VERBS

TIPOLOGIES TEXTUALS
EL TEXT ARGUMENTATIU (revisar fotocòpies)
Té la funció de convèncer i la seva estructura consta de tres parts:
1. Introducció: situa, enuncia un tema i dóna l’opinió a favor o en contra de
l’emissor respecte al tema.
2. Motius o arguments: s’exposen els fets. Per cada fer presentat, es
desenvolupa un argument principal i d’altres de secundaris o de suport,
si és el cas.
 3. Conclusió: recull la idea principal (tesis) de qui parla a favor o en contra
del tema, és la síntesi dels continguts i pot ser només argumental o
també retòrica. S’expressa habitualment en l’últim paràgraf.
En el text argumentatiu l’emissor està normalment implicat en el missatge del
text. Això es pot mostrar mitjançant l’ús de la primera persona.
TEMA → sobre què parla el text
TESI → la idea principal que defensa

EL TEXT DESCRIPTIU
Representació d’alguna cosa amb paraules. L’ordre d’aquest text segueix un
ordre triat per l’emissor. L’estructura està en funció de l’element que es vulgui
destacar més, cosa que depèn de la intenció de l’emissor.
La descripció pot ser objectiva, si té una intenció explicativa; o subjectiva, si
qui descriu deixa entreveure l’opinió o els sentiments que li produeix allò que
es descriu.

La descripció acostuma a ser enumerativa, els elements se separen per

comes o per i.
El text descriptiu utilitza molts caracteritzadors com comparacions,
metàfores… També hi abunden mots de situació ( a dalt, a baix…
1. LA DESCRIPCIÓ CIENTÍFICA
La descripció que trobem en els textos de registres tècnic i científics es
caracteritza per l’ús d'un vocabulari especialitzat. Aquests textos són objectius
i tenen un alt grau de formalitat. Tant si són escrits com orals tenen caràcter
de text preparat, no espontani.
L’bjectivitat s’expressa lingüísticament per l’absència de la primera i la segona
persona del verb i l’ús del pronom “es” impersonal.
Poden ser:
- Divulgatius → adreçats a un públic ampli i amb caràcter didàctic.
- Escpecialitzats → adreçats a un públic molt restirngit, amb una funció
d’intercanvi i d’informació.

ADJECTIU
Un adjectiu qualificatiu és una paraula que dóna informació addicional o
complementària al substantiu.
Estructura de l’adjectiu: LEXEMA + MORFEMA: De gènere o de nombre
(prim-) (-a)
El determinant i l’adjectiu sempre ha de cooncordar.
Tercera possibilitat de flexió:
El grau d’un adjectiu es refereix a la seva intensitat. És com si l’adjectiu
pogués graduar-se. Ex: una casa alta, més alta que la teva, una casa
altíssima
Diferents tipus de graus:
- POSITIU: sense matís d’intensitat, el normal.
- COMPARATIU: compara, ajuda a comprendre un missatge. Expressa
igualtat (tan...com), superioritat (més...que) o inferioritat (menys… que)
- SUPERLATIU: que expressa la intensitat màxima. Superlatiu relatiu:
l’adjectiu expressa la màxima intensitat en relació a un grup d’elements
amb els quals es relaciona. Ex: el més car de tots, el ments
agradable…
Superlatiu absolut: Es presenta la qualitat sense cap referent, de
forma directa i absoluta. Ex: La Núria és altíssima.
A) íssim/-íssima
B) bo-millor-òptim, dolent-pitjor-pèssim, gran-major-màxim,
petit-menor-mínim.
C) Ben alt, Extreordinàriament alt
D) Llenguatge col.loquial → superalt
Flexió de gènere. Els adjectius variables o de 2 terminacions
La majoria d’adjectius presenten l’arrel per a la forma masculina i l’arrel més
la marca -a per als femenins.
Fixem-nos, però, com les terminacions del masculí, poden ser, també, sufixos
-e, -o, -u que, se substituiran per la marca -a quan formem els femenins.
-a→ amarg- amarga, conspicu - cospícua
le/-a → agre-agra, vague-vaga
-o/-a → flonjo-flonja, minso-minsa
-u / -a → europeu- europea, hebreu- hebrea
ELS ADJECTIUS INVARIABLES
GRUP 1 : El radical tot sol sense marcar flexiva
- -color: bicolor, multicolor
- -al: actual, amical, brutal, casual
- -ant: brillant, constant, distant, inquietant
- -ar: auixiliar, escolar, familiar
- -el: cruel, fidel, rebel
- -ent: coherent, evident, impacient
- -il: àgil, bibliòfil, humil, infantil
- -ior: anterior, millor, exterior, superior
GRUP 2: Adjectius acabats en la vocal -e
- -ble: amable, possible
- -aire: rondinaire, xerraire
- -ense: forense, tarraconense
- -oide: androide, cel.luloide
- -ànime: exànime, unànime
- -forme: deforme, uniforme
- -angle: acutangle, rectangle
- -corde: concorde, discorde
- -corne: bicorne, tricorne
- -lingüe: bilingüe, plurilingüe
- consonant + -re: alegre, cafre (però: aspre, destre, negre, pobre,
abrupte, ample, culte, digne, docte, perfecte, tendre si son en femení
acaben -a)
GRUP 3: Adjectius acabats en la vocal -a per a tots dos gèneres
Adjectius que poden funcionar també com a noms.
belga, homicida, indígena, pirata…
ATENCIÓ A ALGUNES QÜESTIONS ORTOGRÀFIQUES
Nou → nova
Nul → nul.la
Poruc → poruga
Roig → roja

DETERMINANTS
Els determinants són paraules que acompanyen els noms.
➢ ARTICLES:
● DETERMINANTS: ja coneixem l’objecte o persona que se’ns presenta.
Ex: el, la, els, les.
● INDETERMINATS: no coneixem l’objecte o persona. Ex: un, una, uns,
unes
● PERSONALS: davant de noms propis. Ex: en/ el, la /na
➢ DEMOSTRATIUS: indiquen la proximitat o llunyania, en l’espai o en el
temps.
● PROXIMITAT: aquest, aquesta, aquests, aquestes
● LLUNYANIA: aquell, aquella, aquells, aquelles
➢ POSSESSIUS: indiquen la propietat, la possessió, o la relació respecte
del nom que acompanyen. Sovint porten l’article determinant al davant.
 ● UN SOL POSSEÏDOR: meu, meva, meus, meves, teu, seu, seva
● MÉS D’UN POSSEÏDOR: nostre, nostra, vostre, seu, seva, llurs (seus)
➢ INDEFINITS: determinen el substantiu amb la precisió mínima.
algun, altre, cadascun, qualsevol, qualssevol, tot, una...
➢ NUMERALS: indiquen nombres.
● CARDINALS: quantitat exacte. Ex: dos, dues-centes, vint-i-dos D-U-C
● ORDINALS: ordre. Ex: primer, cinquè, tretzè… 1r, 2n, 3r, 4t, 5è
● PARTITIUS: part o fracció. Ex: mig, mitja, quart, meitat...
● MÚLTIPLES: multiplicació. Ex: doble, triple, qúintuple...
➢ QUANTITATIUS: indiquen la quantitat, de manera imprecisa.
● VARIABLES: quant, tant, molt, poc, bastant, gaire
● INVARIABLES: més, menys, massa, força, gens, pro, que
L’:
Si la paraula és àtona i femenina van sense l’.

L’ARTICLE:
INCORRECTE CORRECTE
Lo pitjor ve ara → El
No m’imaginava lo simpàtic que és → Com n’és de
Era de lo menys creatiu → D’allò
Compra lo més barat que trobis → Com més

ELS QUANTITATIUS:
Invariables → més, menys, prou (de), força (de), massa (de), que

ORACIÓ SIMPLE
Només té un verb.
SUBJECTE + VERB + COMPLEMENTS

CATEGORIES GRAMATICALS
Sustantiu → cotxe, Joel...
Adjectiu qualificatiu → vell, negre...
Determinants → el, teu, primer...
Pronoms → tu, jo, meu...
Verbs → camina, sembla...
Adverbis → malament, tard, gaire, també, no...
Preposicions → a, amb...
Conjuncions → i, o...

SINTAXI
ATRIBUT → Si fem la pregunta COM? o QUÈ? als verbs SER/ ESTAR/
SEMBLAR/ PARÉIXER la resposta serà l’Atribut (Aquests verbs no porten
CD). L’atribut es substitueix pel pronom HO.
Ex: Aquells arbres semblaven alts.

COMPLEMENT PREDICATIU → Si la pregunta COM? la fem a verbs distints

dels anteriors i la resposta és un adjectiu qualificatiu es tractarà d’un
Predicatiu i el substituirem pel pronom HI.
Ex: Els alumnes van tornar cansats.

CCMODE → Si la resposta a la pregunta COM? és una construcció de dues o

més paraules la considerarem no predicatiu, sinó CC de mode i també serà
substituïble per HI.
Ex: L’alumne seguia la classe amb atenció.

I els adverbis acabats en -ment. COM? HI

Ex: La serp s’arrossegava lentament per terra.

CRV → porta preposició perquè el verb l’exigeix. Sense ella el sentit de la

frase estaria incomplet. Si la preposició exigida és DE el CRV el podrem
substituïr per EN. Però si no és DE, sinó qualsevol altra, se substituirà per HI.
Pregunta: DE QUÈ? DE QUI? EN QUI?...
Ex: Ell parla sovint de matemàtiques.
CC
ON? CCL (lloc) Jordi estudia en hi
la biblioteca.

QUAN? CCT (temps) Ahir plogué.

 COM? CCM (mode) Ella estudia amb hi
gran interés.

PER QUÈ? CCC (causa) Aquell escriptor hi

escriu per
satisfacció
personal.

PER A QUÈ? CCF (finalitat) Jordi estudia per hi

als exàmens

QUANT? CCQ (quantitat) Joan parla molt.

AMB QUÈ? CCI (instrument) Jordi estudia hi

amb llibres de
consulta .

PER A QUI? CCD (destinatari) Tomàs treballa hi

per al seu cunyat
.

AMB QUI? CCCOM Ella vindrà amb hi

(companyia) mi.

CD → Els laumnes han fracturat les maletes.

CI → He comprat roses per a la meva mare.

SN → det + nom
SPREP → prep + det + nom
SADJ → adjectiu
SV → verb
SADV → adverbi

ORACIONS COORDINADES
Conjuncions → partícules invariables de relació. Poden enllaçar dos o més
mots, de la mateixa manera que les preposicions però les conjuncions poden
unir també més d’una oració.
Locucions → amb valor de conjunció. Solen formar-se amb un adverbi, una
prep, un participi… i molt sovint la conjunció que.
Proposició → cada una de les parts de la frase.

CLASSIFICACIÓ ORACIONS NO COMPOSTES:

A) conjuncions de coordinació → conjunció, nexe uneix. es poden
separar
B) juxtaposades → (, ; …)
C) conjuncions de subordinació → 4+ = que, qui, quan. Depèn de
l’oració principal.
CONJUNCIONS COORDINANTS:
A) copulatives → conjunció i. unir dos mots o frases
B) disjuntives → o bé, o, bé alternatives, propostes
C) distributives → ni...no, no només...sinó que, així com. o… o
D) adversatives → però, sinó, tanmateix, nogensmenys oposició
E) il.latives o consecutives → doncs, per tant, així, de manera que
deducció
F) continuatives → i a més, i fins i tot… ampliar el contingut de la
primera idea
G) explicatives → és a dir, això és, o sigui aclariment

FRASES FETES