You are on page 1of 4

1

VALENCIÀ. SEGON DE BATXILLERAT.


(Apunts bàsics sobre alguns punts que s’han de tractar en el comentari de text.)

1. El tema
En general, el tema s’ha de poder reduir a un sintagma o frase, on es concentra la idea
en la qual havia pensat l’autor i que el porta a escriure tot el text. La redacció del tema
serà breu, precisa i completa.

Mai s’ha de fixar el tema després de la primera lectura sinó que s’ha d’establir després
de coprendre el text en el seu detall i la seua globalitat. La redacció ideal és set o vuit
paraules, preferentment en estil nominal, és dir, utilitzant nominalitzacions i evitant
verbs.

2. El resum
Resumir un text implica una doble activitat lingüística:

- comprendre les idees que conté

- expressar d’una manera fidel i concisa aquestes idees

Resumir és, doncs, transformar un text en un de nou, més curt (generalment un terç de
l’original) que reformula les idees principals sense deformar-les. Per tant, haurem de
sintetitzar amb les nostres pròpies paraules, ben lligades entre elles, el contingut del
text, sense transcripcions literals o còpies literals, excepte paraules claus que siguen
imprescindibles per a demostrar que s’ha entés el text. En el resum no se cita literalment
ni es posa entre cometes.

● La redacció del resum

- Reduïu a l’essencial els grups significatius, és a dir, sintetitzeu idees equivalents.

- Deixeu de banda els detalls anecdòtics.

- Respecteu l’ordre, la jerarquia i la connexió de les idees. La jerarquia d’idees és la


importància d’uns continguts sobre altres amb què manté alguna relació de
significat: causa, conseqüència, exemplificació, contrast...

- Articuleu lògicament les frases a través de connectors i d’una puntuació adient.

- No s’han d’introduir fórmules com “l’autor opina”, “l’autor afirma”, “l’autor


conclou”.

- No hem d’afegir idees que no apareguen al text.

- El resum de la Prova d’Accés és de 10 línies manuscrites.


2

L’ORGANITZACIÓ ESTRUCTURAL:
PARTS BÀSIQUES DEL TEXT

És lògic deduir que hi ha múltilpes maneres d’organitzar un text. Tot i així, en centrarem en
cinc tipus d’estructures textuals:
1. expositiva o explicativa 2. argumentativa 3. narrativa 4. descriptiva 5.
conversacional

1) Els textos expositius o explicatius (llibres de text, enciclopèdies, diccionaris, etc.)


pretenen mostrar de manera objectiva una informació per fer-la comprendre, definir-la.
Solen desenvolupar-se en tres parts:

• Introducció • Desenvolupament • Conclusió

2) Els textos argumentatius (article d’opinió, columna periodística, editorial d’un diari,
cartes al director, etc.) pretenen convéncer o persuadir mitjançant una sèrie de
raonaments o arguments. Hi trobem les parts següents:

• Introducció, on es presenta el tema i es capta l’interés del receptor.


• Cos argumentatiu, on es troba la major part dels arguments i contraarguments.
• Conclusió, on s’hi resumeix tot el que s’ha dit i es troba o es reforça la tesi.
Els textos argumentatius segueixen diversos esquemes:
• Estructura inductiva (o sintètica): on els raonaments van del general al particular.
S’exposen uns fets que condueixen a una conclusió.
• Estructura deductiva (o analitzant): on els raonaments van del particular al general.
S’exposa una idea general (tesi) i en deduïm una sèrie de conseqüències.
• Estructura circular (o enquadrada): on es formula la tesi, s’exposen els casos particulars
que confirmen la tesi, que es torna a enunciar al final amb possibles matisacions.

3) Els textos narratius (novel.la, conte, còmic, etc.) conten una sèrie de successos, reals o
imaginaris, protagonitzats per personatges en un temps i espai determinats. S’explica
una història amb una intenció comunicativa: entretenir, informar, argumentar, etc.
Poden estructurar-se en les parts següents:

• Situació inicial • Desenvolupament de l’acció • Desenllaç


o Introducció o Nus

4) Els textos descriptius (ordenació en l’espai d’un objecte, descripció d’accions,


personatges, escenaris…) expliquen les característiques d’alguna cosa o d’alguna
persona. És per això, que no apareix com a seqüència dominant, sinó subordinada,
inserida en els textos narratius, expositius o argumentatius.

5) Els textos conversacionals (entrevistes, debats, tertúlies,conversa cara a cara, enquestes,


diàlegs novel.lístics, etc.) es caracteritzen per la interacció entre dos o més
interlocutors, que construeixen el discurs.
3

3. Tipologia textual
La tipologia del text es refereix al llenguatge específic al qual s’adscriu com a discurs i
com a document. A més, té un ventall molt ampli de possibilitats (infreqüent trobar
textos purs).
TIPUS DE TEXT Característiques lingüístiques per tal de
justificar la tipologia textual
• Connectors temporals i causals: quan,
perquè,...
NARRATIUS • Verbs en passat
• Presència de personatges
• Narrador (omniscient, protagonista,...)

• Connectors naturals: ordenen les idees des del


DESCRIPTIUS punt de vista espacio-temporal: en primer lloc,
a continuació, finalment,... .
• Frases atributives.
• Juxtaposició i coordinació › segmentació.
• Importància de l’adjectivació
• Adverbis de lloc i de manera
ARGUMEN- • Arguments
TATIUS • Connectors d’ordre, causa i conseqüència
• Ús abundant del present d’indicatiu, encara
que s’utilitza el passat quan es mencionen
processos temporals
• Verbs relacionats amb causalitat i
conseqüència
• Abunda l’oració complexa (subordinada
causal, condicional, comparativa...)
• Cometes i cursives, citacions...
• Recursos de persuasió i figures retòriques
(ironia, comparació, antítesi...)

• Connectors lògics: Expliquen el lligam que


EXPOSITIUS s’estableix entre les diverses parts del discurs
EXPLICATIUS (oracions, paràgrafs...).
• Predomini del present d’indicatiu
• Adjectius qualificatius o especificatius no
valoratius (objectivitat)
• Utilització del subjecte gramatical en 3a
persona (imparcialitat i rigor)
• Predomini de substantius abstractes
• Predomini de vocabulari específic
→ En la redacció de to més acadèmic, dins dels
textos explicatius, s’usa el plural de modèstia
“ja hem anticipat que..”o el pl. col.lectiu “com
tots sabem..”
4

El discurs ha d’adequar-se, a més a més, a una estructura determinada, un grau de


formalitat poc variable, un àmbit d’ús i un gènere estretament lligats i una finalitat amb
la qual es veu la pretensió del text i l’efecte que es vol aconseguir en el receptor. Tots
aquests conceptes estan reflectits en l’esquema següent:

Tipus de Parts Àmbit d’ús Gènere Formalitat Finalitat


text (Estructur (1) (2) (3)
a)
Narratius ●Plantejament ●Literari • Conte Caldrà • Narrar
Descriptius ● Nus • Novel.la considerar • Estètica
Retòrics ● Desenllaç • Rondalla el grau de • Entretenir
●Estructura • Còmic formalitat • Contar
pròpia • Poema • Descriure
• Assaig • Retratar
• Expressar
Sentiments

Argumen- ● Introducció ●Periodístic • Article En cada text • Convéncer


tatius ● Cos ●Literari d’opinió que • Informar
argumentatiu • Columna comentem. • Orientar
● Conclusió • Editorial Podrà tenir un l’opinió
• Ressenya grau elevat o • Rebutjar
crítica mitjà • Criticar
•Assaig

Expositius ● Introducció ●Acadèmic •Conferència • Informar


Explicatius ● Desemvolu- (científic, •Enciclopèdia • Ensenyar
pament tècnic, •Resum • Explicar
● Conclusió humanístic) •Classe
•Diccionari
•Examen
•Text científic
•Llibre de text
Conversa-cional Hi ha diferents interlocutors i •Conversar
també diversitat d’estructures •Interactuar dos o més
interlocutors

You might also like