ORACIONS COMPOSTES

Una oració composta és aquella que té dos o més verbs en forma conjugada
(generalment, ja que en les subordinades d’infinitiu -per exemple- el verb no està
conjugat)

TIPUS:
1. JUXTAPOSADES: les oracions s’uneixen mitjançant l’entonació que marquen els signes
de puntuació (coma, punt i coma, dos punts)

2. COORDINADES: les oracions tenen la mateixa importància (estan al mateix nivell), i

tenen significat de manera independent (és a dir, si les separem). S’uneixen mitjançant
nexes d’unió o enllaços (connectors), i segons aquestos es classifiquen en:
1. Copulatives: expressen addició o suma d’oracions.
● i, ni
2. Disjuntives: elements que s’alternen o s’exclouen, impliquen opcionalitat.
● o, o bé, o si no…
3. Distributives: indiquen alternança o distribució sense exclusió.
● ara…ara , l’un…l’altre, no sols…sinó també, ja…ja, ni…ni.
4. Adversatives: expressen contrast o oposició.
● però, sinó que, ara bé, no obstant això, en canvi, malgrat (que), a
pesar d’això, tanmateix, per contra, així i tot…
5. Explicatives: una de les oracions aclareix el significat de l’altra. Indiquen
equivalència o complementen.
● és a dir, això és, o siga.
6. Il·latives o consecutives: una de les oracions expressa la conseqüència o la
conclusió respecte de l’altra.
● doncs, per tant, en conseqüència…
7. Continuatives: indiquen continuïtat o successió.
● a més a més, a més, fins i tot, d’altra banda, encara més, així mateix.

3. SUBORDINADES: l’oració subordinada és aquella que depén de l’oració principal.

Segons la funció sintàctica que realitzen poden ser: substantives, adjectives o adverbials.

1. O. SUBORDINADES SUBSTANTIVES:
1
 Funció: fan la funció corresponent a un nom, un sintagma nominal o un sintagma
preposicional.
Estructura: 1. les que porten el verb en infinitiu. 2) les que van introduïdes per un
nexe d’enllaç.
TIPUS(4):
1. D’infinitiu:
Estructura: introduïdes per INFINITIU (o PREP + INFINITIU). El subjecte de
l’oració principal i el de la subordinada solen coincidir (excepte si la
subordinada fa de subjecte)
Exemple: Elena volia sortir cada nit. (CD)
Ens van pregar (de) venir al matí. (CD-CRV en verbs que
expressen desig, voluntat o projecte: desitjar, decidir, procurar…)
Menysprear l’enemic no és el més convenient. (S)

2. Interrogatives indirectes:
Estructura:
○ TOTALS: introduïdes pel nexe si
Exemple: Em van preguntar si aniríem prompte a visitar-los.

○ PARCIALS: pronom interrogatiu QUÈ + oració

o determinant interrogatiu QUIN/QUINA, QUI,
COM, ON QUAN, COM, QUANT, PER QUÈ) + oració
Exemple: No sé què diran del projecte.

3. De relatiu: introduïdes pel pronom relatiu QUE o QUI (NO TENEN ANTECEDENT O
ÉS UN ANTECEDENT GENÈRIC)
QUI: per a genèric de persona (sense antecedent) Pot anar acompanyat per
el(s), aquell (s), tothom.
Exemple: El govern ajudarà els qui obrin un negoci.

Qui vinga puntual tindrà un premi.

QUE: per a genèric de coses. Va acompanyat pels determinants: el, això o

allò (el que, això que, allò que)

Exemples:
El més perillós és el que no diuen. (Atr)
Prescindirem de tot allò que no necessitem (CRV)
2
 Això que acabes de dir és mentida. (S)
4. Completives: introduïdes per la conjunció QUE (equival a: el fet que) No pot anar
precedida per l’article ‘el’. NO TÉ FUNCIÓ SINTÀCTICA (només és un nexe que
introdueix la proposició -NO fa referència a una cosa o persona genèrica, com ho fa
el pronom relatiu que.)

Exemples:
Em vas dir que el fuster vindria dissabte.
Que li ho comentes tu no és molt convenient.

No es pot elidir quan introdueix una proposició amb funció de CD:

xemple:
reguem no trepitgeu la gespa. (incorrecte)
eguem que no trepitgeu la gespa.

2. O. SUBORDINADES ADJECTIVES O DE RELATIU

(SEMPRE TENEN ANTECEDENT; és el que les diferencia de les substantives)
Són aquelles que equivalen a un adjectiu i, per tant, dins de l’oració principal
fan la mateixa funció sintàctica que un adjectiu, és a dir, funcionen com a
complement del nom. La casa blanca.....La casa que era blanca

ELS PRONOMS RELATIUS (Fan de nexe subordinant. Fan una funció sintàctica
dins la subordinada. Estan relacionats amb l’antecedent de l’oració principal).
Funció: els pronoms relatius fan doble funció:
1. nexe d’unió de l’oració subordinada adjectiva amb l’oració principal.
Té la funció sintàctica de l’antecedent. (AQUESTA FUNCIÓ NO LA
TREBALLAREM AQUEST CURS)
2. funció sintàctica: l’oració subordinada serà sempre CN → adjectiu o
S.Adj
Estructura: antecedent + oració subordinada adjectiva (precedida per un pronom
relatiu, un adverbi relatiu o un relatiu-possessiu)

TIPUS(2):

3
1. EXPLICATIVES: van entre comes (en aposició). Es limiten a afegir una
circumstància no necessària sense canviar el significat de l’antecedent (només el
complementen amb una qualitat o aspecte innecessari).
2. ESPECIFICATIVES: no van entre comes. Restringeixen la quantitat de referents que
té l’antecedent; és a dir, determinen l’abast de l’antecedent.

Nexes (5): hi ha quatre pronoms invariables (què, que, qui, on) i un de variable (el
qual, la qual, els quals, les quals)

ESTRUCTURES, SEGONS EL NEXE QUE INTRODUEIX LA SUBORDINADA (5):

1. Pronom Relatiu QUE

→sabem que és un pronom relatiu i no conjunció (com pot ser a les substantives)

→ fa referència a persona o cosa.

→ NO porta mai preposició davant (si la portara aniria accentuat)

→és commutable per: el qual, la qual, els quals, les quals

Exemples:

La persona que passeja es manté en forma.

M’han presentat una cantant que és calba.

M’han presentat una cantant, la qual és calba.

2. Pronom Relatiu QUÈ

→ fa referència a cosa.
→ porta SEMPRE preposició davant del relatiu i el pronom relatiu accentuat:
prep+QUÈ (si no duu la preposició, el relatiu no s’accentua -com en el punt 1.)

→és commutable per: el qual, la qual, els quals, les quals

Exemples:

No he vist la pel·lícula a què t’has referit.

4
 No he vist la pel·lícula a la qual t’has referit.

Estiuegem sempre en aquest poble a què estimem.

Estiuegem sempre en aquest poble al qual estimem.

3. Pronom Relatiu QUI

→ fa referència a persona.
→ pot portar una preposició davant (a qui, amb qui, de qui....)
→ és commutable per: el qual, la qual, els quals, les quals

Exemples:
Han col·laborat els companys amb qui has fet el treball?
Tinc dues amigues en qui confie totalment.
Tinc dues amigues en les quals confie totalment.
No he trobat els col·legues, a qui volia saludar.
No he trobat els col·legues, els quals volia saludar.

4. Adverbi Relatiu ON
→ equival a un lloc
→ és igual dir ON, que dir: en el qual, en la qual, en què.

→és commutable per: el qual, la qual, els quals, les quals

Exemples:
Aquell camí és per on més s’avança.

5. Pronom Relatiu-possessiu → equival al “cuyo/a, cuyos/as”, del castellà

El relatiu té com a antecedent un nom que fa de CN dins de la subordinada.

Exemple:

“Nos encontramos en un aeropuerto cuyas dependencias eran penosas”

Ens vam trobar en un aeroport les dependències del qual eren penoses.

5
 ★ Fixa’t en l’antecedent “dependencias” (que és el nom). En castellà va
darrere del relatiu, mentre que en valencià posem davant el nom i el
relatiu (del qual) darrere.

3. O. SUBORDINADES ADVERBIALS:
TIPUS(2):
1. PRÒPIES O CIRCUMSTANCIALS: equivalen a un adverbi o sintagma adverbial.
Funció: CC (Complement Circumstancial)

Classes d’oracions subordinades adverbials PRÒPIES:

❖ de temps: En arribar, aviseu al conserge.
Pau sempre ve a casa quan Marc no està.
❖ de lloc: Vicent aparca el cotxe on troba lloc.
❖ de mode o manera: Arregla la rentadora segons indica el manual.
❖ de quantitat o comparatives: estableixen una comparació d’inferioritat, superioritat,
igualtat o proporcionalitat amb l’oració principal.
● Inferioritat: Els resultats són pitjors que els de l’any passat.
● Igualtat: Rosa ha guanyat tants premis com el seu nóvio.
Repeteix l’exercici tantes vegades com calga.
● Superioritat: Anna és més ecologista que els seus companys.
● Proporcionalitat: Com més car és el restaurant menys hi anem.

2. IMPRÒPIES: NO es poden substituir per adverbis o sintagma adverbial. El seu

significat afecta a tot el sentit de l’oració.

Classes d’oracions subordinades adverbials IMPRÒPIES:

❖ causals: indiquen la causa d’allò que s’expressa en l’oració principal. Nexes:

perquè, ja que, com que, a causa que, vist que…

Com que has vingut a visitar-me, et convide a unes pastes d’ametla.

6
❖ consecutives: indiquen la conseqüència d’allò que s’expressa en l’oració principal.
Nexes: de manera que, doncs, en conseqüència, així doncs…

En mitja hora comença el sopar, així doncs hem de donar-nos pressa.

❖ condicionals: indiquen la condició per a que es complisca allò que s’expressa en

l’oració principal. Nexes: si, posat que, en cas que, llevat que, a condició que…

Posat que aconseguisca treball, em mudaré a Barcelona.

❖ finals: indiquen la finalitat d’allò que s’expressa en l’oració principal.
Nexes: a fi que, per tal que, perquè, a fi de…

Hem d’agafar el tren per tal d’arribar prompte a Gandia.

❖ concessives: expressen un obstacle que no impideix que ocórrega allò que es diu
en l’oració principal. Nexes: encara que, malgrat que, si bé, per més que…

Malgrat que estem en hivern, fa molt bon oratge.