Unitat 1.

Estratgies per a la comprensi i la producci

de textos escrits per a lactivitat docent

(En aquest tema ens centrarem en: estratgies de comprensi i estratgies

de producci de textos escrits)

1. LA COMPRENSI ESCRITA EN LACTIVITAT DOCENT

a) Conceptes que hem de conixer: tipus de lectura i eficcia lectora.

Tipus de lectura

Ronald V. White (1983) distingeix quatre tipus de lectura:

o extensiva, aquella que es fa per inters o plaer

o intensiva, aquella que es realitza per extraure informaci d'un text
o superficial, es produeix per obtenir una idea general d'un text
o involuntria, aquella que no es pot evitar.

Ens interessa fomentar principalment l'extensiva.

Eficcia lectora

Concepte que t en compte dues variables: la velocitat lectora i la comprensi

del text.

b) Quan s competent el lector

Un lector s competent, d'acord amb Colomer i Camps, quan sap resumir all
que ha llegit de manera jerarquitzada, sap sintetitzar la informaci i la
selecciona d'acord amb la rellevncia que t.

c) Microhabilitats de la comprensi lectora

McDowell (1984) proposa una llista de microhabilitats per a reeixir en la

comprensi lectora:

Respecte al sistema descriure:

Saber com es pronuncien les paraules escrites.
Poder desxifrar lescriptura feta a m.

Respecte a les paraules i frases:

Reconixer que una paraula nova t relaci amb altra paraula coneguda
Usar el context per a posar significat a una paraula nova.
Saber triar en un diccionari laccepci correcta duna paraula en un context
determinat.
Saber passar per alt paraules noves que no siguen importants per a entendre
un text.
Respecte a la gramtica i la sintaxi:
Identificar el subjecte, el predicat i la resta de categories de loraci.
Identificar els referents de les anfores i dels dctics.

Respecte al text i la comunicaci: el missatge

Entendre el missatge global.
Saber buscar i trobar informaci especfica.
Discriminar les idees importants de les secundries o irrellevants.
Traduir determinades expressions a altres llenges.
Identificar la idea o idees principals.
Saber llegir entre lnies, s a dir, comprendre idees no formulades.

2. L'EXPRESSI ESCRITA EN LACTIVITAT DOCENT

Saber escriure s ser capa de comunicar-se coherentment per escrit. La

nostra tasca com a docents s generar situacions en qu el nostre alumnat
tinga oportunitats de produir textos escrits per tal de millorar la competncia
lingstica.

Perfil del bon escriptor

s bon lector.
T en compte el destinatari.
Planifica el text.
Rellig els fragments escrits.
Revisa el text per a introduir-hi modificacions i millores.
Va modificant el primer esquema durant la redacci de lescrit (aix
sanomena procs descriptura recursiu)
Consultar gramtiques o diccionaris per extraure informaci (es a dir,
utilitza estratgies de suport)
Utilitza estratgies variades per a anar construint el missatge escrit
(marca objectius de redacci, fa esborranys, els ref, etc)
Selecciona un llenguatge compartit amb el lector.

3. ESTRATGIES DISCURSIVES DE PRODUCCI DE TEXTOS

A) Els processos de composici:

I) Generar i organitzar idees (alguns recursos per a fer-ho sn: la pluja

didees i explorar el tema)

La pluja didees: Apuntar tot el que se'ns acut en un paper.

Explorar el tema: alguns dels models dexploraci ms prctics sn:

Lestrela: respondre qui, quan, on, qu, com i per qu.
El cub: consisteix a estudiar un fet a partir de sis punts de vista:
descriure-ho; comparar-ho; relacionar-ho; analitzar-ho; aplicar-ho;
argumentar-ho
L'escriptura lliure: consisteix a posar-se a escriure de manera fluida tot el
que ens passe pel cap.
 Frases encertades: apuntar idees rellevants.
Prendre notes

II) Fer esquemes

B) Estructura i producci de textos

Lorganitzaci de les idees ha de quedar reflectida en lescrit. Cada divisi ha

de tenir:
1. unitat de contingut
2. ha danar marcada grficament (el text es marca amb ttol inicial i punt final,
cada subtema sintrodueix amb un subttol)

Lorganitzaci de lescrit en pargrafs facilita la comunicaci. Ajuda lautor a

posar cada idea al seu lloc i al lector li permet una visi de conjunt de lescrit.

Pel que fa a lextensi, la recomanaci ms assenyada s que cada plana tinga

entre tres i huit pargrafs, i que cada un tinga entre tres i quatre oracions.

Pel que fa als pargrafs hem dintentar evitar els errors segents:
Desequilibris: barreja de pargrafs llargs i curts sense ra aparent.
Repeticions i desordres: Ex. idees que haurien danar juntes apareixen en
pargrafs diferents.
Pargrafs frase: cada pargraf consta duna sola frase.
Pargraf totxo

C) Revisar i valorar

Una revisi pobra i incorrecta s aquella en qu sols actuen els criteris de

correcci i gramtica. La revisi correcta es mou a tots els nivells de lescrit.
Sha de tenir en compte, a ms a ms, la puntuaci.

D) El llenguatge no sexista
Siga duna manera conscient o no, discriminem les dones quan no les
mencionem, quan ho fem amb mots masculins o quan les subordinem als
homes. Amb lacci educativa i cultural, podem difondre nous models verbals a
fi que influsquen positivament en els comportaments humans.
Daltra banda, lescriptura respectuosa abasta altres camps: dialectes,
professions, poblacions, minories...

MICROHABILITATS de lexpressi escrita

i. PSICOMOTRIUS (posici i moviments corporals; moviment grfic i

altres factors com pressi, direccionalitat, velocitat descriptura, etc)

ii. COGNITIVES (saber analitzar la situaci de comunicaci, formular

lobjectiu de la comunicaci escrita, redactar i revisar)

Estratgies per a la producci

Deu consells per a aconseguir una bona redacci

1. No comences a escriure immediatament.

2. Utilitza el paper com a suport.
3. Fes els esborranys que necessites.
4. Pensa en laudincia.
5. Deixa la gramtica per al final.
6. Planificat la tasca descriure.
7. Fixat en els pargrafs.
8. Repassa frase per frase.
9. Ajuda el lector a llegir.
10. Deixa reposar el teu missatge.

Consells per a escriure frases eficients

1. Vigila fer frases massa llargues, de ms de 30 paraules. Comprova que es

lligen fcilment.
2. Esporga tots els mots i els incisos irrellevants. Quedat noms amb els
essencials.
3. Situa els incisos en el lloc ms oport: que no separen les paraules que
estan relacionades.
4. Busca lorde dels mots ms planer: subjecte, verb i complements. Evita les
combinacions rebuscades.
5. Colloca la informaci rellevant en el lloc ms important de la frase: el
principi.
6. No tingues mandra de revisar les frases.

4. TIPOLOGIA TEXTUAL I GNERES DISCURSIUS EN LA PRODUCCI

TEXTUAL

La selecci de textos ha de tenir en compte els aspectes segents:

Textos apropiats per als aprenents: que responguen a les necessitats

comunicatives i als interessos de l'alumnat.
Textos variats.
Textos autntics/preparats/versemblants: en principi, en un enfocament
comunicatiu, cal prioritzar els textos autntics, per una bona selecci pot
combinar mostres autntiques amb daltres de preparades.
Textos complets (no fragments)

Exercicis sobre textos

Una seqncia didctica lgica per a treballar els textos ha de respectar els
tres passos bsics segents:
Pas 1: Activitats de comprensi oral i lectora.
Pas 2: Activitats danlisi lingstica, reflexi i comparaci entre diversos
models.
Pas 3: Activitats de producci oral o escrita.
No es pot esperar cap bona producci lingstica si abans no hi ha hagut un
input comprensiu molt ric i intens. Per aix, cal donar molta importncia al pas
nmero 1 i conv que presentem moltes mostres de textos a l'alumnat. Pel que
fa a les activitats del pas nmero 3, conv graduar-les en dificultat, de manera
que lalumne progressivament senfronte a exercicis ms difcils i que
requerisquen ms autonomia personal.

Si entre lanlisi i la producci final sintercalen exercicis ms simples, breus i

amb pautes (omplir buits, completar un exemple, etc.), el cam cap a la
producci oberta final ser ms planer.

Te x t i altres nivells destudi:

El domini de la comprensi i producci de textos implica el domini dels nivells

lingstics inferiors. Per tot aix, en la classe de llengua cal treballar amb tots
els elements i conv integrar-los duna manera equilibrada.

Werlich distingeix cinc tipus de text, lligats a procediments cognitius: (la

proposta de Werlich sanomena focus contextual perqu es basa en el
context)

4.1. El text expositiu

s el tipus de text ms utilitzat possiblement a l'mbit acadmic.

FINALITAT: transmetre i explicar una informaci sobre un tema concret.

CARARTERSTICA PRINCIPAL: s objectiu. L'autor, amb objectivitat, dna

informaci al lector de manera clara i ordenada. Per tant, no solen aparixer les
opinions de l'autor.

FUNCI DEL LLENGUATGE: La referencial o informativa. Els textos

expositius, com que tenen com a finalitat informar i fer comprensible aquesta
informaci, han de tenir sempre present a quin tipus de receptor s'adrecen.

Els textos expositius es divideixen normalment en les parts segents:

1.Presentaci: s una introducci del tema que anuncia de qu tractar o b en

justifica l'exposici (per qu s important)

2.Desenvolupament: S'aporten amb claredat i ordre els raonaments i els

exemples que expliquen el tema presentat.

3.Conclusi: Consisteix en un resum que recull d'una manera ordenada les

idees bsiques que han estat exposades en el desenvolupament.

El text expositiu, segons la matria que tracte, pot adoptar estructures diferents.
Bsicament, podem trobar cinc tipus d'ESTRUCTURA:
1.Estructura de descripci o descriptiva. s la dels textos que simplement
exposen unes idees i les expliquen seguint un ordre lgic.

2.Estructura de comparaci. Explica com sn uns objectes, fets o termes tot

comparant-los amb altres de semblants. En aquesta estructura es poden fer
servir tres tipus de recursos: exemples, comparacions o analoges.

3.Estructura de seqncia o narrativa. La trobem en els textos expositius que

exposen les idees o els fets seguint un ordre temporal.

4.Estructura de problema-soluci o argumentativa. Es parteix de l'anlisi d'un

problema i es proposen les maneres de solucionar-lo, per sense que l'autoria
deixe entreveure quina s la seua opci.

5.Estructura causa-efecte. La trobem en els textos expositius que analitzen,

objectivament, les causes o conseqncies d'un fet.

Els ELEMENTS LINGSTICS que caracteritzen el text expositiu sn:

Predomini d'oracions amb el verb ser; Abundncia d'oracions subordinades
causals, consecutives i finals; s de connectors lgics; s de marques que
anuncien o resumeixen els temes; Elements jerarquitzadors, com ara, guions,
sagnats, etc.; Presncia de resums i esquemes; Aportaci d'exemples,
citacions i dades illustratives; Vocabulari precs i clar, amb un to objectiu.

4.2. El text argumentatiu

FINALITAT: exposar de manera raonada i lgica (argumentaci) una opini o

una idea sobre un o ms temes per tal de fer creure, persuadir o convncer el
destinatari.

ESTRUCTURA: (Semblant a la del text expositiu) introducci de la tesi, una

exposici de fets (no sempre), una exposici d'arguments o cos argumentatiu i
una conclusi. A l'exposici de fets trobarem judicis de fet, mentre que al cos
argumentatiu trobarem judicis de valor juntament amb els arguments.
L'argumentaci que corrobore la tesi segons estiga disposada al text ser
inductiva o deductiva.

ELEMENTS lingstics que trobarem en aquest tipus de text:

Frases llargues, amb abundncia de subordinades i coordinades
Connectors de tipus lgic i d'ordre
Utilitzaci de verbs en primera persona
Modalitzaci
s de lxic valoratiu
s de figures retriques com la pregunta retrica o la ironia
s de citacions

ARGUMENTS que podem trobar en aquests tipus de text:

Argument dautoritat: Consisteix a utilitzar lopini duna persona important, de
prestigi reconegut o digna de ser escoltada, per a defensar una tesi. Tamb
lenunciador pot mostrar la prpia autoritat i legitimitat com a persona
capacitada per a opinar sobre el tema.
Argument del model: Es presenta una autoritat com a model que cal imitar.
Argument del benefici: Salleguen els beneficis que es derivaran duna
determinada actuaci.
Arguments de causa/conseqncia: Es basen en una relaci de causalitat
(fet/causa que lha produt o fet i lefecte provocat)
Lexemple: Es parteix dun cas concret per a justificar una tesi que es pot
generalitzar a uns altres casos semblants.
La comparaci: Posa en relaci un fet o un objecte amb un altre.
Argument de justcia o didentificaci de situacions: Es pretn que all que
saccepta sense problemes en un context determinat, siga tamb acceptat
sense reticncies en un altre de semblant.
Argument basat en la quantitat: Consisteix a fer referncia al gran nombre de
persones que donen suport a la idea, al gran nombre de vegades que un fet
sesdev, a lantiguitat dun producte...
Argument basat en la qualitat: Es destaca el carcter nic i irrepetible dun fet.

4.3. El text narratiu

FINALITAT: relatar accions o fets, reals o ficticis, amb l'objectiu d'entretenir o

d'informar.

ESTRUCTURA: Plantejament-introducci, nus-complicaci, desenlla-

resoluci.

ELEMENTS lingstics bsics:

Predomini de verbs dacci. Oracions predicatives
Alternana dels temps verbals: preterit, perfet perifrstic o simple (primer pla
de la narraci: esdeveniments, accions); imperfet i plusquamperfet (segon pla:
descripcions i comentaris)
Predomini de connectors temporals i causals

4.4. El text descriptiu

FINALITAT: explicar les qualitats o estats de les coses, les persones o les
situacions.

ESTRUCTURA: A partir del tema es crear una expansi o explicaci que

seguir un ordre (ascendent-descendent, particular-general, concreci-
abstracci o vicerversa).

RECURSOS lingstics ms usats en aquest tipus de text:

Predomini de l'adjectivaci
Predomini de l'estructura oracional atributiva i de relatiu
s de connectors espacials
s predominant de temps verbals pretrits com l'imperfet
s d'algunes figures retriques com la metfora, la comparaci i la metonmia,
a ms d'altres recursos estilstics
4.5. El text instructiu

FINALITAT: dirigir per fer algun procs, donar ordres o consells sobre algun
tema.

ESTRUCTURA:
1. Presentaci en qu es mostren els elements bsics del procs en qesti.
2. Procediment en qu s'enumeren les accions a fer i que s'han de seguir, a
ms de l'explicaci de com fer-ho.

RECURSOS lingstics ms usats:

s de l'imperatiu i altres formes verbals amb valor d'obligaci o recomanaci
s de les perfrasis d'obligaci
El pronom impersonal es (oracions impersonals)
s d'ordinals i marcadors d'ordre
Disposici textual en pargrafs
s del guionet i altres signes de puntuaci
Utilitzaci d'altres aspectes no textuals com grfics, imatges o illustracions