FASE PREPARATÒRIA

1. Comprensió del text

Abans que res cal llegir amb rigor i profunditat el text, buscar al diccionari el significat de les paraules que
no es coneixen i cercar la informació sobre qualsevol referent cultural explícit en el text. Cal llegir
diverses vegades el text, i fer les anotacions convenients al marge.

2. Preparació del comentari

Es poden fer anotacions esquemàtiques tenint en compte aquests punts:
1. Glossari
2. Introducció- autor-context
3. Estructura externa-Mètrica i rima- paràgrafs i frases- diàleg
4. Tema
5. Sentit del títol
6. Llenguatge, recursos literaris i d’estil (figures retòriques)
7. Estructura interna - Divisió del text en parts
8. Altres aspectes a comentar
9. Conclusió – Valoració

REDACCIÓ DEL COMENTARI

1. Introducció
Es tracta de situar el text a l’obra a la qual pertany, inserir-lo en el moment històric que li correspon,
corrent estètic o moviment, i en relació a l’autor que el produeix. Sovint s’hi afegeix el tema del poema,
resumit en una frase.

2. Desenvolupament

2.1 Tema i/o argument

Establir el tema és delimitar la idea central que origina i dóna sentit al text. Cal prescindir, doncs, de les
dades anecdòtiques i ajustar-se als següents punts: a) Presentar el tema o la idea central del text de tal
manera que desaparegui qualsevol ambigüitat. b) Exposar les característiques del tema: tradicional o
innovador, moral, amorós, social. c) Si és un tòpic literari, cal explicar-lo i justificar-lo en relació amb el
període literari en què es localitza el text. d) Si és un tema habitual de l’autor o del corrent literari a què
pertany, cal indicar-ho.

2.2. Estructura externa

En poesia, es centra en l’anàlisi mètrica i ha d’incloure: nombre de versos i estrofes, mesura dels versos,
anàlisi de la rima i tipus d’estrofes.

2.3. Estructura interna

Establir l’estructura del text no és resumir-lo o reduir-lo al seu argument, encara que això pot fer-se
prèviament si es creu necessari. Per estructura entenem l’organització del text en unitats relacionades entre
si. Es tracta, per tant, de definir clarament les unitats en què es divideix el text i el tipus de relació que
s’estableix entre elles. Cal tenir en compte que en un poema més o menys extens les unitats del contingut
no tenen perquè coincidir amb les diferents estrofes. Es pot completar amb l’anàlisi de l’estil, les figures
retòriques i les fonts i influències que es manifesten en el text.

Explicació del què es diu amb el com es diu

3. Conclusió

Per acabar el comentari és recomanable destacar aquells aspectes que més ens han cridat l’atenció per la
seva força expressiva, per l’originalitat del seu tractament temàtic, per la representativitat de les seves
formes i continguts en relació amb l’autor, el moviment literari i l’època.

Es tracta de sintetitzar les idees essencials del nostre comentari. No hem de confondre aquesta conclusió
amb una valoració personal, la qual es basaria només en gustos estètics particulars, que són essencials per
al gaudi particular de l’obra literària, però també irrellevants en un comentari de text.

AMPLIACIÓ DE CONTINGUTS
1. Llista de connectors
2. Figures retòriques
3. Classificació de les rimes
4. Classificació dels versos
5. Classificació d’estrofes i composicions
6. La creació literària
Comentari de text: narrativa
1. CONTEXT
Situa el fragment respecte al conjunt de l’obra. Relaciona’l amb el desenvolupament argumental i amb
l’evolució dels personatges.

2. TEMA
Explica de què tracta el fragment. Argument. Quins temes i subtemes es tracten.

3. ESTRUCTURA
Analitza la progressió temporal i l’espai en què transcorre el fragment. (Canvis en la línia temporal,
canvis de lloc)
Analitza la progressió del fragment d’acord amb els temes tractats.
Analitza els tipus de text que hi trobem:
● Narració pròpiament dita: hi predomina l’acció.
● Descripció: hi predomina l’espai.
● Diàleg: Parlaments dels personatges
● Introspecció: pensament o discurs intern dels personatges

4. NARRADOR I PUNT DE VISTA

● Analitza el tipus de narrador (primera/tercera persona; primera persona protagonista/testimoni) i
des de quin punt de vista narra: subjectiu/objectiu; limitat/omniscient.
● Observa l’ús de l’estil directe o indirecte en els diàlegs i l’ús de l’estil indirecte lliure.
(Formalment parla el narrador, però adopta l’estil i el punt de vista d’un personatge)

5. PERSONATGES
● Com són els personatges que apareixen?
● En quin moment de la seva evolució els trobem?
● Analitza motivacions i relacions dels personatges.

6. RECURSOS FORMALS
Observem l’estil i el llenguatge. Ens podem fixar en aquest aspecte o d’altres: Registre lingüístic. Tipus i
ritme de les oracions.
Presència (o absència) d’adjectius, verbs, locucions, frases fetes.
Camps semàntics.
● Recursos retòrics de repetició: polisíndeton, asíndeton
● Ús del llenguatge figurat: metàfora, símbols.
Hem de procurar donar sentit a l'anàlisi dels recursos explicant el seu significat o la seva funció.

6. CONCLUSIÓ
Sintetitza la idea central del fragment, relacionant-la amb els recursos formals utilitzats.
Comentari de text: teatre
1. CONTEXT
Situar el fragment dins de l'escena, l'acte i l'obra.
Quin paper juga aquest fragment dins del conjunt de l’obra.

2. TEMA
De què tracta el fragment. Quins temes i subtemes es tracten. Quines idees s'exposen.

3. ESTRUCTURA
Com s’organitza el fragment en funció de:
La trama: Canvis de tema per exemple.
Ritme: Pauses. Canvis de ritme. Observar també si la tensió creix, si és un moment culminant (Clímax) o
de descens de la tensió (anticlímax).
Acció, espai i temps
Diàleg, monòleg, cançons, acotacions

4. PERSONATGES
Anàlisi dels personatges que hi intervenen.
En analitzar els personatges en el fragment en qüestió hem de tenir en compte els següents factors:
● Com és: Caracterització: Característiques físiques i morals. La caracterització pot ser directa (feta
pel mateix autor en acotació, per un personatge en una intervenció) o indirecta (la deduïm de la
seva forma d'actuar, de les seves paraules, etc.)
● Com parla: el seu llenguatge. Tipus: És un personatge rodó o pla?
● Com actua: Quines són les seves intencions? Què el motiva? Com reacciona, o canvia el
personatge al llarg del fragment?
● Què ens transmet: Antagonismes o aproximacions entre els personatges. Contrast o semblança
entre ells. Quines emocions desperta? Quin és el seu simbolisme?

5. RECURSOS EXPRESSIUS
To o caràcter del fragment: comentar si hi predomina un to humorístic, dramàtic, líric, narratiu, tràgic, etc
Estil i llenguatge: Analitzem el registre lingüístic, l’ús de llenguatge figurat, símbols, etc.
Ús de recursos o efectes teatrals: Decorats, llum, vestuari, efectes sonors, música, d'altres elements.
Hem de procurar donar sentit a l'anàlisi dels recursos explicant el seu significat o la seva
funció.

6. CONCLUSIÓ
Fer una síntesi del que hem analitzat, tot donant una visió de conjunt del funcionament i
significat del fragment comentat.
Comentari de text: poesia
1. CONTEXT: On?
Situar el fragment o poesia dins del poema, llibre i l'obra de l'autor.

2. TEMA: Què?
Aclarir i resumir l'anècdota.
Comentar el significat literari del text, és a dir, la sensació, emoció o pensament abstracte que expressa.

3. MÈTRICA: Quina forma?

Aquest punt també s’anomena estructura externa i consisteix a explicar la mètrica del poema. Tipus de
composició, estrofes, tipus de versos, rima.

(Els apartats 4, 5 i 6 es poden anar desenvolupant conjuntament)

4. ESTRUCTURA: Quines parts?
També anomenada estructura interna. Analitzem i expliquem les diferents parts que trobem d'acord amb la
progressió del tema. Moltes vegades coincideix o està relacionada amb l'estructura externa.

5. TO POÈTIC: De quina manera?

Quan parlem del to ens referim al mode o modes d'expressió utilitzats al text: èpic, irònic, líric, elogiós,
despectiu, humorístic, nostàlgic, etc.
El to determina la forma d'interpretar el text. No és igual un to irònic (una frase en to irònic s'ha
d'interpretar al contrari del que diu i denota una actitud crítica per part de l'autor) que un to hiperbòlic
(exagerat, demostratiu d'entusiasme o burla) o líric (el to emotiu i subjectiu característic de moltes
poesies).

6. RECURSOS FORMALS: Com?

A l'hora d'analitzar els recursos expressius o retòrics és útil observar els següents plans o nivells:
Nivell fònic: Com sona el text, ritmes accentuals, repeticions de fonemes, efectes rítmics i de sonoritat
diversos.
Nivell lèxico-semàntic: Presència o absència de determinades categories gramaticals. Per exemple, ús
abundant d’adjectius en la descripció. Anàlisi dels camps semàntics presents. Comentari i interpretació de
les metàfores, comparacions i d'altres figures retòriques de tipus semàntic (que juguen, alteren o associen
els significats de les paraules).
Determinar el registre o registres utilitzats (culte, col.loquial, etc.). Presència de dialectalismes, arcaismes,
mots d'argot.
Nivell sintàctic: Ús de determinades estructures sintàctiques (frases complexes o simples). Alteració
d'estructures habituals (hipèrbaton, el.lipsi, etc). Repetició de les mateixes (paral.lelisme, anàfora).
Abundància o absència de nexes (polisíndeton, asíndeton).
Tots aquests elements enumerats com a exemple s'han d'analitzar en relació amb el que s'està dient (el
significat), i en un ordre donat pel tema o l'estructura del poema. No es tracta de fer un inventari de
recursos o figures retòriques. És a dir quan observem un determinat recurs expressiu ens hem de preguntar
amb quina finalitat l'utilitza l'autor, quin efecte produeix en nosaltres com a lectors i quina és la seva
funció pel que fa al desenvolupament del tema.
7. CONCLUSIÓ (què? com?)
És una síntesi final en la qual remarcarem tots els aspectes importants del text, centrant-nos en
particular en establir una relació entre el significat literari (què?) i els recursos retòrics emprats (com?).
Podem enriquir aquesta visió global amb elements de l'obra, l'autor i el moviment literari que coneixem,
sempre que aquests ens ajudin a interpretar i comprendre millor el fragment que comentem.