Professional Documents
Culture Documents
JOAN FUSTER
CONTEXT HISTÒRIC
Paraules temàtiques --> postguerra, repressió, censura, exili, règim franquista.
Ens trobem en un període de postguerra, amb un silenci imposat pel nou règim i
repressió lingüística. Es persegueix a intel·lectuals i escriptors contraris al règim, que
s’exilien.
Als anys 60 hi ha un període d’obertura i es permet la publicació d’obres i la celebració
d’actes públics en llengües diferents al castellà.
Mº Aurèlia Capmany; -La dona a Catalunya, 1966 <-- primera història moderna de
feminisme.
-Pedra de toc, 1970.
-Assaig modern i homologable pel to I temes que s’estaven
fent en altres països.
-De la seua mà emergeix el pensament feminista.
Regístrate con el código WUOLAH y consigue 100 monedas GRATIS - Gamersfy
EVOLUCIÓ DEL GÈNERE AMB POSTERIORITAT AL MOMENT D’ESCRIPTURA
Democràcia i autonomia, consolidació circuit literari modern. Sorgeix debat sobre la
postmodernitat.
Premi Joan Fuster d’Assaig al País Valencià ajuda a consolidar el gènere.
Dècada dels 70 → -Augment treballs d’estudi i crítica sobre temes i autors de
literatura catalana (moderns i contemporanis).
-Introducció sociolingüística en l’assaig.
Es manté l’interès en l’assaig divulgatiu sobre política → Assaig de tema nacional.
Augmenta assaig deliberatiu (dietaris i memòries).
Ampliació camp periodístic (article d’opinió)
Actualitat → -Era de la informació, crisi circuit literari.
-Manteniment línies període anterior → article d’opinió i autoficció.
-Noves plataformes de publicació --> internet.
ENTRADES DICCIONARI
XENOFÒBIA
No és un aforisme.
Tema → l’odi als estrangers i immigrants.
Temes secundaris → la idea de patriotisme i el paper de la educació porten a l’odi als
estrangers. Xenofòbia relacionada amb l’aporofòbia (odi als pobres).
Estil → -Díptics personals; 1ª persona sg (Marca discurs modalitzat) i pl (marca diàleg
amb el lector).
-Ironia.
-Adjectius i substantius valoratius.
-Estil culte però entenedor
-Fort caràcter literari (epítets, metàfores...).
-Signes de puntuació per marcar la modalització.
SER
És un aforisme.
Tema → autoengany que tenim (si no fos així no ens suportaríem). Utilitza el verb ser
per reflexionar sobre la naturalesa humana i la concepció que podem tindre sobre
nosaltres mateixos o els altres.
Temes secundaris → la identitat.
Estil → -Falsa objectivitat; oculta la modalització amb la 3ª persona.
-Modalització està sobretot en el verb ser i el lèxic valoratiu.
RELLOTGE
No és un aforisme.
Tema → fugacitat de la vida, el pas del temps.
Estil → -Estil culte però entenedor.
-Díptics personals 1ª persona sg (marca discurs modalitzat) i pl (plural inclusiu).
-Manté el diàleg amb el lector.
-Ironia.
-Tarannà/caràcter crític.
-Registre col·loquial amb algunes paraules cultes.
-Ús de cursives, cometes i guions.
-Metàfores.
LECTURA
No és un aforisme.
Tema → la lectura com a reflex del caràcter del lector.
Estil → -Estil culte però entenedor.
-Díptics personals 1ª persona sg (discurs modalitzat) i pl (manté proximitat amb
el lector.)
-Substantius valoratius.
-Recursos retòrics; metàfores i preguntes retòriques.
-Incisos, cometes, cursives...
GENT
No és un aforisme.
Tema → reflexió sobre el concepte “gent” i la possibilitat de parlar de la col·lectivitat
de la qual formem part excloent-nos-en. // L’exclusió pròpia de l’individu quan es
refereix a la gent.
Estil → -Estil culte però entenedor.
-Díptics personals 1ª persona sg i pl.
-Marca la modalització amb cometes i guions.
-Lèxic valoratiu.
-Metàfores.
ESCEPTICISME
No és un aforisme.
Tema → Reflexiona sobre la definició d’escepticisme, aplicant-la a diversos àmbits i
aspectes. Així mateix, mostra el seu punt de vista calificant el fet de ser escèptic com a
positiu.
Estil → -Díptics personals 1ª persona sg i pl.
-Guionets, cursives, enumeració.
-Estableix diàleg amb el lector per fer-lo reflexionar sobre aquesta paraula.
-Verbs performatius.
COVARDIA
No és un aforisme.
Tema → Relativitat de la covardia: en comparació als altres podem parèixer-ho o no.
Sempre hi haurà algú més covard o valent que nosaltres.
Temes secundaris → -La covardia com a resposta a la por.
-No podem fixar els límits morals en la covardia humana.
-No podem censurar a ningú en el comportament que puga
mostrar, pq en altres ocasions el podríem adoptar nosaltres
Estil → -Dixi personal 1ª persona sg i pl.
-Guionets, cursiva, signes de puntuació.
-Preguntes retòriques.
-Argumentació.
-Ús de l’imperatiu.
-Lèxic valoratiu.
-Verbs performatius.
-Comparacions.
CADIRA
No és un aforisme.
Tema → L’endarreriment en l’evolució de la cadira/La falta d’innovació en allò més
bàsic/El confort en la vida humana/ La cadira i la seua tímida evolució.
Temes secundaris → La manca d’innovació del ser humà respecte al confort. La idea de
confort (abans no es tenia tant en compte).
Estil → -Díptics personals 1ª persona sg i pl.
-Cursives, signes de puntuació.
-Verbs performatius.
-Substantius valoratius.
-Adverbis altament modalitzadors (quantificadors...).