tipus de text definició tipus + estructura 1) recursos lingüístics i a) trets

narratiu Relata literari: plantejament, nus i desenllaç recursos i trets

esdeveniments reals o notícia: piràmide invertida 1) Oracions predicatives: verbs d’acció
imaginaris amb 2) ús predominant del passat
l’objecte d’entretenir o a) personatges, diàlegs, narrador (omniscient, primera i segona
informar. persona,etc), desenvolupament cronològic de l’acció

argumentatiu Consisteix a exposar tipus: Els assaigs, els editorials, les cartes
de manera raonada i al director, els parlaments polítics a) s’hi judicis de fets (objectius) i judicis de valor (subjectius)
lògica unes opinions b) segons posició de tesi: inductiu, deductiu, enquadrat o circular
per intentar de Introducció-on es presenta la idea que es c) argumentació simple o múltiple, pot presentar arguments a favor i en
convèncer algú d’una vol demostrar. contra
idea o opinió.
➔ Coordinada o subordinada segons si els arguments són
Desenvolupament o exposició de fets i
independents o estan relacionats entre sí.
arguments on s’expliquen els diferents
arguments que serveixen per demostrar 1) Preguntes retòriques, cites cèlebres. per cridar l’atenció del lector
la tesi. 2) Verbs i oracions que expressen causa i conseqüència.
➔ nexes conjuntius adversatius, causals, finals…
Conclusió que reculls de manera
sintètica i clara la tesi de l’autor.

Expositiu: Informa o aporta coneixements sobre un tema. Pertanyen a l'àmbit d'ús acadèmic els textos utilitzats o produïts en qualsevol procés
d'aprenentatge, elaborats amb la finalitat d'ensenyar.
➔ llenguatge, clar precís i denotatiu = objectiu

científic o divulgatiu/ periodístic: cròniques o reportatges /escrit u oral

Introducció, desenvolupament i conclusió

esquemes organitzatius:
-problema/solució
- causa/conseqüència
 L'emissor suposarà uns coneixements previs en el receptor i emprarà una terminologia precisa si el tema que tracta és específic. (precisió lèxica)
1) .Impersonalització per a conferir validesa universal als enunciats.
2) ·Predomini del present d'indicatiu amb valor atemporal.
3) . Predomini de les oracions enunciatives, tant afirmatives com negatives.
4) ·Conjuncions causals (ja que, perquè, com que..), finals (perquè, a fi que…), condicionals (si, sempre que…) concessives (malgrat que, tot i que…)
consecutives (doncs, per tant…), adversatives (però, no obstant això..).

descriptiu 1) Predominen els substantius i adjectius (i

Ens explica com són i Comença per un tema ·i a continuació l’expansió que és l’explicació relatius)
quines qualitats tenen i així successivament. 2) Les oracions atributives.
les coses, les 3) Adverbis i locucions adverbials per situar-los en
situacions, els llocs, les L’ordenació: ascendent o descendent, del particular al generals, l’espai
persones… dels conceptes concrets als abstractes o viceversa. 4) Camps lèxics
5) Recursos estilístics: comparació, metonímia i
TIPUS: Objectiva o subjectiva (científica o literària). Hi domina el
metàfora.
valor referencial o el poètic.

➔ específics són el retrat i la caricatura.

instructiu Serveix per

ensenyar-nos a fer una Les instruccions d’un electrodomèstic, una recepta de cuina, els 1) La sintaxi simple amb oracions coordinades i
cosa, ens diu com hem prospectes farmacèutics, l’explicació de tècniques de treball i subordinades.
de fer un determinat d’estudi 2) El temps verbal més utilitzat és l’imperatiu.
procés per arribar a un
➔ el present, el futur, la forma impersonal “es”, les
objectiu.
ESTRUCTURA: Hi ha diversos tipus de textos instructius i per tant és perífrasis d’obligació (haver de, caldre…).
difícil donar esquema fix. 3) ordinals
Informació clara i
ordenada
Presentació on es mostren els elements bàsics del procés i explica
l’objectiu.

·Procediment s’enumeren les accions que s’han de seguir i s’explica

com fer-ho.
Teatral és divideix en 3 actes que a la seva vegada poden tenir diferents COMPONENTS:
escenes.
Diàleg: part que es representa i que ocasionalment
➔ es corresponen al plantejament, nus i desenllaç. pot ser un monòleg. veu en off que fa de narrador/a

També hi ha obres de 5 actes (les obres de Shakespeare), obres ·Acotacions o didascàlies que són el comentaris que
És una forma d’un acte (algunes de Molière, les tragèdies clàssiques i La primera escriu l’autor adreçades a actors i directors per
d’expressió literària història d’Ester) orientar-nos de com vol que es representa l’obra.
basada en el diàleg, en
prosa o en vers, i que Tragèdia representa una acció seriosa amb un llenguatge elevat i ·Els decorats, les llums són elements junt amb els
incorpora al text escrit estan protagonitzades per personatges excepcionals dominats per actors i el guió de l’obra teatral.
un eun element nou un destí fatal del qual no poden escapar
que és la 1) El diàleg es marca amb un guionet cada
representació. ·Comèdia representa una acció intranscendent protagonitzada per vegada que parla un altre personatge.
persones sense cap rellevància especial. Sempre té un desenllaç 2) L’estil és directe.
feliç i una voluntat d’entretenir el públic.

·Drama és un gènere intermedi protagonitzat per persones

quotidianes que poden acabar dominant el seu destí en un trama
presentada de manera greu o seriosa.

Predictiu Conversacional

Exposa fets que poden donar-se en el futur. Finalitat: Interactuar socialment dos o més interlocutors

➔ No ho són els de l’horòscop o els profètics. Es tracta d’un diàleg entre dos o més personatges.

CARACTERÍSTIQUES: Exposem fets que no tenim la seguretat que succeiran. Sol aparèixer en els textos narratius.

Els textos de predicció meteorològica, d’explicació dels avanços de la ciència en

el futur serien, d’explicació de les característiques d’un viatge o una excursió que
hem de fer, són textos predictius.

ELEMENTS LINGÜÍSTICS: El temps més usual és el futur