You are on page 1of 8

DICCIONARI PER A OCIOSOS

JOAN FUSTER

Publicat a 1964. És la obra mestra de l’autor, i esta basat en el Diccionari Filosòfic de


Voltaire. En aquesta obra, reflexiona sobre temes molt amplis a partir d’elements de la
vida quotidiana mitjançant l’assaig.
Les entrades del diccionari solen estar dividides en 3 parts: introducció,
desenvolupament, conclusió.
Apareixen aforismes → sentències breus i contundents que resumeixen un pensament
o idea sense argumentar-la.

CONTEXT HISTÒRIC
Paraules temàtiques --> postguerra, repressió, censura, exili, règim franquista.
Ens trobem en un període de postguerra, amb un silenci imposat pel nou règim i
repressió lingüística. Es persegueix a intel·lectuals i escriptors contraris al règim, que
s’exilien.
Als anys 60 hi ha un període d’obertura i es permet la publicació d’obres i la celebració
d’actes públics en llengües diferents al castellà.

TRAJECTÒRIA LITERÀRIA DE FUSTER


Podem dividir les obres de fuster en tres blocs:
1. Obres de temàtica humanística i general. Tracta temes que van de la història
a la política. Diccionari per a ociosos, 1964.
2. Obres destinades a reflexionar i conèixer la nostra història i els problemes
d’identitat nacional. Nosaltres els valencians
Obra clau per a conéixer la personalitat i trajectòria
de Fuster.
3. Obres de crítica i de història literàries. Destaquen estudis dedicats als clàssics
medievals valencians (com Ausiàs March) o autors contemporanis (com Joan
Pla).
ESTIL
Totalment subjectiu, modalitzat. Dotat d’ironia, humor i sarcasme.
Ús d’expressions populars; exclamacions, col·loquialismes...
Textos completament argumentatius. Es basa en l’argumentació, fomentant així el
debat amb l’intelectual.
Pensament en construcció --> sinuós, obert i viu. L’ús de punts suspensius és clau per a
la seua interpretació/visió/subjectivitat.
Assaig sempre en 1ª persona i en prossa. Claredat expressiva, precisió, concisió.
Inclou el diàleg amb el lector, vol que l’entenga i participe en les reflexions.
Pacte autobiogràfic; assumim que qui parla és el “jo” en 1ª persona, l’autor. Convida al
lector al debat i la reflexió.
Fa ús de metaforització i adjectivació.
Estil culte però entenedor.

CARACTERÍSTIQUES GENERALS DE L’ASSAIG EN EL CONTEXT


D’ESCRIPTURA
Crisi d’identitat <-- postguerra --> Existencialisme: reflexió sobre present i futur dels
catalans, des de diversos punts de vista.
Condicions pèssimes → repressió, escassedat de plataformes de publicació i inexistència
de debat entre l’intel·lectual --> perjudica l’assaig --> gran part de les obres són
reflexions sobre el país.
Dècada dels 60 → Apareixen noves firmes editorials, algunes vehiculen les noves
propostes polítiques i de pensament --> espai de reflexions sobre
el passat.
Joan Fuster, 1962 Nosaltres els valencians → situa novament
l’àmbit cultural dels Països Catalans.
Assagisme polític → connexió amb moviments de revolta del món occidental. Mª Aurèlia
Capmany, La dona a Catalunya//Pedra de toc.
Creixement econòmic → augmenten possibilitats consum literari.
Premi Joan Fuster d’Assaig, País Valencià, contribueix a consolidar el gènere.

AUTORS CONTEMPORANIS D’ASSAIG


Gaziel (Agustí Calvet i Pascual); Tots els camins duen a Roma
Josep Iborra.
Josep Pla; -Obres completes → primer volum: “El quadern gris” --> dietari.
-Relacionat amb periodisme, novel·la, relats curts i assaig.
-Estil simplificat, irònic i clar.
-Desinterés per la ficció literária, visió subjectiva i col·loquial.

Mº Aurèlia Capmany; -La dona a Catalunya, 1966 <-- primera història moderna de
feminisme.
-Pedra de toc, 1970.
-Assaig modern i homologable pel to I temes que s’estaven
fent en altres països.
-De la seua mà emergeix el pensament feminista.
Regístrate con el código WUOLAH y consigue 100 monedas GRATIS - Gamersfy
EVOLUCIÓ DEL GÈNERE AMB POSTERIORITAT AL MOMENT D’ESCRIPTURA
Democràcia i autonomia, consolidació circuit literari modern. Sorgeix debat sobre la
postmodernitat.
Premi Joan Fuster d’Assaig al País Valencià ajuda a consolidar el gènere.
Dècada dels 70 → -Augment treballs d’estudi i crítica sobre temes i autors de
literatura catalana (moderns i contemporanis).
-Introducció sociolingüística en l’assaig.
Es manté l’interès en l’assaig divulgatiu sobre política → Assaig de tema nacional.
Augmenta assaig deliberatiu (dietaris i memòries).
Ampliació camp periodístic (article d’opinió)
Actualitat → -Era de la informació, crisi circuit literari.
-Manteniment línies període anterior → article d’opinió i autoficció.
-Noves plataformes de publicació --> internet.

AUTORS POSTERIORS A L’ÈPOCA D’ESCRIPTURA


Joan Francesc Mira; assagisme polític. Crítica de la nació pura.
Montserrat Roig; assagisme deliberatiu. Un pensament de sal, un pessic de pebre.
Important pel pensament feminista.

ENTRADES DICCIONARI
XENOFÒBIA
No és un aforisme.
Tema → l’odi als estrangers i immigrants.
Temes secundaris → la idea de patriotisme i el paper de la educació porten a l’odi als
estrangers. Xenofòbia relacionada amb l’aporofòbia (odi als pobres).
Estil → -Díptics personals; 1ª persona sg (Marca discurs modalitzat) i pl (marca diàleg
amb el lector).
-Ironia.
-Adjectius i substantius valoratius.
-Estil culte però entenedor
-Fort caràcter literari (epítets, metàfores...).
-Signes de puntuació per marcar la modalització.
SER
És un aforisme.
Tema → autoengany que tenim (si no fos així no ens suportaríem). Utilitza el verb ser
per reflexionar sobre la naturalesa humana i la concepció que podem tindre sobre
nosaltres mateixos o els altres.
Temes secundaris → la identitat.
Estil → -Falsa objectivitat; oculta la modalització amb la 3ª persona.
-Modalització està sobretot en el verb ser i el lèxic valoratiu.

RELLOTGE
No és un aforisme.
Tema → fugacitat de la vida, el pas del temps.
Estil → -Estil culte però entenedor.
-Díptics personals 1ª persona sg (marca discurs modalitzat) i pl (plural inclusiu).
-Manté el diàleg amb el lector.
-Ironia.
-Tarannà/caràcter crític.
-Registre col·loquial amb algunes paraules cultes.
-Ús de cursives, cometes i guions.
-Metàfores.

LECTURA
No és un aforisme.
Tema → la lectura com a reflex del caràcter del lector.
Estil → -Estil culte però entenedor.
-Díptics personals 1ª persona sg (discurs modalitzat) i pl (manté proximitat amb
el lector.)
-Substantius valoratius.
-Recursos retòrics; metàfores i preguntes retòriques.
-Incisos, cometes, cursives...
GENT
No és un aforisme.
Tema → reflexió sobre el concepte “gent” i la possibilitat de parlar de la col·lectivitat
de la qual formem part excloent-nos-en. // L’exclusió pròpia de l’individu quan es
refereix a la gent.
Estil → -Estil culte però entenedor.
-Díptics personals 1ª persona sg i pl.
-Marca la modalització amb cometes i guions.
-Lèxic valoratiu.
-Metàfores.

ESCEPTICISME
No és un aforisme.
Tema → Reflexiona sobre la definició d’escepticisme, aplicant-la a diversos àmbits i
aspectes. Així mateix, mostra el seu punt de vista calificant el fet de ser escèptic com a
positiu.
Estil → -Díptics personals 1ª persona sg i pl.
-Guionets, cursives, enumeració.
-Estableix diàleg amb el lector per fer-lo reflexionar sobre aquesta paraula.
-Verbs performatius.

COVARDIA
No és un aforisme.
Tema → Relativitat de la covardia: en comparació als altres podem parèixer-ho o no.
Sempre hi haurà algú més covard o valent que nosaltres.
Temes secundaris → -La covardia com a resposta a la por.
-No podem fixar els límits morals en la covardia humana.
-No podem censurar a ningú en el comportament que puga
mostrar, pq en altres ocasions el podríem adoptar nosaltres
Estil → -Dixi personal 1ª persona sg i pl.
-Guionets, cursiva, signes de puntuació.
-Preguntes retòriques.
-Argumentació.
-Ús de l’imperatiu.
-Lèxic valoratiu.
-Verbs performatius.
-Comparacions.
CADIRA
No és un aforisme.
Tema → L’endarreriment en l’evolució de la cadira/La falta d’innovació en allò més
bàsic/El confort en la vida humana/ La cadira i la seua tímida evolució.
Temes secundaris → La manca d’innovació del ser humà respecte al confort. La idea de
confort (abans no es tenia tant en compte).
Estil → -Díptics personals 1ª persona sg i pl.
-Cursives, signes de puntuació.
-Verbs performatius.
-Substantius valoratius.
-Adverbis altament modalitzadors (quantificadors...).

You might also like