Català Tema 2

L’elaboració d’un text

Fases de l’elaboració d’un text
1.Et situes
La situació comunicativa genera uns motius i uns propòsits de comunicació.
Comencem per la situació, el context en què es produeix el text. Prendre consciència de la
situació és fonamental perquè el text ha d'encaixar bé en el context. Per això, l'emissor
sempre ha de tenir al cap les condicions que imposa el context.
-Intercanvi Individual: L’emissor i el receptor es representin a si mateixos. Registre
col·loquial.
-Intercanvi social: L'emissor o el receptor (o tots dos) representin una entitat, organització,
grup social... Formis previsibles, adaptades. Registri mitjanament formal.
-Intercanvi institucionalitzat: L'emissor o el receptor (o tots dos) representin una institució.
Formis establerts, fixades. Registri formal.
2. Planifiques

En una situació comunicativa convé planificar per decidir...

2.1 Sobre l'emissor.

Els propòsits comunicatius: establir contacte, informar, instruir, expansionar-se...

El capteniment: implicat, distant...

2.2 Sobre les relacions que establirem amb el receptor.

Tractament: de tu, de vós, de vostè...

Formalitat: baixa, mitjana, alta

2.3 Sobre el text.

Gènere: oral (telèfon, reunió, entrevista...), escrit (postal, nota, carta, article...)

Tipus predominant: expressiu, descriptiu, narratiu, directiu, argumentatiu

2.4 Sobre el missatge.

Informació: rellevant, secundària, prescindible...

Extensió: contingut aprofundit, tractament superficial...

3. Textualització
Duus a terme el que has decidit, i ho fas amb un inici, una part central i un final. Procures
que el text sigui adequat, lògic i variat, i que estigui ben lligat i parlat o escrit amb la
correcció exigida.
A de complir les propietats següents:
-Adequació: Un text és adequat si s'adapta bé al destinatari i al context i respon a les
intencions comunicatives de l'emissor.
-Coherència: Un text és coherent si adopta una estructura comprensible i no cau en
contradiccions. A més, també ha d'estar d'acord amb la realitat externa que reflecteix.
-Cohesió: Un text està ben cohesionat si hi ha un lligam lògic entre les diferents parts que
l'integren, és a dir, si es veu clar que cada part del text està ben relacionada amb les altres
com els fils que s'entrellacen per constituir un teixit. Si ordenem bé les idees, però no
indiquem com es relacionen, el text no està ben cohesionat.
4. Revisió del text
Comproves que el text s'ajusti a allò que havies planificat i que sigui correcte. Refàs tot allò
que calgui. Pots utilitzar lo que anomenem lector intermedi que pot fer-te suggeriments útils
sobre el text.
La construcció del significat textual
Construïm els textos amb oracions. Les oracions d’un text, sempre estan relacionades,
perquè les paraules d’un text, d’una manera o altra, estan també relacionades.
1.Formes de cohesió textual
Les relacions semàntiques, o de significat, entre les paraules són els principals recursos de
coherència i cohesió textual.
En un text, ens podem referir a un mateix objecte de la realitat tantes vegades com ho
creguem convenient, la primera vegada que ho fem establim una referència que s’anomena
exofòrica; quan ens tornem a referir a la mateixa cosa amb altres paraules establim una
referència endofòrica o coreferència.
Els sinònims textuals són paraules o sintagmes que, en un mateix text, es fan servir per
referir-se a una mateixa cosa, tot i que no signifiquin exactament el mateix.

Sinònims totals Sinònims textuals

Ex.: noi, xicot, al·lot, nin…
Són paraules que signifiquen lo mateix en
la llengua catalana, és a dir, són sinònimes
tant si formen part del mateix text com si
no.
Ex.: àvia, vella, dona, besàvia, octogenària,
la més vella del poble, dona gran...No
signifiquen exactament el mateix, però en
un text determinat poden alternar-se per
representar la mateixa persona.

Ells pronoms no tan sols substitueixen paraules, oracions o fragments de text, sinó idees,
situacions…

● Els pronoms que es refereixen a un mateix nom són els seus coreferents.

● Quan les paraules lèxiques actuen com a sinònims textuals també fan de
coreferents entre elles.
● L’establiment de coreferències mitjançant pronoms contribueix al manteniment de la
informació i fer el text àgil.
● L’establiment de coreferències mitjançant sinònims textuals contribueix a fer veure
cares diferents d’un determinat objecte i permet dotat els textos d’originalitat.
● La cohesió textual s’aconsegueix mitjançant recursos de cohesió gramatical i lèxica.
A l’hora de construir el significat i el sentit del text, recorrem a dos procediments bàsics:
l’analogia i el contrast.
L’analogia estableix una relació de semblança amb una altra
El contrast ens fa veure què és o com és una cosa contraposant-la a una altra.
● Relacions de semblança:
Definició (concepte)
Paràfrasi (reformular)
Comparació (comparar)
Metàfora (característiques semblants)

● Relacions de contrast
Podem contraposar els significats amb formes d’articulació: conjuncions, adverbis,
sintagmes…
O amb el significat: paraules, frases o paràgrafs
Text i context
Reconeixerem el text segons l'intercanvi comunicatiu. Cal recordar que l’intercanvi
comunicatiu és el procés pel qual ens intercanviem tota mena de coses amb els altres:
informació, béns i serveis, estats d’ànim, emocions, sensacions...
Hi ha tres tipus d’intercanvi segons que es produeixi en un context en què puguem actuar
d’una manera més o menys lliure: l’intercanvi individual, el social i l’institucionalitzat.
1.Modalització segons els intercanvis
-El paper de l’emissor, condicionat pel tipus d’intercanvi en què es troba, condiciona la
modalització del text.
-Mitjançant la modalització l’emissor pot adoptar un posicionament i una actitud determinats
i establir relacions entre els interlocutors.
-La modalització és el procediment textual que ens permet controlar la subjectivitat i
l’objectivitat del llenguatge.
2.Els patrons discursius
Hi ha cinc.
➔ Expresiu: manifestem els nostres gustos, preferències, records, emocions, estats
d'ànim, etc.
➔ Descriptiu:enumerem o definim les característiques i els trets d'una realitat coneguda
o fictícia.
➔ Narratiu:quan relatem fets reals o imaginaris que esdevenen en un temps determinat.
➔ Directiu: quan donem ordres, recomanem o aconsellem per tal que algú faci o digui
alguna cosa.
➔ Argumentatiu:quan aconseguim exposar les nostres idees explicant les raons que les
justifiquen.
3. Els patrons discursius, els intercanvis i la modalització
● Els textos protoptípics d’intercanvi individual són de modalització intuïtiva.
● Els textos protoptípics d’intercanvi social són de modalització eclèctica.
● Els textos protoptípics d’intercanvi institucionalitzat són de modalització obligada.