GG1 - Semàntica; oracions, enunciats i preposicions; referència i sentit

Per què es necessita aprendre a analitzar el significat?

1. Els diccionaris no sempre ajuden.

2. El diccionari no inclou el significat dels sintagmes.
3. Les gramàtiques tenen limitacions. Hi ha molts aspectes del significat que no descriuen
4. El context juga un paper fonamental per construir el significat
- Hey, Perry. How was work?
- Great. I hope I’m a waitress at

Semàntica vs. pragmàtica

L’estudi del significat se sol dividir en dues àrees d’estudi: semàntica i pragmàtica

- Semàntica: significat descontextualitzat

- Pragmàtica: significat amb un context

Semàntica: estudi del significat en el llenguatge natural. És descriptiu, no normatiu. Per tant, el
que digui la normativa és una mica igual.

- ¡Me acaba de tocar la lotería!

- ¡No me digas!

- Significat oracional (sentence meaning): significat que una oració expressa

convencionalment o per defecte
- Significat del parlant (speaker meaning): el que vol transmetre un parlant amb un
enunciat

Pau: Vols que anem al cine?

Eva: Demà tinc un examen.

El significat oracional de la frase de l’Eva és que demà ha d’anar a fer un examen. El significat
del parlant és que no pot.

Objectiu de la semàntica

L’objectiu de la semàntica és construir teoria del significat.

Teoria: “a precisely specified, coherent, and economical framework of interdependent

statements and definitions, constructed so that as large a number as possible of particular
basic facts can either be seen to follow from it or be describable in terms of it”.
(6) si a) és veritat b) és mentida.

(7) a) és contradictori i b) no diu res

(8) a) no pot ser que sigui veritat i b) sigui fals. b) és una implicació lògica de a).

(9) a) és correcta i a b) faltaria un complement.

(10) si la resposta és “sí”, a nivell semàntic és correcta.

(11) es fa la inferència que no l’ha aconseguit fer

Correm el risc de no explicar res si expressem la nostra teoria del significat d’una llengua.... en
les paraules d’aquella llengua.

Hem de buscar termes precisos i altres eines per la polisèmia/vaguetat del llenguatge humà.

Per tant, cal ser una mica tècnic:

Tots els estudiants triaran un tema.

Cada un dels estudiants triarà un tema.

Ens hem de posar d’acord per triar un tema o cadascú triarà un tema. És una ambigüitat que es
pot explicar en llenguatge natural. També es pot explicar amb una llengua lògica.

Com es fa una teoria del significat? “The semanticist can do semantics from his armchair”.

Oració vs. enunciat

Dono les gràcies a la meva família. à una oració però dos enunciats.

Oració (sentence): cadena de paraules, gramaticalment correcta, que expressa un “pensament

complet”: dono les gràcies a la meva família

Enunciat (utterance): l’ús d’un parlant, en una ocasió concreta, d’una expressió del llenguatge
(una o més oracions, un sintagma, una paraula): “Dono les gràcies a la meva família”

“M’agrada esquiar” à enunciat

Ahir hi havia molta neu a la muntanya à oració
Els nens à cap de les dues
“Els nens” à enunciat

Oracions i proposicions

Proposició: part del significat d’una oració (declarativa) que descriu una situació o un estat de
coses (state of affairs).

Una proposició és el tipus de significat que pot ser veritat o fals.

- Una proposició vertadera ≈ un fet

- No tots els enunciats expressen proposicions

Javier: “Al Pedro li agrada la Penélope” (proposició)

Pilar: “Això és veritat” [OK]

Javier: Penélope! (no proposició)

Pilar: “Això és veritat” [??]
Poden dues oracions diferents expressar la mateixa proposició? Sí, si tenen exactament el
mateix significat. Per fer-ho podríem buscar exemples de sinonímia.

El Javier és el fill de la Pilar.

La Pilar és la mare del Javier.

Oració Enunciat Proposició

Pot ser gramatical Sí Sí No
Pot ser veritat Sí Sí Sí
Pot ser en català Sí Sí No (les idees no
estan en cap llengua;
la proposició és
independent de la
llengua)
Pot ser fluixa No Sí No (no té so)

Quan un parlant pronuncia una oració declarativa, típicament assevera (asserts) una
preposició: es compromet públicament amb la veritat d’aquesta proposició.

Però també hi ha contingut proposicional a altres tipus d’oracions que no poden ser ni
vertaderes ni falses: les interrogatives i imperatives

Mateix contingut proposicional:

Les verdures són al rebost. / Són al rebost, les verdures?

Estigues tranquil. / Estàs tranquil.

Contingut proposicional diferent:

Apaga el mòbil. / No miris tant al mòbil.

Però un enunciat d’aquestes últimes 2 oracions sí poden compartir una cosa: el significat del
parlant

Sentit i referència

Dues maneres de parlar del significat d’una expressió: referència (reference) i sentit (sense).

- Referència: assenyalar
- Sentit: descriure

Les expressions i la seva referència

- Expressions: eines lingüístiques utilitzades per assenyalar

- Referència: allò que assenyalem amb una expressió

La referència d’una expressió és generalment variable. Factors que fan que la referència sigui
variable:

- Qui parla, a qui es parla: jo, nosaltres, tu

- El context de la conversa
- Canvis al llarg del temps: el president dels EEUU

La referència de certes expressions és invariable (no canvia d’un temps/context a l’altre):

Lleida, Quentin Tarantino
Expressions diferents poden identificar el mateix referent: Iron Man, Tony Stark, Robert
Downey...

De la referència al sentit

Per explicar què vol dir ordinador:

- Assenyalar un ordinador à apel·lant a la referència

- Definir què vol dir ordinador à apel·lant al sentit

Sentit

“és el seu lloc en el sistema de relacions semàntiques amb altres expressions de la mateixa
llengua” (HHS)

El sentit d’una expressió és ≈ el que intuïtivament anomenem “el significat de l’expressió”.

Si coneixes el sentit d’una expressió, hauries de poder determinar la seva referència.

El nostre objectiu és assignar un sentit a totes les expressions d’una llengua.

Sentit ≠ referència

No totes les expressions tenen una referència...

Angela Merkel

La mare i el pare de la Malia Obama

Ningú x

Un x

...però a totes es pot assignar un sentit.