La modalització és una característica del text que ens permet identificar els mecanismes

utilitzats per l'emissor per a marcar la seua presència en el missatge. Si l'emissor es

mostra explícitament mitjançant, per exemple, els díctics personals i manifesta la seua

actitud o opinió parlem d'un discurs subjectiu, d'un discurs modalitzat. En canvi, si

l'emissor s'amaga darrere construccions impersonals, la veu passiva, etc., ens trobarem

amb un discurs objectiu, no modalitzat i caracteritzat per la impersonalitat.

La modalització és el fenomen que dóna compte de la manera com l'emissor incorpora a

l'enunciat marques de la seua presència. Per tant, un text modalitzat mostrarà les

actituds o les opinions de l'emissor respecte a allò que diu. 

Aquest concepte ens remet al de discurs subjectiu, típic de la narració, d'unes memòries,

d'un diari personal o d'un article d'opinió. La subjectivitat d'un discurs és directament

proporcional a la quantitat d'elements modalitzadors que conté ( si el text presenta un

nombre elevat de recursos modalitzadors, parlarem d'un text molt modalitzat; si pel

contrari, n'hi pareixen pocs, diem que el text està poc modalitzat).

ELEMENTS LINGÜÍSTICS MODALITZADORS

La dixi personal, que indica presència de l'emissor en el text, es manifesta mitjançant:

pronoms personals forts de 1a persona del singular i del plural: jo, nosaltres

pronoms personals febles de 1a persona del singular i del plural: em, ens...

possessius de 1a persona del singular i del plural: meu, nostre...

verbs de 1a persona del singular i del plural: pense, parlem,...

 RECURSOS EMFASITZADORS 

Les MODALITATS ORACIONALS no assertives (interrogativa, exhortativa, exclamativa,

dubitativa i desiderativa). Exemples: Què vols? És estupend! Vine ací!

RECURSOS PROSÒDICS

Entonació especial per a fer valoracions positives o negatives.

Pronunciació sil·labejada d'un mot: o-bli-ga-ci-ó

 ELEMENTS LÈXICS VALORATIUS

Substantius valoratius: virtut, desgràcia, defecte, corrupció, llàstima, admiració, lleialtat,

esperança, abús, meravella, deshonestedat, dolor, corrupció...

Adjectius valoratius: agradable, lamentable, positiu, trist, encomiable, sincer, sinistre,

magnífic, interessant, perfecte, bonic, lleig,...

Verbs valoratius: meréixer, pretendre, valdre, atabalar, destarotar,...

Verbs que expressen sentiments de l'emissor: lamentar, sentir, esperar, desitjar, alegrar,

celebrar,...

Verbs de dicció: opinar, desitjar, pensar, considerar,...

Adverbis i locucions adverbials: desesperadament, amb perfecció, possiblement, per

sort, potser, sens dubte,...

 EXPRESSIONS QUANTITATIVES SUBJECTIVES: molt, poc, massa, bastant, força,

gens,...

 LA DERIVACIÓ: diminutius (mareta), augmentatius pejoratius (homenot),

superlatius (raríssim)

 PERÍFRASIS VERBALS : d'obligació o de probabilitat.

 UNITATS FRASEOLÒGIQUES: refranys, maneres de dir, sentències, etc.

 FÓRMULES EXPRESSIVES: interjeccions, invocacions i renecs del tipus uf!, ai!, au!,

Senyor!, mare!...

 CRIDES AL RECEPTOR: ei!, compte!, alerta!,...

 INTERROGACIÓ RETÒRICA: per què no calleu?

 IRONIA: No li agrada la cervesa perquè només té cinquanta pots en la nevera!

 ALTRES FIGURES RETÒRIQUES: metàfora, metonímia, hipèrbole...

 CANVI DE REGISTRE, VARIETAT O LLENGUA dins el mateix text

 CERTS SIGNES GRÀFICS com ara guions llargs (introdueixen comentaris subjectius

del locutor), cometes (poden marcar ironia) o punts suspensius (poden introduir el

dubte o la ironia)