condicionals reals: present-futur (o present): Si em truques, t’ajudaré (o t’ajudo).

Condicionals irreals: imperfet de subjuntiu-condicional: Si em truquessis, t’ajudaria.

*Per culpa de les retallades, si un d’aquests nens necessités educació especial, no podrà
tenir un professor de reforç i, encara menys, optar per una classe especial. → Per culpa de
les retallades, si un d’aquests nens necessités educació especial, no podria tenir un
professor de reforç i, encara menys, accedir a una classe especial.

Condicionals contrafactuals: plusquamperfet de subjuntiu-condicional compost: Si

m’haguessis trucat, hauria vingut. En aquest cas, no és propi del registre formal l’ús de
subjuntiu a la principal (encara que sigui propi d’alguns parlars): Si m’haguessis
trucat, hagués vingut.

X. ALTRES QÜESTIONS DE REDACCIÓ

28
Moltes qüestions de redacció han estat tractades abans, sempre que el problema es
podia conduir a un error sintàctic clar. Molt sovint, però, la mala redacció només es
pot observar en redactats malmesos per una mala construcció prou complexa o per l’ús
inadequat del lèxic. A continuació en trobareu un aplec: primer hi ha el text amb errors
o millorable i després una o unes redaccions alternatives.

§1. Generalització abusiva

Des de fa molts anys, l’avortament ha estat molt polèmic a tots els països del món.
Des de fa molts anys, l’avortament es discuteix a força països del món occidental.

L’afirmació més general és falsa. La segona, atenuada i restringida, és més prudent i

pot ser certa.

Totes les investigacions confirmen que la interrupció del procés de gestació per mitjà de
l’avortament pot afectar a les cèl·lules mamàries, fent-les més propenses al càncer. Per
això, ja no és qüestió d’interrompre una vida, també la de posar en perill la dona.

Algunes investigacions confirmen que la interrupció del procés de gestació per mitjà de
l’avortament pot afectar les cèl·lules mamàries i fer-les més propenses al càncer. En
aquest cas, ja no és qüestió d’interrompre la vida del fetus; també s’ha de tenir present
que posa en perill la de la mare.

Convé ser precís: no totes, sinó algunes, per molt que l’autor s’hi adhereixi. El
connector per això no comporta conseqüència ni causa explícita. L’adverbi també s’ha
utilitzat com una (falsa) conjunció.

En general, penseu que qualsevol afirmació pot ser modificada per adverbis de
freqüència, i que el valor de l’afirmació canvia, i molt. Per exemple, Els polítics pensen
en les eleccions és una oració que pot variar de sentit si escrivim Els polítics sempre /
generalment / sovint / a vegades / rarament pensen en les eleccions. Igualment,
l’afirmació Tots creiem que Darwin va explicar científicament l’evolució de l’espècie
humana, per molt que sembli acceptable universalment, no s’ajusta a la realitat, i no és
equivalent a dir Els científics creuen que…, o bé Molts / Alguns / Uns quants / Pocs
creiem que…

A la majoria de països d’arreu del món, l’anglès té el mateix pes que la llengua materna:
mateixes hores i mateixa importància, entre d’altres.

En molts països, l’ensenyament de l’anglès té el mateix pes que (el de) la llengua
materna: mateix nombre d’hores i idèntica importància, entre altres qüestions.

La primera afirmació és falsa. La segona, més matisada, podria ser certa.

§2. Manca d’atenció al valor lògic dels connectors

Sovint es negligeix el valor lògic d’un connector i s’utilitza amb un valor equivocat o
simplement com una partícula que relliga dues oracions (o dos fragments de text) sense
cap valor lògic.

29
 Al mateix torn, s’elaboraren lleis per a que les sentències passessin a tenir un criteri més
objectiu. L’execució era produïda de moltes i molt diferents maneres; no obstant, a finals
del s. XVIII va aparèixer una tendència a emprar formes d’execució menys doloroses.

Al mateix temps, s’elaboraren lleis per tal que / perquè les sentències es fonamentessin
en un criteri més objectiu. L’execució es produïa de moltes i molt diferents maneres.
Més endavant, a finals del segle XVIII va aparèixer una tendència a emprar formes
d’execució menys doloroses.

En aquest fragment podem observar alguns errors com ara per a que (en comptes de
per tal que o perquè, conjuncions de finalitat) o l’ús innecessari de la passiva (era
produïda) per comptes de la passiva reflexa (es produïa; veg. VIII.10). Fixeu-vos en l´ús
inapropiat del connector no obstant: l’oració que segueix no obsta, ni s’oposa ni
concedeix res a l’anterior.

Amb l’aparició de les xarxes socials, com per exemple Facebook o Twitter, hem canviat
la manera de comunicar-nos i relacionar-nos amb la gent; tot i que hi ha gent que pensa
que a causa de l’aparició de les xarxes socials s’han perdut les bones maneres, és a dir, les
tradicions. Per això, el tema que tractarem en profunditat és el dels avantatges i
desavantatges d’aquesta aparició dins la nostra societat.

Amb l’aparició de les xarxes socials, com ara Facebook o Twitter, hem canviat la manera
de comunicar-nos i relacionar-nos. Ara bé, hi ha gent que pensa que les xarxes socials
han portat a la pèrdua de les bones maneres, és a dir, de les tradicions. Per això hem de
contraposar / analitzar els avantatges i desavantatges d’aquesta nova realitat social.

La qüestió aquí és observar la distribució de connectors. Al redactat original, tot i que

és una conjunció concessiva, però hi ha d’haver un connector que introdueixi l’oració
següent amb valor adversatiu. Observeu també les fórmules de simplificació del
redactat.

Aquest canvi [el llibre electrònic en comptes del tradicional] afecta als adults i joves que
han de decidir quin dels dos formats prefereixen, però també a les noves generacions que
corren el perill de només conèixer el format més nou. Així doncs, hi ha dos àmbits on els
llibres són molt presents: en la lectura personal i l’educació.

Aquest canvi [el llibre electrònic en comptes del tradicional] afecta igualment adults i
joves, que han de decidir quin dels dos formats prefereixen, però incideix en particular
en les noves generacions, les quals corren el perill de conèixer només el format més
nou. Fixem-nos, llavors, que els llibres són molt presents en dos àmbits: en la lectura
personal i en l’educació. [I entendrem la valoració que se’n fa a continuació.]

El redactat original conté diversos errors de puntuació i de normativa. L’error de

lògica és l’ús abusiu del connector consecutiu així doncs: l’oració que introdueix no és
cap conseqüència del que s’ha dit abans.

D’altra banda, els extraescolars poden treure temps al nen per dedicar-se a estudiar, fer
deures del col·legi… en efecte, penso que aquesta raó no ha de ser així: la meva
experiència em diu que les activitats extraescolars ajuden als nens a saber organitzar-se
fora del col·legi. A més els ensenya a gestionar el seu temps i els aporta una disciplina.

D’altra banda, les activitats extraescolars poden treure temps d’estudi al nen. Penso,
però, que no ha de ser necessàriament així: l’experiència em diu que aquestes activitats

30
 ajuden els nens, perquè aprenen a organitzar-se fora del col·legi. A més, els ensenyen a
gestionar el temps i comporten una disciplina.

La correcció sintetitza: per dedicar-se a estudiar equival a estudi. Sobren els punts
suspensius, és clar; més encara quan fer deures del col·legi és una frase que ja s’inclou
dins del terme estudi. El connector en efecte és fluix, il·latiu: s’ha de substituir per un
connector (com ara però) que indiqui el valor adversatiu de l’afirmació següent (‘això
no ha de ser així’). Eviteu el possessiu innecessari: la meva no cal si ja hi ha un
pronom de primera persona, em diu (veg. VIII.3).

El seu govern [de Franco] suposà una forta repressió per tota mena de cultura que no fos
l’espanyola, si més no, el que ell considerava cultura espanyola.

El seu govern suposà una repressió inclement de tota mena de cultura que no fos
l’espanyola, o, més ben dit, del que ell considerava (que era) la cultura espanyola.

Fixeu-vos en l’ús del connector que reformula (més ben dit).

§3. Anglicismes i abús de termes abstractes

L’anglès té una gran facilitat a l’hora de nominalitzar una acció o de crear un verb a
partir d’un nom; per aquesta raó llegim cada dia al diari anglicismes com ara
guionitzar (per comptes de fer / escriure un guió) o neologismes com ara implementar
(en lloc de portar a la pràctica, aplicar), dels quals deriven noms postverbals com ara
guionització o implementació, adoptats sistemàticament per periodistes i tecnòcrates.
Convé evitar aquesta tendència i no crear nous termes nominals, abstractes, que
substitueixin els existents (resiliència en comptes de resistència, per exemple). En
català, aquesta tendència a la síntesi sovint porta a una pèrdua de sentit, com en el cas
següent:

[Títol d’una redacció] L’essencialitat de la documentació

[Títol explícit] La importància de la documentació en les sèries de televisió

El primer títol volia expressar que la documentació era de gran importància a l’hora
de preparar el guió d’una sèrie de televisió de contingut històric.

En l’exemple següent es veu com la tendència a fer servir termes abstractes es barreja
amb la imprecisió lèxica:

La difusió d’aquest pensament ha fet que un gran nombre de cadenes es vegin

capacitades per fer-ho [= produir sèries històriques], donant lloc, així, a algunes de les
millors i, a l’hora, a algunes de les pitjors sèries dels últims anys.

Aquesta tendència ha fet que algunes cadenes es creguin capaces de produir sèries de
caràcter històric, i així han nascut algunes de les millors i, alhora, algunes de les pitjors
sèries dels últims anys.

Observeu-hi el matís d’atenuació ja comentat: un gran nombre > algunes. El problema

d’aquest redactat és el terme pensament, allunyat del seu valor habitual. Observeu
també el gerundi de posterioritat (veg. VIII.5) de la perífrasi donar lloc a.

31
 Va ser llavors quan els meus pensaments es van direccionar: estudiaria…
Va ser llavors quan em vaig decidir a estudiar / quan ho vaig veure clar / quan vaig
prendre una direcció: estudiaria…

És un exemple molt clar d’abús de formes personals (els meus pensaments) i

d’anglicisme (*direccionar).

I és cert, però cal una anàlisi del context en que es va fer. […] Igualment s’ha de destacar,
i molt, que la Constitució no és immodificable. El problema rau en que els polítics la
modifiquen quan els hi interessa. En aquest cas, com no interessa, diuen que la
Constitució ho prohibeix.

I és cert, però cal una anàlisi del context en què es va fer. […] Igualment s’ha de
destacar, i molt, que la Constitució és modificable / es pot modificar. El problema rau
en el fet que els polítics […] / Els polítics només la modifiquen quan els interessa, és
clar. En aquest cas, com que no interessa, diuen que la Constitució ho prohibeix.

Convé evitar termes nominals rars i dobles negacions: no és immodificable equival a es

pot modificar. És més senzill construir la frase a partir del subjecte agent (Els polítics).
Vegeu com que (conjunció causal) a VI.3.

§4. Manteniment del subjecte i elisió del pronom fort

a) És essencial redactar sempre amb consciència del subjecte, i no canviar-lo sense

necessitat: això ajuda a mantenir l’ordre natural de l’oració romànica (SVO) i a elidir
el subjecte i evitar repeticions (o variacions que desorienten: Petrarca, Francesco, el
poetà toscà, el cantor de Laura, l’autor d’Arezzo). Ara bé, quan el subjecte canvia, se
n’ha de tenir consciència sintàctica.

El fet s’evidencia sobretot a l’etapa de la pubertat. El cos de les joves a causa dels
estrògens es torna més voluptuós i la pell es manté igual de suau. Els nois, en canvi, a
causa de la testorestona la pell se’ls torna més rugosa així guanyant musculatura.

Això s’observa sobretot en la pubertat. A causa dels estrògens, el cos de les noies es
torna més voluptuós, però la pell conserva la suavitat. La pell dels nois, en canvi, es torna
més rugosa a causa de la testorestona(,) i guanyen musculatura.

El problema d’aquest redactat, puntuació deficient a banda, és no fixar els subjectes de

les oracions. El primer és el cos de les joves i després la pell. A l’oració següent, però,
el (fals) subjecte passa a ser els nois (per paral·lelisme amb de les joves, que és, però,
un complement del nom) i la pell passa a ser un segon subjecte. La frase s’arregla fent-
ho fàcil amb paral·lelisme: El cos de les noies / La pell dels nois. D’altra banda,
observeu els canvis lèxics, sobretot conserva, que substitueix es manté igual de.

b) Quan el subjecte es manté en un (o més) períodes, convé elidir el pronom fort (ell,
ella, ells, elles).

És important el pas que estableix Guillem de Torroella de la realitat a un món

sobrenatural. Hi esdevé fora de la seva voluntat, per atzar o per algun element
sobrenatural, com és la fada Morgana. Ell anirà adquirint coneixement en diverses etapes.

32
 És important observar com Guillem de Torroella passa de la realitat a un món
sobrenatural. No ho fa per voluntat pròpia sinó per atzar o per algun agent sobrenatural,
com ara la fada Morgana. Així anirà adquirint coneixement en diverses etapes.

L’ultima oració comença amb el pronom subjecte Ell, del tot innecessari. En anglès
seria obligatori repetir He, però en català elidim el subjecte si és el mateix de les
oracions anteriors. En canvi, introduïm aquest pronom quan volem distingir entre més
d’un subjecte possible (La Maria i en Joan jugaven a la brisca. Ell ho feia molt
malament) o quan volem posar èmfasi en el subjecte (Ell i només ell ho sabia; Ell sí que
ho sabia; Ja t’he dit que vindrà ell, i no pas jo).

L’alba és un gènere on els protagonistes són dos enamorats que després d’una nit que
passen junts apareix l’alba. Ells volen que no surti l’alba, ja que provoca la separació
d’aquests dos.

L’alba és un gènere en el qual els protagonistes són dos enamorats que, després d’haver
passat la nit plegats, s’han de separar en sortir el sol. No volen que arribi l’alba, ja que
comporta la separació.

En la redacció original hi ha el relatiu on usat impròpiament (veg. II.5). També podeu

observar-hi un anacolut per canvi de subjecte (Alba és subjecte de és però no de
apareix). El pronom fort ells es pot elidir: el subjecte segueix essent els dos enamorats i
no cap altre.

§5. Redundància i tautologia

La redundància és la repetició innecessària d’informació: En la meva opinió, crec. La

tautologia consisteix a atribuir a un subjecte un predicat que, de fet, ja es troba en la
mateixa definició del subjecte: La novel·la Tiempo de silencio és una llarga narració de
Luis Martín Santos. Com que és una novel·la, ja s’entén que és una narració llarga i
seria millor escriure: Tiempo de silencio, (novel·la / obra) de Luis Martín Santos, és…
(i aquí falta un predicat que digui alguna cosa nova). També s’ha d’anar amb compte
amb els adjectius tautològics, els que expressen una qualitat que forma part del nom:
enutjosa prolixitat, llarga prolixitat.

Per acabar, trobo, personalment, que els professors no se’n adonen que el que fan és
contraproduent per tots els seus alumnes.

Per acabar, trobo que els professors no s’adonen que el que fan és contraproduent per a
tots els alumnes.

La forma trobo ja comporta la visió personal i no cal afegir-hi l’adverbi. En la

construcció no se n’adonen que el pronom és pleonàstic (veg. III.3).

La història em fascina però encara més les restes materials que trobem avui en dia que
ens la mostren materialment.

La història em fascina, però encara m’atreuen més les restes actuals (del passat).

La frase Les restes materials que trobem avui dia es pot reduir a les restes actuals, ja
que les restes sempre són materials, i és tautològic dir que ens mostren la història

33
materialment. La segona oració ve a dir ‘Les restes materials de la història ens mostren
la història materialment’, de manera que el predicat repeteix el subjecte.

El text comença explicant-nos que un historiador, al marge de molts factors subjectius

que afecten en les seves produccions historiogràfiques, hi ha un de molt important.

El text comença explicant que, entre els factors subjectius que afecten la producció d’un
historiador, n’hi ha un de cabdal.

Observeu com l’esmena, més sintètica, ha evitat repetir la informació continguda en els
termes historiador i produccions historiogràfiques, ja que la producció escrita d’un
historiador sempre és historiogràfica. Observeu també la manca del pronom en en la
redacció original. El pronom nos és sobrer: no cal introduir el receptor (la comunitat
de lectors) quan tractem d’un text. Fixeu-vos també que el verb afectar és transitiu i
doncs porta un CD sense preposició (veg. IV.3).

§6. L’ordre mental té importància

La sintaxi permet jugar amb les idees del dret i del revés. Els exemples següents només
volen indicar que, abans de començar a escriure una oració, de vegades convé aturar-
se un moment per pensar quin ordre han de tenir les idees qui hi volem expressar.

Antigament, un període de tres mesos de vacances era convenient a causa de la

compaginació que requerien feines tant agrícoles com ramaderes.

Antigament, la necessitat de compaginar la feina agrícola o ramadera amb l’escolarització

feia convenient / imposava / comportava unes vacances de tres mesos.

L’oració original és correcta. L’alternativa la gira, de manera en fa explícit el sentit de

bon començament: ‘la necessitat […] imposava’. La causalitat (A porta a B) s’ha
expressat amb el verb sense necessitat de conjunció.

Existeix el tòpic de que a Espanya hi han més vacances que a la resta d’Europa.

Existeix el tòpic que a Espanya hi ha més vacances que a la resta d’Europa / El tòpic diu
que a Espanya fem / hi ha més vacances que a la resta d’Europa. / A Espanya fem més
vacances que a la resta d’Europa, diu tothom / diu el lloc comú.

A banda les formes incorrectes (*de que i hi han), el problema d’aquesta oració és
l’arrencada: comença amb el concepte tòpic i en fa una frase buida (Existeix el tòpic:
els tòpics existeixen; altrament no serien llocs comuns). Per tant, convé centrar-se en
allò que diu el tòpic o, millor, començar directament amb el predicat.

D’aquesta assignatura espero poder-ne millorar la meva redacció i la puntuació.

D’aquesta assignatura, n’espero una millora de la redacció. / Espero poder millorar la

redacció gràcies a aquesta assignatura. / Gràcies a aquesta assignatura, espero millorar la
redacció i correcció (dels meus escrits).

L’oració original és un anacolut: el pronom ne té com a antecedent assignatura, però

no és l’assignatura el que es vol millorar, sinó el resultat d’haver-la cursat. És més

34
fàcil seguir un ordre lògic: subjecte (Jo) + aspiració (espero) + objecte (millorar la
redacció) + instrument (gràcies a l’assignatura). El sintagma la meva redacció porta un
possessiu innecessari: la redacció no pot ser de ningú més (veg. VIII.3).

L’origen d’aquesta rivalitat no sé quan ni com es remunta però el que sí sé és que…

No sé l’origen d’aquesta rivalitat ni per què va néixer / ni en conec la causa, però sí que
sé […] / L’origen i la causa d’aquesta rivalitat són desconeguts. En canvi, sé… / No
conec l’origen ni la causa d’aquesta rivalitat. En canvi, sé…

Aquesta construcció mostra un defecte habitual: començar amb el terme que ens
preocupa (origen de la rivalitat) sense rumiar si ha de ser el subjecte o el predicat de
l’oració que escriurem. De fet, l’èmfasi de la frase recau en la ignorància (No sé);
doncs resulta més natural començar per aquí: No sé / No conec / Desconec l’origen
d’aquesta rivalitat.

§7. La precisió lèxica estalvia la paràfrasi

Les vacances escolars s’han de modificar i posar al dia respecte a les necessitats actuals.

Les vacances escolars s’han de modificar i posar al dia d’acord amb les necessitats
actuals. / Les vacances escolars s’han d’adequar a la societat actual.

Aquest és un exemple de redactat sintètic si sabem triar el verb precís: modificar i posar
al dia d’acord amb equival a adequar.

En definitiva, el TIL ha generat una gran pol·lèmica a les Illes Balears i ha estat
l’epicentre de diverses manifestacions ignorades pel govern. Fet que ha demostrat el
rebuig a un poble indignat i al qual no s’ha volgut ni donar una oportunitat per poder
arribar a un acord. […] En realitat, el que s’aconseguirà serà un empitjorament dels
resultats acadèmics i augmentarà allò que havien pensat que evitarien, el fracàs escolar.

En definitiva, el TIL ha generat una gran polèmica a les Illes Balears i ha estat l’epicentre
de diverses manifestacions ignorades pel Govern, fet que ha demostrat el menyspreu
per un poble indignat, al qual no s’ha volgut concedir la possibilitat d’un acord. […]
En realitat, (el que) s’aconseguirà serà un empitjorament dels resultats acadèmics / En
realitat, aquesta política / això portarà a una davallada dels resultats acadèmics, val
a dir l’augment del fracàs escolar, precisament allò que el Govern balear volia
evitar.

La precisió lèxica simplifica: ni donar una oportunitat per arribar a equival a concedir la
possibilitat de. La sintaxi esdevé més senzilla si comencem amb un subjecte simple
(aquesta política) i no amb una construcció que avança la intenció del que volem dir (el
que s’aconseguirà serà … i augmentarà).

§8. Adjectivació impròpia

Les Vespres Sicilianes varen ser l’entrada de Pere el Gran a Sicília. A la crònica de
Bernat Desclot, escrivà del rei, hi ha una gran descripció d’aquest fet històric.

35
 Les Vespres Sicilianes van significar l’entrada de Pere el Gran a Sicília. A la crònica de
Bernat Desclot, escrivà del rei, hi ha una llarga descripció d’aquest fet històric.

L’adjectiu gran és inapropiat: una descripció no pot ser gran ni petita; pot ser llarga o
breu. Aquí s’ha utilitzat gran per expressar que la descripció és llarga i important en
perspectiva històrica. No confongueu el valor de la frase correcta Messi és un gran
jugador amb el barbarisme Messi és gran (que, en català, vol dir que té molts anys).

§9. Incoherència sintàctica

La sintaxi (sistema o combinació de les paraules en sintagmes i oracions) es pot violar

per mal ús dels pronoms (veg. II-III) o del règim preposicional (V), per exemple, o per
manca de concordança (IX). No hem de confondre els errors sintàctics (o
morfosintàctics) amb la incoherència semàntica: l’oració Uns sintagmes quàntics de
vidre espatllen els mitocondris de les lletres de Pau Riba no fa cap sentit (si no és en un
context literari), però no viola cap regla de la sintaxi. Ara convé parar atenció a la
violació sintàctica diguem-ne major, la que es dona quan l’oració resulta agramatical
perquè una part és incoherent amb l’altra (anacolut) o quan l’oració resulta
incompleta per manca d’un component imprescindible.

*Buscar una objectivitat i asèpsia absoluta que ―segons Abadal― és completament

impossible, ja que sempre trobarem un fragment de la persona de l’historiador, de manera
que queden reflectides les seves idees.

Segons Abadal, buscar una objectivitat i asèpsia absolutes és completament impossible, ja

que sempre trobarem un fragment de la persona de l’historiador en l’estudi historiogràfic,
de manera que hi quedaran reflectides les idees de l’autor.

Si llegiu bé la frase original, veureu que el subjecte és Buscar és impossible, i després

hi ha una causal (ja que) i una consecutiva (de manera que) però no hi trobareu el verb
principal corresponent al subjecte. L’esmena elimina el relatiu que i llavors tenim una
oració normal, amb subjecte (buscar […] absolutes) i un predicat nominal (és
completament impossible), seguit de les subordinades.

*L’alba és un gènere on els protagonistes són dos enamorats que després d’una nit que
passen junts apareix l’alba.

Aquesta oració, ja comentada més amunt, comença amb un subjecte (alba) i un predicat
nominal (és un gènere), segueix amb un mal relatiu (on), que incorpora un altre relatiu
(que, referit als dos enamorats), que introdueix un verb (apareix) que no pot ni pretén
concordar de cap manera amb el subjecte (dos enamorats).

§10. Altres exemples

a) De la mateixa manera, els treballadors estrangers tenen l’ocasió d’introduir idees

pròpies al país on han anat a treballar. A tall d’exemple, els estudis d’infermeria a
Alemanya no són un grau, sinó un mòdul. Per consegüent, els infermers espanyols que
van a treballar a Alemanya estan més ben preparats que els infermers locals. Així, en
alguns hospitals, els espanyols han introduït pràctiques renovadores: per exemple, que les

36
 quimioteràpies es facin amb màscara, ja que els gasos que es desprenen poden resultar
molt tòxics.

De la mateixa manera, els treballadors estrangers tenen l’ocasió d’introduir idees pròpies
al país on han anat a treballar. A tall d’exemple, convé recordar que els estudis
d’infermeria a Alemanya no són un grau sinó un mòdul. En conseqüència, els infermers
espanyols que van a treballar a Alemanya estan més ben preparats que els locals. Així, en
alguns hospitals, els espanyols han introduït pràctiques renovadores: per exemple, les
quimioteràpies es fan amb màscara, ja que els gasos que se’n desprenen / que es
desprenen d’aquest tractament poden resultar molt tòxics.

Aneu amb compte amb l’omissió del verb principal. Observeu també que l’adjectiu es
pot substantivar per evitar la repetició del nom: locals equival a infermers locals.

b) Pel que fa a la meva opinió, considero que el llibre de paper s’adapta millor als meus
gustos ja que en un llibre electrònic per exemple no és possible tocar la pàgina, és més, es
simplifica a prémer un botó vermell.

A la meva manera de veure, el llibre de paper s’adapta millor al gust d’alguns lectors, ja
que en un llibre electrònic no és possible tocar la pàgina, per exemple; més encara, tot es
redueix a prémer un botó vermell.

Aquest redactat peca per insistència en el possessiu referit a qui escriu (la meva,
considero, als meus). El connector és més és un calc del castellà.

c) Segons la meva opinió, part d’aquesta fama que té Eivissa ve donada per la televisió i
per internet, on només podem veure-hi la part de les discoteques; tanmateix, també hi ha
altres coses que es passen per alt i que potser a molts visitants els agradaria més conèixer.

A la meva manera de veure, la fama d’Eivissa resulta de la imatge difosa per televisió
i internet, mitjans que només en mostren les discoteques. Hi ha molts altres aspectes
de l’illa que es passen per alt i potser interessarien més als visitants (si els coneguessin).

La construcció és deficient perquè comença convertint en subjecte la idea (part

d’aquesta fama) que hauria de ser al predicat. És més senzill començar amb el subjecte
La fama d’Eivissa, eliminant el relatiu i convertint-lo en un complement del nom, i dir
llavors el que se n’hagi de dir, triant el verb adequat (resulta de, prové de). L’abús del
relatiu on ja s’ha tractat (veg. II.5). El terme coses es pot substituir per una expressió
més precisa (aspectes de l’illa).

d) Ja fa un temps que em vaig admirar per l’àmbit musical (raó per la que vaig
matricular-me en aquesta carrera), i el fet de crear-ne m’agrada molt.

Ja fa un temps que la música em sedueix, raó per la qual vaig matricular-me en aquesta
carrera. Compondre música m’agrada molt.

L’origen de l’error és l’ús inadequat del verb admirar, que no admet un complement
preposicional (Admiro Woody Allen; Això m’admira; *M’admiro per les piràmides).
El sintagma l’àmbit musical és un modisme que vol dir la música. El relatiu és
incorrecte (per la que ha de ser per la qual: veg. II.1). Finalment, el pronom ne es
refereix abusivament a un antecedent només al·ludit (la música), que s’ha de restituir.
Fixeu-vos que, tal com s’havia escrit l’oració, crear-ne remetia a àmbit musical: un
compositor no crea àmbits musicals; compon música.

37
 e) El llibre electrònic dificulta la consulta ràpida per mitjà de marques i anotacions.
Només té un petit nombre de títols digitalitzats a causa de la seva recent aparició. A més a
més, la seva bateria és limitada, si l’utilitzes molta estona sense carregar-l’ho, s’acabarà
apagant.

El llibre electrònic no facilita / permet la consulta ràpida per mitjà de marques i

anotacions i, com que és recent, només hi ha (disponibles) un nombre reduït de títols
digitalitzats. A més a més, la bateria és limitada: si l’utilitzes molta estona sense
carregar-la, s’acabarà apagant.

La primera oració és ambigua: no sabem si les marques dificulten o no la consulta (i.e.

no sabem si per mitjà de… complementa el verb dificultar o el complement directe, la
consulta). El segon problema deriva de l’ús abusiu del verb tenir, quan hi hauria
d’haver un verb impersonal. Observeu també l’ús innecessari del possessiu a la seva
bateria (veg. VIII.3).

f) Si mirem el pros i contres del llibre imprès trobem avantatges com la ràpida i fàcil
consulta, poder fer marques directament sobre el text en paper, que és tangible i, per tant,
podem saber per quina part del llibre anem a primer cop d’ull.

Si mirem / considerem el pros i contres del llibre imprès, (hi) trobarem avantatges, com
ara la consulta ràpida i fàcil o la capacitat de fer marques directament sobre el text en
paper; a més, com que és tangible / com que el tenim a les mans, amb un cop d’ull
podem saber en quina part del llibre ens trobem.

Al redactat original hi ha una enumeració amb components gramaticalment diversos:

un nom (la consulta) i una perífrasi verbal (poder fer), que porta al relatiu. Al text
esmenat, els dos components (la consulta i la capacitat) són noms; el relatiu remet a
l’antecedent correcte (el llibre imprès). Observeu també que generalment els adjectius
van darrere el substantiu (consulta ràpida i fàcil), com ja sabem (veg. VIII.9). No
confongueu aquesta posició natural amb l’avantposició de l’adjectiu quan el nom va
seguit d’un complement del nom: la magnífica piràmide del faraó.

g) Més encara, un factor que s’associa al consum [d’alcohol] és el grau de facilitat amb
que es pot adquirir l’alcohol en la nostra societat, sobretot als més joves i adolescents.
Qualsevol consum d’aquesta droga a menors d’edat es considera un consum de risc.

Més encara, un factor associat al consum és la facilitat amb què es pot adquirir l’alcohol
en la nostra societat, sobretot entre / per part de joves i adolescents. En menors d’edat,
es considera un consum de risc en qualsevol cas.

Aquí el problema és la preposició dels sintagmes als més joves i a menors d’edat: s’ha
utilitzat la preposició a pensant que hi ha uns destinataris, com si fossin un datiu
(impossible) del verb adquirir o consumir.

h) Trobo que si un professor ha de fer un temari i té un horari, com els alumnes, la seva
obligació és organitzar-se de manera que pugui impartir tot el temari en un nombre de
classes adaptant-se a l’horari que s’imposa. De la mateixa manera que els alumnes ens
adaptem a les classes d’una hora i mitja.

Trobo que(,) si un professor ha d’explicar un temari i té un horari, com el tenen els

alumnes, la seva obligació és organitzar-se de manera que pugui impartir-lo tot en el

38
 nombre de classes i en l’horari establerts, de la mateixa manera que els alumnes ens
adaptem a les classes d’una hora i mitja.

En el fragment corregit s’evita la repetició de temari (pronominalitzat a impartir-lo). El

participi establerts es refereix tant a nombre de classes com a l’horari: és més precís i
sintetitza. Fixeu-vos en el canvi de puntuació: de la mateixa manera que introdueix una
oració subordinada i doncs no pot haver-hi un punt abans. Si tractéssim la locució com
un connector, escriuríem (sense que): De la mateixa manera, els alumnes […] mitja.

i) Tot seguit, explica l’exemple dels comtes i reis medievals, de com la seva intenció
d’acumular riqueses podia ser, no deguda a un sentiment nacional, sinó per poder dotar
els seus descendents.

Tot seguit, explica l’exemple dels comtes i reis medievals, és a dir, com la seva intenció
d’acumular riqueses potser no responia a un sentiment nacional sinó a la voluntat de
dotar els seus descendents amb un bon patrimoni.

El segon redactat millora el primer perquè fa homogènies les categories dels termes
comparats: sentiment i voluntat, dos substantius.

XI. CONSELLS SOBRE EL LÈXIC

a) Parlar d’un ús apropiat del lèxic no deixa de ser una generalització poc pràctica.
Convé, d’entrada, tenir consciència que l’ús inapropiat d’una paraula pot condicionar
la redacció en gran mesura (veg. e.g. X.1-3 i 7-8), i que la riquesa lèxica facilita la
construcció i millora l’expressió del que volem dir.

No només es troben [els animals domèstics en venda] empresonats en un espai reduit sinó
que a més, estan exposats a centenars de persones que durant el dia es dediquen a cridar
l’atenció dels animalets cridant-los i donant copets a la vitrina. No participar en aquest
comerç només aporta avantatges, tan econòmiques com morals.

No tan sols es troben [els animals domèstics en venda] empresonats en un espai reduït,
sinó que, a més, estan exposats a centenars de persones que a tota hora es dediquen a
cridar l’atenció dels animalets donant copets a la vitrina. Abstenir-se de prendre part en
aquest comerç comporta beneficis, tant d’ordre econòmic com moral.

En aquest text s’acumulen errors de puntuació i ortografia. S’hi han introduït també
alguns canvis lèxics: No participar […] només aporta equival, sense negació, a
Abstenir-se de […] comporta. El mot avantatge en català és masculí; aquí més aviat
volia dir ‘benefici’.

Per una banda, si ens fixem en el model educatiu que hi ha hagut fins a l’actualitat (el de
l’immersió), ens n’adonem que no ha funcionat com s’esperava.

Per una banda, si ens fixem en el model educatiu que ha imperat fins a l’actualitat, el de
la immersió, ens adonem que no ha funcionat com s’esperava.

La tria de ha imperat reforça el valor de l’oració condicional i el sentit del verb de la

principal; com que el model educatiu ha imperat (i.e. ‘s’ha imposat sense discussió’),

39
fins ara no ens hem adonat que no funcionava. El pronom en (ens n’adonem) és
pleonàstic (veg. III.3).

b) A l’hora de triar un terme en lloc d’un altre, podríem tenir en compte els consells
següents: (i) eviteu els mots o locucions que no pertanyen a un registre acadèmic (i.e.
els grollers, col·loquials, vulgars, massa familiars o simplement propis d’un registre
oral); (ii) eviteu l’abús de les paraules abstractes, i feu servir els termes estàndard, els
més naturals; (iii) mireu d’evitar un terme culte si no en sabeu el significat precís, i en
qualsevol cas consulteu el DIEC2 per saber el significat d’una paraula i el règim
preposicional que pot exigir; (iv) mireu d’evitar els modismes (juvenils o periodístics);
aquests modismes sovint són castellanismes (o anglicismes passats pel castellà): e.g.
implementar. Vegem-ne alguns exemples.

Preteníem fardar d’haver assolit un nivell de riquesa.

Preteníem lluir / exhibir la riquesa adquirida.

fardar és un modisme col·loquial una mica passat de moda. El verb assolir fa part d’un
conjunt de termes (e.g. tanmateix, recolzar, quelcom), sovint mal usats, que s’han estès
moltíssim, segurament perquè sembla que donin una patent de catalanitat. Són paraules
ben genuïnes però insòlites en la llengua familiar. Mireu, sobretot, de no fer-les servir
al costat de vulgarismes o castellanismes, ja que la barreja de registres fa escruixir:
*Quelcom em deia que la mala olor venia de és un calc del castellà Algo me decía que
el mal olor venía de, per comptes de La pudor venia de; *Va assolir molts càrrecs
perquè el partit el recolzava hauria de ser Va obtenir molts càrrecs gràcies al partit.
Fixeu-vos que quelcom és un arcaisme i sovint es pot substituir per la forma natural res
(Hi tens res a dir? cast. ¿Tienes algo que decir?); assolir i aconseguir són verbs que
s’utilitzen per substituir el castellanisme naturalitzat conseguir, de la mateixa manera
que es fa servir recolzar per substituir apoyar (veg. VI.13), o tanmateix com un
equivalent de asimismo. La pràctica de substituir un terme estranger per un del lèxic
genuí (però aplicant-lo més enllà del seu valor) s’anomena calc.

L’autor demana als historiadors que intentin aparcar les seves passions.
L’autor demana als historiadors que deixin al marge la passió.

aparcar, en el sentit ‘bandejar’, pertany a un registre molt col·loquial: no s’ha de fer

servir en un text acadèmic.

M’agrada mantenir ben activa l’activitat social i la relació interfamiliar.

M’agrada mantenir ben viva la vida social i la relació familiar.

El terme interfamiliar és un modisme. Tindria sentit si parléssim de relacions entre

famílies, i no pas entre membres d’una família.

*La meva casa es localitza / s’ubica al barri de Les Corts.

Casa meva és al barri de Les Corts. / Visc al barri de Les Corts.

Es localitza un avió perdut, per exemple, però no la casa on anem cada dia. La meva
casa és un castellanisme.

c) Convé evitar l’ús figurat si la metàfora no és sostinguda

40
 Hi ha textos impregnats per la petjada del qui ho escriu.
Hi ha textos marcats per la petjada de l’autor.

Una petjada no pot impregnar res. En un moment d’inspiració dubtosa podríem

escriure, en canvi: Les fonts de Petrarca impregnen l’humanisme del segle XV. En
aquest cas, entenem que les fonts són una aigua (intel·lectual) que pot impregnar
alguna cosa, ja que els líquids tenen aquesta capacitat.

d) Hi ha confusió en parelles de termes com ara composar / compondre i medi / mitjà.

La música que toco, composo i escolto durant el meu temps lliure és una prova del meu
interès.  La música que componc, toco i escolto en el temps lliure és una prova del meu
interès.
M’interessen molt els estudis del medi.
Els mitjans de comunicació dominen la societat actual.

e) Convé evitar l’ús reiteratiu de verbs molts freqüents, com ara tenir o posar.

L’article posa crítiques  L’article esmenta, enumera, reprodueix… / L’article critica

f) Convé evitar l’ús abusiu del terme persones en lloc de gent

La majoria de les persones tenia problemes econòmics  La majoria de la gent

Les persones vivien una mica millor  La gent
Al seu funeral hi va assistir un gran nombre de persones  molta gent
La música pop continua introduint-se en els gustos musicals de moltes persones  de
molta gent

Eviteu també el castellanisme *En Pere és bona gent en comptes de En Pere és un bon
jan. És genuïna, en canvi, la forma en plural (Els veïns de dalt són bona gent).

41