UNITAT 2.

VERBS I CONSTRUCCIONS

1. Introducció
Els verbs, d’acord amb la seva estructura argumental i les condicions del context, apareixen en construccions diferents.

Construcció transitiva El pare comunica les seves idees.

Construcció intransitiva El para comunica bé.
Construcció pronominal El foc es comunicà a les cases del costat.
Construcció passiva Les idees han estat comunicades.
Construcció pronominal Comuniquen falses notícies.

2. Construccions transitives i intransitives

Les construccions transitives apareixen en els contextos següents:

Verb transitiu + CD Escolta els amics. Obrim la porta. Reconeixes els errors.
construcció bàsica
Verbs intransitiu + acusatiu intern M’agrada viure la vida intensament. Plou pluja. La parella balla balls de saló. Els
són verbs intransitius que permeten un atletes corren maratons increïbles.
tipus de CD (anomenat acusatiu intern)
que té la mateixa arrel o significació que el
verb
Verb + CD + CI Expliquen acudits als companys. Contestem els correus als oncles d’Amèrica.
verbs que seleccionen aquests dos
complements
Verb + CD + CRV Han obligat els nois a dutxar-se. Els pares conviden la família a tots els aniversaris.
Verb + CD + Adjunt Envien les notes per correu. Recordo els alumnes amb afecte.

Les construccions intransitives apareixen en els contextos següents:

Verb + CI Li falta sal. Els telefonaré avui mateix.

Verb + CRV Es recorda de tothom. No es negarà pas a signar la petició. Torna a casa.
verbs que seleccions un CRV
Verb + adjunt Vam sopar a les fosques. Treballem a la delegació de Brussel·les. Tot val molt.
verbs intransitius que s’acompanyen d’adjunts

3. Construccions reflexives i recíproques

Les construccions reflexives es caracteritzen perquè l’acció que fa el subjecte recau sobre ell mateix. En aquestes
construccions, el subjecte i l’objecte són correferents, és a dir, hi ha coincidència entre el referent del subjecte (l’agent) i de
l’objecte (el pacient).

Jo em dutxo. En aquestes oracions, la persona que fa l’acció és la mateixa

Tu et rentes. que la rep, i està representada pels pronoms em, et, es.
La Maria es pentina.

Les construccions recíproques són un tipus de reflexiva en què l’acció que fa A recau en B, i viceversa, l’acció que fa B
recau en A.

L’Oriol i la Jana es peguen sovint. En Jaume i jo ens cridem tot el dia. Vosaltres us enteneu força bé.
Els pronoms reflexius i recíprocs fan funció sintàctica.

En Cesc s’afaita cada dia. → afaitar algú. [CD]

Cada matí, els bessons ens enviem senyals. → enviar senyals a algú. [CD]
Lluitem contra nosaltres mateixos. → el pronom nosaltres i el reforçament mateixos fan de complement de la
preposició. El conjunt del sintagma [contra nosaltres mateixos] fa de CRV.

4. Construccions pronominals
En les construccions pronominals el pronom també és correferent amb el subjecte. Ara bé, en aquest cas, el pronom forma
part de l’estructura del verb, fa una unitat amb el verb i, per tant, no és un argument amb funció sintàctica.

[Ell] No s’adona de res. [Jo] Em canso sovint. [Tu] No et despertis, encara! [Vosaltres] sempre us queixeu de tot.

Hi ha un nombre reduït de verbs que sempre són pronominals com queixar-se, adonar-se, penedir-se, abstenir-se, etc. La majoria de
verbs alternen la construcció pronominal amb la construcció no pronominal: aixecar/aixecar-se, inflar/inflar-se, avorrir/avorrir-se,
quedar/quedar-se, trobar/trobar-se, burlar/burlar-se, etc.

5. Construccions passives i impersonals

Les oracions passives i impersonals són construccions que ometen el subjecte o el deixen relegat a un segon terme
perquè des del punt de vista comunicatiu el parlant considera que la informació que aporta el subjecte és poc rellevant. En
canvi, l’objecte passa a tenir una posició prominent.

Les construccions passives obtenen el sentit passiu a partir de dues construccions sintàctiques: la passiva perifràstica i la
passiva pronominal.

Passiva El verb transitiu adopta la forma
perifràstica de participi i el verb ser actua
com a auxiliar tot aportant els
morfemes verbals.
El CD de l’oració activa esdevé
el subjecte gramatical
(concorda en nombre i persona
amb el verb). Com que no és
l’agent de l’acció se l’anomena
subjecte pacient.
El subjecte de l’oració activa pot
ser suprimit o transformat en un
adjunt, el complement agent.
Restriccions: No tots els verbs transitius admeten la transformació passiva.
Admeten la passiva els verbs
d’acció que presenten un
subjecte agent i un CD pacient.
No admeten la passiva els verbs
d’estat.
En Marc estima l’Emma. → L’Emma és estimada pel Marc.
En Marc va estimar l’Emma. → L’Emma va ser estimada pel Marc.
En Marc ha estimat l’Emma. → L’Emma ha estat estimada pel Marc.
L’agent va retirar la denúncia. [CD]
→ La denúncia va ser retirada. [Subjecte]
El comercial va atendre el client. [Subjecte]
→ El client va ser atès pel comerciant. [C. Agent]
→ El client va ser molt ben atès. Ø
Un conductor begut ha atropellat tres ciclistes. → Tres ciclistes han estat atropellats.
Els romans ataquen Cartago. → Cartago és atacada pels romans.
El pare té dos cotxes. → *Dos cotxes són tinguts pel pare.
No sabré mai nedar papallona. → *Nedar papallona no serà mai sabut per mi.

S’introdueix amb el pronom es i es
manté el verb en forma activa.
Passiva El CD esdevé el subjecte gramatical.
pronominal
o passiva
reflexa El subjecte gramatical pot situar-se
davant o darrere del verb.
L’expressió de l’agent no és possible.
Demà els alumnes recuperaran els exàmens suspesos. → Demà es
recuperaran els exàmens suspesos.
Les empreses construeixen molts edificis nous. → Es construeixen molts
edificis nous.
S’han venut molts pisos.
Molts pisos s’han venut.
S’han edificat molts pisos * pels constructors.
Les construccions impersonals s’obtenen a partir de dos recursos.

Els verbs Són verbs que no seleccionen argument extern.

impersonals
Verbs de fenòmens atmosfèrics Demà nevarà.
Nevar, ploure, ventejar, tronar.. En aquest país venteja sovint.
Verb haver-hi Hi havia força gent.
Hi ha molt de rebombori.
Aquesta nit hi haurà sorpreses.
Que hi ha en Xavi?
Verbs fer o ser en expressions Fa fred. És d’hora. Fa mal temps. És tard.
meteorològiques i temporals.
Estratègies per La llengua disposa de recursos per transformar subjectes amb referència concreta a subjectes de caràcter
impersonalitzar genèric. No són oracions estrictament impersonals, són oracions amb subjecte de referència indefinida.
l’oració
Conjugar el verb en 3a persona del Diuen que s’apropa una nova crisi.
plural. Truquen a la porta.
Construiran un nova estació de metro.
Avancen les eleccions basques i gallegues.
Demostren l’efectivitat d’una nova combinació de fàrmacs.
→ Aquestes oracions presenten subjecte gramatical però el
seu referent és indefinit: algú, hom, la gent.
Conjugar el verb en 2a persona del En aquest parc, pots anar en bicicleta pertot!
singular. Si t’ho proposes, pots fer-ho.
Si entrenes bé, jugues millor.
→ En aquestes oracions, la 2a persona del singular no es
refereix a un receptor concret, val per a tothom.