ACCENTS DIACRÍTICS

Els accents diacrítics s’usen per a distingir en el text unes paraules determinades
que s’escriuen igual que unes altres però que tenen un significat o, fins i tot, una
pronúncia diferent, fenomen que s’anomena homografia. Tanmateix, la determinació
de les paraules que han de portar aquests accents és arbitrària, ja que és
competència de l’autoritat lingüística i, depenent dels criteris que s’hi apliquin,
sempre resten homògrafs que no es distingeixen en l’escriptura.

Recentment, l’Institut d’Estudis Catalans ha pres l’acord de fixar en quinze les

paraules catalanes que han de portar accent diacrític. Totes són monosíl·labs tònics
que tenen un homògraf o més d’un, sigui àton o tònic, i, si escau, perden l’accent en
cas de formar compostos.

Després de l’acord esmentat, la llista de diacrítics ha quedat configurada de la

manera següent:

bé / déu / és / mà / més / món / pèl / què / sé / sí / sòl / són / té / ús / vós

bé | béns
S’accentua com a substantiu equivalent a ‘benefici’ o ‘pertinença’, en singular i en
plural, i com a adverbi de mode i conjunció.
No s’accentua com a substantiu equivalent a ‘xai’.
El compost rebé s’accentua, d’acord amb la normativa.

déu | déus
S’accentua com a substantiu equivalent a ‘divinitat’, en singular i en plural.
No s’accentua com a substantiu equivalent a ‘font’ o ‘doll’, ni com a numeral, ni com
a forma conjugada del verb deure ni del verb dar.

Parlament de Catalunya, 2017 1

Els compostos i derivats adeu, adeu-siau, marededeu, redeu i semideu no
s’accentuen.
El compost déu-n’hi-do s’accentua perquè l’element accentuat és el primer.

és
S’accentua com a forma conjugada del verb ser o ésser.
No s’accentua com a pronom feble.

mà
S’accentua com a substantiu que designa una extremitat del cos, només en singular.
No s’accentua com a possessiu.
Els compostos contramà i sotamà s’accentuen d’acord amb la normativa.
El compost mà-llarg s’accentua perquè l’element accentuat és el primer.

més
S’accentua com a adverbi de quantitat.
No s’accentua com a substantiu que designa un període temporal, ni com a participi
del verb ‘metre’, ni com a conjunció.
El compost només s’accentua, d’acord amb la normativa.

món
S’accentua com a substantiu equivalent a ‘univers’, ‘cosmos’, ‘àmbit’ o ‘entorn’,
només en singular.
No s’accentua com a possessiu.
Els compostos rodamon i submon no s’accentuen.

pèl | pèls
S’accentua com a substantiu equivalent a ‘cabell’ o ‘crin’, en singular i en plural.
No s’accentua com a contracció de per i el(s).
Els compostos contrapel i repel no s’accentuen.

Parlament de Catalunya, 2017 2

Els compostos pèl-blanc, pèl-llarg, pèl-roig, etc., s’accentuen perquè l’element
accentuat és el primer.

què
S’accentua com a pronom relatiu en funció interrogativa (què vols?; per què no has
vingut?) o quan va precedit d’una preposició (l’excepció a què fa referència).
No s’accentua com a pronom relatiu en funció de subjecte (la noia que vindrà demà)
o complement directe (el missatge que he rebut), ni com a adverbi exclamatiu (que
bo!), ni com a conjunció (no m’agrada que no parlin prou clar).
El compost perquè s’accentua d’acord amb la normativa (he engegat l’aire
condicionat perquè fa calor).

sé
S’accentua com a forma conjugada del verb saber (només sé que no sé res).
No s’accentua com a pronom feble (se n’ha anat).

sí
S’accentua com a adverbi d’afirmació (sí que és veritat).
No s’accentua com a substantiu equivalent a ‘part de dins’ (en el si de la comissió),
o que designa una nota musical, ni com a conjunció condicional (si en vols,
demana’n), ni com a pronom fort (a si mateix).

sòl | sòls
S’accentua com a substantiu equivalent a ‘terra’ o ‘terreny’, en singular i en plural.
No s’accentua com a substantiu que designa un astre, o una nota musical, ni com a
adjectiu (està tot sol), ni com a forma conjugada del verb soler (sol llevar-se d’hora),
ni sota la forma sols com a adverbi.
Els compostos entresol i subsol no s’accentuen.

són
S’accentua com forma conjugada del verb ser o ésser (ja són les dues).

Parlament de Catalunya, 2017 3

No s’accentua com a substantiu que designa ‘l’acte o les ganes de dormir’ (tinc son),
ni com a possessiu (son fill).

té
S’accentua com a forma conjugada del verb tenir.
No s’accentua com a substantiu que designa una infusió, ni com a pronom feble (te
n’aniràs).

ús
S’accentua com a substantiu equivalent a ‘utilitat’ o ‘costum’, només en singular.
No s’accentua com a pronom feble (us agrada aquest?).
El compost desús s’accentua d’acord amb la normativa.

vós
S’accentua com a pronom de cortesia (m’adreço a vós).
No s’accentua com a pronom feble (haig de dir-vos una cosa).

Parlament de Catalunya, 2017 4