GRAMÀTICA

ORACIONS ADJECTIVES DE RELATIU

Acompanyen un substantiu explícit.
Àton  que
Tónic  què
Variable  el qual i variants
Personal  qui
Lloc  on
Neutre  la qual cosa, cosa que

ORACIONES SUBSTANTIVES DE RELATIU

No tenen un substantiu explícit.
Que: El que et vull dir es que això no està bé. La sabata blava i la que has agafat no fan parella. /
La sabata, la qual es de color blau, no fa parella amb l´altra.
Qui: Qui abans acabe guanyarà la cursa. El qui haja agafat la ferramenta, que la torne a deixar.
Prova de la paraula: consisteix en introduir la paraula a la que substitueix entre el article y el
que. Si queda bé l´estructura es correcta.
Preposició+artcicle+que  incorrecta en adjectives de relatiu, poc comú pero correcta en
substantives de relatiu
Article+què sempre incorrecte
Preposició+article+què sempre incorrecte:
La casa en la què visc esta nova  la casa es què visc està nova.
Amb els diners del banc y els que guanyem este mes podrem comprar la casa.
La ciutat a la què em dirigisc no m´agrada gens.  La ciutat a la qual em dirigisc no m´agrada
gens.
INTERROGATIUS

Determinant: Acompaña un substantiu (sense accent)

Pronom: Substitueix un substantiu (amb accent, excepte els exclamatius)

 Pronoms interrogatius (tant preguntes directes com indirectes):

Què fas?, què dius?, de què rius?, per què no has vingut?

 Que  Pronom exclamatiu:

Que bonic!, que bé!

 Que Relatiu (apareix un substantiu)

 Determinant interrogatiu: quin, quina, quins, quines, quant, quanta, quants, quantes:
De quin acudit rius?, per quin motiu no has vingut?
Quines sabates més boniques! No estaría bé que per què la forma correcta per a usar com a
determinant es quines. El què s´utilitza com a pronom.
He comprat quatre fruites distintes. Quina (fruita) vols? Com tinc el substantiu a l´oració de
davant actúa com a determinant.
He anat a comprar. Què vols? Fà la funció de pronom per què no tic el substantiu, no tinc el
context.

 Pronoms interrogatius:
Què (coses)
Qui (persones)
Com (manera)
Quan (temps)
On (lloc)
Per què (causa)
Per a què (finalitat)
Perquè (respondre a causa y finalitat): He vingut a la universitat per què/ per tal que/a fi que em
donen el títol.
Què + preposició  Sempre amb accent
 ELS POSSESSIUS

Possessius Jo tú El/ella nosaltres vosaltres Ells/elles

Masculí El El teu/ton El seu/son El nostre El vostre El seu
singular meu/mon
Femení La La teua/ta La seua/sa La nostra La vostra La seua
singular meua/ma
Masculí El Els Els Els Els Els seus
plural meus/mos teus/tos seus/sos nostres vostres
Femení Les Les Les Les Les Les seues
plural meues/mes teues/tes seues/ses nostres vostres

LES COMES
Mai es posa coma entre subjecte y predicat.
Els aclariments e informacions extra van entre comes: El meu rellotge, el qual vaig comprar a
Suïssa, ha durat 10 anys.
La i ha de quedar fora de les comes: El meu amic ha aprovat i, no obstant, no está content amb
la seua nota.

ELS CONECTORS
Per començar: en primer lloc, en principi, al principi, inicialment, per començar, per iniciar,
primer de tot.
Per continuar: a continuació, aleshores, a més a més, pel que fa, mentre, en el cas, de moment,
tot y que, durant, segons, de fet, en certa manera, probablement, certamen, llavors, més tard,
quan, en efecte, fins i tot, també, ben segur, sens dubte, en aquest sentit, després, també,
recentment, actualment, a poc a poc, d´altra banda, de fet, al capdavall, al meu parer.
Per acabar: per acabar, per finalitzar, a la fi, finalment, per tant, en conclusió, en resum, al cap i
a la fi, agafant el cap del fil.

DIÉRESI
Es posa per a trencar un diftong.
Verbs que acaben vocal + ir no porten diéresis en les següents formes verbals:
Infinitiu
Gerundi
Futur
Condicional
Les altres formes verbals de verbas acabats en vocal + ir si que porten diéresi.
VERBS DE TERCERA CONJUGACIÓ

Verbs acabats en ir, participi acabat en it y gerundi acabat en int.

Verbs amb forma pura: dorm, dorms, dorm, dormim, dormiu, dormen. Generalment son de
una o dues sílabes.
Verbs amb forma incoativa: servisc, servixes, servix, servim, serviu, servixen. Generalment
son la mayoría dels que tenen mes de dues sílabes.
Verbs pur especials que canvien la o per una u en el present d´indicatiu y present de
subjuntiu:
Tossir: tus, tussa
Collir y els seus derivats: cull, acull
Bollir
Cossir: cus, cusa, cuses
(voler): De segonda conjugació: jo vull o vulc
Verbs amb forma pura e incoativa
Teixir: tix/ teixisc
Llegir: llig/ llegisc
Vestir: vist/vestisc
Fregir: frig/ fregisc
Verbs velaritzats:
Dir: dic, dius, diu, diem, dieu, diuen. Funciona com riure.
Verbs de doble infinitiu:
Verb prevenir/ previndre y altres verbs derivats de venir com intervenir:
Vinc (deriva de la forma previndre)
Vens (la resta deriven de la forma prevenir)
Ve
Venim
Veniu
Venen
Participi: Previngut (deriva de la forma previndre)
Gerundi: prevenint (deriva de la forma prevenir)
El mateix funcionament amb el verb tenir/tindre, entretindre/entretenir
Verbs de tercera cpnjugació porten sempre acceden la primera y la segona del plural del persona
temps imperfect d´indictaitu: departíeu, déiem, déieu

ACCENTS DIACRÍTICS I ACCENTUACIÓ

Alguns monosílabs porten accent per diferenciar dues paraules iguals.

Verb>nom>adjectiu>pronom (el del grup més a la esquerra es el que porta l´accent)
El plural del monosílabs que porten també porten, excepte mans i mons.
Compostos i derivats no porten accent (adeu, marededeu, rodamon, a contrapel, subsol), pero si
s´escriguen amb guionet si que porten: déu-vos-guard, mà-llarg, pèl- roig.
Accents diacrítics: bé (correcte/propietat)/be (ovella, lletra), déu (dios)/deu (numeral, verb
deure), és (verb ser)/ es (pronom reflexiu), mà (mano)/ ma(possessiu), més (+)/mes (de l´any),
món (mundo)/mon (possessiu), pèl (pelo)/ pel (contracción), què (interrogatiu y relatiu tònic)/
exclamatiu, relatiu àton, conjunció), sé (verb saber)/ se (pronom reflexiu), sí (afirmatiu)/si
(conjunció, condicional), sòl (terra)/ sol (nota musical y sol estrella), són (verb ser)/son (sueño,
possessiu), té (verb tenir)/ te (beguda, lletra), ús (usar)/us (pronom feble), vós (forma de
tractament)/ vos (pronom feble).
S´accentuen els mots aguts acabast en vocal, vocal+s, en, in.
S´accentuen els mots plans que no acaben en les altres terminacions.
S´accentuen tots els esdrúixols.
No s´accentuen el monosílabas, excepte l´accent diacrític.

DIÈRESI

Sobre les vocals i u.

Per indicar que la u es pronuncia davant de e i i quan es precedida de g y q.
Per indicar que es trenca un diftong:aïllada, dïurètica, veïnatge.
Per indicar que una i o una u per la situació a la paraula serien consonants, son vocals: reduïa,
maleïes, conduïa, agraïen.
Té prefereència l´accent (reduíem).
No es posa dièresi si: en compostos acabats en vocal amb el prefix intra, re, co, pre, auto
(excepte reüll i les formes de reixir com reïsc, reïx, reïsca, reïsques, reïsquen), en les
terminacions llatines us i um, en el sufixos isme i ista (excepte proïsme, lluïsme), en les
terminacions de gerundi, infinitiu, futur i condicional dels verbs acabats en vocal+ir.
L´APÒSTROF
EL/DE: Davant vocal o h muda. Davant s líquida, com l´stop (la de no).
No s´apostrofa quan sonen com a consonants, davant estrangerismes amb h aspirada (algunes
tenen h muda y s´apostrofen com haixix, hàmster, handbol, handicap), davant el nom de les
lletres.
LA: Davant vocal o h muda.
No s´apostrofa quan funcionen com a consonants, davant i/u/hi/hu àtones, davant el nom de les
lletres, la paraula una referida a la hora, si pot donar lloc a confucions (la asimetria, la simetria),
davant s líquida.
Sigles: les que es lligen com una paraula i aquelles que es deletren i començen per un só vocàlic
(l´EMT).

LA CONTRACCIÓ
A, DE, PER, CA + EL/ELS
Si es pot apostrofar, no fem la contracció.

ELA GEMINADA (L·L)

Paraules que començen per al, col, il, i acaben en el·la, il·la.
I les paraules bèl·lic, cal·ligrafía, cèl·lula, excel·lent, instal·lar, intel·ligent, metèl·lic, mil·lenari,
mil·límetre, nul·la, pàl·lid, paral·lel, pel·lícula, penicil·lina, rebel·lió, satèl·lit, síl·laba,
sol·icitar. I els seus derivats.

PRONOM EN, HI I EL MAL ÚS DEL MATEIX

En: subsituiex complements que començen per de.

Hi: substitueix complements que no començen per de.
Es incorrecte utilitzar-ho i mantinder el complement.
Els mots matexi, mateixa, mateixos i mateixes son incorrectes quan s´utilitzen amb valor
pronominal.

CONJUNCIONS
Mirar document word de conjuncions
Recorda

• Segons i conforme no tenen valor de progressivitat temporal (= a mesura que).

• És un calc del castellà l'ús de només amb valor temporal (= així que, de seguida que).

• La locució així com s'accepta amb caràcter continuatiu (= i també).

• La conjunció com sol reforçar-se amb la partícula que quan té un caràcter causal.