SoluciExamen3aavaluaci

TextMentirdelDiccionariperaociososdeJoanFuster
1. Comprensi del text
Temaiestructura
EltextMentircorresponaunaentradadelllibredeJoanFusterDiccionariperaociosos.El
texttractadereflexionarsobrelaccidementir,sobrelesprpiesmentidesisobrelesqualitatsque
hadereunirunbonmentider,perexplicarnosquementir,dirunamentidaiserbonmentidersuna
tascabendifcil.
El text es pot dividir en les tres parts prpies dun text argumentatiu: introducci (l 13),
argumentaci(l.317)iconclusi(1720).
Alaintroducci,ensplantejaeltemaatractarjadesdelvessantdelaccidementirdelart
dementiridelsmentidersdelsbonsmentiders;ijaintrodueixlatesi.Alargumentaci,ensraona
ambargumentsicontraarguments,enunaprimerapart(l.38),comhadesericomnohadeseruna
mentidaiunbonmentider,elquespreferibleielquesdesaconsellable.I,enunasegonapart(l.9
17),enspresentalesconseqnciesdeles(males)mentidesperalesrelacionspersonals.
Alaconclusi,quesintrodueixamblafrmulaI,repeteixoperreincidireneltematractati
repetirlatesi.Perafinalitzar,comresultanormalaFuster,ensdnaunensenyamentmoral.
Elttoldeltext,comcorresponaunaentradadediccionari,stemtic,totiqueexcessivament
general, sense avanarnos cap a on adrear els seus comentaris. Per altra banda, el text presenta
una estructura temtica enquadrada o circular, es parla de la dificultat de lart de mentir a la
introducciialaconclusideltext.
Resum
Mentir s una tasca veritablement difcil si considerem noms mentides les mentides
perfectes,lesquetenenaparenadeveritats.Perhemdediferenciarentrebonsimalsmentiders.El
mal mentider, en ser fcilment descobert, perd la credibilitat, la confiana del receptor i per aix
resultadifcillacomunicaciambell;percontra,elbonmentideraconsegueixqueelcreguemsense
dubtariqueeldilegambellresultecmodeifcil.Laseuahabilitatconsisteixadirunamentidacom
sifraunaveritat.Arab,aquestacomplicadagenialitatnoestrobaalabastdetothom,perlaqual
cosaresultaconvenientdirlaveritat.
mbit,tipusignere
El text Mentir s un text de tipus argumentatiu, ja que lautor intenta orientar la nostra
opini,convncernosdelautilitatdedirsemprelaveritat,atesaladificultatdelactedementir.Per
aixutilitzaargumentsicontraargumentsalsegonapartat,utilitzaconnectorsdecausaconseqncia
(peraix,perqu...)idecontrast(per,encaraque...),ipresentaunaltgraudesubjectivitat,laqual
cosa es manifesta als recursos de modalitzaci, especialment, com ara labundncia de paraules
marcadesambcometes.
ElseumbitdssliterarijaqueapareixdinselllibredeFusterDiccionariperaociosos,un
llibre que no est escrit amb la intenci de transmetre informaci, sin amb la intenci de crear
literatura.Eltextpertanyalgneredelassaig.Lassaigsungnerequetractatemesrelacionatsamb
les cincies socials, en aquest cas amb la naturalesa humana, i intenta provocar una reflexi en el
lectorsobreeltematractat;enparaulesdeFuster,sunaliteraturadidees.
Modalitzacideltext
Eltextanalitzatestrobaforamodalitzat,jaquepresentabastantsmarquesdesubjectivitat.
Altextpodemtrobarnombrososelementsvaloratiusquefanexplcitelpuntdevistadelautorenla
seuaargumentaciiquelallunyenduntextpuramentexplicatiu.Fustermostraelseupuntdevista
sensecapintersperlobjectivitat.
Sensdubteelprincipalrecursdemodalitzacialtextslautilitzacidunlxicvaloratiu,tant
substantius (art, desavantatge, falsejament, malcia, imaginaci...), com adjectius, fonamentalment
(justa, perfecte, convincent, desagradable, inquietant, cmode, simptic...). Per, tamb trobem
adverbis (honorablement) i verbs que expressen opini personal (creure, s preferible, dubtem,
sabem...).
Per ordre dimportncia, el segon recurs de modalitzaci s la utilitzaci de les cometes per
marcarvalorconnotatiudalgunsmots(credibilitat,creurel,mentirb,utilitat...).pelquefaalsdctics
personals,hihauna1apersonadelsingular(repeteixo)iabundantsformesde1apersonadelplural
inclusivanosaltres,elsquinodiemmentides(sabem,retirem,ens,nostra...),amblesqualslautor
sinvolucra i pretn involucrar tamb el lector en les prpies opinions. Tamb podem esmentar els
aclarimentsentreguionetsquereforcenelseuposicionament(omalentendre,sisestableix)

2. Anlisi lingstica del text [3 punts]
a. Digueu com es pronuncien les sons subratllades. [1 punt]
1. s un art: sorda o sonora? SONORA
2. des de lorigen: sorda o sonora? SONORA
3. aparena: sorda o sonora? SORDA
4. lordre: oberta o tancada? TANCADA
5. home: oberta o tancada? OBERTA
b. Digueu quin tipus doracions subordinades sn les que hi ha destacades en aquests
fragments i quina funci sintctica fan. [1 punt]
1. Mentir b s un art molt difcil, que poques persones arriben a practicar. ORACI
SUBORDINADA DE RELATIU ADJECTIVA EXPLICATIVA DE COMPLEMENT
DEL NOM
2. tenen el desavantatge de desacreditar aquell qui les propala ORACI
SUBORDINADA DE RELATIU SUBSTANTIVA DE COMPLEMENT DIRECTE
3. hem de creure el nostre interlocutor perqu sigui possible dentendrens-hi
ORACI SUBORDINADA ADVERBIAL DIMPLICACI LGICA FINAL
4. sofereix amb uns aires de versemblana tan nets, que no dubtem a acceptar-lo
com a veracitat ORACI SUBORDINADA ADVERBIAL DIMPLICACI LGICA
CONSECUTIVA
5. encara que en sortim perdent, el trmit ser cmode i simptic ORACI
SUBORDINADA ADVERBIAL DIMPLICACI LGICA CONCESSIVA
c. Analitza sintcticament els 5 (lltim doble) sintagmes subratllats al text i substitueix-los
pel pronom feble o la combinaci de pronoms corresponent. Pareu atenci als casos en
qu ja hi haja algun pronom a loraci. [1 punt]
1. hem de creure el nostre interlocutor. CD. LHEM DE CREURE/HEM DE
CREUREL
2. sofereix amb uns aires de versemblana. CC Manera. SHI OFEREIX
3. ens deixa en una situaci inquietant. CC Lloc ENS HI DEIXA
4. sigui desagradable. ATRIBUT. HO SIGUI
5. dna ra als moralistes. CD-CI. ELS EN DNA

 JoanFuster(19221992)sundelsprincipalsrepresentantsdelaliteraturacatalanadels.XX.
Totiquevacomenarescrivintpoesiavadestacarcomaassagista.
VaestudiarDretivaexercirdadvocat,peralesdarreriesdels40vaabandonarleslleisper
dedicarsedemaneraprofessionalalaliteratura,aloficideserJoanFuster.Elsseusprimerspassos
alaliteraturaelsvadonarenlapoesia,gnereenelqualvacomenarambunapoesiasimbolistaper
posteriormentderivarcapalesavantguardes.Vaescriurealgunsllibres,comaraEscritperalsilenci,
quealsanysvuitantaforenrecopilatsenSetllibresdepoemes.
Apartirdelsanyscinquanta,abandonalapoesiaiesdedicafonamentalmentalassaig,gnere
alqualarribaadefinircomaliteraturadidees.Alsseusassajostractaelsdiferentstemesquepoden
afectaropreocuparelsvalenciansdelpocafranquista.
Elsseusassajospodemagruparlosentresblocs:
Assajos humanstics, els ms nombrosos i variats, tant pel que fa a plantejament com a
formats:Causarsedesperar,Diccionariperaociosos...
Assajosdhistriasocial,amblaseuaobramsimportantNosaltreselsvalenciansoElPas
Valenciano. Ac fa una anlisi de la histria dels valencians, de la seua situaci i proposa
comasolucidecaraalfuturlaintegraciamblesIllesiCatalunya.
Assajosdhistriaicrticaliterria,enquvaestudiarianalitzardiferentsautorsiperodes
de la histria de la literatura catalana, especialment, del nostre Segle dOr i de la
recuperaci iniciada al segle XX: Ausis Marc, el ben enamorat o Histria de literatura
contempornia.
SensdubteunadelestasquesdeFusterhaestattrencarlatradicivalencianaqueesdedicava
literriament en exclusiva a la poesia i introduir un gnere en prosa com lassaig, prcticament
abandonatenaquellapocafoscadelapostguerra.
Per altra banda, la seua obra, sobretot Nosaltres els valencians va ser el revulsiu que va
remoure la conscincia nacional dels valencians, especialment en un moment en qu la Universitat
sestavamassificantambjovesvalencianoparlantsquearribavenaunaciutatimmersaenunprocsde
castellanitzaci des de pobles on encara el valenci era utilitzat amb plena normalitat. Professors
daquesta Universitat com Dol, Tarradell o Regl van saber difondre aquestes idees fusterianes, a
partirdelesqualsesvacreartotaunainfraestructuraculturaldequmancavalanostrasocietat,amb
llibreries,editorialsipremisliterarisquedifondranlaliteraturaenvalenci.