DICCION ARI PER A OCIOSOS, DE JOAN FUSTER

TERTÚLIES DIALÒGIQUES
SESSIÓ 2

Núria Ivars Bertomeu

Departament de Valencià
IES Rodolfo Llopis (Callosa d’en Sarrià)
 QUÈ HAVÍEM DE PREPARAR PER A LA
TERTÚLIA?

1. Tema
2. Tesi
3. Idees principals
4. Identificació de figures retòriques (i relació amb “Què aporten al text?”)
5. Identificació de trets característics de l’estil de Fuster (i la finalitat de cascun)
6. Reflexionar i valorar si l’entrada és un aforisme o no.
 ESCEPTICISME

1. Tema: (aproximació cap a) la reflexió sobre la humanitat.

2. Tesi: la defensa de l’escepticisme com a valor positiu que fa millors les persones des de molts aspectes vitals
diferents.
3. Idees principals:
a) Concepció sobre nosaltres mateixos
b) Persona dogmàtica: expressa opinions com a veritats irrefutables (amb convicció).
c) Aquesta entrada és fonamental per entendre Fuster: és una vacuna contra el dogmatisme.
d) El final “Etcètera” deixa obert el text a futures reflexions de l’autor i també dels lectors. Allò que importa no és cap
conclusió definitiva, sinó el debat honest que defuig de la imposició i la uniformitat a l’hora de comprendre el món.
 ESCEPTICISME

4. Identificació de figures retòriques (i relació amb “Què aporten al text?”)

a) Antítesi: línies 15, 16 i 17: ser un assassí o pecar d’heroi no són mèrits.
b) Anàfora i paral·lelisme: línies 20 i 21 (“De vegades les preparen; de vegades les depuren.”)

5. Identificació de trets característics de l’estil de Fuster (i la finalitat de cascun)

a) Modalització
o Elements valoratius
• Verbs: “dubtar, voler, burlar-se, induir”
• Adjectius: “raonable, sensible, viable, justos, àcids”
• Adverbis: ”cautelosament”
• Noms: “heroisme, odi, resignació, indiferència”
b) Molts aclariments entre guions
c) Llenguatge estàndard, amb marques de l’oriental.

6. Reflexionar i valorar si l’entrada és un aforisme o no. No ho és.

 GENT

1. Tema: (aproximació cap a) la reflexió sobre la paraula i el concepte de gent.

2. Tesi: Tot i que ens allunyem del concepte gent, la gent som tots.

3. Idees principals
a) Reflexió sobre l’ús lingüístic de la paraula gent i la possibilitat (o no) de parlar de la col·lectivitat de la qual formen part
excloent-nos-en.
b) Reflexió entre la paraula gent i altres noms col·lectius pel que fa a la possibilitat d’alienar-se’n.
c) Quan parlem de gent, encara que pensem que estem al marge, ens trobem inclosos.
 GENT

4. Identificació de figures retòriques (i relació amb “Què aporten al text?”)

a) Metàfora: “això és un miratge” (l. 53)

5. Identificació de trets característics de l’estil de Fuster (i la finalitat de cascun)

o Modalització
• Díctics de 1a p. del pl.: “diem”, “ens hi trobem”, “ens resistim a veure’ns”...
• Díctics de 1a p. del sg.: “Jo dic “la gent” i designo els altres”
• Verbs performatius: “admetre”, “afirmar”...
• Adjectius qualificatius: “confús”, “justes”, “amorfes”, “exaltades”...
• Substantius valoratius: “inèrcia”, “apassionament”, “il·lusió”...
o Aclariments entre guions
o Llenguatge estàndard amb marques de l’oriental
6. Reflexionar i valorar si l’entrada és un aforisme o no. No ho és