Mòdul 1.

Els relatius, pleonasmes i calcs

lingüístics.
1.1 Formes de les oracions de relatiu adjectives.
Les oracions de relatiu són oracions subordinades, és a dir, depenen d’una oració
principal i en concret d’un element determinat: un nom. Són oracions que completen
informació del nom al qual es refereixen.
Cal saber que l’introductor d’aquestes oracions subordinades de relatiu és que, el qual...,
preposició + què/el qual..., qui, on.
Aquestes oracions equivalen a un adjectiu i fan de complement d’un nom. El pronom
relatiu té un antecedent explícit.
Hi ha dos tipus d’oracions adjectives:
• Especificatives: Limiten el significat de l’antecedent. Equivalen a un adjectiu
qualificatiu o complement del nom.
Els arbres que estaven secs van ser tallats (només es van tallar els secs).
Els convidats que arriben tard hauran d’estar-se drets.
• Explicatives: Afegeixen una qualitat no essencial al significat de l’antecedent.
Equivalen a un adjectiu o nom en aposició, normalment entre comes o pauses:
Les cuineres de l’hotel, que van guanyar el premi, ens van preparar un
aperitiu (totes les cuineres van guanyar i totes ens van preparar l’aperitiu).
Els arbres, que estaven secs, van ser tallats.
Els convidats, que potser arribaran tard, podran seure aquí.

ATENCIÓ
• En una oració explicativa, si l’antecedent és un pronom personal, el relatiu que
no es pot substituir pel pronom relatiu compost:
Ell, que era un bon home, va fer una mala acció (i no *Ell, el qual...).
• Darrere de preposicions fortes, locucions prepositives, gerundis i infinitius, és
obligatori l’ús del relatiu compost el qual, la qual, els quals, les quals:
Són els agents contra els qual va lluitar (*contra els que va lluitar).
• En les oracions de relatiu adjectives no és correcta la combinació preposició +
article + que ni els relatius el que, la que, els que, les que. Cal usar preposició
+ qui / el qual, la qual, els quals, les quals:
La persona en qui / la qual confiava no m’ha decebut.
En aquest vídeo hi ha més informació sobre El relatiu variable, el qual, els quals, la qual,
les quals.
També hi ha més informació sobre altes formes dels relatius en el vídeo El relatiu neutre.
1.2 Formes de les oracions de relatiu substantives.
Equivalen a un substantiu. El pronom relatiu sol anar precedit d’un determinant, article
o quantitatiu. No té antecedent concret:
El que m’expliques és increïble -> el que = allò que.
Va complir el que havia promès -> el que = allò que.
Heu vist la moto? Quina, la que està aparcada fora? -> la que = aquella que.
En les oracions de relatiu substantives, el relatiu de persona qui pot anar precedit de
l’article, del demostratiu o del mot tothom:
(El) qui no vulga pols que no vaja a l’era.
(Aquell) qui no m’escolta, no té educació.
Posaran una multa a (tothom) qui entrarà sense permís.
La combinació preposició + article + que és correcta en les oracions de relatiu
substantives:
Enric confiava en el que li havia aconsellat Vicent -> en el que = en allò que.
Hi ha dues estructures que s’utilitzen per a fer referència a un antecedent no explicitat,
com ara gent, amb un valor indeterminat. Són aquestes:
Haver-hi + qui -> Hi ha qui creu que això pot ser rendible.
n + haver-hi + que -> N’hi ha que pensen que no val la pena.

1.3 Pleonasmes amb els pronoms relatius.

De vegades trobem oracions com les següents, en què un pronom feble i un relatiu fan
la mateixa funció:
Aquell és el venedor a qui li he donat el tiquet -> a qui i li fan la mateixa funció, CI
(tots dos fan referència a venedor).
He vist un company del qual no en sabia res des de fa anys-> del qual i en són CC
(tots dos es refereixen a company).
La solució per a no aportar informació sobre l’antecedent dues vegades i amb la mateixa
funció sintàctica és senzilla, i només cal eliminar l’ús del pronom feble, que és el
redundant:
Aquell és el venedor a qui he donat el tiquet.
He vist un company del qual no sabia res des de fa anys.
En la llengua col·loquial es tendeix a simplificar les estructures de relatiu al màxim per
una qüestió d’economia. Molts parlants opten per simplificar la forma de relatiu a favor
de que i mantenen l’ús del pronom feble o un equivalent per a representar la funció
sintàctica de l’antecedent en l’oració de relatiu. Per això, podem trobar frases com:
Aquell és el venedor qui li he donat el tiquet.
He vist un company que no sabia res d’ell des de fa anys.
En el registre formal i en l’àmbit escrit, aquestes estructures no són correctes.
 Cal tenir en compte, però, que de vegades és recomanable la presència, també, del
pronom feble en les oracions de relatiu; ja que si es prescindeix es generen oracions molt
forçades:
• Amb verbs psicològics amb un complement indirecte, com ara agradar, interessar
o encantar.
Pau, a qui no li agrada conduir, ha anat amb el seu cotxe a arreplegar-te.
• Amb verbs d’obligació i necessitat com caldre, fer falta o fer nosa.
El govern, a qui no li calia el suport de l’oposició, ha aprovat la nova llei
d’educació.
• Amb altres verbs que tenen un funcionament similar, com ara semblar, passar o
ocórrer.
Vam parlar amb el director, al qual li semblava un bé el nou projecte.
A més a més, hi ha oracions de relatiu en què la presència del pronom feble és necessària
sempre:
• Amb verbs com dir-hi (la seua), estar-ne (‘enamorat’), fer-hi, entendre-s’hi, tocar-
hi, trobar-s’hi o veure-hi, en què el pronom és imprescindible per al verb, perquè
li otorga un significat determinant, diferent del que té sense el pronom.
La xica de qui n’està molt li va donar carabassa.
• Amb verbs de percepció (veure, mirar, sentir, notar...), quan es vol indicar
possessió, com poden ser les partes del cos.
Carles, a qui se li veuen els cabells blancs, sempre parla massa.
• Amb expressions lexicalitzades com ara fer-se’n creus, girar-se-li d’esquena...
És una actitud que no entenc i de la qual me’n faig creus.
Es pot consultar el vídeo Pleonasmes amb els pronoms relatius.

1.4 Calcs lingüístics.

Hi ha un grup d’estructures que no són pròpies del valencià, però que usem per
influència del castellà.
Incorrecte Correcte
*lo qual la qual cosa / cosa que
*preposició + article + que preposició + el qual...
preposició + qui / què
*cada qual cada u, cadascú
*que si tal que si qual que si naps que si cols / que si són verdes que si són madures
*tal per a qual l’un per l’altre
*a qual més... si..., l’altre més encara
*sense lo qual sense això
*abans de lo qual abans d’això
*no és qui no és ningú
Hi ha més informació en el vídeo Pronoms relatius: calcs lingüístics.
Bibliografia.
• AVL. Gramàtica normativa valenciana, València, 2006. [En línia]
<https://www.avl.gva.es/documents/31987/65233/GNV>
• BRUGAROLAS, Núria et al., Valencià superior. C2, Castellnou Editorial, València,
2010.
• CAMPOS AUCEJO, Joan, D’ací i d’allà. Curs de valencià. Grau superior, Tabarca
Llibres, València, 2007.
• GONZÀLVEZ, H. (coord.). Va de bo! Nivell C2, Bromera, Alzira, 2010.
• LACREU, Josep, Manual de l’estàndard oral, Institut Interuniversitari de Filologia
Valenciana i Publicacions de la Universitat de València, València, 1996.
• MORELL, D. (coord.) De dalt a baix. Nivell C2, Bromera, Alzira, 2017.
• NOGUÉ, N. La nova normativa a la butxaca, Publicacions de l’Abadia de
Montserrat, Barcelona, 2018.