DICCIONARI PER A OCIOSOS

JOAN FUSTER
Definició d’assaig: és un dels 4 grans gèneres –al costat de la narrativa, la
poesia i el teatre-,s’escriu en prosa i s’enuncia en primera persona; hi
predomina l’argumentació amb la finalitat de persuadir el lector –l’autor
reflexiona al voltant d’un tema d’interès general i fa reflexionar els lectors
amb la finalitat que s’adherisquen a la seua opinió-).

Diccionari per a ociosos (1964) és un assaig deliberatiu escrit a la

manera del Diccionari filosòfic de Voltaire –un il·lustrat que aposta per la
llibertat, un dels temes que tracta, així com la subjectivitat i l’individu-.
L’integren un conjunt de 61 reflexions ordenades alfabèticament,
cadascuna sobre una qüestió concreta (l’amor, la mort i la guerra, el temps,
la bellesa, la llibertat, el nacionalisme, l’ordre, el pensament; diversos vicis
i virtuts, realitats concretes com la cadira o el rellotge, el sexe, la xenofòbia
o la gent del carrer) i amb una extensió diversa: n’hi ha que ocupen unes
quantes pàgines i n’hi ha que tenen forma d’aforisme, tot amb un discurs
racional i intel·ligent.
Fuster és considerat un assagista clàssic a la manera de Montaigne, qui
donà nom al gènere, i que és un dels seus precedents. Montaigne va
instaurar en la tradició literària la deliberació interior de l´escriptor, que s
´interroga a si mateix davant els ulls del lector. És el que fa Fuster al llarg
de tota la seua obra assagística. Reflexiona i fa reflexionar sobre els
problemes de l´ésser humà modern en un llibre que vol maridar l´ociositat,
és a dir el divertiment, amb el diccionari, açò és, el saber rigorós i sintètic.

Idees clau dels 8 assajos (seminari sobre Fuster)

1. “Cadira”: una concepció de la vida lliure de patiment.
2. “Covardia”: la por com a tret compartit per totes les persones.
3. “Escepticisme”: reivindicació del dubte metòdic.
4. “Gent”: jo soc l’altre per als altres, quan dic “gent” m’hi incloc.
5.”Lectura”: llegir és seguir vivint.
6. “Rellotge”: la tecnologia varia la concepció del temps.
7. “Ser” (aforisme): ens imaginem distints de com som per a sobreviure.

1
8. “Xenofòbia”: la identitat de grup es construeix contra un altre grup.
En les 8 entrades hi ha l’estructura típica: introducció, desenvolupament i
conclusió. L’autor parla amb nom propi-sense res que l’encobrisca-, exclou
la ficció i intenta persuadir el lector.

Estil fusterià. Trets característics dels seu estil són:

- la ironia (amb la utilització d’adjectius inesperats i d’adverbis
sorprenents “sinistrament famosos”, la Grècia jove i elàstica”), l’humor i
el sarcasme.
- Una altra característica és la seua sentencionalitat (sobretot a través dels
aforismes). La contundència d´algunes expressions que semblen escrites
per a ser fixades en la memòria.
- Conversacionalisme o registre estàndard amb marques d’oralitat:
interjeccions, connectors conversacionals, frases fetes col·loquials o incisos
-que sembla tenir el caràcter flexible d’una xarrada entre amics-, cometes i
cursives, preguntes retòriques... Diccionari per a ociosos incita a la lectura
i al diàleg.
- l’argumentació amb una modalització intensa: dixi personal, verbs
performatius (creure, pensar, jurar...), substantius valoratius, adverbis de
manera...
- claredat expositiva: reformulacions (és a dir...), signes de puntuació
(parèntesi, punt i coma...), pensament obert i viu (punts suspensius).

2
PREGUNTA 3A (RELATIVA A L’ANÀLISI DE L’OBRA O
FRAGMENT)

A) Respecte al contingut o la temàtica:

1. Identifica una de les idees que Fuster utilitza en aquest fragment

respecte al tema de l´entrada. Quines altres idees introdueix Fuster en
aquesta entrada? (tingueu en compte que no s´està demanant
classificar els tipus d´arguments. Segons l´entrada es podrà fixar un
número major o menor d´idees; en tot cas, estem parlant d´un número
reduït d´idees, al voltant de 2-3).

COVARDIA: “Si volem –i ho hauríem de voler-, sempre trobarem una raó

per a excusar les accions del covard: la seva covardia...Per exemple:
covards”.

Aquesta entrada forma part de l’obra de Joan Fuster Diccionari per a

ociosos (publicada en 1964 i escrita a la manera del Diccionari filosòfic de
Voltaire), on l’autor reflexiona sobre temes diversos, sobre els problemes
de l’ésser humà, de forma subjectiva. A “Covardia”, l’autor parteix de la
idea que les accions del covard sempre tindran l’excusa de la seua covardia
i que tothom ha tingut alguna vegada por –encara que no l’haja
manifestada externament-, que tothom és covard en comparació d’algú
altre. Conclou assenyalant que tot el món pot ser alguna vegada covard,
per això no hem de reprovar ni condemnar ningú.

D’aquest assaig es desprèn la concepció que tant la covardia com la

valentia són molt relatives.

B) Respecte a la forma:

2. Digues una característica o recurs que presenta l´estil de Fuster en

aquest fragment i explica la seua funció o finalitat. Quines altres
característiques de l´estil destaquen en Diccionari per a ociosos?

3
 Aquesta entrada forma part de l’obra de Joan Fuster Diccionari per a
ociosos (publicada en 1964 i escrita a la manera del Diccionari filosòfic de
Voltaire), on l’autor reflexiona sobre temes diversos, sobre els problemes
de l’ésser humà, de forma subjectiva. A “Covardia”, trobem molts trets
característics dels seu estil com la modalització intensa a través de la
primera persona del plural inclusiu (volem, trobarem..), de manera que
implica el lector en la seua reflexió i , en menys quantitat, del singular
(sé); una interrogació retòrica “qui és…por?”; ús dels guionets per
reforçar el seu posicionament “-i ho…voler-“; verbs d’opinió personal
“sé”; cursiva “valentia”, amb valor connotatiu; perífrasi d’obligació
“hauríem de voler”; present de subjuntiu en les oracions negatives amb
valor imperatiu i estructura bimembre en “no censureu, no condemneu”,
verbs performatius (voler, saber, censurar…); lèxic valoratiu ( És clar
que, potser…); interpel·lacions al lector, expressions populars; frases
curtes; sentencionalitat...

3. És aquest text un aforisme? Justifica la teua resposta.

SER: “Tothom imagina ser distint de com és. Si no fos així, ningú no
tindria prou paciència per a suportar-se a si mateix”

Un dels subgèneres de l’assaig és l’aforisme (microtext, text breu de to

sentenciós on tot és concentrat per mitjà de jocs de paraules, metàfores…i
on el resultat final sintetitza un pensament de l’autor; els lectors, tot
reflexionant, al final hauran d’extraure les seues pròpies conclusions), junt
al dietari, el tractat, l’article d’opinió, el diccionari, el llibre de memòries,
el llibre de viatges…Atenent a la seua definició, SER és, per tant, un
aforisme ja que es tracta d’un text breu i concís, de to àgil, sentenciós i
lapidari on l’autor reflexiona al voltant de la idea que tenim totes les
persones de com ens veiem, manera distinta de la realitat per poder, així,
suportar-nos. Condensa el seu pensament –combinant dues oracions
compostes de comprensió senzilla- i apel.la a la reflexió. (l´aforisme també
s´anomena sentència, és el resultat final que sintetitza una llarga
deliberació, un pensament profund de l´autor que adopta l´aparença de
proverbi popular.)

4
PREGUNTA 3B (RELATIVA A LA CONTEXTUALITZACIÓ)

A) Respecte al context històric i cultural propi de l’obra i a la

ubicació d’aquesta en la trajectòria de l’autor-a.

1. En quin context històric i cultural se situa l’escriptura d’aquesta

obra?

Acabada la guerra i fins ben entrats els 50 hi ha una absència quasi total
d’infraestructura editorial per la repressió franquista, que prohibí tota
llengua que no fora el castellà i imposà una censura literària sobre les obres
publicades, de manera que la majoria d’autors visqueren a l’exili. Durant
els anys 60 -quan el règim franquista es veié obligat a obrir-se , hi hagué
posicions més permissives i la censura literària i cultural es va relaxar-, el
panorama editorial es consolidà, els escriptors accediren a un públic més
ampli, s’autoritzà a traduir literatura estrangera al català, aparegueren noves
editorials – com Edicions 62, on Joan Fuster publicà Nosaltres els
valencians- i revistes, se celebraren actes culturals... (110). Trobarem
autors que ja havien començat a publicar abans de la guerra – Llorenç
Villalonga o M. Rodoreda- al costat d’altres que començaren a destacar
com Joan Fuster ( Diccionari per a ociosos fou publicada en 1964).

2. Situa aquesta obra en la trajectòria de l´autor (etapes o blocs) i

digues algunes característiques de l´etapa o bloc (o diferències respecte
a altres etapes o blocs).

Joan Fuster (1922-1992) és la figura culminant de l’assaig en la història

de la nostra literatura. Periodista i, durant la postguerra, col·laborador
amb les revistes de l’exili. Es donà a conèixer com a poeta però prompte va
abandonar la poesia per dedicar-se exclusivament a l’assaig. Els seus
assajos es poden classificar en divulgatius (on reflexiona i investiga sobre
la identitat col·lectiva dels valencians, Nosaltres els valencians) i
deliberatius (de temàtica humanista) on l’autor tracta temes diversos i on
s’inclou Diccionari per a ociosos (1964; escrit a la manera del Diccionari
filosòfic de Voltaire); Fuster reflexiona sobre aspectes de la vida humana:
l’art, la literatura, el sexe, l’amor, la política o els estris més quotidians,
com el rellotge i la cadira, seguint un ordre alfabètic; aquestes proses tenen
una extensió diversa: alguns ocupen distintes pàgines i altres tenen forma

5
d’aforisme. Els temes que més sovintegen en l’obra són els que fan
referència a la condició de l’intel·lectual ( ell es reivindica com a
intel·lectual ja que podem parlar de manera clara dels problemes del seu
món), al món de la cultura i als llibres.

És molt important la seua tasca com a crític literari. Va escriure obres de

crítica i d’història literàries.

3. Quines característiques generals presenta el gènere de l´assaig en el

context de l´escriptura de l´obra?

L’assaig és un dels 4 grans gèneres –al costat de la narrativa, la poesia i

el teatre-, s’escriu en prosa i s’enuncia en primera persona; hi
predomina l’argumentació amb la finalitat de persuadir el lector –
l’autor reflexiona al voltant d’un tema d’interès general; en trobem de dues
classes: el divulgatiu –que va cap a fora, allò més important és el tema
tractat- i el deliberatiu –que va cap a dins, destaca la personalitat i la visió
del món de l’autor-. Els primers assajos publicats en català durant la dècada
dels 50 eren obres de temes religiosos i històrics; als 60 s’obrin noves
possibilitats de publicació, com demostra Edicions 62 on es va publicar
l’assaig de Fuster sobre temes culturals i nacionals Nosaltres els valencians
(1962). Els assajos divulgatius sobre aquestes qüestions dominaran el
panorama, però a poc a poc, seguint autors significatius com Josep Pla i el
seu dietari El quadern gris (1966), es publicaran obres d’assaig deliberatiu,
on es tracten distints temes, sempre amb el filtre de la personalitat de
l’autor.

4. Quins altres autors o autores destaquem en el context de l´escriptura

de l´obra (dins del gènere)? (mínim 2 autors/es). Aporta algunes dades
sobre l´escriptura (títols destacats i/o característiques bàsiques) d
´aquests altres autors o autores.

L’assaig fou un dels gèneres més perjudicats per la repressió franquista.

La seua producció es va interrompre significativament entre 1939 i 1950.
La societat espanyola, durant els anys 60, es va transformar gràcies a una
millora de les condicions de vida, a la consolidació d’un moviment de
resistència política i cultural que reclamava drets socials, polítics i
6
lingüístics; s’iniciarà un circuit literari més modern etc. Pel que fa a
l’assaig, predominarà l’assaig divulgatiu de temàtica nacional i política que
donarà pas, a poc a poc, al predomini de l’assaig deliberatiu. Un autor
significatiu de preguerra i postguerra fou Josep Pla i el seu dietari El
quadern gris (1966).Altres assagistes són: Maria Aurèlia Capmany amb
l’obra Pedra de toc, Agustí Calvet – Gaziel- i Tots els camins duen a
Roma...

5. Quins altres models o corrents trobem en el context de l´obra (dins

del gènere)? Explica les seues diferències respecte al model o corrent
en què s´inscriu l´obra.

Igual que la pregunta 3 – si Diccionari per a ociosos és assaig deliberatiu

l’altre model d’assaig és el divulgatiu amb obres de reflexió nacional com
Nosaltres els valencians (1962),Ara o mai (1981) i assajos d’anàlisi
literària, estudis dedicats als clàssics medievals valencians com Ausiàs
March i també els dedicats a autors contemporanis com Pla o Estellés-.

B) Respecte al context anterior o posterior al context propi de

cada obra:

6. Com evoluciona el gènere de l´assaig amb posterioritat al context de

l´escriptura d´aquesta obra? Quines característiques presenta?

A partir de la dècada dels 70, el circuit literari modern ja estarà

consolidat. Dintre del gènere trobarem: la pervivència de l’assaig
divulgatiu sobre temes polítics com Crítica de la nació pura (1984) de Joan
Francesc Mira; és el boom dels assajos deliberatius – de dietaris i
memòries- com El vel de Maia de Marià Manent (1975) o Mentre parlem
d’Enric Sòria (1991); es consolida un altre espai per a la producció
d’assajos en revistes i periòdics, els articles d’opinió –un àmbit on han
destacat J. Fuster, Montserrat Roig, Quim Monzó, o Joan Francesc Mira,
entre altres-, per exemple Un pensament de sal, un pessic de pebre de
Montserrat Roig (1993) o Bestiari de Martí Domínguez (2000). A partir de
l’any 2000, era de la informació, hi ha una pèrdua d’influència de
l’intel·lectual clàssic en benefici dels creadors d’opinió (tertulians,
influencers...). D’una banda, hi ha un manteniment de les línies del període
7
anterior; d’altra, internet i les xarxes socials (blogs, Twitter...) han
estimulat formes d’escriptura que s’assemblen molt als dietaris i als
aforismes i que han sabut aprofitar autors com Jaume Subirana, Tina
Vallès...

7. Quins autors o autores destaquen en el gènere (la narrativa, la

poesia o l´assaig) amb posterioritat al context de l´escriptura d´aquesta
obra?(mínim 2 autors/es) Quines semblances, novetats o diferències
presenta l’escriptura d’aquests altres autors o autores respecte a l
´autor/a del fragment?

De tots els autors que han publicat la seua obra una vegada consolidada la
figura de J. Fuster, Joan Francesc Mira (1939) és un dels més
representatius. Mira practica l’assaig a la manera de Fuster: des de la
subjectivitat i la llibertat, però amb consciència del paper social de
l’intel·lectual com a persona que ha d’orientar les opinions i ha d’ajudar les
persones a pensar lliurement, a donar-los els arguments per a fer-ho. Molts
dels seus articles d’opinió s´han arreplegat en reculls com Una biblioteca
en el desert (2009) o La condició valenciana(2014) –en aquest tracta un
tema compartit amb Fuster: la identitat dels valencians-. Altre llibre centrat
en este tema és Crítica de la nació pura (1984), on Mira incorpora l’estudi
dels comportaments humans i socials, és a dir, l’antropologia. Entre els
assajos deliberatius – de dietaris i memòries- trobem Mentre parlem
d’Enric Sòria (1991), autor significatiu a partir de la dècada dels 90; i, entre
les dones, Montserrat Roig amb els articles d’opinió. Actualment, internet i
les xarxes socials (blogs, Twitter...) han estimulat formes d’escriptura que
s’assemblen molt als dietaris i als aforismes i que han sabut aprofitar autors
com Jaume Subirana, Tina Vallès...

C) Respecte a tot el període (postguerra i actual):

- És destacada la presència d’autores en el context d’escriptura de

Diccionari per a ociosos? I amb posterioritat? Esmenta i ubica
temporalment altres autores (novel·listes, poetes, autores de teatre o
assagistes) que destaquen en el període que va de la postguerra a
l’actualitat.

8
 Durant la dècada dels 60 predomina l’assaig divulgatiu de temàtica
nacional i política, però amb fites o marques en altres subgèneres. Entre les
assagistes destaca Maria Aurèlia Capmany (defensora del feminisme i
precursora de Montserrat Roig) amb l’obra Pedra de toc. Posteriorment, a
partir dels 70 es consolida un altre espai per a la producció d’assajos en
revistes i periòdics, els articles d’opinió: de l’autora abans esmentada,
Maria Aurèlia Capmany, Dietari de prudències (1982) o Un pensament de
sal, un pessic de pebre de Montserrat Roig (1993). A partir de l’any 2000
fins l’actualitat, es mantenen les línies del període anterior; entre l’article
d’opinió i l’autoficció Empar Moliner amb l’obra ¿Desitja guardar els
canvis?; a més, internet i les xarxes socials (blogs, Twitter...) han estimulat
formes d’escriptura que s’assemblen molt als dietaris i als aforismes i que
han sabut aprofitar autores com Tina Vallès...; s´han incorporat temes nous
com el feminisme, el canvi climàtic...