JOAN FUSTER

1.- L´ASSAIG CARÁCTERÍSTIQUES GENERALS

L´assaig és una literatura d´idees. La veu de l´assagista s´identifica amb la veu de l
´autor, que opina i interpreta a través de l´argumentació. L´argumentació és el tipus
textual més freqüent. La seua finalitat és persuadir al lector.

Actualment l´assaig es considerat un génere literari. És un text en prosa no narrativa

que argumenta de manera lliure, no especialitzada. És un génere de difícil classificació,
a cavall entre la ciencia, la filosofía i la literatura. Per aixó és conegut amb els noms de
prosa de reflexión o literatura d´idees.

Poden ser:

-Molt breus (per exemple, aforismes)

-Molt llargs (llibres complets)

Però tots tenen en comú:

1.-Tenen carácter de reflexió interior (semblen converses íntimes, pareix un retrat de l

´autor, de la seua personalitat)

2.- Són argumentacions (volen persuadir al lector, per aixó apareixen apel.lacions
directes al lector, aparenca de espontaneitat, exclamacions…)

3.- Punt de vista subjectiu.

4.- Encara que el tema tractat siga de tipus cientific, sempre té més pes l´opinió de l
´autor i la intenció de fer reflexionar al lector.

2.- PER QUÉ ES DEDICA Y PER A QUÉ?

Una de les principals missions va ser donar a conèixer el seu país en temps de la
dictadura. Fuster s´interessà per diversos temes al llarg de la seua vida: historia,
literatura, cultura, política… Per aixó es considerat Humanista. La seua missió és buscar
respostes a interrogants que se feia a nivell personal.
3.-CONTEXT HISTÒRIC
A.- L´assaig abans de la guerra (abans del 1936)

En aquesta época els escriptors escribien assaigs i articles periodistics. Els escriptors no
eren periodistes i eren pocs es que escribien en català. Aquesta época va ser
considerada per Joan Fuster com la de més Intel,lectuals d´Europa.

B.- L´assaig durant la guerra (1936-1939)

C.- L´assaig després de la guerra (postguerra 1939 fins als anys 70)

Joan Fuster ha sigut uns dels assagistes més importants i moderns de la literatura
catalana d´aquest periode. Va ser un gran precursor del génere (de l´assaig) al País
Valencià, on no hi havia antecedents de importancia. Fuster va escriure molt al
voltant de la problemática del seu génere.

Destaca” Nosaltres els valencians” (1962): parla d´un país que no te conciencia de
país, que viu sense tenir en compte la realitat del moment. Amb ell va náixer la
consciencia d´un País Valenciá jove, crític i combatiu. Per lo que es va convertir en un
referent de progres i esperanca de futur.

En aquesta época destaquen també altre obres de carácter humanistic:

- El descredit de la realitat (1955)

- Diccionari per a ociosos (1964)

En els anys 60 el régim franquista comencà una progressiva obertura internacional i

se va acabar amb la censura previa i la prohibición de publicar en català.

Al llarg de la década dels 40, la trágica situació de la postguerra a Espanya se va

accentuar per les conseqüencies de la II Guerra Mundial, tant des de el punt de vista
económic i polític, com a cultural i filosófic.

En el génere assagistic té influencia el corrent existencialista.

D.- L´assaig des de els anys 70 fins a la actualitat

El procés democràtic que va comencar amb la transició espanyola va recuperar la

llibertat d´expressió. Per aquest motiu els assagistes aportaven un nou punt de vista
i tractaven temes nous i vells derivats de la realitat política i social del momento i de
les antigues reivindicacions de la llengua.

Al País Valenciá es va crear el Premi Joan Fuster d´Assaig, que va ajudar a consolidar
aquest génere.
Fuster no informa sobre el món exterior, sinó que reflexiona sobre la seua apreciació
de la realitat. Aquestes reflexions són sempre obertes; es a dir, que no tenen una
resposta definitiva, sinó provisional; están plenes de contradiccions…

La seua escriptura mostra una aparenta contradicció interna

4.- L´AFORISME
“Diccionari per a ociosos” está format per assaigs i aforismes.

L´aforisme és segons el diccionari “una proposició completa i enginyosa que afirma una
norma científica, filosófica o moral sense argumentar-la”.

És una sentencia breu que expressa un pensament complex de forma estética. Es

considera un génere litarari i pot aparèixer dins una composición major. Se presenta
com una veritat absoluta, pero parteix de la subjectivitat de l´autor

Destaca per la seua literalitat i memorització (para que lo entiendas, los aforismos son
como frases hechas”.

Fuster utilitza la originalitat, el factor sorpresa, la ironía, la metàfora i la hipèrbole…

( diu que la metàfora es ir la mateixa cosa peró per sorpresa

Utilitza els aforismes per a mostar una realitat poc visible. D, aquesta manera apareix
davant els lectors com una persona madura, amb experiencia de la vida, com un savi.

L´aforisme s´anomena també “sentencia”

Però els seus aforismes són opinions, consells, pautes de conducta.

“Els aforismes són sempre falsos i aquest també”.

Exemples de aforismes o ENTRADES de Joan Fuster

- SER : qui suportaría la idea d´un duplicat de si mateix?. Referit a la identitat i al

autoengany. Diccionari per a Ociosos és un llibre de Joan Fuster publicat a
1964. La entrada “SER” és un aforisme ja que és una sentencia breu i no
argumentada. No trobem cap presència del emissor (ja que no està escrit amb
primera persona). L´aforisme apareix en tercera persona, lo que genera una
falsa idea d´objectivitat. Trobem adjectius i substantius valoratius (paciencia i
distinta). Fuster ens fa reflexionar sobre l´essencia de cada persona.

- Cadira: tens un cos, aprofita´l, aprofita-te´n. Fuster realitza un assaig sobre un

instrument tan senzill com la cadira. Diu que durant moltíssims anys no
complien amb la seua funció (ser cómodes). Les persones riques i influents no
demanaven cadires còmodes sino amb molta decoració. La raó de alló es que
 fins a fa poquet donar comoditat al propi cos no era important. La vida de l
´home i la dona a la terra era considerada com un sacrifici. Amb aquesta
entrada, Fuster vol fer reflexionar sobre l´evolució de la mentalitat de les
civilitzacions.

- Lectura: llegir no és fugir. El tema principal de lectura és que la nostra manera

de llegir és un réflex del nostre carácter, de la nostra manera de ser. Fuster
reflexiona sobre per què llegim. Segons ell, hi ha dos tipus de lectors: per una
part els qui busquen posar els peus a terra i per l´altra, els que busquen evadir-
se. Diccionari per a Ociosos és un llibre de Joan Fuster, publicat a 1964. A l
´entrada de Lectura, està totalmente modalitzat, ho podem vore amb el ús que
fa de la primera persona en singular i plural. També amb substantius i adjectius
valoratius (tragedia, temor, amistosa…) També aparèixen recursos retórics,
típics de l´assaig com son les comparacions, interrogacions.. El llenguatge de l
´entrada es culte però entenedor, , en el que Fuster ens fa reflexionar sobre la
literatura i les persones.

- Escepticisme: no dubta qui vol, sinó qui pot//// compara i comencaràs a

entendre.
L´escepticisme es pot definir com la falta de confianca sobre alguna cosa.
Afirma que les persones escèptiques son cauteloses i pensen molt abans d
´actuar.

- Gent: La gent són ells/// les multitus es revolten o obeeixen, però no raonen.
Aquest és el problema.

- Xenofóbia: Tracta el odi als estrangers (i com a tema secundari, de la

aporofóbia que és el odi als pobres). Diccionari per a Ociosos és un llibre
publicat per Joan Fuster publicat a 1964. L´entrada de Xenofóbia mostra un
estil culte però fácil de entendre. Utilitza altres recursos com les metàfores o
lèxic valoratiu …

- COVARDIA: “Tots som covards en els ulls d´altres persones”. Fuster considera
que no hem de jutjar a ninguna persona ja que nosaltres mateixos podem llegar
a fer el mateix. Considera que el covard actúa amb por, i la por es algo de tots
els ésser humans.
5.- CLASSIFICACIÓ DE L´OBRA DE JOAN FUSTER
La seua obra es pot clasificar en 3 blocs:

1.- Obres de temàtica humanística i general, com:

- L´home mesura de totes les coses,

-Diccionari per a Ociosos o

-el Diari (1952-1960).

En aquestos llibres Fuster tracta temes com la historia, política o inclús de la vida
quotidiana. La temàtica es directament humana, no depen tant dels avatars del
moment

2.- Obres destinades a reflexionar sobre la identitat col.lectiva dels valencians:

-Nosaltres els valencians

-Viatge pel País Valencià

Són llibres bàsics per a poder conéixer la historia, la cultura i els problemes d´identitat
nacional de la nostra terra.

3.- Obres d´història i de critica literàries

6.- MARQUES FORMALS (puedes meterlo también en características

generales) o ESTIL

- Heterogeneitat: poden aparèixer tant paraules o expressions del llenguatge oral i

espontanii com a cultismes, tecnicismes… i fins i tot neologismes inventats per l´autor.
Normalment aparèixen en cursiva o entre cometes, sobretot si tenen un ús irònic.

-Ús abundant de connectors, oracions coordinades i suboordinades: a voltes

aparèixen oracions d´estructura molt complexa.

-Interrupció contínua del discurs: incisos, interrogacions, abundancia de gràfics

(paréntesis, guions, cursives, cometes). Però a diferencia de altres textes, no servixen
per a donar definicions sinó opinions.

-Són textos molt modalitzats: tenen tot tipos de recursos, ús de la primera persona,
léxic valoratiu, ironía…

- Cites d´autoritats, per argumentar una idea o opinió

-De vegades, apareix el qüestionament de les veritas universals

-De vegades, apareix en forma de conversa amb un receptor imaginari

7.- DICCIONARI PER A OCIOSOS

7.1 Pones lo de la primera etapa de la postguerra como contexto histórico

7.2 Intencionalitat del títol: Amb la fórmula “diccionari” té com finalitat dotar d´una
estructura de materials; y amb la fórmula “per a ociosos” utilitza la ironía, amb la
voluntat d´evitar una interpretación pedant.

7.3 Estructura: opta pel model del Diccionari filosòfic de Voltaire per a ordenar una
serie d´escrits. Els articles, redactas en èpoques diferents es presenten al lector en
ordre alfabètic, identificats amb una paraula clau.

7.4 Contingut: els articles formulen reflexions que giren al voltant de valors morals,
Intel.lectuals o polítics, com el vici, l´escepticisme o el nacionalisme. També apareixen
objectes d´ús quotidià (cadira o rellotge).

7.5 Estil (puedes poner lo del párrafo 6 y lo de las características generales).

7.6 Presència del “jo” enunciatiu: apareix un jo que reflexiona sobre la condició
humana. És una reflexió oberta sense dogmatismes doctrinaris. L´escriptor dialoga
amb un lector per a compartir les seues reflexions. No vol imposar-li les seues idees,
sinó fer-lo partícipe de la seua forma de pensar.