CONSELLS PER FER UN COMENTARI DE TEXT

NDEX

COHERNCIA Resum Leix temtic i els motius secundaris El ttol i altres elements paratextuals: ttol temtic, ttol remtic Estructura temtica Estructura textual

ADEQUACI COHESI VALORACI PERSONAL

COHERNCIA

Resum: 1

Resum del text en unes quantes lnies, depenent de la llargria del text. Hi ha que sintetitzar b les idees del text sense estener-se massa.

Leix temtic i els motius secundaris:

El primer principi dun text coherent s que el seu contingut tracte un tema central i shi ajuste, per tant, a una idea al voltant de la qual gira tot el text; sobre la que vol treballar i transmetre lautor. Per tant leix temtic o tema, s la idea que ha menat lautor a escriure el text, aquella sobre la qual linteressa treballar i reflexionar o simplement transmetrens-la. Encara que sovint t un carcter general, caldr que estiga ajustada com siga possible al text. Els motius secundaris seran els temes que amb un carcter secundari adquiriran significat en relaci amb leix temtic i com a conseqncia lexplicaran i el complementaran. Podem trobar-los preguntant com, quan, on sha produt leix temtic. En resum, lemissor de un text transmet prioritriament una idea o eix temtic, per per exposar-la sen valdr daltres que lexplicaran i el complementaran i lo conferiran la coherncia global adequada.

El ttol i altres elements paratextuals:

La informaci no prov nicament del text mateix, sin, que existeixen altres elements paratextuals que es troben al voltant del text i li aporten significaci, com, per exemple, un element iconogrfic (un dibuix, una fotografia, un grfic). Dins dels elements paratextuals, s molt important el ttol, perqu la informaci que dna s molt ms explcita. El ttol pot esdevenir leix temtic o com a mnim fer-hi una referncia parcial. Per tant, segons la informaci que ens aporte, pot ser: ttol temtic (ens ofereix la clan sobre leix temtic, b de manera total o parcial) o 2

ttol remtic (presenta una relaci amb el text que no s de tipus temtic; potser una metfora, que no sajusta com laltre; pot tindre una relaci de causa amb el text, etc potser una pardia, et)

Estructura temtica:

Lestructura temtica estableix les parts del text dacord amb la localitzaci de leix temtic. Aix doncs, lestructura temtica pot ser dels segents tipus:

Climtica: va pujant la tensi, s a dir, leix temtic apareix en la part final del text. Anticlimtica: no hi ha tensi; leix temtic apareix en la part inicial del text. Lineal: leix temtic apareix al llarg de tot el text. Circular: leix temtic apareix en la part final i la part inicial del text.

Estructura textual:

Lestructura textual estableix les parts del text dacord amb la funci que cada part realitza en el conjunt del text i amb el significat que hi aporta. Cada tipus de text presenta una estructura habitual que li es prpia. Per exemple, els textos argumentatius solen constar de unes premisses inicials, una argumentaci i una conclusi final.

ADEQUACI

mbit ds:

Situaci comunicativa dins la qual es produeix el text. Dins daquest trobem dos tipus: mbit ds privat: s una comunicaci entre persones conegudes en un context informal amb una finalitat de contrastar opinions. mbit ds pblic: la comunicaci s'estableix sobre un tema qualsevol o especfic, en un context formal o concret, es dirigeix a un receptor plural i amb altres intencions que no son les merament conversacionals.

PERIODSTIC: ACADMIC:

mitjans de comunicaci i publicitaris.

textos de les institucions educatives, els textos cientfics, textos dinvestigacions

LITERARI:

textos en els que domina la funci esttica. el de les institucions pbliques (textos jurdics).

ADMINISTRATIU:

COLLOQUIAL: tracta sobre les relacions interpersonals entre amics, companys, etc.

Gnere:

Conjunt de textos que presenten caracterstiques comunes, socialment reconegudes. Gneres a destacar:

EDITORIAL: resumeix les noticies dactualitat i expressa lopini duna publicaci peridica concreta sobre els successos i esdeveniments que shi exposen. Serveix per a mostrar el seu punt de vista i la lnia ideolgica del diari.

Textos breus escrits pels lectors duna publicaci peridica, on es manifesta el seu punt de vista, la sua opini sobre qualsevol tema dactualitat que genera polmica. Tenen una extensi molt limitada i la publicaci es reserva el dret de retallar el text. Es tracta dun anlisis per part dun especialista en alguna matria relacionada amb les arts, sobre llibres, cinema, teatre o qualsevol manifestaci artstica en general. Expressa el punt de vista sobre qualsevol tema dactualitat. Pot estar elaborat per collaboradors ocasionals i tenen un carcter individual. Mentre que leditorial t un carcter collectiu, larticle s responsabilitat exclusiva del collaborador. s una mena darticle on un collaborador del diari o revista expressa la seua anlisi o punt de vista sobre qualsevol tema dactualitat. El punt de partida sol ser una noticia, sobre la qual avalua les causes i les conseqncies, proporcionant un punt crtic de referncia al receptor. Es diferencia de larticle perqu sol ser d'estil ms literari, es a dir, lautor t ms llibertat dacci, que es manifesta, per exemple, en la forma de la redacci (pot ser una mera opini, una opini amb arguments, un conte, etc.) s un gnere de difcil definici perqu se situa entre la literatura de creaci i altres gneres semblants que utilitzen la reflexi. Pot ser definit com un text en prosa no narrativa, de dimensions imprecises, amb un llenguatge directe, elaborat, per no massa elevat, que oscilla entre el nivell colloquial, per tal de guanyar la confiana del lector i fer-ne ms comprensible el contingut, i el ms purament literari, amb tota mena de recursos retrics.
ASSAIG: COLUMNA: ARTICLE DOPINI: CRTICA:

CARTES AL DIRECTOR:

Finalitat i tipologia textual:

Quan produm un text, tots tenim una intenci i la intenci modifica el tipus de text. Hi ha diferents tipus de text, el quals son el segents:

CONVERSACIONAL

Interactuar socialment dos o ms interlocutors (Finalitat) Frases inacabades, lxic imprecs, entonaci diferent Conversa telefnica, cara a cara, entrevista

EXPOSITIU

Informa, analitza, compara i relaciona (Finalitat) Hi ha predomini doracions enunciatives. s del present, lexemplificaci. recursos dimpersonalitzaci,

s dels connectors lgics: addici, contrast, reformulaci, exemplificaci, causa/conseqncia. Esquema: presentaci, desenvolupament, conclusi.

INSTRUCTIU

Ens indica quines accions shan de realitzar, per qu, en quin ordre s de limperatiu i daltres formes de moralitzar: condicional, present, formes impersonals, perfrasis dobligaci. Esquema: denominaci, materials, procs.

DESCRIPTIU

Presenta la combinacions.

realitat

com

les

seues

diverses

Apareix gaireb sempre dins daltres tipus de textos. s de frases atributives, adjectives, connectors espacials, adverbis de lloc. Esquema: denominaci, definici, expansi.

ARGUMENTATIU

Pressuposa convncer el receptor, demostrar alguna cosa; justificar conductes, fets (Finalitat) Estableix la tesi i de vegades, lanttesi. Discurs valoratiu, no de pura descripci ni narratiu, ni denncia de veritats objectives. s de connectors lgics. s de recursos orientals a la persuasi: ironia, repetici Es desenvolupa a fora de presentar premisses, defensarles mitjanant arguments i obtenir les conclusions finals.

NARRATIU

s de la frase predicativa, verbs dacci. s de connectors lgics, temporals, espacials Esquema: narraci, marc, esdeveniments, complicaci, resoluci.

PREDICTIU

Intenta expressar possibilitats sobre esdeveniments futurs. Shi utilitzen verbs en futur, perfrasis dobligaci, nexes de probabilitat, etc. Tamb shi poden incloure seqncies textuals explicatives i instructives. Esquema: Temporitzaci, hiptesis, arguments i conclusi.

RETRIC

T una finalitat esttica i ldica, es a dir, atraure latenci del receptor, produint-li sensacions diverses: bellesa, diversi, emoci Utilitza metfores, jocs de paraules

Contes, assaig, novella

Canal:

Mitj o suport fsic del missatge. Pot ser oral o escrit:

Escrit: ms preparat, ms curat, mes reflexiu. Oral: espontani, improvisat, amb vulgarismes, frases inacabades...

Temps i espai de lenunciaci : en un text escrit, lautor i el lector no comparteixen ni el temps ni lespai, mentre que en un canal oral, comparteixen ambes coses.

Interacci: en loral si hi ha perqu pot contestar-te, interrompir-te, etc, per en lescrit no.

Varietat lingstica:

Dins de la varietat lingstica trobem els segents conceptes:

Diacrnica : es refereix al temps, a la poca en que fou escrit el text. Diatpica: Variacions de la llengua geogrfiques. Caracterstiques que t la llengua segons lorigen geogrfic del parlant. Potser Valenci, Catal central o Balear.

Diastrtica: Segons lorigen social del parlant. Depn de lestat sociocultural. Determina la parla prpia de grups socials especfics, professions, grups marginals. Diafsica: Aquesta variaci es relaciona amb la situaci completa en que cada parlant fa servir una varietat o una altra del llenguatge, es a dir, opta per unes solucions lingstiques determinades. Estem referint-nos al registre. Podem destacar els segents registres:

Cientfic Busca la claredat expressiva, la coherncia lgica i la precisi lxica. Hi abunden els neologismes tecnicismes i la simbologia prpia. (paraules noves), els

Literari Alt grau delaboraci lingstica i una finalitat esttica. Hi abunden els elements retrics i els recursos estilstics.

Estndard Funciona com a model, ja que s la realitzaci prctica de la norma. s supradialectal, sol prescindir de trets distintius a dia de facilitar la comprensi entre els parlants de diversos dialectes. T com a objectiu principal la funcionalitat i la eficcia comunicativa.

Colloquial s el gnere ms usual i quotidi. El canal sol ser oral.

Hi abunden els recursos subjectius, com frases fetes, augmentatius, diminutius, despectius, exageracions

Vulgar Hi abunden les transgressions de la norma (va en contra de la norma). Es caracteritza per una pobresa lxica amb confusions i imprecisions freqents.

Argot T un repertori lxic propi dun sector social redut i amb finalitats crptiques (secretes) Es propi de grups marginals com ara el delinqents i les minories tniques.

Les veus del discurs:

Locutor, enunciador i alocutari: Pertanyen al nivell intratextual; son les veus del discurs que sens presenten mitjanant marques lingstiques concretes com a emissors o receptors.

Locutor: aquell que parla, que ens transmet el text (en literatura: narrador) Alocutari: s el destinatari implicat al text (ho pots deduir del text) Enunciador: so altres veus que parlen en discurs directe o reportat (indirecte)

10

Autor real/ lector real: pertanyen al nivell extratextual, est fora de text i lautor real s la persona que escriu el text i el lector real cadascun de nosaltres quan llegim.

Autor model/lector model: pertanyen a un nivell mitj, entre el text i la realitat; el lector models s la imatge mental sobre el lector amb que lautor real redacta el text; lautor model s la representaci mental, encertada o no, que el lector real es fa de lautor a traves de la lectura del text. El lector model, per a poder interpretar el text ha de tindr una srie de coneixements, sobre conceptes que puguen eixir al text: Coneixements enciclopdics

Referncies textuals: Qualsevol tipus de relaci que un text presenta amb altres textos:

Relacions hipertextuals: un text parteix dun text anterior i li concedeix les transgressions (cambis) necessaris per que siga considerat diferent del text A del qual parteix. Relacions metatextuals: un text pot incloure comentaris d'altres textos que si no son coneguts pels lectors dificultaran la interpretaci o comprensi del text. Relacions intertextuals: un text pot incloure un fragment o un text vncer provinent dun altre text. Relacions paratextuals: elements paratextuals com ttols, epgrafs, endrees remeten soviet a altres textos.

COHESI

La cohesi s la propietat que t un text quan est format com un tot compacte per parts ben lligades. Dins d aquesta trobem:

11

La conectivitat del discurs:

La connexi s un mecanisme de cohesi que indica les relacions que sestableixen entre els enunciats dun text. Per tant, els connectors son els elements lingstics que manifesten aquesta connexi.

Maria estava malalta. No va anar a lexcursi. (sense connector) Maria estava malalta, per tant, no va anar a lexcursi. (amb connector)

Tipus de connectors:

Oracionals: Dins duna oraci i uneix oracions simples dins duna oraci complexa o sintagmes. Textuals: unixen oracions diferents o pargrafs. Poden dividir els connectors textuals en: connectors NATURALS (que ordenen les idees del text des del el punt de vista espaciotemporal; com: en primer lloc, seguidament, a continuaci, en segon lloc) i LGICS (expliquen el lligam que existeix entre les diferents parts del discurs)

Lexpressi referencial:

Perqu un text mantinga una cohesi sempre apareixeran una srie de elements que remeteran a altres del mateix discurs. Es poden trobar de tres tipus:

1-

Anfora:

12

Didentitat: lelement A remet a un element B amb el qual mant a relaci didentitat, es a dir, el mateix element. Un exemple d'aix son els pronoms febles i els relatius. Anfora de sentit : lelement A remet a un element B amb el qual mant una relaci conceptual i no didentitat. (La teua habitaci es de color blau. Jo me la pintar groga) Extensi de lanfora: lelement A remet a un element B per en aquest cas B no s un sol mot, sin, un segment discursiu ms extens, com ara, tota una oraci o tot un fragment dun text. Un exemple d'aix s ho o aix que sempre es refereixen a tota una oraci subordinada.

2-

Dixi:

s la referncia als elements extratextuals de la situaci comunicativa. Pot ser:

Personal: sn els elements lingstics que remeten als participants en lacte comunicatiu (marques del locutor i lalocutari). Be assenyalada pels pronoms febles o forts, possessius i morfemes verbals de persona (jo, em, tu, vosaltres). Temporal: son els elements lingstics que remeten al temps de lenunciaci. Son aquells que relacionen all que es diu respecte al moment en que es diu. Es expressada per les formes verbals, els adverbis de temps i altres expressions temporals. Espacial : Son els elements lingstics que remeten a lespai en que es produx la comunicaci. Es classifica dacord amb la proximitat o llunyania respecte de lemissor del discurs. Ve assenyalada per pronoms demostratius (aquesta, aquest, aquell), adverbis demostratius (ac, all) i pronoms neutres (a, all)

3-

La impersonalitzaci:

13

Amb ella lemissor intenta distanciar-se de lenunciat i pretn ocultar la seua presencia en el text.

Pretencions:

Donar-li al seu escrit un carcter universal (textos cientfics) Presentar com a objectius textos que en realitat no ho son (textos argumentatius); estrategia argumentativa

Procediments dimpersonalitzaci:

Oracions impersonals: haver-hi, caldre Construccions amb SE personal: es diu... Construcci amb subjecte de carcter genric : hom, tothom Construccions dinfinitiu: fumar no s recomanable. Oracions passives: el tabac s desaconsellat.

La referncia lxica:

En parlar de referncia lxica, analitzarem els diferents tipus de relacions de significat que sestableixen en el text. Amb tot, aquesta anlisi no es redueix a lanlisi semntica dels mots que conformen el text. El significat dun discurs no prov exclusivament del significat de les paraules que el constituyesen, sin que hi intervenen altres factors referits especialment a la situaci comunicativa en qu el text es realitza.

14

Relacions referencials:

Considerarem aquelles relacions que presenten un carcter sinonmic en el text (termes que remeten a un mateix significat i a un referent igual o molt relacionat). Poden ser de quatre tipus:

Repetici: es repeteix el mateix mot al llarg del text. Hiperonmia o hiponmia: que dos o ms mots mantenen una relaci dinclusi. Sinonmia: dos o ms mots remeten al mateix referent. Mots generals: es tracta de mots mancats de precisi, per que poden presentar un carcter sinonmic amb termes abstractes o conceptes no referencials. Mots com: cosa, fet, succs, acci, esdeveniment

Relacions de sentit:

Cadenes de mots que no presenten un carcter estrictament referencial, sin, que els termes sassocien significativament mitjanant altres tipus de relacions. Son les segents:

Complementarietat: la negaci dun terme implica la afirmaci dun altre, sense cap possibilitat de gradaci. Exemple: Viu - mort. Antonmia: els termes presenten diferents graus duna mateixa caracterstica. Exemple: gros - prim; alt - baix. Oposici relativa: un terme es referit per oposici a laltre (relacions de parentiu). Exemple: marit- muller; pare- fill. Relaci pragmtica: estes relacions sestableixen entre termes que remeten a un mateix marc. Per exemple, si parlem de carnestoltes, careta, musica, ball, disfressa

15

Els verbs i la referncia temporal:

Els temps de lenunciaci son aquells que relacionen all que es diu respecte al moment en que es diu, son el present que expressa un ara; el passat, que expressa un avans dara; i el futur que expressa un desprs dara. Lenunciaci de present i de futur noms es pot expressar amb un nic temps verbal, el present i el futur dindicatiu. En canvi, el passat admet tres temps verbals: indefinit (acabat lacci, per no el temps), perfet (acci acabada, temps acabat), imperfet (acci de temps passat en un carcter duratiu). Tamb hem de tenir en compte que quan l'enunciaci sexpressa en passat, els temps de lenunciat poden mantenir una relaci de :

Simultanetat: Dimarts passat, ell va dir que aquell dia no feia festa Anterioritat: Dimarts passat, ell va dir que Dilluns no havia fet festa Posterioritat: Dimarts passat, ell va dir que Dimecres no faria festa

As mateix, com ve recordar que els temps de subjuntiu, no es poden associar directament, ni amb lenunciaci, ni amb lenunciat. Son temps que es defineixen sempre a partir daltres temps i eludeixen a accions hipottiques o possibles que es poden realitzar o no. Altres valors dels temps verbals:

Present amb valor atemporal : carcter universalitador.

16

Present amb valor de passat o present histric : indica perdurabilitat i aproxima el fet al receptor. Exemple: Jaume I conquista valncia el 9 d'Octubre. Present amb valor de futur: acci que encara no sha realitzat es presenta com a segura. Exemple: El prxim Diumenge actuem a les 9.

La moralitzaci:

Les marques o traces que trobem al text de lactitud o posici de l'emissor respecte all que diu.

Recursos enfatitzadors de loralitat i de lescriptura:

Recursos topogrfics: negreta, cursiva, subratllat, parntesis, cometes, grandria, color, etc.

Elements lxics valoratius:

De vegades la moralitzaci es manifesta a travs de la tria dun lxic determinat. Per exemple amb adjectius com: lamentable, agradable

Adverbis i locucions adverbials: afortunadament, per sort, per desgrcia, meravellosament Verbs en primera persona: pensar, considerar, dubtar, lamentar Perfrasis dobligaci, de probabilitat. Substantius valoratius: virtut, desgrcia, defecte, simpatia, honestedat 17

Interjeccions: ah!, oh!, senyor!, llstima!... Refrans, frases fetes, locucions, maneres de dir : ser un tros de pa

La derivaci:

Ls dalguns prefixos i sufixos, afegeixen connotacions especials als termes que acompanyen, com ara, afecte, familiaritat, rebuig Poden ser augmentatius, diminutius, pejoratius

Elements pragmtics:

Elements que tenen un sentit per la interpretaci global del text. Son:

La ironia: expressar un significat amb un to aparentment contrari. La interrogaci i exclamaci retriques : preguntes que no esperen resposta del receptor perqu ja s com una afirmaci; pretn subratllar o emfatitzar algun element) Canvi de llengua i de registre: el emissor dun text pot decidir introduir diferents varietats de la llengua i tamb la utilitzaci daltres llenges amb un carcter marcadament modalitzant.

Disposici textual i tipogrfica:

La funci principal s emfatitzar la comprensi del text. Selecciona i jerarquitza la informaci.

18

Tindr major importncia als textos acadmics i expositius en general. Recursos ms emprats:

Marcadors d'enumeraci tipogrfics , com per exemple, guionets. Marcadors alfabtics; com: a, b, c Marcadors numrics: 1, 2, 3, 4 Parntesis explicatius Dos punts, per a introduir una citaci o una enumeraci. Lletra negreta, cursiva; diferent grandria i la font tipogrfica serveixen per remarcar els conceptes importants (sobretot als textos acadmics), tenen una finalitat didctica.

VALORACI PERSONAL
Els passos que et caldr seguir per a fer la valoraci son els segents: Recorda molt breument leix temtic i els motius secundaris (sntesi). Formula, si en saps, nous arguments a favor o en contra de la tesi defensada per lautor. Manifesta si el tema tractat t inters o vigncia en lactualitat. Digues altres temes que es poden relacionar amb leix temtic. Redacta el teu propi judici de valor.

Alguns consells sobre com fer aquesta valoraci: Comenta amb un resum de idees ms rellevants del text. Si has fet una bona anlisi de la coherncia, et resultar molt fcil.

19

Elabora un text destructura argumentativa. Procura que el teu text siga coherent, adequat i cohesionat. No et compliques el treball elaborant frases massa llargues que desprs no spies acabar o que et facen perdre el fil de la teua prpia argumentaci. Les frases curtes i ben lligades, com hem vist en autors coneguts, poden ser molt elegants i molt eficaces en la transmissi didees. No afirmes coses que no pugues (o no spies) justificar. Recolza la teva opini amb nous arguments, teus o daltri. Els arguments dautoritat, si en coneixes, poden ser molt efectius. Tamb pots fer servir lexperincia personal, per sense convertir un exemple allat en norma general. En qualsevol cas, s important que argumentaci en dels valors tics adquirits. bases la teva

Lautor del text et porta molt avantatge. Segurament, t una millor formaci, ms experincia de la vida i ha tingut ms temps per a elaborar la seua opini sobre el tema tractat. Per tant, mesura les paraules i no formules opinions absolutes. s preferible matisar i aportar el propi punt de vista amb modstia. Tamb conv tractar lautor amb respecte, encara que les idees exposades siguen contrries a les teues. La seua pretensi s convncer, no agredir.

20