4.

PRESÈNCIA DE L'EMISSOR (MODALITZACIÓ I IMPERSONALITAT)

En un text l‘emissor pot posicionar-se explícitament sobre els destinataris, el tema o el

mateix discurs (implicar-se) o amagar-se per a conferir-li objectivitat (desvincular-se). De
fet, l’argumentació no es redueix a un tipus de text determinat, l’argumentatiu, sinó que es
manifesta en trets lingüístics que poden aparèixer en qualsevol gènere textual.

L a modalització i la impersonalitat són els extrems d’un contínuum que aniria des del
textos més modalitzats, un poema per exemple, als més impersonals, les instruccions
d’IKEA probablement. És difícil, per tant, parlar en aquest sentit de textos purs i fins i tot
els més acadèmics o propis de l’àmbit jurídic solen presentar traces de subjectivitat.

MODALITZACIÓ IMPERSONALITAT
L'emissor es mostra explícitament i manifesta L'emissor amaga la seua presència per a
Emissor
la seua actitud o opinió. dotar el text d'un caràcter d'objectivitat.
Receptor Apel·lacions al receptor (ei, compte!). Manca de relació amb el receptor.
-Canvi de registre, varietat o llengua
Registre Registre formal
-Unitats fraseològiques
Modalitat Subjectivitat (exclamativa, interrogativa,
Objectivitat (enunciativa)
oracional exhortativa, desiderativa, dubitativa)
-Oracions impersonals amb caldre, haver-hi.
-Oracions amb se impersonal.
-Ús de díctics de la 1a i la 2a persona de
Dixi -Construccions de subjecte de caràcter
singular o de plural: jo, em, nosaltres, tu, vós,
personal genèric: hom, tothom, la gent,
vosté, etc.
algú, les persones, etc.
-Plural de modèstia (expliquem, escrivim).
Lèxic connotatiu:
Lèxic denotatiu
-Substantius: llàstima, esperança, etc.
(significat objectiu, aquell que els parlants li
Lèxic -Adjectius: veritable, sinistre, etc.
donen per convenció i que recullen els
-Verbs: meréixer, atabalar, etc.
diccionaris)
-Derivats (diminutius, augmentatius, pejoratius)
-Verbs de dicció (opinar, desitjar, pensar) -Verbs amb valor neutre: ser, tindre, fer.
Verbs
-Presència dels modes subjuntiu i imperatiu. -Predomini del mode indicatiu.
-Construccions d'infinitiu
-Perífrasis verbals d'obligació o de probabilitat (Serveix per a transmetre moviment).
Sintaxi
(haver de+INF, caldre que+SUBJ), etc. -Oracions passives
(Els terroristes foren detinguts).
-Ironia, sarcasme. Manca de figures literàries
Figures
-Metàfora, metonímia, hipèrbole. o d'expressions amb doble sentit:
literàries
-Interrogació retòrica. tot s'interpreta al peu de la lletra.

45
Posicionament del locutor
Valorar el discurs mateix
(modalització axiològica)
Expressar el grau de
veracitat d’allò que
s’explica (modalització
epistèmica)
Manifestar la necessitat o
l'obligació de fer Ús de perífrasis i fórmules introductòries d'obligació o modèstia
l'enunciat
Valorar la conveniència o
inconveniència de
determinades actuacions
(modalització deòntica)
Tria d'elements lingüístics
1. Ús de les modalitats oracionals
2. Implicació de l'emissor en l'enunciat:
3. Desvinculació de l'emissor respecte de l'enunciat:
- Recursos d'impersonalització: subjecte inconcret, passiva reflexa o
pronominal, passiva morfològica, verbs esdevenimentals, formes no
personals, frases amb verb elidit)
- Marques modals d'ordre gramatical (negació, temps verbals amb
valor no estrictament temporal o que situen l'acció en la irrealitat)
- Matisacions i modificacions de l'enunciat per desresponsabilitzar-se
(frases o fórmules introductòries -És que..., Sí que...), verbs de dicció
amb valor modal (Jo diria que..., Em fa l'efecte que...)
1. Frases introductòries i verbs modals (És evident que...)
2. Adverbis o expressions adverbials (Indubtablement...)
3. Lèxic marcat que comporta un tret avaluatiu veritable/fals, cert/incert
(han confirmat amb rotunditat que...)
4. Mots que comporten restriccions o generalització absolutes (No hi ha
cap necessitat de...)
5. Expressions, locucions, frases fetes (Vols que faça hores extra? Puja
ací dalt i voràs la teua àvia!)
6. Modes o temps verbals que situen l'acció en la irrealitat (Al migdia
podrien aparèixer núvols...
1. Adjectius: bo, interessant...
2. Substantius: menyspreu, fracàs...
3. Verbs: criticar, elogiar, fascinar...
4. Perífrasis modals deòntiques (permés/prohibit/optatiu): Això no es
pot tolerar
5. Connectors i articles amb implicació: No és un problema, és el
problema; És espanyol, però no roba.
6. Quantitatius: molt, massa, gens...
7. Interjeccions, renecs
8. Locucions, refranys (Qui no es fia no és de fiar)
9. Ironia
10. Canvis de registre o alternança de codi
11. Avaluació per selecció: tria d'uns temes i silenci sobre uns altres
12. Avaluació per jerarquització: establiment d'un ordre d'importància
13. Expressió de valors i prejudicis culturals, polítics o religiosos
46
Ara fa molt anys, un professor universitari, llavors jove i amb ganes de gresca, va ser convidat a un
programa radiofònic per participar en un debat sobre l’esperanto, la llengua inventada, amb les més bones
intencions, pel lingüista polonès Lejzer Ludwik Zamenhof, a les acaballes del segle XIX. I, caminant cap a
l’emissora, el professor va començar a desenvolupar idees malignes sobre la viabilitat de la proposta d’una
llengua auxiliar, sí, perquè pel cap de Zamenhof mai no hi va passar la idea que cada poble abandonés la
parla pròpia, ni de bon tros!
JESÚS TUSON: Patrimoni natural, Empúries

Canvi de registre amb ganes de gresca

Lèxic connotatiu les mes bones intencions
Trets modalitzadors
Ironia desenvolupar idees malignes
Modalitat exclamativa ni de bon tros!

1) Digues quins d'aquests textos estan modalitzats i quins no. Justifica la resposta.

Per què i com neteja el sabó?

El sabó té dues propietats que li concedeixen un poder netejador més important que no pas l’aigua
sola, tot i que sense ella no serveix per a res. La primera és que aconsegueix que l’aigua sigui més fina;
tècnicament aquest procés es coneix com disminució de la tensió superficial. En poques paraules, quan
l’aigua té sabó, les gotetes són més petites i poden arribar a tots els racons, i per tant neteja més superfície i
més a fons. La segona propietat hem de veure-la microscòpicament. Les molècules de sabó són
tensoactives, és a dir, tenen dos extrems amb preferències diferents, a una extremitat li agrada l’aigua i a
l’altra, el greix.

Imagineu-vos que ja tenim el sabó combinat amb l’aigua en una esponja. Quan ens ensabonem el
c o s amb l’esponja, les molècules de sabó (que són molt llargues) s’adhereixen al greix i a l’aigua de
l’esponja. Com que la unió amb l’aigua és més forta, les molècules de sabó eliminen el greix i netegen la
brutícia.

DANI JIMÉNEZ ALBIAC: Ciència a un euro, Ara Llibres

…............................................................................................................................................................

…............................................................................................................................................................

…............................................................................................................................................................

…............................................................................................................................................................

Charles Chaplin

Charlie Chaplin va néixer en el si d’una família pobra a Londres i va seguir la seva mare i la seva
germana als escenaris el 1897. Mentre estava fent una gira pels Estats Units, Mack Sennet li va oferir un
paper en una pel·lícula. Ja en la seva segona pel·lícula (Curses sufocants, 1914) va inventar-se el personatge
que tanta fama li havia de donar. El seu personatge, un pòtol romàntic, entremaliat, inconformista i defensor
dels febles, de pantalons enormes, amb una manera de caminar estranya, bolet al cap i bastó, el va fer
milionari i esdevingué la primera superestrella internacional.

47
 Chaplin no va trigar gaire a dirigir ell mateix les seves pel·lícules; baixà el ritme narratiu per desenvolupar
la comèdia d’acord amb la personalitat del rodamón i transmetre un missatge social, a més d’exhibir la seva
comicitat exquisida. En els seus curtmetratges expressava moltes vivències amb què ell s’havia trobat en la vida
quotidiana i per això els seus treballs atreien una gran varietat de públic. El 1952 va presentar la pel·lícula
Llums de gas, en la qual presenta un número divertidíssim amb un altre nom estel·lar del cinema mut,
Buster Keaton.

Poc després, en plena guerra freda, Chaplin va deixar els Estats Units com a protesta per les
crítiques arran de les seves opinions polítiques [...] El 1972 va tornar-hi per rebre un Oscar especial com a
reconeixement a la seva contribució al setè art.

DAVID PARKINSON: Cinema, Oxford

…............................................................................................................................................................

…............................................................................................................................................................

…............................................................................................................................................................

…............................................................................................................................................................

Unitats d'emmagatzament

Per regla general, les unitats d’emmagatzemament de l’ordinador són els discs durs, els disquets o
discs flexibles, els CD-ROM, etc. Els discs durs i els disquets es fabriquen amb materials magnètics
dipositats sobre un suport. El material magnètic pot enregistrar informació i emmagatzemar-se per a ser
llegida posteriorment, mitjançant un capçal magnètic. A fi de dur a terme aquesta operació necessiten un
transport o dispositiu motoritzat que els fa girar i que controla la posició del capçal o capçals sobre la
superfície. [...]

Els discs compactes de memòria només de lectura (CD-ROM) estan formats bàsicament per
policarbonat i una capa molt fina d’alumini, que alhora està recoberta per un vernís protector. El CD-ROM
pot emmagatzemar més de 650 megabytes. A diferència dels discs durs, els CD-ROM són només de lectura
i no són tan ràpids a l’hora de recuperar la informació.

Finalment, cal dir que el disc dur té unes bones prestacions, a més d’un alt cost, i es dedica a
conservar la informació utilitzada amb major freqüència. En canvi, els disquets i els CD-ROM, a causa del
baix preu i la independència del transport, es dediquen a la realització de còpies de seguretat, l’intercanvi i
la difusió del programari.

ANNA ISABEL MONTESINOS: Valencià tècnic aplicat al camp de la informàtica, Monografies de la Universitat
Politècnica de València

…............................................................................................................................................................

…............................................................................................................................................................

…............................................................................................................................................................

…............................................................................................................................................................

48
1) Completa aquestes oracions amb la forma impersonal corresponent del verb
que apareix entre parèntesis. A continuació, canvia el nombre del complement i fes
els canvis adients en l’oració.

a) .................................................... erroni aquest principi filosòfic (considerar).

b) .................................................... mobles antics (comprar).

c) .................................................... silenci, per favor (pregar).

d) ...........,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,................. animals de companyia (vendre).

■ Transforma les oracions en personals fent tots els canvis necessaris. Descriu el que has
hagut de fer.

a)
…............................................................................................................................................

b)
…............................................................................................................................................

c)
…............................................................................................................................................

d)
…............................................................................................................................................

2) Esmena, si és necessari, aquestes oracions.

a) La solució passa perquè hom respecte les normes de circulació.

…......................................................................................................................................

b) Hom arreplegaran demà els carnets de soci per tal de canviar-los pels nous.

…......................................................................................................................................

c) Hom penalitzaran els usos fraudulents.

….....................................................................................................................................

d) Si hom dona el vistiplau al nou equip directiu, tot funcionarà millor.

…......................................................................................................................................

■ Substitueix en cada cas l‘oració completa per una de tipus impersonal amb el pronom
es.

49