Lucía Hernández 2ºBachA, Literatura valenciana

ESTIL FUSTERIÀ
L’ASSAIG FUSTERIÀ
En este gènere és on més còmode s’hi sentia escrivint. La major part del seus assajos
naixen del seu dietari personal, de les reflexions personals fetes en el dia a dia sobre
temes quotidians, política, societat, cultura on Fuster s’hi pregunta a si mateix davant
els ulls del lector.
És freqüent l’ús de l’aforisme, sobretot al Diccionari per a ociosos.

Aforisme
m. [FLL] [LC] Proposició breu i sovint enginyosa que enuncia una norma científica, filosòfica o
moral sense argumentar-la. El primer aforisme d’Hipòcrates és: la vida és curta i l’art és llarg.

CARACTERÍSTIQUES DE LA PROSA FUSTERIANA

Hi destaquen les següents característiques:
● La ironia.
● La presència de l’aforisme.
● El to conversacional. Fuster hi utilitza modismes populars, expressions
col·loquials, finals oberts… per crear una sensació de diàleg amb el lector
● Abundància de cometes i cursiva.
● Procediments de modalització: expressions de dubte, d’obligació, l’ús de la
metàfora, els eufemismes amb doble sentit…
● Les interrogacions retòriques que conviden el lector a participar en la reflexió i
manifestar la seua opinió.

ESTIL
Els assajos d’esta obra presentes unes característiques ja esmentades anteriorment,
però hi destaquem:
● Ironia i enunciació subjectiva.
● Sentenciositat. La contundència d’algunes expressions solen tancar els
paràgrafs.
● Conversacionalisme: ús d’interjeccions, expressions col·loquials, com si hi
hagués un diàleg oral. Registre estàndard-literari amb pinzellades d’oralitat.
● Modalització intensa: dixi, verbs que expressen opinió…
● Ús d’incisos (per a matisar, ironitzar, ampliar), cometes, cursives que criden
l’atenció. Els matisos que introdueix desperten el lector.