7 Comentaris de Textos No Literaris

Graduat en Educaci Secundria
Mdul com
Comentari de textos no literaris

mbit de la Comunicaci
Generalitat de Catalunya Departament dEducaci
QUADERN DE TREBALL
SUMARI
ORGANITZACI DELS MDULS I LES UNITATS INTRODUCCI PUNT DE PARTIDA UNITAT 1 UN TEXT COM CAL QU APRENDRS? CONTINGUTS ACTIVITATS DAPRENENTATGE ACTIVITATS DAVALUACI SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS DAPRENENTATGE SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS DAVALUACI QU HAS TREBALLAT? COM HO PORTO? UNITAT 2 MIRA, SENT I DESCRIU! QU APRENDRS? CONTINGUTS ACTIVITATS DAPRENENTATGE ACTIVITATS DAVALUACI SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS DAPRENENTATGE SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS DAVALUACI QU HAS TREBALLAT? COM HO PORTO? 69 71 85 93 97 103 107 108 15 17 37 47 53 61 65 66 7 9 11
UNITAT 3
EXPLICANS COSES QU APRENDRS? CONTINGUTS ACTIVITATS DAPRENENTATGE ACTIVITATS DAVALUACI SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS DAPRENENTATGE SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS DAVALUACI QU HAS TREBALLAT? COM HO PORTO? 111 113 127 135 141 147 151 152
UNITAT 4
A FAVOR O EN CONTRA? QU APRENDRS? CONTINGUTS ACTIVITATS DAPRENENTATGE 155 157 171
ACTIVITATS DAVALUACI SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS DAPRENENTATGE SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS DAVALUACI QU HAS TREBALLAT? COM HO PORTO?
177 181 185 189 190
ORGANITZACI DELS MDULS I LES UNITATS

A linici del mdul trobars sempre dos apartats: Introducci al mdul: s la presentaci del mdul i shi explica en quin nivell es troba, si s com o opcional i en quines unitats es divideix (Unitat 1: El text periodstic, Unitat 2...). Tamb hi trobars un quadre amb els continguts de cada unitat. Punt de partida: Situa i fa reflexionar sobre els aspectes que es treballaran en el mdul. Serveix per preguntar-te qu saps sobre el tema que es tractar abans de comenar les unitats. Cada unitat didctica est estructurada en: Qu aprendrs? Sn els objectius que es treballaran en la unitat i que al final haurs dhaver assolit. Inclou tamb lapartat Com ho trobars? , on hi ha els continguts de la unitat.
Bloc de continguts
1. PER APRENDRE: Continguts relacionats amb el tema central de la unitat. 2. LLENGUA I SOCIETAT: Continguts que relacionen el tema central de la unitat amb continguts lingstics i sociolingstics. 3. GRAMTICA: Aspectes relacionats amb lortografia, la morfologia i la sintaxi que sn necessaris per treballar el tema central de la unitat. Les explicacions que fan referncia a la gramtica i a lortografia castellana shan escrit en aquesta llengua i van precedides al comenament pel smbol W i finalitzen amb el smbol V. 4. LXIC: Continguts i estratgies per aplicar i millorar la comprensi i producci de les paraules i el seu significat.
Bloc dactivitats
ACTIVITATS DAPRENENTATGE: Contenen activitats per practicar els continguts explicats en el bloc de continguts. Les activitats daprenentatge estan separades pels mateixos apartats del bloc de continguts (Per aprendre, Llengua i societat, Gramtica i Lxic). ACTIVITATS DAVALUACI: Sn activitats que engloben tots els aspectes que shan treballat en la unitat i representen la consolidaci dels objectius plantejats al principi daquesta.
Comunicaci
7. COMENTARI DE TEXTOS NO LITERARIS
Bloc de solucions
SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS DAPRENENTATGE: Sn les respostes de les activitats daprenentatge.
SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS DAVALUACI: Sn les respostes de les activitats davaluaci. Qu has treballat? s un mapa conceptual que resumeix els continguts que shan estudiat en la unitat, serveix per recordar breument tot el que sha aprs. Com ho porto? s un quadre dautoavaluaci que indica si shan assolit els objectius de la unitat en relaci amb les activitats.
Comunicaci
INTRODUCCI
El mdul que tens a les mans es titula Comentari de textos no literaris i s el tercer mdul del segon nivell de lmbit de la comunicaci del GES. MDULS COMUNS 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. 10. La premsa Comprensi oral Textos escrits Llegir per... Temes i mites Lectura de la imatge Comentari de textos no literaris Teatre Club del llibre Cinefrum Nivell 1
Nivell 2
Nivell 3
Aquest mdul est format per quatre unitats didctiques: Unitat 1 Unitat 2 Unitat 3 Unitat 4 Un text com cal Mira, sent i descriu! Explicans coses A favor o en contra?
Quadre de continguts MDUL 07 COMENTARI DE TEXTOS NO LITERARIS

Unitat 1 Per aprendre Unitat 2 Unitat 3 El text narratiu. Unitat 4
Llengua i societat
Les llenges de lEstat espanyol.
Situaci de les llenges de Lorigen del catal. lEstat espanyol. Loraci composta: Juxtaposada Coordinada Puntuaci: el punt i coma, els dos punts, els parntesis i les cometes. Ortografia j/g, x/ix, ig/tx en catal. Ortografia de j/g, x/s en castell. Loraci composta: Subordinada adjectiva: Especificativa Explicativa Puntuaci: el gui i els punts suspensius. Ortografia de m/n. Ortografia de la h.
Lorigen del castell.
Gramtica Loraci simple i loraci composta. Puntuaci: el punt, les majscules i la coma. Ortografia de b/p, t/d, g/c. Ortografia de r/rr.
Loraci composta: Subordinada Substantiva Adverbial Puntuaci: ladmiraci i lexclamaci. Ortografia de b/v. Ortografia de l/ll. Ortografia de y/ll en castell.
Comunicaci
Lxic
Interferncies lxi- Interferncies lxiques: ques: manlleus dal- barbarismes. tres llenges.
Substrat, adstrat, su- Topnims i antropperstrat. nims.
Propietats del text El text escrit: descriptiu. La coherncia. La cohesi. Ladequaci.
El text argumentatiu.
INTRODUCCI
PUNT DE PARTIDA
Per comenar el mdul et presentem una bateria de preguntes per introduir-te als continguts que hi trobars. Daquesta manera podrs veure qu saps sobre el tema. Marca amb una creueta segons el que spigues:
Abans de comenar el mdul...

S qu s la coherncia, la cohesi i ladequaci textual? S reconixer textos descriptius, narratius i argumentatius? S distingir les caracterstiques dels textos descriptius, narratius i argumentatius? S produir textos descriptius, narratius i argumentatius amb coherncia, cohesi i adequaci? S quines llenges hi ha a lEstat espanyol? S en quina situaci es troben actualment les llenges de lEstat espanyol? S com va nixer el catal? S quin s lorigen del castell? S diferenciar les oracions simples de les oracions compostes? S reconixer oracions compostes juxtaposades, coordinades i subordinades? S quins tipus de coordinades existeixen? S distingir els diferents tipus de subordinades que hi ha? S usar els signes de puntuaci en la redacci de textos? S escriure correctament els sons consonntics? S qu sn els manlleus daltres llenges? S qu s un barbarisme i en conec exemples? S qu s el substrat, el superstrat i ladstrat duna llengua? S qu sn els topnims i els antropnims?
Em Ho sembla sabria Em sona que ho s explicar
11
Comunicaci
PUNT DE PARTIDA
UN TEXT COM CAL
Unitat 1
13
Comunicaci
UNITAT 1
UN TEXT COM CAL
14
QU APRENDRS?
QU APRENDRS?
En aquesta unitat analitzarem les propietats bsiques que tenen els textos no literaris i tamb tractarem, entre daltres continguts, les diferents llenges de lEstat espanyol. Al final de la unitat podrs: Identificar els elements que fan possible que un text sigui coherent, cohesionat i adequat. Redactar textos breus amb coherncia, cohesi i adequaci.
UNITAT 1
Conixer quines llenges hi ha a lEstat espanyol. Distingir oracions simples doracions compostes. Usar correctament el punt, el punt i a part i la coma. Escriure correctament p/b, t/d, c/g. Escriure correctament la r/rr. Reconixer manlleus daltres llenges.
COM HO TROBARS?
PER APRENDRE Les propietats del text: La coherncia La cohesi Ladequaci LLENGUA I SOCIETAT Les llenges de lEstat GRAMTICA Loraci simple i loraci composta Puntuaci: El punt Les majscules La coma Ortografia de p/b, t/d, c/g Ortografia de r/rr LXIC Interferncies lxiques: Manlleus daltres llenges
Comunicaci
1. PER APRENDRE
Les propietats del text: coherncia, cohesi i adequaci
Ladequaci Faries servir el mateix registre de llengua per escriure una nota a un company de pis que per redactar un examen? El registre que sutilitza en una notcia periodstica s el mateix que en un poema? No. Utilitzem un tipus de llengua adequat a cada situaci comunicativa. El text escrit sadapta al context comunicatiu. A lhora descriure un text hem de pensar en els elements externs del text i adequar-lo a aquests elements: Lemissor i el receptor: El grau de familiaritat que existeix entre la persona que escriu el text i la que el llegeix sha de tenir en compte. Per exemple, si has de deixar una nota a una persona que viu amb tu, escriurs:
15
Miquel, no mesperis per sopar, arribar tard. Ho sento!

Segur que el Miquel pensaria que thas trastocat si li deixessis una nota amb un text com:
Sr. Miquel, lamento comunicar-li que em retardar unes hores, per la qual cosa li prego comenci a sopar sense mi .
El referent: El tema de qu parla un text escrit influeix en lelecci dun registre determinat, un mateix tema pot ser tractat de manera general o ms especialitzada (per exemple, un cientfic no escriur igual un article sobre lorigen de lunivers per a una revista especialitzada que en una explicaci per a un llibre de text). El canal de producci i de recepci: Els textos sn diferents segons el suport en qu es publiquen: un llibre, un diari, un fullet publicitari, una enciclopdia, etc. El propsit comunicatiu del text: La finalitat influeix en la forma final del text escrit. Algunes de les funcions principals dels textos escrits sn: Ensenyar: fer entendre idees i conceptes amb finalitat didctica. Informar: donar informaci sobre fets o esdeveniments reals. Entretenir: divertir amb el joc o la ficci. Emocionar: usar la llengua amb finalitat esttica, jugar amb el llenguatge per tal de despertar emocions en el lector. Donar instruccions: escriure un seguit dordres o recomanacions per fer una cosa. Persuadir: incitar amb paraules a la compra dun producte o servei. Per exemple, un llibre de text, un diari o un llibre de poemes estan escrits amb registres diferents.
Comunicaci
UNITAT 1
UN TEXT COM CAL
16
Els registres lingstics: Un registre s una varietat duna llengua que sutilitza en una determinada situaci comunicativa. La primera divisi important que existeix pel que fa als registres s la que els divideix en formals i no formals. El registres formals sn ms elaborats, mentre que els no formals sn espontanis. Els registres no formals estan formats pel registre colloquial i pel registre vulgar. Es caracteritzen per la seva espontanetat. En general, aquests registres sn orals i poc preparats, i apareixen bsicament en la conversa, tot i que a vegades tamb sescriuen en documents dmbit privat: notes per familiars i amics, postals, etc. El registre colloquial (o familiar) s el registre que utilitzem per parlar amb la gent de lmbit familiar i privat. No t cura de la normativa. No t cura de la correcci gramatical, pel que fa al lxic usa termes genrics (cosa, interessant, tema...), frases fetes i onomatopeies. El registre vulgar coincideix amb el colloquial en ls de mots i construccions incorrectes. Hi ha, a ms, un gran s de paraules considerades socialment com a tabs o la presncia de mots grollers i paraulotes. Els registres formals estan formats per lestndard, el registre literari i el registre cientificotcnic. El registre estndard: s un registre que facilita la comunicaci entre els parlants dun mateix idioma, ja que s una varietat que vol ser neutra i poc marcada dialectalment i socialment.
UNITAT 1
UN TEXT COM CAL
Contrriament als registres no formals, lestndard t molt present la normativa, i, de fet, s el registre que lestableix. No noms existeix un estndard escrit, sin que tamb disposa dun registre oral com el que sutilitza en els informatius radiofnics o televisius. s el registre que sensenya a lescola i el que fan servir ladministraci i els mitjans de comunicaci. Finalment, existeix el registre culte que pot dividir-se en: El registre literari: Susa en els textos literaris i s un dels ms complexos duna llengua. La primera diferncia bsica amb qualsevol altre registre s que la llengua literria t una intenci esttica. s a dir, s ms important com es diu una cosa que la cosa que es diu. El registre cientificotcnic: s utilitzat en textos o conferncies de temtica cientfica i en llibres o revistes densenyament superior o especialitzat. Abraa els diferents camps de la cincia i la tecnologia, cada un dels quals t el seu propi registre
Comunicaci
De vegades pots dubtar a lhora de distingir un registre dun altre, perqu les fronteres no sn clares. Hi ha textos que sn ms o menys formals, o ms o menys informals, freqentment es barreja el registre colloquial amb lestndard, o el registre cientificotcnic amb lestndard. La graella que et donem a continuaci pot ser una bona eina per distingir els trets lingstics dels registres no formals i formals: REGISTRES INFORMALS Lxic: s de termes genrics i populars: cosa, tema, aix... contestar mquina s de frases fetes. repetici de mots. REGISTRES FORMALS Lxic: s de lxic precs, mots cultes i tecnicismes replicar, respondre... cmera fotogrfica s molt escs de frases fetes i locucions. s de sinnims i altres recursos semntics. Sintaxi: Predomini de frases ms llargues, subordinades, amb incisos. s de connectors cultes: El qual, la qual, en qu, no obstant... Adems, as, no obstante... Estructura: Segueix un model i s ordenada. Tractament: Formal: de vs o de vost / de usted.
Sintaxi: Predomini de frases curtes, simples, juxtaposades o coordinades, poques subordinades. s de connectors senzills: I, que, per, on... Y, que, pero Estructura: Espontnia i desordenada. Tractament: Informal: de tu.
Comunicaci
UNITAT 1
UN TEXT COM CAL
Fixat en aquests exemples: CULTE: Aquest individu acusa darrerament un alt nivell destrs. ESTNDARD: ltimament aquest jove es troba molt nervis. COLLOQUIAL: Fa dies que el noi est molt neguits! VULGAR: Aquests dies, el tio est dels nervis!
17
18
Recorda aquests tres criteris que et permetran valorar l'adequaci d'un text escrit: La presentaci: Deixa marges als costats (procura que siguin simtrics) i escriu lnies rectes. Fes una calligrafia intelligible. Marca les parts dels text amb espais i recursos tipogrfics: ttol, apartats, pargrafs, etc. s del registre apropiat: Evita les expressions vulgars, massa tcniques o complexes per al tema. Usa el tractament adequat: tu, vs o vost / t o usted.
UNITAT 1
UN TEXT COM CAL
Propsit ben definit: Els objectius, les idees i les informacions del text han de ser clars. Recorda: la finalitat del text s aconseguir la comunicaci. (Fes les activitats daprenentatge 1, 2, 3 i 4) LA COHERNCIA Aix com ladequaci s una propietat que relaciona el text amb la situaci comunicativa, la coherncia s la manera com sorganitzen els textos internament per transmetre una informaci. El pargraf, una unitat amb sentit Quan escrius un text, s necessari separar les idees amb punts i agrupar-les segons el tema a qu es refereixen.
El pargraf s una unitat amb sentit complet formada per vries oracions que desenvolupen un tema. Serveix per estructurar les diverses parts de qu consta o tracta un escrit (una explicaci sobre un punt particular, separar els punts de vista en una argumentaci, etc.). Distingim els pargrafs dun escrit perqu apareixen grficament separats respecte dels altres per un espai en blanc: comena en majscula, en una lnia nova i sacaba amb un punt i a part. Pel que fa al disseny del text escrit, s recomanable que una pgina contingui com a mnim tres pargrafs duna llargada semblant. Cada pargraf ha de contenir, si s possible, unes quatre oracions lligades entre si pel tema i per la sintaxi. El pargraf ajuda a estructurar el text a lemissor i facilita la comprensi del text per part de la persona que el llegeix. Procura tractar les mateixes idees en un sol pargraf. No escriguis idees que haurien danar juntes en pargrafs diferents. Connecta les idees dun pargraf entre elles, no les escriguis una rere laltra sense relacionar-les.
Comunicaci
Lestructura del text Les dades shan dordenar de forma lgica. Per tal descriure un text coherent i comprensible has dorganitzar la informaci que vols transmetre. Hi ha textos que segueixen un model ms o menys establert o una pauta estereotipada: La carta: Acostuma a tenir una salutaci, el cos en qu sexplica la ra de lescrit i un comiat. La instncia: Cont en primer lloc les dades personals de la persona que lescriu, a continuaci lexposici de la qesti o el problema, desprs la petici i finalment, el crrec de la persona a qui sadrea aquesta petici. La notcia periodstica: Consta dun titular que resumeix en una frase la notcia, lentradeta, on es fa una explicaci breu del lloc, el moment i els protagonistes de lesdeveniment i finalment el cos on sexpliquen tots els detall que envolten el fet noticiable. El currculum: Cont les dades personals, desprs la formaci acadmica, a continuaci lexperincia laboral i finalment, altres dades dinters (idiomes, carnet de conduir, etc.). La narraci breu: Acostuma a seguir lestructura de plantejament, nus i desenlla. Sovint has descriure textos que no sadapten als models anteriors: les respostes dun examen, la teva opini sobre un llibre o una pellcula, redaccions sobre temes generals, etc. En aquests casos, pots seguir un model que divideixi la informaci i les idees en tres parts principals: La introducci: on planteges la qesti de manera general. El desenvolupament: on desenvolupes les idees principals a fons. El tancament o cloenda: en qu expresses la teva opini personal, expliques el desenlla o tanques lescrit amb una reflexi.
Comunicaci
UNITAT 1
UN TEXT COM CAL
No escriguis pargrafs massa llargs, tajudar a ordenar el teu text. Separa els pargrafs amb espais, dna claredat al text. Cada pargraf tracta un idea diferent sobre el tema, els pargrafs han danar relacionant-se els uns amb els altres i han de portar a la conclusi final del text.
19
20
Resumim a continuaci els criteris que et permetran escriure un text coherent: Informaci: Escriu les dades rellevants i imprescindibles, ordena-les de la ms general a la ms particular. Evita tant l'excs com els buits d'informaci. No escriguis idees contradictries o ambiges. Estructura: Ordena les dades de forma lgica. Evita la repetici d'idees. Pargrafs: Cada pargraf ha de tractar una idea distinta. Els pargrafs s'han de relacionar els uns amb els altres. (Fes les activitats daprenentatge 5 i 6) LA COHESI Llegeix aquest seguit de mots:
UNITAT 1
UN TEXT COM CAL
paraiges agafar tu pluja molt

No estan connectats entre ells gramaticalment per s que podem deduir-ne ms o menys el significat. Anem a convertir aquests mots en una autntica frase:
Agafa el paraiges perqu plou molt.

Ara ja hem lligat uns mots amb els altres i la frase est polida. El lligams entre els diversos elements dun text en determinen la seva cohesi. La frase La frase s la unitat bsica amb la qual elaborem textos amb sentit. A lhora descriure un text cal construir frases correctes des del punt de vista gramatical i sintctic, thas de preocupar dels mots que hi poses, per, sobretot, has de tenir cura de com es lliguen entre ells. Extensi. Les frases han de ser breus i simples, lligades amb comes o punts. Les frases massa llargues compliquen la comprensi. Estructura. s convenient construir frases de forma lgica i comprensible: Subjecte + verb + complements La claredat duna oraci depn del grau de complexitat. Fixat en aquest exemples i compara la construcci de cada frase:
Comunicaci
Recollir la mare desprs de la feina els nens. La mare recollir el nens desprs de la feina.
Procura que el nombre de substantius i de verbs sigui equilibrat, escriure noms en excs i pocs verbs embolica la frase:
21
Evita les frases negatives i les passives perqu sn ms difcils dentendre. Procura substituir-les per frases afirmatives i actives:
No cal oblidar que els textos sn redactats pels estudiants. Cal recordar que els estudiants redacten els textos.
Ls de loraci passiva s, per, habitual en els textos informatius quan es vol fer mfasi en el subjecte de loraci:
Una xarxa de traficants ha estat desarticulada per agents de la Policia Nacional en collaboraci amb la Interpol.
Les dades importants han danar al principi:
Per ser culpables el setembre de 1999 de vendre droga a linterior de la pres de Figueres, la Fiscalia de Girona imposa a dos reclusos una pena dun any i mig de pres. La Fiscalia de Girona imposa una pena dun any i mig de pres a dos reclusos culpables de vendre droga a linterior de la pres de Figueres el setembre de 1999.
Hem dit que cal preferir les oracions curtes i senzilles a les llargues i complexes. De tota manera, un seguit de frases excessivament curtes unides per punts pot donar sensaci de fragmentaci i poca claredat. Has de saber expandir les frases correctament afegint informaci complementria a cadascuna de les parts de loraci. Fixat en el primer text i comparal amb el segon:
Lestudiant esperava els resultats de lexamen. Es trobava davant del centre deducaci secundria. Era una tarda destiu. Lestudiant estava en el curs de primer nivell. Era un noi prim i alt. Havia fet un examen de llengua. El noi estava impacient. Davant del centre deducaci secundria, en una tarda estival, lestudiant de primer nivell, un noi prim i alt, esperava amb impacincia els resultats de lexamen de llengua que havia realitzat la setmana anterior.
Per aconseguir un text cohesionat A mesura que es va avanant en lescriptura dun text sobre un tema, es fa necessari repetir o fer referncia a coses que ja shan dit. O b, shan de connectar unes idees amb les altres.
Comunicaci
UNITAT 1
UN TEXT COM CAL
Els altres equips jugadors poden fer una selecci de les tctiques de ms convenincia. Els altres equips que juguin poden triar les tctiques ms adients.
22
La repetici La repetici de paraules s necessria per elaborar un text comprensible. Com pots repetir sense tornar a escriure la mateixa paraula diverses vegades? Hi ha una srie de mecanismes tils: s de sinnims: mots diferents amb igual significat. El problema ha quedat resolt, tot i que es tractava duna qesti delicada. Tamb pots utilitzar mots que tinguin una significaci ms mplia que el mot que substitueixen. (apartament > habitatge; gerani > flor, etc.) o expressions equivalents (lhivern > lestaci ms freda de lany) El gos va comenar a bordar. Era evident que lanimal estava nervis. s de pronoms: ja saps que els pronoms substitueixen el nom i neviten la repetici. El dependent era agradable i li vaig demanar un descompte. La seva filla t quatre anys, la meva ja en t sis. Hi havia un home assegut al sof, laltre estava dret. s dadverbis: que facin referncia a llocs, al temps, etc. Vrem arribar a una esplanada dherba verda i curta, per all feia molta calor. Fa quatre anys que vrem venir a Lleida. Aleshores la ciutat era ms tranquilla que ara. s dellipsis: es tracta de suprimir i donar per entesa una part del text. A la Maria li disgustava aquell comportament tan altiu, a mi tamb. en lloc descriure: A mi tamb em disgustava aquell comportament... Els connectors El text no apareix com un seguit de paraules i oracions juntes sense connexi, sin que a mesura que avancem en la lectura podem anar enllaant els fets que shi expliquen, anem relacionant unes idees amb les altres. La informaci no apareix de cop, sin que est ordenada, lligada i matisada. Els connectors sn uns mots invariables que lliguen les parts del text les oracions i els pargrafs les unes amb els altres i estableixen relacions de significaci, dells depn el sentit de les informacions que llegim. Usals correctament sense abusar-ne. Els connectors abracen diverses categories gramaticals: les preposicions que relacionen sintagmes i les conjuncions que relacionen les oracions. Tamb els adverbis i les locucions adverbials poden fer de connectors.
Comunicaci
UNITAT 1
UN TEXT COM CAL
Connectors que informen sobre lordre en qu lautor exposa les idees:
23
Connectors que serveixen per afegir altres informacions, per sumar dades:
En catal: Tamb A ms a ms Fins i tot Daltra banda
En castell: Tambin Adems Incluso Por una parte / por otra parte
Connectors de temps: Serveixen per explicar les accions en ordre cronolgic, com han succet en el temps. Poden establir relacions danterioritat, de simultanetat , de posterioritat o indicar reiteraci
En catal: Un dia / Lany passat Lendem / Lany segent Ara, actualment, al mat, a la tarda, al vespre Poc desprs / Al cap duna estona De seguida / De sobte / Tot sovint Sempre que, cada vegada que...
En castell: Un da / El ao pasado Al da siguiente / El ao siguiente Ahora, actualmente Por la maana /la tarde... Poco despus / Al cabo de un rato Inmediatamente / Al instante / A menudo
7. COMENTARI DE TEXTOS NO LITERARIS Comunicaci
Connectors doposici: Serveixen per anunciar una idea contrria a lanterior.
En catal: Per, sin, en canvi Ms aviat, tanmateix Amb tot, tot i aix No obstant, per contra, contrriament
En castell: Pero, sin embargo, en cambio Ms bien, Con todo, aun as No obstante, por contra, contrariamente
Connectors de causa: Serveixen per explicar els motius que han provocat un fet o una acci.
En catal: Perqu, ja que... Ats que, vist que, com que...
En castell: Porque, ya que, puesto que... Dado que, visto que...
UNITAT 1
UN TEXT COM CAL
En catal: Primer / Primerament / Per comenar Desprs A continuaci Per acabar / Finalment
En castell: Primero / En primer lugar / Para empezar Despus A continuacin Para acabar / Finalmente
24
Connectors de conseqncia: Serveixen per explicar les conseqncies del que sha dit.
UN TEXT COM CAL
En catal: Per tant En conseqncia Aix doncs Per aquesta ra
En castell: Por lo tanto por consiguiente, en consecuencia As que, as pues Por esta razn
Connectors dobjecci: Serveixen per expressar un impediment o una observaci a lafirmaci anterior.
UNITAT 1
En catal: Malgrat que, tot i que, encara que Per b que...
En castell: A pesar de, si bien
Connectors de condici: Expressen una condici per lacompliment de la idea escrita.
En catal: Si, mentre (que), a condici que Fora que, tret que, llevat que Sols que, a menys que...
En castell: Si, mientras (que), a condicin de A no ser que... A menos que...
Recorda alguns criteris per aconseguir la cohesi del text escrit: Ordre dels mots: Els mots de la frase han d'estar ordenats de forma lgica i comprensible. Pronoms: Tingues cura de no cometre errors en l's de pronoms. Connectors: Usa correctament i sense excs els mots que enllacen el text. Lxic: Usa sinnims i altres mecanismes per evitar la repetici del mateix mot.
Comunicaci
(Fes les activitats daprenentatge 7, 8, 9, 10, 11, 12 i 13)
2. LLENGUA I SOCIETAT
Les llenges de lEstat espanyol A la majoria destats del mn shi parlen ms duna llengua, encara que noms en tinguin una doficial. A Espanya, actualment, es parlen diferents llenges. La majoria delles provenen del llat, per nhi ha una lorigen de la qual no es coneix: el basc. A lEstat espanyol, doncs, es parlen les llenges segents:
25
El gallec s una llengua romnica molt semblant al portugus. Durant els primers segles dexistncia evolucionaven juntes, per aix sacostumen a agrupar sota el nom de galaicoportugus. A partir del segle XIII cadascuna evoluciona pel seu cant i tenen una normativa diferent. La regi en qu es parla gallec s Galcia i una petita part dAstries, Lle i de la provncia de Zamora. Lasturi (tamb anomenat asturlleons o bable) es parla a Astries i en zones de Lle. s un dialecte del llat, com totes les llenges romniques, que no ha tingut una producci cultural tan important com altres llenges per la pressi del castell. Actualment, per, existeixen grups que en reivindiquen i en promouen el seu s. El castell va nixer a la zona nord de Castella, per ben aviat es va estendre per la major part del territori absorbint altres dialectes romnics com lasturi i laragons, que van quedar relegats a usos familiars. Al llarg dels segles sha anat estenent per la majoria de pasos de lAmrica central i del sud (excepte a Brasil i una petita regi al nord-est anomenada la Guaiana) i per tot el territori de lestat espanyol.
Comunicaci
UNITAT 1
UN TEXT COM CAL
26
UN TEXT COM CAL
Laragons es parla en zones rurals dels Pirineus aragonesos. s parlat per molt poca gent i, com en el cas de lasturi, es considera un dialecte del llat que no ha assolit la categoria de llengua de cultura, tot i que ltimament sen reivindica el seu s. El catal s una llengua romnica que es parla a Catalunya, en una franja dArag vena del principat, a tres quartes parts del Pas Valenci, a les Illes Balears, a les comarques del Rossell i el Vallespir a la Catalunya Nord, que pertany administrativament a Frana, a Andorra, i a la ciutat sarda de lAlguer, a la Repblica Italiana. Larans s un dialecte de loccit que es parla a la Vall dAran, una comarca catalana on es parla tamb catal i castell. Finalment, el basc o euskera es parla en territoris del Pas Basc i de Navarra, com tamb a la zona del Pas Basc francs. T uns set-cents mil parlants. Aquesta s lnica llengua no romnica ni indoeuropea de la pennsula. De fet, no se sap quin s el seu origen, per sembla que t una antiguitat mnima de 7.000 anys, per tant, ja es parlava molts segles abans que els romans conquerissin la pennsula i hi instauressin el llat. (Fes les activitats daprenentatge 14, 15, 16 i 17)
UNITAT 1
3. GRAMTICA
Loraci simple i loraci composta
En lapartat de Per aprendre has vist que el tipus doracions i els lligams que les uneixen sn molt importants perqu un text estigui ben cohesionat. Recorda que loraci s una unitat mnima amb sentit complet que cont una srie delements que sagrupen al voltant dun verb. Doncs b, ara ens centrarem en els tipus doracions que pots utilitzar per redactar textos; sabrs com sagrupen i quines caracterstiques tenen. A grans trets podem dividir les oracions en dos grans blocs: Oracions simples: Tenen un sol verb conjugat. Normalment sn curtes. No diguis tantes mentides. Magraden les amanides destiu. La Maria est maqussima. Tota la famlia ha vingut a dinar. Oracions compostes: Tenen dos o ms verbs. Solen ser ms llargues que les simples i expressen pensaments ms complexos: Avui fa sol per dem plour. Fes-me cas i vine a la festa.
Comunicaci
El llibre que em vas recomanar era bonssim. LAleix diu que vol casar-se jove. Quan arriba la primavera la sang sens altera.
Intentem ara separar les diferents frases que formen les oracions compostes anteriors:
27
Avui fa sol 1 Fes-me cas 1 El tren va parar 1 El llibre 1 LAleix diu 1
per
dem plour. 2 vine a la festa. 2

.
Ella hi va pujar. 2 era bonssim. 1
que em vas recomanar 2 que vol casar-se jove. 2
Quan arriba la primavera 1
la sang sens altera. 2
Ja et deus haver fixat que cada oraci ha estat dividida en dues parts. A vegades totes dues tenen la mateixa importncia, per a vegades nhi ha una que depn de laltra. Aleshores parlem doraci principal i de proposici o clusula subordinada, s a dir, que depn de la principal. Per per qu creus que hem encerclat una paraula de cada oraci composta? Recordes quina categoria gramatical sn per, i, que i quan? I el punt i seguit, recordes per a qu serveix? Doncs b, tots aquests elements que hem encerclat sn conjuncions, pronoms relatius o b adverbis i serveixen per unir diferents elements, en el nostre cas ens serveixen per unir frases i per aix en direm nexes o nexes duni. Tamb els signes de puntuaci com el punt i seguit, la coma, el punt i coma i els dos punts ens poden servir com a nexes duni. A continuaci podrs saber ms coses sobre els signes de puntuaci. (Fes les activitats daprenentatge 18 i 19)
Els missatges, les frases, poden tenir significats diferents segons lentonaci i les pauses que hi fem. Els signes de puntuaci en sn la representaci grfica. Per fer ms clara lexpressi dels missatges escrits, cal saber com utilitzar-los.
Comunicaci
Els signes de puntuaci: El punt (i les majscules) i la coma
UNITAT 1
UN TEXT COM CAL
28
Aqu tens uns quadres que resumeixen els usos del punt, les majscules i la coma. Fes-hi una ullada ja que et poden anar molt b a lhora descriure un text com cal. EL PUNT Marca el final duna oraci amb sentit complet i assenyala una pausa en el discurs (punt i seguit). Vaig estudiar primer i segon grau de Formaci Professional Administrativa a lescola Lalanda de Barcelona. Tamb he fet cursets dinformtica...
UN TEXT COM CAL
UNITAT 1
Separa pargrafs que expressen idees diferents sobre un mateix tema (punt i a part). Dades personals. Estudis. Experincia professional. Serveix per marcar lacabament del text (punt final). Pot ser til dincloure dins el currculum el nom, ladrea i el telfon de les persones que poden donar referncies sobre el nostre treball.
Ls de les MAJSCULES s un recurs grfic per singularitzar un mot o un grup de mots. Utilitzarem majscules en els casos segents:
A inici de frase. Magradaria que minformssiu dels cursos... A principi de pargraf. Senyors; Desprs dun punt. Ram joieria necessita persona estable, amb qualitats dexcellent venedora. Imprescindible immillorables referncies. Desprs del signe dadmiraci o dinterrogaci. Que consti en acta! Esteu segurs que es tracta de linforme correcte? Ens agradaria poder-ho comprovar. Desprs de punts suspensius. Tots hem tingut diferncies amb la part contrria, per ... No ens podem deixar intimidar. Tamb quan escrivim els noms propis de persones, dinstitucions i de llocs. Associaci de Vens del barri de les Corts. Centre de Promoci de la Cultura Catalana a Vilanova i la Geltr. Antnia Lpez Snchez.
Comunicaci
Quan donem ordres o quan invoquem o cridem latenci dalg: Fes la feina, afanyat! Vols res, Maria? Per separar oracions independents i curtes dins duna narraci llarga: Rentava la roba, anava a comprar, feia el menjar, tenia cura dels nens, responia els encrrecs telefnics. Per separar els elements duna enumeraci: Era una casa gran, mplia, clara, difana. La intercalem dins duna frase quan volem explicar algun aspecte duna dels seus elements: Els nois, que dormien al segon pis, eren anglesos. Quan ens interessa remarcar de forma voluntria algun element de la frase: Que hi vas, al futbol? En vols, de cireres? Per no haver de repetir un verb que apareix abans i que se sobreentn: En Llus t molts llibres i en Joan, encara ms. Sempre que alterem lordre lgic dels elements duna frase: En aquestes circumstncies, no es estrany que el poble protesti.
(Fes les activitats daprenentatge 20, 21 i 22)
Ortografia
Els sons oclusius

Els sons oclusius sn aquells que es produeixen amb el canal de laire totalment tancat. Aquests sons poden ser: Sonors: /b/ /d/ /g/ Sords: /p/ /t/ /k/ Ortografia de b/p A comenament de mot, aquests dos sons es diferencien perfectament: boda/poda, bell/pell , bleda/plena, bes/pes.
Comunicaci
A cada unitat daquest mdul hi trobars un breu resum de les regles ortogrfiques ms bsiques que et serviran per redactar textos amb correcci ortogrfica.
UNITAT 1
UN TEXT COM CAL
LA COMA La coma s el signe de puntuaci que t ms usos. En general, podem fer servir la coma sempre que vulguem indicar una pausa curta entre dos elements duna frase o b entre diferents frases.
29
30
UN TEXT COM CAL
A final de mot, en canvi, aquests es confonen i per aix moltes vegades no sabem com sescriuen. Recorda els casos segents: Escriurem p desprs de vocal tnica o diftong tnic: cap, escup, llop, sap, concep, (malgrat que linfinitiu daquests verbs sescriu amb b: saber, concebre). Excepcions. Bsicament cultismes i estrangerismes: tub, cub, adob, esnob, club. Escriurem la mateixa consonant del derivat desprs de vocal tona o de consonant: P: plip (polips), talp (talpera), esquerp (esquerpa) B: bulb (bulbs), corb (corbera), rab (Arbia) A linterior dun mot Escriurem amb b els mots comenats en ab, ob, sub: abscissa, abdicar, abdomen, absent, abstracte..., obstacle, obts, objecci, obtenir..., submar, subjacent, subtil, substantiu...Excepcions: apte, optar, ptic, ptim i derivats. Escriurem amb p els mots que comencen per cap-: capgrs, captiu, capficar, capteniment, capms... Excepcions: cabdal, cabdell, cabdill i derivats. En els altres casos escriurem sempre p: baptisme, repte, ceptre, erupci, corrupci, exempci, lapsus, eclipsi, capsa, hipnosi... Excepcions: dissabte, sobte, dubte. Els grups consonntics pn i ps- en els cultismes dorigen grec: pneumtic, pneumnia, ptolomeic, psicologia, psicosi, psicoterpia.
UNITAT 1
Ortografia de t/d Continuem parlant de les oclusives per en aquest cas ens centrarem en t/d.
A comenament de mot Com totes les oclusives, la distinci entre aquests dos sons no presenta cap problema quan es troben a comenament de mot: dit/tip, dos/tos, deure/treure. A final de mot Ja saps que a final de mot aquests dos sons es confonen i per aix moltes vegades no sabem quina s la grafia que hem descriure. Recorda els casos segents: Escriurem t, desprs de vocal tnica o diftong tnic: extremitat, salut, bandit, nebot, buit... Excepcions; bsicament cultismes i estrangerismes: fred, fluid, sud..., i els acabats en etud, itud: altitud, quietud. Escriurem la mateixa consonant del derivat desprs de vocal tona o de consonant: t: atnit (atnita), art (artes), cort (cortes) d: bord ( borda), sord, (sordesa), acord (acordar) Recorda que tots els gerundis i els participis acaben en t: cantant, tement, dormint, cantat,... temut, dormit. La forma femenina dels participis es fa amb d: cantada, temuda, dormida...
Comunicaci
Ortografia de c/g Per acabar veurem les oclusives c, g.
A linterior duna paraula Escriurem amb g els grups gd, gg, gm, gn: magdalena, maragda, suggerir, augmentar, fragment, cognom, digne, regnar. Excepcions: tcnic, acne, ancdota, arcnid. En els altres casos escriurem c: acci, accent, adjectiu, delicte, objecte.
(Fes les activitats daprenentatge 23, 24 i 25) Ortografia de r/rr La pronunciaci de la erra no presenta cap mena de dificultat. Noms cal tenir en compte els casos en qu no es pronuncia, es pronuncia de forma simple (suau), o es fa mltiple (forta). La r pot sonar suau en paraules com cara, i forta en mots com carro. Fixat que el so de la r soposa en mots com: mira/mirra pare/parra cera/serra
Comunicaci
A final de mot A final de mot c i g tenen un so molt similar, per aix es confonen. Cal recordar els casos segents: Escriurem c, desprs de vocal tnica o diftong tnic: escac, atac, retoc, poruc... Excepcions; mag, buldog, Hug.., i els mots acabats en gog: pedagog, demagog... Per saber si hem descriure c o g a final de mot haurem de buscar un mot derivat en qu es vegi clarament si va amb c o amb g. Per exemple: C: mar_ ? Com sescriu? Busquem un derivat: emmarcar. Sescriu amb c, per tant, ja ho tenim: marc G: csti_? Com sescriu? Busquem un derivat: castigar. Sescriu amb g, per tant, ja ho tenim: cstig Excepcions: la primera persona del present dindicatiu sescriu amb /c/: aprenc, tinc, venc... encara que aparegui /g/ en els derivats. Hi ha tamb uns mots que acaben amb /c/: fstic, esprrec, nec, crrec, mnec, ferstec, prssec, arbic...
UNITAT 1
A comenament de mot No hi ha cap problema a lhora descriure c o g a comenament de paraula, cadascuna representa un so: cas/gas, cos/gos, cala/gala.
UN TEXT COM CAL
A linterior duna paraula Escriurem amb d la majoria de mots comenats per ad: addici, adduir, adjunt, admirar, adverbi, advocat... Excepcions: atles, Atlntic, atleta, atmosfera, atzavara, atzar... Escriurem amb t tots els altres casos: aritmtica, ritme, cotna, tnia... Excepcions: tsar, tsarina.
31
32
UN TEXT COM CAL
a) Escrivim una sola erra, per pronunciem erra mltiple : A principi de paraula: roure, remor, riure, roca, romntic... Desprs de consonant: enrabiar, enregistrar, Enric... Desprs de vocals, en mots compostos: artmia, contrarevoluci, antiretric... b) Escrivim i pronunciem erra mltiple: Entre vocals: parra, sorra, carrer... c) La erra a final de mot s muda en el casos segents: Els infinitius: sortir, casar, passar, vncer... En mots monosillbics: clar, dur, por... En paraules derivades que tenen sufix ar; olivar, arrossar, canyissar, er, fuster, camioner, carrer, or: impressor, abundor, claror... (Fes lactivitat daprenentatge 26) W Ortografia de c/cc Algunas palabras se escriben con doble c: redaccin, accin, coleccin,... Aunque no existe una regla fija para saber cuando una palabra se escribe con cc, en general, las palabras que al formar la familia lxica se transforman en ct se escriben con doble c: inspeccin > inspector; perfeccin>perfecto, ... Ortografia de r/rr Se escribe r al principio de palabra o en interior tras l, n, s: redaccin, alrededor, honra, etc. Se escribe rr cuando va en interior de palabra, entre vocales: horror, barra, etc. En palabras compuestas se escribe rr cuando su sonido se pronuncia fuerte entre vocales: pararrayos, antirreglamentario, etc. (Fes lactivitat daprenentatge 27)
UNITAT 1
4. LXIC
Interferncies lxiques: manlleus daltres llenges.
El lxic duna llengua s el conjunt de paraules o mots que t aquesta llengua. El lxic del catal i del castell, com el de totes les llenges romniques, est format bsicament per mots que procedeixen del llat. Daquests mots que venen del llat i que shan anat transformant amb el temps fins arribar a les paraules actuals en diem mots patrimonials.
Comunicaci
Per exemple:
A partir dels mots patrimonials la llengua ha anat augmentant el cabal lxic grcies a la derivaci i a la composici, dos processos de creaci de noves paraules a partir de mots ja existents. Una altra forma dampliar el cabal lxic ha estat la incorporaci de paraules procedents daltres llenges, sn paraules que anomenem manlleus o prstecs. El contacte amb daltres cultures produeix un intercanvi didees. Sovint passa que, a la vegada que es manlleva un concepte (idea, tcnica, objecte...), es manlleva tamb el mot que el designa. Aix ha passat amb paraules com pster, smoking, slogan, nylon... Qu passa amb aquestes paraules que penetren en una llengua procedents duna llengua estrangera? Els organismes oficials encarregats de la terminologia (en el cas del catal el TERMCAT, en el cas del castell la Real Academia de la Lengua) estudien el nou mot i aproven un terme que ser el que donar nom al concepte. En moltes ocasions el terme escollit s una adaptaci fontica i ortogrfica del mot manllevat. Amb aquests exemples pots veure com shan incorporat al catal i al castell alguns manlleus (fixat en ladaptaci fontica i ortogrfica): Paraula duna altra llengua smoking meeting slalom nylon mot catal esmquing mting esllom nil mot castell esmoquin mitin eslalon niln (adaptaci a grafia) nailon (adaptaci a pronncia)
En daltres casos es fa una traducci literal del nom manllevat per no sempre la traducci s acceptada pels parlants. Uns exemples:
week-end s adaptada com a traducci handball sadapta fent-ne la traducci football t dues versions en castell basketball t dues versions en castell
cap de setmana, fin de semana balonmano balompi (traducci), ftbol baloncesto (trad.), bsquet
Per ltim, hi ha manlleus que sn acceptats sense cap canvi. Sn noms que es designen igual en totes les llenges i tamb els noms que estan basats en un nom propi. Exemples: whisky, croissant, pizza... Si ens fixem en el castell i el catal, aquestes llenges han manllevat termes de llenges tan dispars com lrab, el germnic, el francs, langls... i fins i tot shan manllevat mots entre elles. En lactualitat langls s la llengua que ms manlleus aporta a les llenges romniques.
Comunicaci
UNITAT 1
UN TEXT COM CAL
lingua (llat) .......... iuvene (llat).......... focu (llat) ............ populu (llat) .........
llengua (catal), lengua (castell) jove (catal), joven (castell) foc (catal), fuego (castell) poble (catal), pueblo (castell)
33
34
Molts diccionaris ens faciliten informaci de la llengua de procedncia dels manlleus.
UNITAT 1
UN TEXT COM CAL
(Fes les activitat daprenentatge 28 i 29)
Comunicaci
ACTIVITATS DAPRENENTATGE
PER APRENDRE Activitat 1 Quin registre de llengua utilitzaries per escriure aquests textos? a. Una notcia dun diari b. El text dun cmic c. Un llibre de text d. Una postal a un company o companya e. Una carta formal per demanar feina f. Un poema g. Un article despecialitzaci per a una revista mdica h. Una nota de feina per a un crrec superior i. Una nota per a la teva ltima conquesta j. El text dun acudit k. El llibre dinstruccions duna rentadora l. El text dun fullet publicitari dun producte per a gent gran Activitat 2 Escriu els equivalents daquestes paraules de registre estndard en argot juvenil, tant en catal com en castell: estudiar:...................... dormir:........................ cansat:...................... menjar:........................ noi/noia:.................. maco/a:.................... agradar:...................... avorrit:........................ boig:.......................... Activitat 3 Substitueix els mots en cursiva daquest text que pertanyen a un registre informal pels seus equivalents en registre formal: va afirmar beure una copa el noi de convidar el envermellir amiga disgustar pellcula a passar la vetllada molt fatigat estupefacte comentaris no tenia la intenci immediatament de terror em sentia vaig anunciar retirar-me vanits habituat a causa de La nostra (collega)............ Roser va (deixar anar)............ que (no pensava dir-li al)............ Miquel que (vingus de marxa)............ amb nosaltres perqu (el tio era)............ molt (cregut)............. Va dir que primer anirem a veure (una pelli de sang i fetge)............ i desprs (a fer uns cubates)............. La Nria es va posar (com un tomquet)............. Jo tampoc no estava (fet)............ a aquella mena de (coses)............ i vaig quedar (talladssim)............. Vaig dir que estava (fet pols per)............ la feina i que jo tampoc no sortiria aquella nit. Suposo que es va (emprenyar)............ perqu vaig (fotre el camp al moment)............. Activitat 4 En este texto hay palabras en cursiva que tienen un registro inadecuado. Pertenecen al nivel coloquial y contrastan con el texto que est escrito en
35
Comunicaci
UNITAT 1
36
un registro estndar. Sustityelas por palabras sinnimas ms adecuadas: La primera campaa de excavacin en Atapuerca se hizo en 1978. Participaron en ella ocho tos y tas, que curraron durante quince das para limpiar el yacimiento de rocas pero apenas encontraron nada. Atapuerca es un yacimiento muy guai, segn Juan Luis Arsuaga que es el mandams de las excavaciones. Los fsiles preservados cuentan con un montn de aos. Pero la clave ha sido tener una panda de investigacin de primera. El buen rollo que ha reinado en todo momento ha ayudado a mantener la esperanza de encontrar algo genial. Durante los primeros aos, en que hacan pocos hallazgos, se tronchaban de risa en lugar de desanimarse. Activitat 5 En aquest text shan suprimit el pargrafs. Separa el text en pargrafs de manera que segueixi lestructura en tres parts: introducci, desenvolupament i desenlla. CONIXER EL FUTUR A lHospital Clnic de Barcelona sest desenvolupant un projecte que ha comenat a donar els seus fruit: es tracta de la possibilitat de detectar amb antelaci si una persona estar afectada per la malaltia dAlzheimer al llarg de la seva vida. Al voltant daquest aven cientfic no hi ha mancat la polmica. Resulta evident que el coneixement de certes realitats ens pot pertorbar, per en medicina existeixen altres exemples que demostren que la veritat ha resultat beneficiosa i, fins i tot, guaridora. Fins no fa gaires dcades la majoria de metges ocultaven als seus pacients les malalties greus. Avui no tant sols es considera beneficis, sin que s un dret inviolable del malalt saber la veritat sobre el seu diagnstic. El cert s que, des que els pacients afronten els tractaments de la seva malaltia amb coneixements del que els passa, el pronstic ha millorat considerablement. El ms important s el respecte de la voluntat de cada individu i del seu dret descollir si vol o no saber la predicci sobre el seu futur. En tot cas, si es respecta el deure sagrat en medicina dactuar sempre a favor de lusuari, cal celebrar que savanci en el coneixement de malalties que en poden afectar a tots. (Avui diumenge, text adaptat) Activitat 6 Ara hem fet justament el contrari, hem fragmentat excessivament un text. Torna a agrupar les frases en pargrafs: Todos los veranos, la guerra contra los incendios se libra en bosques y campos. Actualmente, tambin en los ordenadores. Los Bomberos de la Generalitat de Catalunya han incrementado el uso de las nuevas tecnologas para prevenir y ayudar en su extincin. La ltima novedad son los simuladores de incendios.
Comunicaci
UNITAT 1
Se trata de unos programas informticos que permiten analizar el comportamiento del fuego sin quemar un solo rbol. Se han elaborado en el ordenador 63 incendios de diseo que corresponden a distintas zonas de Catalua. Servirn para que, una vez declarado el incendio real, ayude a planear las operaciones de extincin. Predecir qu har el fuego y sus efectos es algo bastante difcil. El mejor laboratorio es ver cmo reacciona en la realidad. La rapidez de propagacin de incendios en Catalua desaconseja, no obstante, simularlos en tiempo real. Activitat 7 Escriu un text de cent paraules sobre els incendis: causes, conseqncies, prevenci, sensibilitzaci de les persones, etc. Ha de tenir tres pargrafs: introducci, desenvolupament o cos i cloenda. Recorda que els pargrafs han de tenir una extensi similar i han de tractar sobre una mateixa idea. Relacionals amb els connectors adequats.
37
Activitat 8 Aquestes frases contenen algunes imperfeccions. Millora-les:
Escriu els elements respectant lordre lgic:

Cridava lhome amb molt entusiasme, feia gestos exagerats, tots el papers li van caure, de sobte, que tenia a les mans, va comenar, desprs, a riure el pblic.
Comunicaci
UNITAT 1
38
Corra el jugador hacia la portera rpidamente, entonces, provocando las protestas del pblico, seal el arbitro una falta.
Escriu la informaci important al principi:

A causa de les dificultats per circular i el mal estat en qu ha quedat ledifici desprs de les pluges torrencials daquests darrers dies, lescola romandr tancada.
Con el objeto de que usted disfrute de la pelcula sin interrupciones y se sienta como en el cine, este canal ha suprimido los anuncios publicitarios.
UNITAT 1
Transforma loraci passiva i negativa, en una oraci activa i afirmativa:

Les vacances no varen ser comenades pels treballadors fins que la comanda va estar enllestida.
No hay que olvidar que la noticia fue anunciada por el portavoz del gobierno en todos los medios de comunicacin.
Activitat 9 Llegeix aquestes frases. Troba-hi els sinnims o expressions que shan utilitzat per evitar la repeticions. Els balnearis estan construts on hi ha fonts naturals daigua, que sn el lloc en qu aquest lquid vital t les mximes propietats curatives. Aquest estiu anirem uns dies a un balneari, cada vegada proliferen ms aquests centres termals. En Joan fa una feina molt valuosa, la seva tasca consisteix a esbrinar les causes de lescalfament de la terra. La catedral era plena de turistes. Caminaven en fila i un guia responia les preguntes daquests visitants. Han inventat un frmac que impedeix que sacceleri la malaltia. Aquest medicament ser distribut entre els afectats.
Comunicaci
Activitat 10 Escriu els sinnims, pronoms o ellipsis per evitar la repetici dels mots habitatge i tolous que es produeix en aquest text: Els habitatges tradicionals dels hakkes, un poble format per uns trenta milions de persones, es troben en algunes provncies de la Xina continental. Es tracta dimpressionants habitatges fortificats en forma circular, malgrat que tamb hi ha habitatges rectangulars. Els tulous sn habitatges de terra i el mur exterior daquests habitatges t unes finestres petites a partir del segon pis. Molts daquests habitatges han estat reformats per adaptar aquests habitatges a les necessitats de la vida actual. Els tolous noms tenen una porta daccs, fins i tot, els tolous de mida ms gran. (Avui diumenge, text adaptat) Activitat 11 Transforma estas frases de modo que no haya reiteraciones ni repeticiones: A m no me gustan las manzanas y a mi hermana no le gustan las manzanas.
39
Habamos quedado en la plaza, pero en la plaza no haba nadie.
Vi a unas personas en el callejn, esas personas parecan perdidas.
Quiz busc las llaves, pero lo cierto es que no encontr las llaves.
Juan tiene una moto y su hermano tiene una bicicleta.
Activitat 12 Completa aquest text amb els connectors ms adients: ats que / per tal de /en el moment d / tot i / de manera que / per aix / que / malgrat que / a ms / com / i. Cal tenir cura dels efectes dels raigs solars. ......................, no podem oblidar, ................................... descollir la protecci adequada per a la pell, els efectes negatius ................. afecten altres parts sensibles, ..................... els ulls .................. els cabells. El cuir cabellut pateix les agressions de manera directa. ........................ lacci permanent dels cabells com a protectors naturals, el sol lafecta molt ............................. est ben protegit. Els raigs UVA afecten les substncies dels cabells, .................................. es tornen frgils i ........................ perden lluentor.
UNITAT 1
40
..................................... els cabells tenyits sn especialment sensibles, caldr protegir-los amb cremes o mscares per nodrir-los i hidratar-los. (Avui diumenge, text adaptat) Activitat 13 Subraya los conectores que indican el orden cronolgico del siguiente texto: El cmic se populariz en los Estados Unidos. En primer lugar, hacia los aos 20 Superman se convirti en primer superhroe de la historia y estimul a un pblico afectado por los problemas econmicos. Tras la segunda guerra Mundial, surgi Batman, personaje ms oscuro y dramtico. Simultneamente nacieron personajes patriticos como Capitn Amrica o la Mujer Maravilla. Ms tarde, ya en los aos 60 se cre un nuevo grupo de superhroes, eran reales y con vida privada como Spiderman. ste apareci por primera vez en 1962 y tuvo un xito enorme. Desde entonces, el personaje ha ido ganando popularidad en todo el mundo. Recientemente se ha estrenado en versin cinematogrfica. Actualmente, Hollywood tiene ms de seis historias de superhroes presentadas al pblico, entre ellas Hulk, Los 4 fantsticos o X-Men 2. (La Vanguardia magazine, texto adaptado) LLENGUA I SOCIETAT Activitat 14 Quina s la llengua ms antiga de totes les que es parlen a Espanya?
UNITAT 1
Activitat 15 Quines llenges es parlen a Espanya a part del catal i el castell?
Activitat 16 En quina zona va nixer el castell?
Activitat 17 Quina diferncia hi ha entre el basc i la resta de llenges parlades a lEstat espanyol?
Comunicaci
GRAMTICA Activitat 18 Digues si aquestes oracions sn simples o compostes i subratlla-hi tots el verbs conjugats: Per Sant Jordi em van regalar un llibre i una rosa. Ets la meva amiga?
Com has sabut quines eren simples i quines eren compostes? Activitat 19 Imagina que has dexplicar molt breument com s el lloc on vius a un estranger. Procura fer servir, noms, oracions simples perqu et pugui entendre b. (cinquanta paraules)
Activitat 20 Fixat en aquestes oracions i veurs que els falta un signe de puntuaci, posa-lhi:
No em diguis ms mentides Tens la boca plena i ests parlant La Neus em cau molt b LAnna sestar dos mesos a Irlanda per aprendre angls Hi ha una tribu dindis a loest americ Activitat 21 El text segent s linici dun conte. Ja veurs que tot el fragment s massa llarg i que cal dividir-lo en tres pargrafs. Assenyala el lloc on faries la divisi en pargrafs. Los zapatos rojos rase una muchachita muy linda y graciosa en extremo, pero tan pobre, que en verano tena siempre que ir descalza y en invierno con grandes zuecos, lo que lastimaba horriblemente sus piececitos y los dejaba enrojecidos. En medio de la aldea viva la vieja zapatera; se sentaba a coser lo mejor que saba un par de zapatitos de tiras de un viejo trapo rojo. Eran bastante toscos, pero la zapatera los haca con el mejor fin, para drselos a la muchachita. La muchachita se llamaba Karen. Tuvo los zapatos rojos
UNITAT 1
El dia s gris i els nvols amenacen pluja. Va agafar el cotxe. No se li va engegar. El got est ple o est buit? Tu ets alta i jo sc baixa. Visitarem la ciutat i els seus monuments. Avui no tinc gana. Aquells nois diuen que vindran dem. Estic contenta perqu anirem de viatge a Mallorca. La vena, que sempre rondina, ha tornat a pujar al nostre pis.
41
42
y los estren precisamente el da que enterraron a su madre. No eran lo que se dice una prenda de luto, pero no tena otros. As es que se los puso en los pies desnudos, para seguir al pobre atad de paja. (...) (Andersen, Cuentos, Alianza Editorial) Amb quin signe de puntuaci has separat els pargrafs?
Activitat 22 Posa la coma all on calgui: A la botiga dultramarins hi ha de tot: fruites verdures conserves pasta begudes galetes. No s si posar-me un vestit uns pantalons curts una samarreta o un vestit sastre. Comptem: un dos tres quatre cinc sis set vuit nou ... Que no ho veus Pol que aix s molt perills? La Pepa la dona del Pepet s una senyora molt alta grossa i cepada. Compra pintura blanca negra verda vermella i taronja. A lamanida hi he posat: enciam tomquet tonyina formatge i olives. Vam seguir el cam i tot caminant, caminant sens va fer de nit. El dimoni tenia una cua llarga, llarga. Els nois rossos els suecs shan torrat al sol i han quedat gambes, gambes. Activitat 23 Escriu el mascul daquests mots: Cega Lloba Neboda Noruega Grega Lluntica .................... .................... .................... .................... .................... .................... Groga Seca Porca Amarga Rpida .................... .................... .................... .................... ....................
UNITAT 1
Activitat 24 Busca el mot primitiu daquests verbs: Encarregar .................... Endrapar .................... Enderrocar .................... Activitat 25 Omple els buits amb p/b, t/d, c/g: Si be... aigua tan freda em far mal el coll. Estic ti... de tanta comdia. Amb aquesta pluja he quedat ben xo... Lpi... significa greix en registre cientificotcnic. Si et segueixen caient els cabells et quedars cal... Embolicar .................... Destorbar .................... Rebotar ....................
Comunicaci
Activitat 26 Posa la r final o b accent segons convingui: Llumi... Llavo... Pape... Terce... Activitat 27 Completa con r, rr segn convenga: e...or en...edo Is...ael ca...peta contra...eforma guarda...opa auto...etrato gene...oso i...egular claro... catala... algu... darre... camio... ningu... tamb... carrero... balco... mirado... potse.. senyo... terro... rose... aparado... madu... llio... pico...
perruque... fosco...
Comunicaci
Darrerament sha ests un costum decoratiu consistent en la subjecci al cos de joies o altres objectes travessant la pell, que es designa amb la forma anglesa piercing, del verb to pierce foradar (provinent del francs percer, derivat de la forma llatina pertundere [per + tundere]). Aquesta prctica, juntament amb la del tatuatge corporal, requereix que qui la dugui a terme tingui una certa preparaci, i que els locals en qu sapliqui compleixin unes determinades condicions higiniques i sanitries, la qual cosa ha comportat que shagi aprovat un decret que regula aquestes condicions. El Consell Supervisor del TERMCAT sha plantejat el cas i ha aprovat la forma prcing. Es tracta de ladaptaci a les normes ortogrfiques catalanes de la forma anglesa, en un procs parallel al que ja sha adoptat en altres casos com lfting, fding, lsing, prquing, etc., tenint en compte que, segons la documentaci i els especialistes consultats, la forma anglesa s lnica realment utilitzada. Sha desestimat la forma anellament perqu, malgrat que se nha pogut documentar ls en alguns contextos antropolgics o etnogrfics per a referir-se a les prctiques decoratives similars prpies de determinades civilitzacions, actualment no t s ms
LXIC Activitat 28 Llegeix aquest text que apareix en un article que es pot trobar a la pgina web del TERMCAT. Desprs respon les preguntes.
UNITAT 1
El blan... s el color de la puresa. El ca... de la colla es diu Ferm. Menjarem po... a la gallega. Mhe empassat un mo... verd. Quin fstic! No diguis mai gat fins que el tinguis al sa... i ben lliga...
43
44
enll daquest mbit especfic. A ms, semnticament s una denominaci poc precisa, ats que no sempre els prcings tenen forma danell i que el mateix mot t altres sentits vius en mbits ben diversos. 1. Quina s la paraula anglesa que es vol manllevar i que origina aquest text? 2. Quin organisme s el que valora les propostes de formes per designar el concepte? 3. Una de les propostes s cercar una forma derivada duna paraula ja existent a la llengua. Quina paraula es proposa? 4. Quina forma sha aprovat? Per qu?
Activitat 29 Aqu tens una llista de paraules que han estat manllevades al catal i al castell. Intenta deduir quina s la forma que sha acceptat. Mot originari chip (angls) shampoo (angls) champagne (francs) chorizo (castell) cognac (francs) cabine (francs) golf (angls) catal ..................... ..................... ..................... ..................... ..................... ..................... ..................... castell ..................... ..................... .....................
UNITAT 1
..................... ..................... .....................
Comunicaci
ACTIVITATS DAVALUACI
Activitat 1 Completa aquestes afirmacions: Un text escrit s adequat quan es tria el ................................... apropiat per a cada ............................................................, t una bona................................... i un ................................... ben definit. Un text s coherent quan es divideix en ...................................... que sn unitats de sentit i segueix una ........................................ lgica en tres parts. Un text est cohesionat quan els mots de les frases que els composen estan ordenats de forma ........................... i ........................., es relacionen unes amb les altres amb uns mots invariables anomenats ............................... . Activitat 2 Escriu textos breus (vint-i-cinc paraules) que acompleixin els objectiu comunicatius segents: Informar Entretenir Persuadir Ensenyar
45
Activitat 3 Escriu un sinnim (en catal i en castell) del registre estndard per a les expressions i mots segents escrits en registre colloquial o vulgar: Catal buscar-se la vida: pispar: cals: despatxar alg: teca: Castell chorizo: ............................. rayar: ............................. salir de marcha: ............................. pasar totalmente: ............................. flipar: .............................
Activitat 4 Quines diferncies hi ha entre els registres formals i els registres informals:
Comunicaci
............................. ............................. ............................. ............................. .............................
UNITAT 1
46
Activitat 5 Torna a escriure els textos segents reemplaant els mots en color per pronoms, sinnims, expressions equivalents o ellipsis: Catal: El 2002 ha fet 150 anys que va nixer Gaud i ha fet 100 anys que va nixer Verdaguer. Gaud i Verdaguer van compartir moltes coses. Gaud i Verdaguer eren de comarques per es van traslladar a Barcelona, eren religiosos i lliurats a la seva passi i al seu pas. Larquitectura de Gaud, una arquitectura reconeguda mundialment, s una lli de creaci i dinnovaci. Avui la clarividncia i la tcnica de Gaud encara sorprenen. Estudiosos de tot el mn busquen arguments en les obres de Gaud. La literatura de Verdaguer s la ms important de la Renaixena. La literatura de Verdaguer representa la recuperaci del prestigi de la llengua catalana, com a llengua de cultura. La trajectria personal, vital i ideolgica de Verdaguer sn un compendi de llibertat de pensament, de comproms social i dactivisme poltic. Castell: La ensalada de macarrones con anchoas es una ensalada refrescante y completa. Esta ensalada permite recuperar fuerzas, sobre todo permite recuperar fuerzas en primavera que es cuando las fuerzas ms decaen. Debes cocer la pasta con agua y sal. Despus, escurre la pasta y roca la pasta con agua fra. A continuacin saltea la pasta con aceitunas y albahaca. Corta los tomates en rodajas y decora la pasta con las rodajas de tomate. Finalmente, aade las anchoas por encima de la pasta y espolvorea las anchoas con una lluvia de perejil bien picado.
UNITAT 1
Activitat 6 Aqu tienes una frase muy corta que contiene slo informacin esencial. T debes expandirla y transformarla aadindole informacin complementaria. Debe convertirse en un texto (de sesenta palabras) que explique una historia completa: El muchacho se despert sobresaltado.
Comunicaci
Activitat 7 Escriu un text de cent paraules en qu donis una srie de consells i recomanacions per deixar de fumar. En el text han daparixer aquests connectors: PER COMENAR TAMB PER B QUE ACTUALMENT NO OBSTANT AIX DONCS - PER ACABAR
47
Activitat 8 Llegeix aquest fragment dun text escrit pel lingista Jess Tuson. Desprs, respon les preguntes: El cert s que amb les paraules allades es pot fer ben poca cosa: ms o menys, assenyalar objectes, caracterstiques i situacions. Llapis, vermell, espuntat. Per la comunicaci lingstica ens demana molt ms que aix; hem de dir: Agafa el llapis vermell i fes-li punta, que est espuntat; o b: No vull que mescriguis les cartes amb llapis vermell; i tamb: Oblida-ten del llapis vermell, perqu est espuntat. Les llenges, doncs, funcionen grcies a la convivncia, a les amalgames entre els mots. Les llenges sn vocabulari i sintaxi. (...) Les llenges sn mecanismes que funcionen a la perfecci sempre que es respectin les regles de la combinatria: puc dir qualsevol cosa; per no de qualsevol manera. (...) Si cadasc de nosaltres arrangs els elements al seu gust, les llenges no podrien acomplir una de les seves funcions centrals: ser vincle dentesa per al conjunt dels parlants. (...) Llibertat sotmesa a regles, aix s la llengua. (Jess Tuson Com s que ens entenem?(si s que ens entenem) Ed. Empries, Col.Biblioteca Universal) a) Reflexiona i digues quin s lobjectiu principal dun missatge lingstic?
b) Per qu els mots: Llapis, vermell, espuntat no serveixen per a la comunicaci?
c) Quina s, segons, Jess Tuson, la funci central de qualsevol llengua?
Comunicaci
UNITAT 1
48
d) Explica el significat de lafirmaci final del text: Llibertat sotmesa a regles, aix s la llengua.
Activitat 9 On es parla catal?
Activitat 10 On es parla el basc?
UNITAT 1
Activitat 11 On es parla el gallec?
Activitat 12 Dibuixa en el mapa segent, de manera aproximada, les zones on es parlen cada una de les llenges de lEstat espanyol:
Comunicaci
Activitat 13 Subratlla els verbs de les frases segents i digues quines sn simples i quines compostes:
Activitat 14 Posa els punts i les comes all on calgui: La Gramtica del catal contemporani s una gramtica descriptiva s a dir una obra que fa segons ens diuen els autors al prleg una descripci del catal que sajusti a les necessitats actuals i a les exigncies dels diferents professionals de la llengua (investigadors professors traductors assessors escriptors guionistes) per tamb a les demandes del pblic culte en general i de qualsevol professional de la lingstica o de les llenges romniques Per als lectors no avesats afegirem que una gramtica descriptiva explica com s i com est la llengua Ens explica com es comporta la llengua quines eines internes t i com la fem servir els parlants. En canvi una gramtica normativa seria aquella que des duna posici dautoritat lingstica acceptada per la comunitat de parlants estableix unes regles que distingeixen les formes lingstiques que considerem correctes de les que no ho sn La Secci filolgica de lInstitut dEstudis Catalans est en ple procs delaboraci daquesta gramtica normativa Tornem a la gramtica descriptiva que s lobra de qu parlem avui tamb en el prleg els autors ens avisen que lobra descriu la llengua culta actual s a dir la varietat que sha anat consolidant i alhora actualitzant al llarg dels segle XX en els mitjans de comunicaci en ladministraci i en la producci escrita en general i que en gran part correspon al que anomenem estndard En certa manera doncs s lestat de la qesti de la llengua catalana a finals del segle XX. Gramtica del Catal Contemporani de Jaume Cabr, (Avui, 11 de juliol de 2002.) Activitat 15 Escriu linfinitiu daquestes formes verbals: deien empenyent viuran temessin creixi durem ................... ................... ................... ................... ................... ................... sortien trenquen havem confon estvem tornaven ................... ................... ................... ................... ................... ................... vencerem tindrem vagi creguis dieu teixem ................... ................... ................... ................... ................... ...................
Comunicaci
UNITAT 1
Ex. Fa uns quants dies els diaris ja van publicar la notcia: composta . En Joan i la Pilar passegen. Van decidir abandonar el camp si el temps empitjorava. Larquitecte tenia una escultura al seu estudi. Ens han informat que el director ja ha publicat el llibre. Mhan preguntat si anirem a la muntanya. He sentit a dir que diumenge hi haur ball a la plaa. He procurat fer la feina rpidament. Hem anat a parlar amb la farmacutica. Voldria que cantessis a la coral Sant Jordi. Per Tots Sants farem panellets.
49
50
valdreu tret hagus
................... ................... ...................
concebem ................... facis ................... abatut ...................
abatut fssiu pogus
................... ................... ...................
Activitat 16 Escriu r muda o accentua el final dels mots sempre que calgui: ace... cla... colo... parti... amargo... mentide... balco... obscu... vampi... monesti... lluento... ermita... fa... cnti... raco... fuste... guardia... du... sospi... empipado... auste... co... futu... fervo... aixova...
UNITAT 1
Activitat 17 Busca el primitiu dels mots segents: grogor naufragar tapar serpent brutcia timidesa blanquins Activitat 18 Completa aquest text. Per fer-ho has descollir una de les opcions que sofereixen entre parntesis. groc ................... ................... ................... ................... ................... ................... pessigolles ................... remolcador ................... carregar ................... camperol ................... saludar ................... verdura ................... presseguer ................... castigar albergar equipar encorbar rapidesa dolenteria amargar ................... ................... ................... ................... ................... ................... ...................
Comunicaci
El lxic de les llenges romniques est format majoritriament per ....................................(manlleus/mots patrimonials), que sn paraules procedents dels mots (grecs/llatins/anglesos). Tot i aix tamb hi ha ......................... (manlleus/mots patrimonials), que sn paraules que shan adaptat daltres llenges. La majoria dels manlleus entren a formar part de la llengua...................................(tal i com sescriuen en la llengua dorigen/amb adaptaci de la grafia a la pronncia originria). Un exemple de manlleu s .................................................. (bdminton/fill), que deriva de la paraula anglesa .................................(badmington/filiu). En canvi, el mot ...................(bdminton/fill) que ve de la paraula llatina ..............................(badmintu/filiu) s un exemple de paraula patrimonial.
SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS DAPRENENTATGE 51

SOLUCIONS ACTIVITATS DAPRENENTATGE Comunicaci 7. COMENTARI DE TEXTOS NO LITERARIS UNITAT 1
PER APRENDRE Activitat 1 a. estndard. b. entre colloquial i estndard c. estndard d. colloquial e. estndard f. literari g. cientificotcnic Activitat 2 Resposta orientativa: estudiar: cansat: noi/noia: agradar: boig: empollar fet pols/hecho polvo tio, tia molar sonat, com una cabra
h. estndard i. colloquial j. colloquial, o segons el tema, vulgar k. estndard l. estndard
dormir: menjar: maco/a: avorrit:
sobar jalar, papear guai, estar bo,-na ser un pal /palo
Activitat 3 La nostra amiga Roser va afirmar que no tenia intenci de convidar el Miquel a passar la vetllada amb nosaltres perqu el noi era molt vanits. Va dir que primer anirem a veure una pellcula de terror i desprs a prendre una copa. La Nria va envermellir. Jo tampoc no estava habituat a aquella mena de comentaris i vaig quedar estupefacte. Vaig anunciar que estava molt fatigat a causa de la feina i que jo tampoc no sortiria aquella nit. Suposo que es va disgustar perqu vaig retirar-me immediatament. Activitat 4 Les teves respostes han de ser similars a la proposta que fem, hi pot haver, per, mots diferents. La primera campaa de excavacin en Atapuerca se hizo en 1978. Participaron en ella ocho personas / o /hombres y mujeres, que trabajaron durante quince das para limpiar el yacimiento de rocas apenas encontraron nada. Atapuerca es un yacimiento excepcional, segn Juan Luis Arsuaga que es el director de las excavaciones. Los fsiles preservados cuentan con millones / o / muchos de aos. Pero la clave ha sido tener un equipo de investigacin de primera. El buen entendimiento que ha reinado en todo momento ha ayudado a mantener la esperanza de encontrar algo valioso. Durante los primeros aos, en que hacan pocos hallazgos, rean en lugar de desanimarse.
52
SOLUCIONS ACTIVITATS DAPRENENTATGE
Activitat 5 CONIXER EL FUTUR A lHospital Clnic de Barcelona sest desenvolupant un projecte que ha comenat a donar els seus fruit: es tracta de la possibilitat de detectar amb antelaci si una persona estar afectada per la malaltia dAlzheimer al llarg de la seva vida. Al voltant daquest aven cientfic no hi ha mancat la polmica. Resulta evident que el coneixement de certes realitats ens pot pertorbar, per en medicina existeixen altres exemples que demostren que la veritat ha resultat beneficiosa, i fins i tot, guaridora. Fins no fa gaires dcades la majoria de metges ocultaven als seus pacients les malalties greus. Avui no tant sols es considera beneficis, sin que s un dret inviolable del malalt saber la veritat sobre el seu diagnstic. El cert s que, des que els pacients afronten els tractaments de la seva malaltia amb coneixements del que els passa, el pronstic ha millorat considerablement. El ms important s el respecte de la voluntat de cada individu i del seu dret descollir si vol o no saber la predicci sobre el seu futur. En tot cas, si es respecta el deure sagrat en medicina dactuar sempre a favor de lusuari, cal celebrar que savanci en el coneixement de malalties que en poden afectar a tots. (Avui Diumenge, text adaptat) Activitat 6 Todos los veranos, la guerra contra los incendios se libra en bosques y campos. Actualmente, tambin en los ordenadores. Los Bomberos de la Generalitat de Catalunya han incrementado el uso de las nuevas tecnologas para prevenir y ayudar en su extincin. La ltima novedad son los simuladores de incendios. Se trata de unos programas informticos que permiten analizar el comportamiento del fuego sin quemar un solo rbol. Se han elaborado en el ordenador 63 incendios de diseo que corresponden a distintats zonas de Catalua. Servirn para que, una vez declarado el incendio real, ayude a planear las operaciones de extincin. Predecir qu har el fuego y sus efectos es algo bastante difcil. El mejor laboratorio es ver cmo reacciona en la realidad. La rapidez de propagacin de incendios en Catalua desconseja, no obstante, simularlos en tiempo real. Activitat 7 Resposta oberta. Activitat 8 Lhome cridava amb molt entusiasme i feia gestos exagerats, de sobte li van caure tots els papers que tenia a les mans i desprs, el pblic va comenar a riure.
Comunicaci
UNITAT 1
El jugador corra rpidamente hacia la portera, entonces el rbitro sealo una falta que provoc las protesta del pblico. Lescola romandr tancada, a causa de les dificultats per circular i el mal estat en qu ha quedat ledifici desprs de les pluges torrencials daquests darrers dies. Este canal ha suprimido los anuncios publicitarios, con el objeto de que usted disfrute de la pelcula sin interrupciones y se sienta como en el cine. Els treballadors no varen comenar les vacances fins que la comanda va estar enllestida. Hay que recordar que el portavoz del gobierno anunci la noticia en todos los medios de comunicacin. Activitat 9 aigua = lquid vital balneari = centre termal feina = tasca
53
turistes = visitants. frmac = medicament
Activitat 11 A m no me gustan las manzanas y a mi hermana tampoco. Habamos quedado en la plaza, pero all no haba nadie. Vi a unas personas en el callejn que parecan perdidas. Quiz busc las llaves, pero lo cierto es que no las encontr. Juan tiene una moto y su hermano una bicicleta. Activitat 12 Cal tenir cura dels efectes dels raigs solars. Per aix, no podem oblidar, en el moment descollir la protecci adequada per a la pell, els efectes negatius que afecten altres parts sensibles, com els ulls i els cabells. El cuir cabellut pateix les agressions de manera directa. Tot i lacci permanent dels cabells com a protectors naturals, el sol lafecta molt malgrat que est ben protegit. Els raigs UVA afecten les substncies dels cabells, de manera que es tornen frgils i a ms perden lluentor. Ats que els cabells tenyits sn especialment sensibles, caldr protegirlos amb cremes o mscares per tal de nodrir-los i hidratar-los.
Comunicaci
Activitat 10 Els habitatges tradicionals dels hakkes, un poble format per uns trenta milions de persones, es troben en algunes provncies de la Xina continental. Es tracta dimpressionants edificis fortificats en forma circular, malgrat que tamb nhi ha de rectangulars. Els tulous sn construccions de terra i el seu mur exterior t unes finestres petites a partir del segon pis. Moltes daquestes cases han estat reformades per adaptar-les a les necessitats de la vida actual. Els tolous noms tenen una porta daccs, fins i tot, els de mida ms gran.
UNITAT 1
54
Activitat 13 El cmic se populariz en los Estados Unidos. En primer lugar, hacia los aos 20 Superman se convirti en primer superhroe de la historia y estimul a un pblico afectado por los problemas econmicos. Tras la segunda guerra Mundial, surgi Batman, personaje ms oscuro y dramtico. Simultneamente nacieron personajes patriticos como Capitn Amrica o la Mujer Maravilla. Ms tarde, ya en los aos 60 se cre un nuevo grupo de superhroes, eran reales y con vida privada como Spiderman. ste apareci por primera vez en 1962 y tuvo un xito enorme. Desde entonces, el personaje ha ido ganando popularidad en todo el mundo. Recientemente se ha estrenado en versin cinematogrfica. Actualmente, Hollywood tiene ms de seis historias de superhroes presentadas al pblico, entre ellas Hulk, Los 4 fantsticos o X-Men 2. LLENGUA I SOCIETAT Activitat 14 El basc. Activitat 15 El gallec, el basc, lasturi, laragons i loccit. Activitat 16 Va nixer al nord de Castella, per es va expandir rpidament a territoris ms amplis. Activitat 17 Que no s una llengua romnica, sin que t un origen desconegut.
UNITAT 1
GRAMTICA Activitat 18 Per Sant Jordi em van regalar un llibre i una rosa. Oraci simple Ets la meva amiga? Oraci simple El dia s gris i els nvols amenacen pluja. Oraci simple Va agafar el cotxe. No se li va engegar. Oraci composta El got est ple o est buit? Oraci composta Tu ets alta i jo sc baixa. Oraci composta Visitarem la ciutat i els seus monuments. Oraci simple Avui no tinc gana. Oraci simple Aquells nois diem que vindran dem. Oraci composta Estic contenta perqu anirem de viatge a Mallorca. Oraci composta La vena, que sempre rondina, ha tornat a pujar al nostre pis. Oraci composta
Comunicaci
Les oracions simples es diferencien de les compostes perqu les simples noms tenen un sol verb conjugat, en canvi les compostes en tenen dos o ms.
Activitat 19 Resposta oberta. Activitat 20 No em diguis ms mentides. Tens la boca plena i ests parlant. La Neus em cau molt b. LAnna sestar dos mesos a Irlanda per aprendre angls. Hi ha una tribu dindis a loest americ. Activitat 21 Los zapatos rojos rase una muchachita muy linda y graciosa en extremo, pero tan pobre, que en verano tena siempre que ir descalza y en invierno con grandes zuecos, lo que lastimaba horriblemente sus piececitos y los dejaba enrojecidos. En medio de la aldea viva la vieja zapatera; se sentaba a coser lo mejor que saba un par de zapatitos de tiras de un viejo trapo rojo. Eran bastante toscos, pero la zapatera los haca con el mejor fin, para drselos a la muchachita. La muchachita se llamaba Karen. Tuvo los zapatos rojos y los estren precisamente el da que enterraron a su madre. No eran lo que se dice una prenda de luto, pero no tena otros. As es que se los puso en los pies desnudos, para seguir al pobre atad de paja.
55
Els pargrafs es separen amb un punt i apart.
Activitat 23 cega lloba neboda noruega grega groga
cec llop nebot noruec grec groc
Comunicaci
seca porca amarga rpida lluntica
sec porc amarg rpid lluntic
Activitat 22 A la botiga dultramarins hi ha de tot: fruites, verdures, conserves, pasta, begudes, galetes... No s si posar-me un vestit, uns pantalons curts, una samarreta o un vestit sastre. Comptem: un, dos, tres, quatre, cinc, sis, set, vuit, nou... Que no ho veus, Pol, que aix s molt perills? La Pepa, la dona del Pepet, s una senyora molt alta, grossa i cepada. Compra pintura blanca, negra, verda, vermella i taronja. A lamanida hi he posat: enciam, tomquet, tonyina, formatge i olives. Vam seguir el cam i tot caminant, caminant sens va fer de nit. El dimoni tenia una cua llarga, llarga. Els nois rossos, els suecs, shan torrat al sol i han quedat gambes, gambes.
UNITAT 1
56
Activitat 24 encarregar encrrec endrapar drap enderrocar enderroc
embolicar destorbar rebotar
embolic destorb rebot
Activitat 25 Si bec aigua tan freda em far mal el coll. Estic tip de tanta comdia. Amb aquesta pluja he quedat ben xop. Lpid significa greix en registre cientificotcnic. Si et segueixen caient els cabells et quedars calb. El blanc s el color de la puresa. El cap de la colla es diu Ferm. Menjarem pop a la gallega. Mhe empassat un moc verd. Quin fstic! No diguis mai gat fins que el tinguis al sac i ben lligat. Activitat 26 llum claror llavor catal paper alg tercer perruquer
UNITAT 1
darrer cami ning foscor
tamb carrer balc mirador
potser senyor terror roser
aparador madur lli picor
Activitat 27 error carpeta enredo contrarreforma Israel guardarropa LXIC Activitat 28 La paraula s piercing
autorretrato generoso irregular
1. El TERMCAT 2. La proposta s anellament per es desestima. 3. La forma aprovada s prcing. Sha aprovat aquesta perqu s ladaptaci de la paraula anglesa a les normes ortogrfiques catalanes. Activitat 29 chip (angls) shampoo (angls) champagne (francs) chorizo (castell) cognac (francs) cabine (francs) golf (angls)
Comunicaci
xip xamp xampany xorio conyac. cabina golf
chip champ champn coac cabina golf
SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS DAVALUACI

Activitat 1 Un text escrit s adequat quan es tria el registre apropiat per a cada situaci comunicativa, t una bona presentaci i un propsit ben definit. Un text s coherent quan es divideix en pargrafs que constitueixen unitats de sentit i segueix una estructura lgica en tres parts. Un text est cohesionat quan els mots de les frases que els composen estan ordenats de forma lgica i comprensible, es relacionen unes amb les altres amb uns mots invariables anomenats connectors Activitat 2 Resposta oberta. Activitat 3 Catal buscar-se la vida: espavilar-se, desenvolupar-se, comenar a treballar... pispar: robar cals: diners despatxar alg: acomiadar alg teca: menjar, aliments, pat Castell chorizo: ladrn, ladronzuelo rayar: hablar demasiado salir de marcha: salir a divertirse pasar totalmente: sentir indiferencia ante algo / negarse a hacer o a aceptar algo. Activitat 4 La primera divisi important que existeix pel que fa als registres s la que els divideix en formals i no formals. El registres formals sn ms elaborats, mentre que els no formals sn espontanis. Els registres no formals estan formats pel registre colloquial i pel registre vulgar. Es caracteritzen per la seva espontanetat. En general, aquests registres sn orals i poc preparats, i apareixen bsicament en la conversa, tot i que a vegades tamb sescriuen en documents dmbit privat: notes per familiars i amics, postals, etc. Els registres formals estan formats per lestndard, el registre literari i el registre cientificotcnic Activitat 5 Resposta orientativa.
57
Comunicaci
UNITAT 1
SOLUCIONS ACTIVITATS DAVALUACI
58
Catal: El 2002 ha fet 150 anys que va nixer Gaud i 100 va morir Verdaguer. Aquests personatges van compartir moltes coses. Tots dos eren de comarques per es van traslladar a Barcelona, eren religiosos i lliurats a la seva passi i al seu pas. Larquitectura de Gaud, reconeguda mundialment, s una lli de creaci i dinnovaci. Avui la clarividncia i la tcnica de larquitecte de Reus encara sorprenen. Estudiosos de tot el mn busquen arguments en les obres daquest geni. La literatura de Verdaguer s la ms important de la Renaixena. Representa la recuperaci del prestigi de la llengua catalana, com a idioma de cultura. La trajectria personal, vital i ideolgica de lescriptor sn un compendi de llibertat de pensament, de comproms social i dactivisme poltic. Castell: La ensalada de macarrones con anchoas es refrescante y completa. Este plato permite recuperar fuerzas, sobre todo en primavera que es cuando ms decaen. Debes cocer la pasta con agua y sal. Despus, escrrela y rocala con agua fra. A continuacin saltea los macarrones con aceitunas y albahaca. Corta los tomates en rodajas y decora con ellas la pasta. Finalmente, aade las anchoas por encima del plato y espolvoralas con una lluvia de perejil bien picado. Activitat 6 Resposta oberta. Activitat 7 Resposta oberta.
UNITAT 1
Activitat 8 Resposta orientativa. a) b) c) d) Lobjectiu principal s aconseguir la comunicaci. Perqu es tracta dun seguit de mots sense lligams entre ells. Ser una eina o un vincle dentesa per al conjunt dels parlants. La llengua s llibertat perqu podem dir o escriure les idees que vulguem, no hi ha barreres. Daltra banda, no podem organitzar els mots al nostre gust sense seguir les normes de funcionament de la llengua: hem de collocar les paraules en el lloc adequat per poder entendrens.
Activitat 9 A Catalunya, a la franja dArag, a la majoria del Pas Valenci, a les Illes Balears, a Andorra, a la Catalunya Nord i a lAlguer. Activitat 10 En zones del Pas Basc, de Navarra i del Pas Basc francs.
Comunicaci
Activitat 11 A Galcia i en una petita part dAstries, Lle i de la provncia de Zamora. Activitat 12 Observa el mapa de les llenges de lEstat espanyol que apareix a la unitat. Activitat 13 En Joan i la Pilar passegen. Simple Van decidir abandonar el camp si el temps empitjorava. Composta Larquitecte tenia una escultura al seu estudi. Simple Ens han informat que el director ja ha publicat el llibre. Composta Mhan preguntat si anirem a la muntanya. Composta He sentit a dir que diumenge hi haur ball a la plaa. Composta He procurat fer la feina rpidament. Composta Hem parlat amb la farmacutica. Simple Voldria que cantessis a la coral Sant Jordi. Composta Per Tots Sants farem panellets. Simple Activitat 14 La Gramtica del catal contemporani s una gramtica descriptiva, s a dir, una obra que fa, segons ens diuen els autors al prleg, una descripci del catal que sajusti a les necessitats actuals i a les exigncies dels diferents professionals de la llengua (investigadors, professors, traductors, assessors, escriptors, guionistes) per tamb a les demandes del pblic culte en general i de qualsevol professional de la lingstica o de les llenges romniques. Per als lectors no avesats, afegirem que una gramtica descriptiva explica com s i com est la llengua. Ens explica com es comporta la llengua, quines eines internes t i com la fem servir els parlants. En canvi una gramtica normativa seria aquella que, des duna posici dautoritat lingstica acceptada per la comunitat de parlants, estableix unes regles que distingeixen les formes lingstiques que considerem correctes de les que no ho sn. La Secci filolgica de lInstitut dEstudis Catalans est en ple procs delaboraci daquesta gramtica normativa. Tornem a la gramtica descriptiva, que s lobra de qu parlem avui tamb en el prleg els autors ens avisen que lobra descriu la llengua culta actual, s a dir, la varietat que sha anat consolidant i alhora actualitzant al llarg dels segle XX en els mitjans de comunicaci, en ladministraci i en la producci escrita en general i que, en gran part, correspon al que anomenem estndard. En certa manera, doncs, s lestat de la qesti de la llengua catalana a finals del segle XX. Activitat 15 deien - dir empenyent - empnyer viuran - viure temessin - tmer
59
sortien - sortir trenquen - trencar havem - haver confon - confondre
vencerem - vncer tindrem - tenir vagi - anar creguis - creure
Comunicaci
UNITAT 1
60
creixi - crixer durem - dur valdreu - valdre/ valer tret - treure hagus - haver Activitat 16 acer clar color partir amargor mentider balc obscur vampir monestir
estvem - estar tornaven - tornar concebem - concebre facis - fer abatut - abatre
dieu - dir teixem - teixir abatut - abatre fssiu - sser/ ser pogus - poder
lluentor ermit far cntir racor
fuster guardi dur sospir empipador
auster cor futur fervor aixovar
UNITAT 1
Activitat 17 Grogor groc Naufragar nufrag tapar tap serpent serp brutcia brut timidesa tmid blanquins blanc
pessigolles pessic remolcador remolc carregar crrec camperol camp saludar salut verdura verd presseguer prssec
castigar cstig albergar alberg equipar equip encorbar corb rapidesa rpid dolenteria dolent amargar amarg
Comunicaci
Activitat 17 El lxic de les llenges romniques est format majoritriament per mots patrimonials, que sn paraules procedents dels mots llatins. Tot i aix tamb hi ha manlleus, que sn paraules que shan adaptat daltres llenges. La majoria dels manlleus entren a formar part de la llengua amb adaptaci de la grafia a la pronncia originria. Un exemple de manlleu s bdminton, que deriva de la paraula anglesa badmington. En canvi, el mot fill, que ve de la paraula llatina filiu s un exemple de paraula patrimonial.
UN TEXT COM CAL Llengua i societat Les llenges de l'Estat espanyol: Adequaci tema canal propsit registre informal arans euskera catal aragons castell asturi La coma gallec simple composta El punt Oraci Signes de puntuaci Ortografia de p/b, t/d, c/g Gramtica Mots patrimonials Lxic Manlleus
Per aprendre
Les propietats del text
Coherncia
Cohesi
El pargraf
La frase
Estructura
Repeticions
Informaci
Connectors
d'informaci
d'ampliaci
formal
de temps
d'oposici
de causa
de conseqncia
d'objecci
QU HAS TREBALLAT?
de condici
61
Comunicaci
UNITAT 1
QU HAS TREBALLAT
62
UNITAT 1
com
ho porto?
Activitats daprenentatge 1, 2, 13 Activitats davaluaci 1, 3, 4, 8 S/ No/ A mitges
COM HO PORTO?
Qu he aprs i qu em falta?
Ara que ja has arribat al final de la unitat noms et queda comprovar qu has aprs i adonar-te, si s el cas, dall que et queda per aprendre. Omple la graella segent amb S / No / A mitges: Quadre dautoavaluaci He aprs a... Identificar els elements que fan possible que un text sigui coherent, cohesionat i adequat.
Redactar textos breus amb coherncia, cohesi i adequaci. Conixer quines llenges hi ha a lEstat espanyol. Distingir oracions simples doracions compostes. Usar correctament el punt, el punt i a part i la coma. Escriure correctament p/b, t/d, c/g. Escriure correctament la r/rr. Reconixer manlleus daltres llenges.
3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 21 14, 15, 16, 17 18, 19 20, 21, 22 23, 24, 25 26, 27 28, 29
2, 5, 6, 7
9, 10, 11, 12 13 14 16 15 17
Comunicaci
Unitat 2
63
MIRA, SENT I DESCRIU!
Comunicaci
UNITAT 2
64
QU APRENDRS?
En aquesta unitat ens centrarem en un tipus de text: el text descriptiu i aprendrs a comprendrels i a redactar-ne. Al final de la unitat podrs: Identificar textos descriptius i analitzar-ne les caracterstiques. Redactar textos descriptius relacionats amb la vida quotidiana. Analitzar la situaci actual de les llenges de lEstat espanyol. Reconixer i crear oracions compostes juxtaposades i coordinades. Puntuar textos amb punt i coma, dos punts, parntesis i cometes. Escriure correctament j/g, x/ix, ig/tx en catal i j/g, x/s en castell. Reconixer barbarismes i usar la soluci adequada.
UNITAT 2
QU APRENDRS?
COM HO TROBARS?
PER APRENDRE
El text descriptiu
LLENGUA I SOCIETAT
La situaci actual de les llenges de lEstat espanyol
GRAMTICA
Loraci composta: Juxtaposada Coordinada Puntuaci: El punt i coma Els dos punts El parntesi Ortografia de j/g, x/ix, ig/tx en catal Ortografia de j/g; x/s en castell Les cometes
LXIC
Barbarismes
Comunicaci
1. PER APRENDRE
La diversitat textual
La llengua, tant escrita com oral, ens permet ordenar el nostre pensament amb les paraules interiors i sobretot exterioritzar-lo tamb amb les paraules que sn les eines naturals de la comunicaci. Som emissors i receptors duna gran diversitat de missatges orals i escrits: des de la conversa colloquial que mantenim amb un amic fins a lexplicaci cientfica ms sofisticada; des duna nota intranscendent que adrecem a un familiar fins als textos literaris ms elaborats. De ben segur que, pel teu nivell de formaci, ests en condicions de distingir els tipus de textos segons la finalitat, el contingut i lestructura. Utilitzem textos diferents segons lmbit ds en qu ens trobem. Lmbit ds t a veure amb lespai o la situaci en qu rebem o produm missatges: el mn acadmic lescola, el curs a distncia o el contacte amb el tutor, la vida laboral i comercial, els mitjans de comunicaci, la vida quotidiana, lmbit cientfic, el lleure, etc. La finalitat dels textos s molt diversa: entretenir, ensenyar, informar, argumentar o interpretar subjectivament. Lestructura dun text s la manera com sorganitza la informaci dun text. Segons lestructura, el tipus dinformaci que transmet i els trets gramaticals que el configuren, el text oral o escrit pot ser: Text descriptiu: Informa sobre laspecte i lestat de les persones, els paisatges, els objectes... En podem trobar en textos orals converses, discursos, monlegs, etc. i en textos escrits postals, cartes, notcies siguin literaris o no. Text narratiu: Serveix per explicar una histria o un fet, informa sobre accions reals o imaginries realitzades per uns personatges. Sn les biografies, les notcies, contes, etc., i tamb ho sn les ancdotes, les experincies, els episodis viscuts que expliquem oralment en les nostres relacions socials. Text argumentatiu: Serveix per convncer, persuadir o fer creure alguna cosa a alg adduint diferents arguments. Alg exposa la seva opini sobre alguna cosa, oralment en discursos poltics, conferncies, exposicions o per escrit cartes al director, articles dopini, etc. Text explicatiu: Informa sobre alguna cosa amb intenci didctica, sn les definicions, les exposicions, les conferncies, llibres de text, etc. Text instructiu: Serveix per aconsellar, dirigir o donar ordres, s un text molt precs. En podem trobar tant en converses orals quotidianes com en manuals dinstruccions daparells, en receptes de cuina, etc. Text conversacional: s la conversa entre dos o ms interlocutors. Pot ser
65
Comunicaci
UNITAT 2
66
una conversa directa entre dues persones (dilegs, discussions, conversa quotidiana), un monleg interior o alguns textos escrits no literaris (entrevistes, articles, etc.) i literaris (text teatral, novella, etc.).
La descripci
Descriure s representar les coses amb paraules. Enmig duna conversa quotidiana moltes vegades fem descripcions orals sobre com s una persona que hem conegut, el pis que volem llogar, una pea de roba, etc. El text descriptiu, oral o escrit, informa sobre laparena de les coses i dels ssers. Per fer una descripci detallada cal: Observar b all que es vol descriure o representar-ho mentalment i seleccionar els trets ms caracterstics de lobjecte, la persona o el lloc. Triar els noms i els adjectius ms adients i precisos per representar-los, fixant-nos sobretot en els aspectes importants. Ordenar la descripci duna manera lgica i entenedora: parlar primer de laspecte general i descriure, desprs, els trets concrets i particulars, o a linrevs. Un emissor pot fer una descripci oral realista amb molt sentit de lexactitud, per aix no li impedeix intercalar opinions personals. Segons el punt de vista de la persona que escriu la descripci, el text pot ser subjectiu o objectiu:
UNITAT 2
La descripci objectiva: T una intenci informativa. s producte de lobservaci i mant un to neutre, sense valoracions personals. (En sn un bon exemple les descripcions de les guies turstiques, els catlegs comercials i publicitaris, la descripci oral amb finalitat comercial, etc.) El lxic (noms i adjectius) s precs, no hi ha termes ambigus ni excessivament generals. La descripci subjectiva: Consisteix a comunicar els sentiments i les emocions de lemissor sobre lelement que descriu.
Comunicaci
Els aspectes ntims i personals de la descripci oral es mostren amb: Ls dun to sincer. La utilitzaci del llenguatge no verbal com a complement de loral per manifestar els sentiments de lemissor amb gestos i mirades. Ls de mots que permeten introduir matisos. La presncia de recursos expressius com metfores o comparacions, locucions i frases fetes, etc., que tamb sn molt comuns en les descripcions escrites.
Caracterstiques del text descriptiu

Morfologia i sintaxi de la descripci: Un text descriptiu oral o escrit es caracteritza per la presncia de:
67
Adjectius qualificatius: Indiquen qualitats i depenen del nom al qual acompanyen. Sn variables i concorden en gnere i nombre amb el nom.
Catal: Els verds prats (els prats acostumen a ser verds) La lenta tortuga (la tortuga s un animal que sempre camina molt lentament) El fred hivern (a lhivern acostuma a fer fred)
Castell: La blanca paloma El caluroso verano El fiero len
s de pocs verbs dacci, en canvi hi predominen els verbs: ser, estar, semblar... en present dindicatiu o imperfet. Abunden les oracions de predicat nominal (exemples: En Pep s alt, La Rosa est prima, El Jordi sembla trist) Adverbis de lloc: sn mots que acompanyen el verb o el substantiu i responen a la pregunta On?
Castell: aqu, ah, all, cerca, lejos, arriba, abajo, delante, detrs, alrededor, encima, debajo, dentro, fuera
Estructures de comparaci: Un mtode de descripci consisteix a comparar els ssers o els objectes amb daltres, per destacar-ne els trets comuns o justament per distingir els trets diferencials de cadascun. La comparaci pot ser sobre la mida (gran, petit, mitj...), la forma (quadrat, rod, ...), la matria (de fusta, metllic, etc.), el preu (car, barat, etc.), la procedncia, etc.
Comunicaci
Les comparacions sn un recurs molt utilitzat en les descripcions perqu serveixen per expressar la impressi que ens causen els objectes, les persones o els ambients.
Catal: aqu, ac, all, arreu, amunt, avall, lluny, prop, enlloc, entremig, endins, en, enll, dalt, dins, baix, davant, darrera, endavant, endarrere, sota, dessota, fora, sobre, pertot
UNITAT 2
La posici de ladjectiu influeix en el seu significat. Ladjectiu qualificatiu aporta informaci essencial sobre un nom i sescriu, en general, desprs del nom. Leptet, en canvi, s un adjectiu que no aporta al context on apareix cap contingut significatiu essencial perqu expressa una qualitat prpia del nom i acostuma a anar davant del nom. Fixat en aquests exemples deptets:
68
Per fer les comparacions sutilitzen nexes gramaticals: Catal Castell
Per indicar igualtat: com / igual que / tant com / semblant a, Talment / fer lefecte de / hauries dit que era Per indicar inferioritat: no tant com / menys que...
como / igual que / tan como / haca el efecto de / hacer el efecto de / se dira...
no tanto como, menos que...
Per indicar superioritat: ms que...
ms que...
UNITAT 2
Exemples: El llibre era molt gruixut per lleuger com una ploma. Les groselles feien lefecte de taques de pintura vermelles sobre lherba. Los cristales del rascacielos hacen el efecto de un espejo.
O b, poden ser metfores: El cel era de plom (per dir que el cel estava ennuvolat i gris).
Aspectes textuals de la descripci

La precisi lxica: Per representar en paraules sha dutilitzar el mot que ms sadequa a la realitat singular que es descriu. Fixat en aquest exemple:
La taula era de fusta i tenia uns dallonses de marqueteria fets de nacre.

El mot dallonses s un mot popular per dir all. En la conversa quotidiana utilitzem molts mots generals i vagues com: aix, all, all, aqu, etc. Normalment el context ens ajuda a interpretar correctament aquest mots imprecisos. Podem interpretar el que sha volgut dir amb la frase anterior:
La taula era de fusta i tenia unes incrustacions de marqueteria fetes de nacre.

En les descripcions shan dutilitzar paraules de significat concret i evitar les ambigitats. Lestructura de la descripci: La descripci ha de seguir un ordre: en primer lloc es presenta una visi general i desprs es passa progressivament als elements concrets i fins i tot als ms mnims detalls, de dalt a baix, desquerra a dreta, etc.
Comunicaci
La descripci dobjectes: Acostumem a dirigir latenci dels receptors cap als detalls ms importants o aquells que considerem ms atractius o interessants. Sha dutilitzar el vocabulari especfic propi de cada objecte, per exemple, si parlem duna samarreta farem servir mots com: coll, mnigues, cos, estampat, tipus de teixit, la confecci, etc. La descripci de persones: El retrat o lautoretrat (retrat dalg fet per ell mateix) s una descripci dels trets fsics duna persona. Com descriuries la persona que tagrada a un company que no la coneix? En general comences per lalada, desprs parles de la complexi, a continuaci descrius el color del cabells i dels ulls, la forma de la cara, del nas, de la boca i aix successivament afegint els detalls que ms et criden latenci, que tagraden molt o, per contra, gens.
Acostumem a referir-nos no noms a laspecte fsic sin tamb a la seva manera de ser o actuar. Reflectir els sentiments, la personalitat i els costums duna persona es fer-ne un retrat psicolgic o de carcter. Podem fer comparacions o b utilitzar locucions o frases fetes. Et sonen aquestes? Catal s alt com un Sant Pau (ser molt alt) Ros/sa com un fil dor (ser molt ros) T la pell blanca com la neu T un gran cor s un tros de pa Ser curt de gambals (tenir poca intelligncia) Estar tocat del bolet (estar boig) Castell Alto como una torre Ser ms bueno que el pan Estar tocado del ala (estar loco) Estar como un fideo (estar muy delgado)
La caricatura s un retrat en qu sexageren els trets ms assenyalats dun individu, el to pot ser seris per en general s humorstic. (Fes les activitats daprenentatge 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8 i 9)
Situaci de les llenges de lEstat espanyol
De totes les llenges que has vist a la unitat anterior noms nhi ha una que sigui oficial a tot el territori espanyol: el castell. Algunes de les altres llen-
Comunicaci
UNITAT 2
La descripci de llocs i paisatges: Quan descrivim llocs que coneixem primer en donem una localitzaci geogrfica, desprs parlem dels llocs dinters, dels monuments, de com sn els habitants i dels seus costums, el paisatge que predomina i la vegetaci, etc.
69
70
ges de lestat gaudeixen de cooficialitat en els territoris on sn llengua prpia. Segons la Constituci espanyola de 1978, el castell s llengua oficial a tot el territori i tots els espanyols tenen el deure de conixer-la i el dret de fer-la servir. La cooficialitat de les altres llenges depn dels estatuts de les autonomies on es parlen. Daquesta manera, el catal s oficial a diferents comunitats autnomes dEspanya. LEstatut dAutonomia de Catalunya especifica que la llengua prpia de Catalunya s el catal, i s llengua oficial de Catalunya, com tamb ho s el castell. Al Pas Valenci, els dos idiomes oficials sn el valenci (nom popular amb qu sanomena la variant del catal de Valncia) i el castell. Tamb a les Illes Balears la llengua catalana s oficial conjuntament amb el castell. A la Franja dArag, la llengua catalana es pot aprendre en lensenyament pblic de manera optativa, per encara no s oficial. Andorra s lnic territori de parla catalana amb estat propi i on el catal s lnica llengua oficial. Ni a lAlguer ni a la Catalunya Nord el catal no s oficial. Larans s oficial a la Vall dAran, conjuntament amb el catal i el castell, segons especifica la Llei de Rgim Especial de la Vall dAran. Pel que fa al gallec, lEstatut dAutonomia de Galcia estipula que la llengua prpia de la comunitat s el gallec i que aquesta s la llengua oficial conjuntament amb el castell. El basc s llengua oficial, conjuntament amb el castell, al Pas Basc i en una zona de Navarra. Segons lEstatut dAstries, lasturi ha de ser protegit i promogut, per no s considerada llengua oficial. LEstatut dArag diu que les diferents modalitats lingstiques de la comunitat shan de protegir, per lnica llengua oficial s el castell. Tot aix s el que estipula la llei, per el coneixement real de la llengua prpia i ls que en fa la poblaci i les administracions dels territoris en qesti varia molt dun territori a un altre. Lensenyament en llengua prpia tamb varia molt segons la comunitat autnoma. (Fes les activitats daprenentatge 10, 11 i 12)
UNITAT 2
3. GRAMTICA
Les oracions compostes
Ja saps que les oracions compostes tenen una estructura ms complexa que les oracions simples i estan formades per dos o ms verbs conjugats.
Comunicaci
Ampliem lesquema de loraci de la unitat anterior per afegir una nova classificaci de les oracions compostes:
71
simples Tipus doraci compostes coordinades juxtaposades subordinades
Daquesta manera veiem que hi ha tres grans grups dins les oracions compostes, que sn: les coordinades, les juxtaposades i les subordinades. En aquesta unitat estudiarem les oracions coordinades i juxtaposades. Fixat en aquestes oracions compostes:
Tu arribars a les 3h i jo arribar cap a les 5h. No s qu dir-li per em moro de ganes de parlar-li. Dnam les claus, no pateixis. Ell sempre li compra coses. Ella ho llena tot. Fes els deures de pressa si no no arribarem a lhora a la festa. O truques als teus germans o els truco jo
Aquestes oracions, sn totes iguals? Veus diferncies en els nexes duni? T cap influncia el nexe en el significat de loraci? Parlem-ne.
Les oracions juxtaposades

Juxtaposar vol dir posar una cosa al costat duna altra, sense cap lligam. Les oracions juxtaposades sn les ms fcils didentificar, perqu es formen a partir de dues o ms oracions simples unides per lentonaci i pels signes de puntuaci:
Cada diumenge anaven a fer el volt. Feien el vermut, passejaven.

Com pots observar, totes tres frases simples es troben unides per un punt i seguit i per una coma, sn independents entre si, per configuren un pensament complex.
Les oracions coordinades

Loraci coordinada s el resultat de la uni de dues oracions simples (dues clusules o proposicions) que es troben en un mateix nivell gramatical. Lelement principal denlla entre dues proposicions coordinades s la conjunci i. Encara que nhi ha moltes altres: o, per, ni, doncs,... En general, les oracions coordinades es classifiquen segons el sentit que expressa la conjunci que serveix de lligam. Poden ser:
UNITAT 2
72
Oracions coordinades
Copulatives Distributives Disjuntives Adversatives Consecutives o illatives
Coordinades copulatives. La conjunci fa noms de lligam entre les frases, no afegeix cap mats semntic especial: i, ni, ni... ni.
El seu marit s molt distret i no sadona mai de les coses.
Coordinades distributives. Manifesten una distribuci o alternativa del contingut: ara...ara, ads...ads, tan...com, mig...mig, no solament ...sin, no sol...sin que ,lun ...laltre, entre...i, o...o, ni... ni, no...ni, ...
UNITAT 2
Tan aviat li agrada la idea, tan aviat la troba forassenyada.
Coordinades disjuntives. Presenten una alternativa entre dues possibilitats: o, o b, o sin, o sia, s a dir...
Digues-li tu mateix o fes-li-ho dir al metge.
Coordinades adversatives. Plantegen loposici total o parcial de dos termes: per, sin (que), encara que, ms aviat, malgrat aix, a pesar daix, aix i tot, amb tot, ...
Va llegir-se tot el programa del viatge, per no va mirar quines excursions farien. Eren parents encara que no tenien cap mena de relaci.
Coordinades consecutives o illatives. Estableixen un cert lligam en el discurs, de forma que la segona s conseqncia de la primera: doncs, per tant, en conseqncia, aix que, de manera que,...
Els termes del contracte han estat abastament debatuts. No veiem res de nou... doncs podem passar a un altre assumpte.
(Recorda que doncs no pot ser mai sinnim de perqu.) (Fes les activitats daprenentatge 13 i 14)
Comunicaci
Las oraciones coordinadas Coordinadas copulativas: unidas por las conjunciones y, e, ni. Coordinadas disyuntivas: unidas por las conjunciones o, u, o bien. Coordinadas adversativas: unidas por las conjunciones pero, mas, sin embargo.
73
Juan lleg y ellos se fueron. Vendr o se quedar? Le gustaba esa camisa, sin embargo no la compr.
MIRA, SENT I DESCRIU! Comunicaci 7. COMENTARI DE TEXTOS NO LITERARIS UNITAT 2
Coordinadas distributivas: unidas por las Unas veces se queda un rato, palabras unas veces... otras; ya... ya; otras se va enseguida.. bien... bien. Coordinadas explicativas: unidas por las locuciones es decir, esto es.
Compra muchos libros, es decir, le gusta leer.
Com vrem fer en la unitat anterior, ara trobars uns quadres de reps sobre ls dels signes de puntuaci.
Els signes de puntuaci: el punt i coma, els dos punts, els parntesis i les cometes.
EL PUNT I COMA ( ;)
Separa dues frases que es relacionen entre si pel sentit: Daquesta ciutat recomanem visitar el pont gtic, que es va reconstruir en el segle XIX, desprs duna inundaci que el va enderrocar; actualment sest restaurant. Es posa en lloc dun punt, quan loraci segent mant una estreta relaci amb lanterior: No ho puc fer; per tant fes-ho tu.
ELS DOS PUNTS ( : )
Es posen davant duna enumeraci o duna explicaci: Et proposem fer una ruta per diversos pasos centreeuropeus: Alemanya, ustria, Hongria, Txquia. Introdueix citacions textuals: En Watson li digu: Encara no acabo de veure la relaci entre tots dos fets.
74
ELS PARNTESIS ( )
Delimiten una informaci que volem intercalar dins el discurs i que no s decisiva per entendre el missatge general. Josep Pla (1897-1981) fou un dels escriptors del s XX que ms obres va escriure. Tamb sn molt habituals en les obres teatrals, ja que les acotacions les marques escniques i els moviments dels personatgesles trobem sempre entre parntesis. GABRIEL (amargament): Un lloc en la societat... (Contenint una mala gana repentina.) CRIAT (sollcit): Senyor...
UNITAT 2
LES COMETES ( )
Les fem servir per citar literalment paraules i oracions daltres persones. Al fossar de les moreres hi ha una frase inscrita de Frederic Soler que diu: Al fossar de les moreres no shi enterra cap trador, fins perdent nostres banderes ser lurna de lhonor. Tamb per marcar els captols dun llibre i articles de diaris i revistes. Estic llegint El Pelegr del Paulo Coelho i passo pel captol de LAmor.
(Fes lactivitat daprenentatge 15)
Ortografia
Ortografia de j/g i x/ix De la mateixa manera que has aprs a distingir els sons de la essa sorda i sonora, ara cal que aprenguis a diferenciar els sons fricatius palatals, que representem amb les grafies: Sonors: j/ g Sords: x/ ix En el primer cas, la fricci de laire va acompanyada de la vibraci prpia dels sons sonors, i en el segon es fa sense vibraci. Ortografia de la g/j Escriurem j davant de les lletres a, o, u: menjar, rajol, ajuda. a j davant o u e g davant i
Comunicaci
Escriurem g davant les lletres e, i: segell, enginy. Sn excepcions els mots que apareixen en lapartat anterior. Els grups tj, tg, dj i dg, segueixen les mateixes regles que la g i la j: platja/platges, adjunt. T tamb les mateixes excepcions: adjectiu... Cal subratllar que en una mateixa famlia de mots, alternen la grafia -ig a final de mot amb j/g o tj/tg: roig/roja, roges; lleig/lletjor/lletgesa. Ortografia de la x / ix, ig / tx La lletra x pot representar els sons segents: el de xeix /S/ (Ex. eixam, guix), el de ics /ks/ (Ex. taxi) el de /gz/ (Ex. examen). /ks/: s el grup sord. /gz/: s el grup sonor. Escriurem ix sempre que trobem el so /S/ darrera duna vocal que no sigui u en un diftong: peixeter, caixa, moixaina, dibuix. Per: rauxa, disbauxa, xauxa. Escriurem x en altres casos: a principi de mot, darrera de consonant: Xina, xuclar, xarxa, manxa.
A final de mot el so /tS/ pot ser representat de dues maneres, segons els mots derivats de la mateixa famlia: ig, si altres mots de la mateixa famlia tenen g/j o tg/tj: boig, boja, bojos, boges, bogeria. tx, si en els altres mots derivats hi ha tamb tx: despatx, despatxar, esquitx esquitxos.
I ara fixat en els que representen els sons de /ks/: mixt, fix, luxe, taxi, text, complex, reflex. I de /gz/: examen, exemple, exercici, exili, exigir, existncia, xit, xode. Recorda que sescriuen amb s i no amb x, com passa en castell, els mots: estendre, estrany, estranger. Procura de veure les diferncies entre aquestes parelles, ja que fonticament es pronuncien prcticament igual: excedir/accedir, excepci/accepci, excs/accs. (Fes lactivitat daprenentatge 16)
Comunicaci
UNITAT 2
Excepcions: Escriurem j: Davant dels grups ecc o ect: injecci, projecte. En el mots dorigen bblic: Jess, Jeremies, Jeroni, Jerusalem. En tots els temps del verb jeure. En els mots jersei, jerarquia, jeroglfic, majestat.
75
76
W Ortografa de g/j La g presenta dificultad ortogrfica cuando suena fuerte, como la j, en ge, gi. Aunque hay muchas palabras que se escriben con g o con j y no siguen ninguna regla, existen algunas normas que pueden ayudarte: Se escriben con g: las formas de los verbos cuyos infinitivos terminan en ger, gir: coger, rugir. Excepciones: tejer, crujir. las palabras que comienzan por geo: geometra, geologa... casi todas las palabras que comienzan y acaban en gen: gnero, origen... Se escriben con j: los compuestos y derivados de palabras que tienen la letra j: caja>cajita... las palabras que acaban en je: coraje, equipaje, lenguaje, garaje, mensaje, ... Excepciones: esfinge, laringe y otras de poco uso. Ortografa de x/s La letra s se escribe en cualquier posicin, silencio, estrella, comps. La x se pronuncia [ks], pero a veces puede confundirse con la s. Se escriben con x las palabras que contienen: el prefijo ex (que significa fuera de): extraer, expulsar, excavar, exculpar, extranjero, etc. el prefijo extra (que significa por encima de): extraordinario, extralimitarse, etc. No existen reglas para aprender el uso de la x, por la tanto has de aprender con la prctica las palabras que se escriben con esta letra. Ejemplos: auxilio, contexto, prximo, etc. (Fes lactivitat daprenentatge 17 i 18)
UNITAT 2
V
4. LXIC
Interferncies lxiques: Barbarismes
Un barbarisme s una paraula duna altra llengua que, per desconeixement dels parlants, es fa servir per denominar un concepte per al que la llengua prpia ja t una altra paraula. El barbarisme no est acceptat normativament. El barbarisme s un exemple clar dinterferncia lxica i es dna entre llenges venes. Com podem diferenciar manlleu de barbarisme? Un manlleu s una paraula duna altra llengua que incorpora el concepte que tenia en aquesta llengua i que est normativament acceptat. El barbarisme s un manlleu tamb, per actua com un intrs que intenta substituir un mot
Comunicaci
ja existent. Fixa-thi: barret: capell vaixell: embarcaci gran que pot navegar travessa: sistema reglamentat dapostes mtues per a preveure un resultat incert. Alguns parlants utilitzen les paraules sombrero, barco i quiniela en comptes de les anteriors. Sn paraules manllevades del castell que sempren en comptes dunes altres prpies de la llengua, sn barbarismes. En el cas del catal, la gran majoria de barbarismes sn produts pel contacte amb el castell, per aix en diem castellanismes. Tot i aix nhi ha que sn barbarismes procedents daltres llenges, sn paraules com: boutique, container, menage... Com podem saber que una paraula s un barbarisme? La majoria dels barbarismes presenten alguna caracterstica que ens fa sospitar que no sn paraules catalanes: Un so que no s propi del catal, com per exemple la j o la z. Exemples: almeja, ajedrez, bandeja, traje, invalidez... Una terminaci en o, n, illa, illo, ms prpies del castell que del catal. Ex: sombrero, barco, edredn, bombilla, colilla... Un diftong creixent, tpic del castell: cuidado, cuento, duenya... Nhi ha daltres, per, que sn barbarismes i que hem daprendre: quiniela, manana, calentador, tinc que... En castell, sutilitzen els mots extranjerismo o voz extranjera (ho pots trobar aix en molts llibres) com a sinnim de barbarisme... La major part dels barbarismes que apareixen al castell sn paraules procedents de langls. Observa alguns exemples: spot, parking, show, best seller, amateur que es fan servir en comptes de les expressions autctones anuncio publicitario, aparcamiento, espectculo, xito de ventas, aficionado. En principi els barbarismes no sn admesos com a paraules prpies de la llengua i cal evitar-ne el seu s. No obstant, nhi ha de tan generalitzats que acaben sent acceptats pels organismes de normalitzaci. Sn tan abundants a la nostra llengua que, fins i tot, hi ha diccionaris de barbarismes. Si tens la possibilitat seria bo que en consultessis un, veurs quina sorpresa quan llegeixis paraules que fas servir sovint i que, en realitat, sn barbarismes! (Fes les activitats daprenentatge 19, 20, 21, 22 i 23)
77
Comunicaci
UNITAT 2
78
PER APRENDRE Activitat 1 Escriu sis adjectius en catal i sis en castell per descriure les sensacions que percebem amb els sentits: olfacte: ex. perfumat vista: gust: tacte: oda: Activitat 2 a. Quina diferncia hi ha entre un adjectiu qualificatiu i un eptet?
UNITAT 2
b. Escriu un eptet (en catal i en castell) per a cada substantiu: la ............................. neu la ............................. me la ............................. brisa la ............................. noche la ............................. aldea el ............................. verano
Activitat 3 Llegeix aquest text descriptiu. Respon les preguntes: El sud de lilla de Menorca s un paisatge de pedra calcinera dissolt per laigua. La dola aigua dels barrancs com el dAlgendar, que trenca lespinada de lilla i fa la lnia de demarcaci entre Ciutadella i Ferreries; o la salada aigua de la mar que construeix forats, entrades, coves i autntiques catedrals aqutiques o ponts gaudinians a la costa. Entre totes dues han creat les cales menorquines dels sud; en definitiva, cales com Santa Galdana, cala Mitjana o Trebalger, daiges blaves com les pedres de blauet o el safir i arena blanca com miquetes de marbre de Carrara. (Descobrir Catalunya, nm.56, text de Joan Pons) a) Troba els dos eptets que apareixen en el text.
b) Troba les comparacions que apareixen en el text.
Comunicaci
c) Explica el significat daquesta metfora: ... construeix autntiques catedrals aqutiques
d) De quin nom ve ladjectiu gaudini? Busca informaci i explica el significat de ponts en lexpressi que apareix en el text: ponts gaudinians.
79
4. Observa atentament aquesta imatge. Escriu els trets ms destacats del seu aspecte fsic i els trets de personalitat que et suggereix: Trets fsics:
Trets de personalitat:
Comunicaci
Activitat 5 Escriu una descripci daquest paisatge: recorda que has de comenar amb una visi general, a continuaci situar els elements ms caracterstics seguint un ordre lgic (de principal a secundari, de davant al fons, de baix a dalt, etc.) La descripci ha de contenir com a mnim: 5 adverbis de lloc 10 adjectius qualificatius 2 comparacions 1 locuci o frase feta
UNITAT 2
80
Activitat 6 Substitueix per mots precisos les vaguetats daquestes oracions: a) Si us plau, dnam el daixonses per destapar la botella de vi. b) El vestit s molt maco, t unes coses de perletes de colors. c) Per treure els cargols daquesta tapadora necessito el dallonses, passa-mel! d) Deixar els documents aqu dins. e) El tren sortir cap all a les vuit en punt. f) No magrada gens aix que fan, apaga el televisor! Activitat 7 Piensa en un objeto. Escribe una descripcin precisa y detallada (50 palabras) sin desvelar de qu objeto se trata. Lee la descripcin a un compaero o familiar y comprueba si puede adivinarlo.
UNITAT 2
Activitat 8 Describe los sentimientos y sensaciones que pueden provocar en ti las situaciones siguientes: a) Una discusin con un ser querido:
b) Escuchar tu msica favorita:
c) Subir a una montaa rusa:
Activitat 9 Lee este texto que describe un estilo de vestir. Responde las preguntas: LA MODA QUE SALE DEL CONTENEDOR El estilo vintage ropa vieja desechada y arreglada gana espacio en las calles de Barcelona. Heredadas de la abuela o encontradas en mercadillos de segunda mano o tiendas especializadas, las prendas confeccionadas dcadas atrs se han
Comunicaci
El valor de estas prendas tiene que ver con su antigedad, creador, calidad y originalidad. Pero lo ms importante de una prenda vintage es que es nica y acaba compartiendo armario con piezas actuales. La clave es la mezcla; uno no puede ir vestido slo con prendas vintage; lo que est de moda es combinar una pieza antigua con prendas actuales, ya sean baratas o caras. No toda la ropa de segunda mano es vintage, slo lo es aquella que ha marcado una poca por ejemplo, las camisa hawaianas de los aos 50 o las camisas estilo western).Los clientes que pasan por las tiendas de ropa de segunda mano y vintage acostumbran a tener entre 18 y 35 aos, con ganas de diferenciarse de los dems. Mximo Ochoa, de 26 aos, viste ropa de segunda mano desde los 18 y lo hace porque es ropa original, barata y con ella te sientes bien. Reconoce que busca, ante todo, labrarse una identidad diferente al resto de los urbanitas. T sabes que esa prenda que compras seguro que no la va a tener nadie, aade. (La Vanguardia, 12.7.02, text adaptat) a) Qu es la ropa vintage?
b) Localiza y escribe todos los nombres referidos a la moda que aparecen en el texto con los adjetivos o complementos de nombre que los acompaan.
c) Haz una descripcin breve sobre cmo vas vestido ahora (50 palabras)
Comunicaci
UNITAT 2
convertido en moda que puebla las calles. Camisas con blonda, chaquetas deportivas de los aos ochenta, pantalones de campana de los aos setenta, vestidos hippies de volantes, ropa interior de encaje, enaguas o camisones del siglo pasado son algunos ejemplos de la moda vintage del ingls cosecha. Todo aquello que hizo furor el siglo XX (entre 1900 y finales de los aos setenta u ochenta) es una autntica pieza vintage.
81
82
LLENGUA I SOCIETAT Activitat 10 Quins documents estableixen loficialitat de les diferents llenges dEspanya?
Activitat 11 En quins territoris s oficial la llengua catalana?
Activitat 12 Lasturi i laragons sn llenges oficials?
UNITAT 2
GRAMTICA Activitat 13 Indica al final de cada oraci de quin tipus s: coordinada o juxtaposada. (juxtaposada) Ex. Vam arribar tard al restaurant. No hi van poder menjar. Si vols et trucar i anirem al cinema. Lencarregat s nou a la botiga. La dependenta fa anys que hi treballa. Lavi s rpid per el tren s ms econmic. El senyor era calb i portava barret. Us demano silenci: hi ha un malalt. La dependenta ens va atendre b per no era gaire simptica. No feu soroll o trucar a la policia. Ha fet una conferncia de premsa; ha avanat els resultats de la consulta. Activitat 14 a) Encercla les conjuncions que serveixen denlla en les oracions coordinades segents: Sel va mirar i el va saludar. Va agafar una copa i la va tirar a terra. Tan aviat li agrada i tan aviat li desagrada. No solament el van modificar sin que hi van afegir nous articles. Digues-li ara o no ho facis mai. El primer salt era fora bo per el segon no ha estat tan encertat. Una mica de bon humor s positiu per ara us esteu passant. Va veure vi i es va trobar malament. No els va rebre el director sin el tutor. Han perdut el partit malgrat que havien jugat b.
Comunicaci
b) Digues de quin tipus sn les conjuncions que has encerclat.
83
Activitat 15 Posa parntesis all on calgui. Lajuntament de les Preses ha encarregat al dissenyador Pere Gelis unes propostes descut i bandera ara el municipi no disposa daquests smbols que els propers dies es sotmetran al judici popular. Lescut coronat presenta un fons de color verd del paisatge volcnic, les quatre barres a la part inferior i a la meitat superior una mena de flor mig marr tamb pel vulcanisme i mig blava, ja que el nom de les Preses designa una zona daigua estancada. (Diari de Girona, 21.05.02.) Activitat 16 Omple els buits amb la grafia x/ix, j/g segons convingui: ar...iu ...ocar ob...ectiu a...ent ...eu di...erible ...oglar bo...eria ...ersei LXIC Activitat 17 a) Cita y define tres disciplinas relacionadas con el mbito de las ciencias sociales y con el mbito de las matemticas que empiezen con el prefijo geo ra...ar ma...estus des...ifrar sub...ecte se...ell fe... in...ectable ...esti ma...estat clen...a pan...a ...fec ...erarca xar...a pun...ar pro...ecci ...esuta diver...ncia ra...en cli... madui...es ...ugar con...ectura cala... plat...es ...aure ...essam
b) Escribe palabras relacionadas con los mbitos citados que contengan las letras j/g y explica la regla ortogrfica que siguen. Ejemplo: gentica (se escriben con g casi todas las palabras que comienzan y acaban en gen)
Comunicaci
UNITAT 2
84
Activitat 18 Escribe cinco palabras que empiecen con el prefijo ex o extra y defnelas.
Activitat 19 Relaciona cada barbarisme amb la paraula correcta que li correspon. Fixat en la gran quantitat de barbarismes que es fan servir (aqu noms en tens uns quants dels que comencen per la lletra a): Barbarisme abogat abono algo alborns ancla anyadir apellido aparato apretar arriesgar-se Paraula correcta barns ncora afegir advocat aparell alguna cosa empnyer arriscar-se adob cognom
UNITAT 2
Activitat 20 Fes el mateix amb aquestes dues columnes: apeadero hostessa adems aterrar assafata lavabo asseo embs assiento retard atasco baixador aterrissar estru atrs a ms a ms atun tonyina avestru seient Activitat 21 Les paraules que tens a continuaci sn barbarismes. Quines pistes et fan pensar que ho sn? passillo, colilla, llomillo, follon
Comunicaci
jefe, lentejuela, lejia ninxo, casco, rato, xasco
bueno, cuento, huelga
85
Activitat 22 En aquest text apareixen 11 barbarismes. Pots trobar-los?
Abans danar a lentreno vaig dur el trajo a la lavanderia que hi ha al davant del jusgat. Quan vaig arribar, el dependent estava fet un lio i no sabia en quin enxufe havia denxufar la lavadora. Sort que un home calbo que havia entrat despus de despedir-se del seu fill que anava a lescola, el va ajudar.
Comunicaci
UNITAT 2
Activitat 23 Intenta substituir els barbarismes del text anterior per formes correctes.
86
Activitat 1 Observa amb atenci aquest anunci. Respon les preguntes:
UNITAT 2
a) Quina s la finalitat daquest text publicitari? Qu anuncia?
Comunicaci
b) Observa les fotografies dels tres tipus de paisatge. Fes una breu descripci fsica de cada paisatge (els elements que el formen, els colors, latmosfera, etc.) i descriu les emocions i activitats que shi relacionen.
Activitat 2 Lee esta descripcin. Responde las preguntas: La isla de Ons forma parte del parque Nacional de las Islas Atlnticas. Aqu, Galicia no parece Galicia: luce el sol y slo dos nubes manchan el cielo. En la isla de Ons, frente a la ra de Pontevedra, la tranquilidad se puede respirar. Jos e Isolina, dos colonos de la isla, labran su huerto, situado al lado de su casa de piedra debajo del cementerio. Mara y Rogelio, el matrimonio ms anciano, descansan frente a la puerta de su casa que se encuentra junto al nico camino asfaltado del lugar. En Ons solamente hay luz elctrica durante siete horas al da. En invierno las noches son largas y fras. De noche, la luz del faro o el ruido de los tractores son lo nico que altera la extraa paz que se vive en este trasatlntico de rocas de casi seis kilmetros de largo. Es un lugar sin ruidos agresivos, que tiene un inmenso horizonte y un altsimo cielo. Un lugar donde se puede ser feliz. (La Vanguardia Magazine, 16.6.02, text adaptat) a) Busca en el texto los adverbios y preposiciones que indican lugar.
87
b) Enumera siguiendo un orden lgico (de general a particular, de grande a pequeo) los elementos que van apareciendo a lo largo de la descripcin.
c) Hay alguna metfora en el texto? Explica su significado.
d. Busca los dos eptetos que aparecen en el texto.
e) Qu sentimientos inspira la isla de Ons en el autor de este texto?
Comunicaci
UNITAT 2
88
Activitat 3 Llegeix el segent fragment de la constituci espanyola i comental. Artculo 3 1. El castellano es la lengua espaola oficial del Estado. Todos los espaoles tienen el deber de conocerla y el derecho a usarla. 2. Las dems lenguas espaolas sern tambin oficiales en las respectivas Comunidades Autnomas de acuerdo con sus Estatutos. 3. La riqueza de las distintas modalidades lingsticas de Espaa es un patrimonio cultural que ser objeto de especial respeto y proteccin.
UNITAT 2
Activitat 4 Quines sn les llenges oficials dEspanya?
Activitat 5 Completa aquestes frases amb alguna de les conjuncions segents: sin, si, o b, no obstant aix, per tant, per, en conseqncia, ni, malgrat que, doncs. Ex. No tenia ganes de sortir ni descoltar msica. Et faran anar a Frana ...................a Itlia. Es va posar a ploure, ........................van haver de suspendre el festival. Torna cap a casa .............ests cansat. No eren quaranta, ............... quaranta-tres. Vaig buscar-la pertot arreu ............ els meus esforos van ser intils. En Llus no vindr al cinema, ................ja hi anirem tu i jo. Estava molt malalt ....................... aix va tirar endavant. s molt tard ................... afanyat. Va llogar un apartament ................. ja tenia una casa. Activitat 6 Les oracions segents sn coordinades, digues de quin tipus sn en funci de la conjunci que porten: Ex. Vens a casa o mel vens a buscar tu? Disjuntiva No us ha cridat, sin que ha vingut ell a casa vostra. Ni treballa ni fa bondat. Lhome del temps ha dit que dem plour, per em sembla que far sol. Han fet un viatge molt interessant, encara que no han visitat cap museu. En Toni prenia el sol i llegia el diari. No sols s bona en matemtiques, sin que s simptica. Tot i que havia treballat tota la nit, no va poder acabar la novella. Deien que es volien comprar un pis nou, malgrat que no tenien diners. Havia fet moltes prctiques amb el cotxe; lexamen de conduir, doncs, el va trobar fcil.
Comunicaci
Activitat 7 Posa dos punts, punt i coma i cometes all on calgui: Dentre la multitud dactivitats daquests darrers dies en voldria destacar especialment dues la representaci del Canig i de La jalousie du Barbouill. Dues obres allunyades en el temps, en la ubicaci geogrfica, en la llengua, en la posada en escena, per ambdues plenes de contingut referit a les qualitats i els defectes humans i, sobretot, entorn del defecte de la gelosia. I un altre punt en com molt interessant fruit dun esfor collectiu. ... i de bell nou algunes preguntes Per qu el pblic estava format noms per pares i mares dels actors, professorat del centre i dalgun altre institut i alguns amics i coneguts?... Desprs ens queixen que des de fora no ens valoren ho fem nosaltres?... En un dels seus llibres, Denise Chauvel diu lactivitat teatral integrada a la pedagogia aporta una ajuda important a lexpressi oral, al desenvolupament de les facultats artstiques, a lorganitzaci espacial, al contacte amb lescrit, a la descoberta dels altres i del propi cos a travs de nous mitjans dexpressi. (Diari de Girona, 21.05.02). Activitat 8 Escriu g/ j, x/ ix, tj/ tg, tx/ ig all on calgui: Quina disbau...a! Les fonts ja no ra...en. Vrem trobar un sub...ecte .. ove que ...eia i que portava un ...ersei de llana. Els ...eroglfics contenia informaci sobre el na...ement dun ...erarca de ...erusalem. Estava mi... amagat en una casa molt lle...a. Quin mare... que macaba dagafar! Si vols podem a fer un passe.... Va tenir un atac de fe ...e i van haver davisar el me...e i la me...essa. Lenemic lasse...va amb una corre...a de cau.... Tinc el desi... de tancar el co...e al gara...e. Aquestes ca...es dan...oves fan molt de go.... No vol men...ar ms escabe... perqu desprs t molt de mare.... Quina s la regla ortogrfica que seguim per escriure j o g? (no cal excepcions)
89
Activitat 9 A cada frase apareix un barbarisme. Subratllal i substitueix-lo per lexpressi adequada.
Comunicaci
Com es diu dapellido? La mare li va cantar una can de cuna. Hem guardat la roba al bal. Has mirat si hi ha cartes al busson? El seu nvio ha tingut un accident. Hem comprat el regalo de Nadal. Thas enterat de la notcia? El pasteler va treballar tota la nit.
UNITAT 2
90
SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS DAPRENENTATGE

PER APRENDRE Activitat 1 Resposta orientativa: olfacte: perfumat, pudent, fresc, olors, etc. / perfumado, fresco, maloliente, etc. vista: els colors (blau, verd, vermell...), llumins, brillant, fosc/ la forma: curt, llarg, prim, arrodonit, lleuger, gruixut, etc. / los colores(azul, verde, rojo) luminoso, oscuro, sombro, etc./ la forma: corto, largo, delgado, redondo, ligero, grueso, etc. gust: dol, salat, amarg, cid, fat, etc/ dulce, amargo, salado, amargo, cido, soso, etc. tacte: dur, pors, aspre, suau, olis, apegals, etc / duro, poroso, spero, suave, pegajoso. oda: greu, agut, estrident, suau, fort, etc. Activitat 2 a) Ladjectiu qualificatiu aporta informaci essencial sobre un nom i sescriu, en general, desprs del nom. Leptet, en canvi, s un adjectiu que no aporta al context on apareix cap contingut significatiu essencial perqu expressa una qualitat prpia del nom. Acostuma a anar davant del nom. b) la blanca neu la dola mel la suau brisa la negra/oscura noche la pequea aldea el caluroso verano
UNITAT 2
Activitat 3 a) La dola aigua dels barrancs / la salada aigua de la mar. b) Aiges blaves com les pedres de blauet o el safir. Arena blanca com miquetes de marbre de Carrara. c) Es refereix a les formacions rocoses que sn construccions naturals i es comparen a les catedrals creades per lhome perqu guarden una relaci de semblana. d) Gaudini, s un adjectiu que es refereix a Gaud. Aquest arquitecte tenia una particular visi creadora i sinspirava en les formes de la naturalesa (la botnica, la zoologia, la geologia). Ell pensava que la naturalesa era capa de crear les formes ms belles. En el text, ladjectiu gaudini es refereix als ponts i altres accidents naturals que prenen formes sorprenents i de gran bellesa. Activitat 4 Resposta oberta.
Comunicaci
Activitat 5 Resposta oberta. Activitat 6 a) Si us plau, dnam el llevataps o tirabuix per destapar la botella de vi. b) El vestit s molt maco, t aplicacions /o/ decoracions de perletes de colors. c) Per treure els cargols daquesta tapadora necessito el tornavs, passamel! d) Deixar els documents dins la carpeta /o/ el calaix /o/ larxivador, etc. e) El tren sortir a les vuit en punt cap al poble /o/ la ciutat / etc. f) No magrada gens aquest programa /o/ aquesta pellcula, etc. apaga el televisor! Activitat 7 Resposta oberta. Activitat 8 Resposta orientativa: a) rabia, tristeza, ira, alivio, etc. b) dinamismo, alegra, relajacin , tranquilidad, excitacin, melancola, etc. c) emocin, estrs, etc. Activitat 9 a) Es ropa usada desechada y arreglada, pero se trata de prendas que han marcado poca en el siglo XX y que ahora se han recuperado para combinarlas con prendas nuevas. b) Prendas heredadas de la abuela / de segunda mano / confeccinadas dcadas atrs. Camisas con blonda / hawainas / estilo western. Chaquetas deportivas. Pantalones de campana. Vestidos hippies. Ropa interior de encaje. Enaguas. Camisones. Prendas actuales / prendas antiguas, baratas, caras. Prendas viage. Ropa original, barata. c) Resposta oberta. LLENGUA I SOCIETAT Activitat 10 La constituci i els estatuts de les comunitats autnomes.
91
Comunicaci
UNITAT 2
92
Activitat 11 A la Comunitat Autnoma de Catalunya, a la Comunitat Autnoma de Valncia i a la Comunitat Autnoma de les Illes Balears. A ms s lnica llengua oficial dAndorra. Activitat 12 No, lasturi i laragons no sn llenges oficials. GRAMTICA Activitat 13 Vam arribar tard al restaurant. No hi van poder menjar. (Juxtaposada) Si vols et trucar i anirem al cinema. (Coordinada) Lencarregat s nou a la botiga. La dependenta fa anys que hi treballa. (Juxtaposada) Lavi s rpid per el tren s ms econmic. (Coordinada) El senyor era calb i portava barret. (Coordinada) Us demano silenci: hi ha un malalt. (Juxtaposada) La dependenta ens va atendre b per no era gaire simptica. (Coordinada) No feu soroll o trucar a la policia. (Coordinada) Ha fet una conferncia de premsa; ha avanat els resultats de la consulta. (Juxtaposada) Activitat 14 Les conjuncions apareixen destacades en color i al final de loraci el tipus de conjunci: Sel va mirar i el va saludar. Copulativa Va agafar una copa i la va tirar a terra. Copulativa Tan aviat li agrada i tan aviat li desagrada. Copulativa No solament el van modificar sin que hi van afegir nous articles. Adversativa Digues-li ara o no ho facis mai. Disjuntiva El primer salt era fora bo per el segon no ha estat tan encertat. Adversativa Una mica de bon humor s positiu per ara us esteu passant. Adversativa Va veure vi i es va trobar malament. Copulativa No els va rebre el director sin el tutor. Adversativa Han perdut el partit malgrat que havien jugat b. Adversativa Activitat 15 Lajuntament de les Preses ha encarregat al dissenyador Pere Gelis unes propostes descut i bandera (ara el municipi no disposa daquests smbols) que els propers dies es sotmetran al judici popular. Lescut coronat presenta un fons de color verd (del paisatge volcnic), les quatre barres a la part inferior i a la meitat superior una mena de flor mig marr (tamb pel vulcanisme) i mig blava, ja que el nom de les Preses designa una zona daigua estancada.
Comunicaci
UNITAT 2
LXIC Activitat 17 a) Resposta orientativa: Geografa: Ciencia que trata la descripcin de la Tierra. Geometra: Estudio de las medidas y las propiedades de las figuras en el plano y el espacio. Geologa: Ciencia que trata de la forma exterior e interior del globo terrestre, su formacin, sus transformaciones, etc. Geofsica: Parte de la geografa que trata la descripcin de las tierras y los mares. etc. b) Gen, origen, oxgeno, hidrgeno, etc. Vegetacin, rgimen, Egipto, cartilaginoso, lgebra, algebraico, difestivo, digestin,etc. Energa, biotecnologa, etc. Jerarqua, majestad, paisaje, jeroglfco, etc. Activitat 18 Resposta oberta. Activitat 19 Barbarisme abogat abono algo alborns ancla
Paraula correcta advocat adob alguna cosa barns ncora
Barbarisme anyadir apellido aparato apretar arriesgar-se
Paraula correcta afegir cognom aparell empnyer arriscar-se
Comunicaci
Activitat 20 apeadero adems assafata asseo assiento
baixador a ms a ms hostessa lavabo seient
atasco aterrissar atrs atun avestru
embs aterrar retard tonyina estru
UNITAT 2
Activitat 16 arxiu xocar objectiu agent jeu digerible joglar bogeria jersei
93
rajar majestus desxifrar subjecte segell feix injectable gesti majestat clenxa panxa xfec jerarca xarxa punxar projecci jesuta divergncia ragen clix maduixes jugar conjectura calaix platges jaure gessam
94
Activitat 21 passillo, colilla, llomillo, follon: Terminacions prpies del castell. jefe, lentejuela, lejia: Apareix un so, j que no s propi del catal. ninxo, casco, rato, xasco: Terminaci tpica del mascul en castell. bueno, cuento, huelga: Diftongs castellans i, en algun cas, terminaci masculina del castell. Activitat 22 Abans danar a lentreno vaig dur el trajo a la lavanderia que hi ha al davant del jusgat. Quan vaig arribar, el dependent estava fet un lio i no sabia en quin enxufe havia denxufar la lavadora. Sort que un home calbo que havia entrat despus de despedir-se del seu fill que anava a lescola, el va ajudar. Activitat 23 barbarisme entreno trajo lavanderia jusgat lio
Comunicaci
UNITAT 2
mot correcte entrenament vestit bugaderia, tintoreria jutjat embolic
barbarisme enxufe enxufar lavadora calbo despus despedir-se
mot correcte endoll endollar rentadora calb desprs acomiadar-se

Activitat 1 a) Es tracta dun text publicitari, la seva intenci s persuadir el lector dalguna cosa. s una campanya publicitria que promou les comarques de lEbre com a destinaci turstica. b) Resposta oberta. Activitat 2 a) En: preposicin Frente a: adverbio Al lado de: adverbio Debajo de: adverbio Junto a: adverbio Donde. pronombre b) Parque Nacional de las Islas Atlnticas Ra de Pontevedra Isla de Ons Cementerio Casa de piedra Huerto Dos colonos Casa Matrimonio ms anciano Camino asfaltado c) La metfora es en este trasatlntico de rocas de casi seis kilmetros de largo. Se refiere a la Isla de Ons que se asemeja a un gran barco hecho de rocas. Se identifica la isla con un trasatlntico (gran buque) porque este lugar se encuentra en medio del ocano Atlntico, al igual que los barcos que lo surcan. d) Inmenso horizonte (el horizonte es siempre amplio, casi ilimitado) Altsimo cielo (el cielo es siempre alto) e) Resposta orientativa: El autor dice que la tranquilidad se puede respirar, que reina una extraa paz en la isla y que se trata de un lugar donde se puede ser feliz gracias a la belleza del paisaje y a la calma que lo invade. Activitat 3 Resposta oberta. El comentari ha de tenir present el que diu el fragment: que el castell s la llengua oficial de tot lEstat i que les altres llenges que shi parlen seran oficials o no segons els seus Estatuts dAutonomia.
95
Comunicaci
UNITAT 2
96
Activitat 4 Castell, oficial a tot lestat. Catal, cooficial a Catalunya, Illes Balears i Pas Valenci. Gallec, cooficial a Galcia. Basc, cooficial al Pas Basc i a una part de Navarra. Larans s cooficial a la Vall dAran. Activitat 5 No tenia ganes de sortir ni descoltar msica. Et faran anar a Frana o b a Itlia. Es va posar a ploure, en conseqncia van haver de suspendre el festival. Torna cap a casa si ests cansat. No eren quaranta, sin quaranta-tres. Vaig buscar-la pertot arreu per els esforos van ser intils. En Llus no vindr al cinema, doncs ja hi anirem tu i jo. Estava molt malalt no obstant aix va tirar endavant. s molt tard per tant afanyat. Va llogar un apartament malgrat que ja tenia una casa. Activitat 6 No us ha cridat, sin que ha vingut ell a casa vostra. Adversativa. Ni treballa ni fa bondat. Copulativa. Lhome del temps ha dit que dem plour, per em sembla que far sol. Adversativa. Han fet un viatge molt interessant, encara que no han visitat cap museu. Adversativa. En Toni prenia el sol i llegia el diari. Copulativa. No sols s bona en matemtiques, sin que s simptica. Adversativa. Tot i que havia treballat tota la nit, no va poder acabar la novella. Concessiva. Deien que es volien comprar un pis nou, malgrat que no tenien diners. Adversativa. Havia fet moltes prctiques amb el cotxe; lexamen de conduir, doncs, el va trobar fcil. Illativa o consecutiva. Activitat 7 Dentre la multitud dactivitats daquests darrers dies en voldria destacar especialment dues: la representaci del Canig i de La jalousie du Barbouill. Dues obres allunyades en el temps, en la ubicaci geogrfica, en la llengua, en la posada en escena, per ambdues plenes de contingut referit a les qualitats i els defectes humans i, sobretot, entorn del defecte de la gelosia. I un altre punt en com molt interessant: fruit dun esfor collectiu. ... i de bell nou algunes preguntes: Per qu el pblic estava format noms per pares i mares dels actors, professorat del centre i dalgun altre institut i alguns amics i coneguts?... Desprs ens queixen que des de fora no ens valoren; ho fem nosaltres?... En un dels seus llibres, Denise Chauvel diu: lactivitat teatral integrada a la pedagogia aporta una ajuda important a lexpressi oral, al desenvolupament de les facultats artstiques, a lorganitzaci espacial, al contacte
Comunicaci
UNITAT 2
amb lescrit, a la descoberta dels altres i del propi cos a travs de nous mitjans dexpressi. Activitat 8 Quina disbauxa! Les fonts ja no ragen. Vrem trobar un subjecte jove que jeia i que portava un jersei de llana. Els jeroglfics contenia informaci sobre el naixement dun jerarca de Jerusalem. Estava mig amagat en una casa molt lletja. Quin mareig que macaba dagafar! Si vols podem a fer un passeig. Va tenir un atac de fetge i van haver davisar el metge i la metgessa. Lenemic lassetjava amb una corretja de cautx. Tinc el desig de tancar el cotxe al garatge. Aquestes caixes danxoves fan molt de goig. No vol menjar ms escabetx perqu desprs t molt de mareig. Escriurem g amb les vocals e, i. Escriurem j amb les vocals a, o, u Activitat 9 Com es diu dapellido? La mare li va cantar una can de cuna. Hem guardat la roba al bal. Has mirat si hi ha cartes al busson? El seu nvio ha tingut un accident. Hem comprat el regalo de Nadal. Thas enterat de la notcia? El pasteler va treballar tota la nit. correcci cognom bressol bagul bstia xicot regal assabentat pastisser
97
Comunicaci
UNITAT 2
Comunicaci
UNITAT 2
QU HAS TREBALLAT?
98
MIRA, SENT I DESCRIU! Gramtica L'oraci simple juxtaposada Aspectes textuals: copulativa distributiva disjuntiva persones El retrat concessiva comparativa consecutiva adversativa Estructura objectes coordinada subordinada dos punts (:) parntesi ( ) cometes (" ") composta punt i coma (;) Els signes de puntuaci Ortografia de g / j, x / ix Lxic Interferncies lxiques Barbarismes
Per aprendre
Llengua i societat
Diversitat textual
Situaci de les llenges de l'Estat espanyol
El text descriptiu
La descripci:
Caracterstiques:
objectiva
Morfologia i sintaxi:
subjectiva
molts adjectius
Precisi lxica
verbs d'estat
adverbis de lloc
paisatges
QU HAS TREBALLAT?
comparacions
Ara que ja has arribat al final de la unitat noms et queda comprovar qu has aprs i adonar-te, si s el cas, dall qu et queda per aprendre. Omple la graella segent amb S / No / A mitges: Quadre dautoavaluaci He aprs a...
Identificar textos descriptius i analitzar-ne les caracterstiques. Redactar textos descriptius relacionats amb la vida quotidiana. Analitzar la situaci actual de les llenges de lEstat espanyol. Reconixer i crear oracions compostes juxtaposades i coordinades. Puntuar textos amb punt i coma, dos punts, parntesis i cometes. Escriure correctament j/ g,x/ ix, tj/ tg, tx/ ig. Reconixer barbarismes usar la soluci adequada. i
Activitats daprenentatge
1, 2, 3, 4, 6
Activitats davaluaci
2
S/ No/A mitges
4, 5, 7, 8, 9
1, 2
10, 11, 12
3, 4
13, 14
5, 6
15
16, 17, 18
19, 20, 21, 22, 23
Comunicaci
UNITAT 2
com
ho porto?
99
COM HO PORTO?
Comunicaci
UNITAT 3
EXPLICANS COSES!
100
EXPLICANS COSES!
Unitat 3
QU APRENDRS?
En aquesta unitat veurem diferents textos que serveixen per narrar fets i accions i ens explicarem coses els uns als altres. Al final de la unitat podrs: Identificar textos narratius i analitzar-ne les caracterstiques. Produir textos narratius relacionats amb la vida quotidiana. Conixer lorigen del catal. Distingir les oracions subordinades especificatives de les explicatives. Redactar textos fent servir oracions subordinades. Usar correctament el guionet en els textos dialogats. Escriure correctament la m / n. Escriure correctament la h. Saber qu s el substrat, ladstrat i el superstrat duna llengua i conixer-ne alguns exemples.
101
COM HO TROBARS?
PER APRENDRE
El text narratiu
LLENGUA I SOCIETAT
Lorigen del catal
GRAMTICA
Loraci composta: Subordinada: Especificativa Explicativa Els signes de puntuaci: El guionet Els punts suspensius Ortografia de la m/n Ortografia de la h
LXIC
El substrat Ladstrat El superstrat
UNITAT 3
QU APRENDRS?
102
1. PER APRENDRE
El text narratiu
El text narratiu serveix per explicar un fet o una histria, informa sobre accions reals o imaginries realitzades per uns personatges. Sn les notcies, els contes, les biografies, etc., i tamb les experincies viscudes que expliquem oralment en les nostres relacions socials.
EXPLICANS COSES!
Explicar una ancdota

Trobem textos narratius tant en la comunicaci escrita com en loral. La narraci de fets reals o imaginaris pot formar part de la conversa o de lexposici oral. Hi ha persones del nostre entorn que expliquen, millor que unes altres, fets que han viscut, llegit o observat. La intenci de lemissor s diversa: compartir una vivncia, despertar la solidaritat, suscitar una actitud de repulsa envers uns fets injustos o, senzillament, distreure de manera agradable. Thas preguntat com aconsegueixen interessar, mantenir latenci i motivar la curiositat dels receptors? Cal tenir lhabilitat de manejar els recursos narratius segents: Lentonaci: s potser lelement ms important. Un mateix missatge pot ser interpretat de diferent manera segons lentonaci que li donem. Lentonaci permet introduir matisos a les frases que diem, com la nostra intenci o el punt de vista. El volum de la veu: Ha de ser ladequat segons la distncia entre emissor i receptor i tamb sha de tenir en compte el soroll ambiental. A ms es pot apujar el volum per donar ms mfasi a una expressi. Les pauses i la velocitat: Donen ritme al missatge, serveixen per canviar de tema o dentonaci i ajuden a mantenir latenci. Aix com en lescriptura s necessria la puntuaci, lexpressi oral requereix pauses. Lexpressivitat corporal, facial i altres elements del llenguatge no verbal reforcen la narraci. Seguir lordre lgic de la narraci: Establir lligams entre les parts de la histria, respectant lordre temporal i sense fer incisos excessivament llargs. Primer es planteja una situaci que respongui a les preguntes qui? quan? On? Desprs sexplica un conflicte, qu ha passat i per qu. Finalment es narra com es resol la situaci. Pel que fa al lxic, el registre sha dadequar a la situaci comunicativa, per tant shan devitar els cultismes o les expressions vulgars innecessries. Ls de recursos expressius (exageracions, comparacions, etc.) que donen agilitat i fan la narraci agradable.
Comunicaci
UNITAT 3
Elements de la narraci oral i escrita

Tota narraci, oral o escrita, consta de tres elements: el narrador, els personatges i lacci.
El narrador: s la persona que narra els fets, presenta els personatges i va fent evolucionar lacci. El narrador pot ser un dels personatges de la histria, en aquest cas sexpressa en primera persona. Les autobiografies (textos narratius en qu un personatge explica la seva vida, seguint el fil cronolgic) i els llibres de memries en sn exemples. Aquestes narracions ens permeten conixer els esdeveniments des del punt de vista del narrador. Si, en canvi, explica fets que succeeixen a altres persones, sexpressa en tercera persona. Aleshores parlem del narrador omniscient, s a dir, que coneix tots els fets i no hi participa. Els personatges: Sn els ssers que participen en la histria. Poden ser persones, animals o fins i tot, objectes o sser inanimats. Els personatges poden tenir una personalitat ben definida i invariable ja des del principi del relat; per tamb el personatge es pot anar formant a poc a poc, a partir dels seus actes anem descobrint la seva personalitat, com canvia i evoluciona progressivament, a mesura que es desenvolupa la narraci i anem coneixent-ne els detalls. Hi ha personatges principals i secundaris. El personatge principal, al voltant del qual gira tot el relat, s el protagonista. Pot tenir un antagonista, que s qui soposa als desitjos i accions del protagonista. Els secundaris ajuden a fer avanar lacci per el seu paper s menys rellevant. Lacci: La histria que conta el narrador, s a dir, la successi de fets i el conjunt desdeveniments viscuts pels personatges en el temps i lespai.
103
Estructura del text narratiu

El text narratiu acostuma a tenir tres parts: Plantejament: Es presenta la situaci inicial, normalment s equilibrada i hi apareixen els personatges principals en un temps i un espai concret. Nus: Es produeix una alteraci de lequilibri inicial, comena un conflicte i se succeeixen les accions que mostren les reaccions dels personatges per tal de restablir la situaci inicial. Desenlla: El resol el conflicte i sexplica un esdeveniment final que tanca la narraci. El relat segueix un ordre narratiu. Es pot respectar lordre cronolgic dels fets de manera que coincideixi amb la manera com han ocorregut, aleshores lordre de la narraci s lineal; o b, es poden fer modificacions de lordre narratiu o de leix temporal que afegeixen inters i intriga a la narraci. Aquestes alteracions temporals acostumen a ser de dos tipus: El flashback o retrospecci consisteix a explicar fets anteriors als que sestan narrant. De segur que de vegades has llegit o escoltat histries que comencen per lesdeveniment final i desprs van enrere en el temps, fins arribar a linici.
UNITAT 3
EXPLICANS COSES!
104
Lanticipaci consisteix a anunciar esdeveniments que encara no shan produt.
EXPLICANS COSES!
Per escriure un text narratiu

Morfologia i sintaxi Si has descriure una narraci i que aquesta estigui ben cohesionada, haurs de dominar els segents recursos morfolgics i sintctics: s de temps verbals perfectius: Normalment, expliquem histries passades, per tant en una narraci utilitzem temps verbals que expressen passat recent i passat lluny.
UNITAT 3
El temps verbal passat en CATAL: El pretrit imperfet dindicatiu s el temps ms utilitzat en la narraci (abans jo caminava) perqu explica fets duradors o repetitius en el passat. Els altres temps del passat que has de dominar sn: El pretrit indefinit, que explica fets passats per que guarden alguna relaci amb el present: (avui/ aquesta setmana, aquest mes, aquest any he caminat). El pretrit perfet i el perifrstic: Serveix per referir-se a accions puntuals o totalment acabades (aquella tarda nosaltres caminrem / vrem caminar). El plusquamperfet i el pretrit anterior: Expressen accions anteriors a les dels temps en passat: (abans de trobar la casa, havia caminat tota la tarda / Desprs que hagurem caminat tota la tarda, trobarem la casa).
El temps verbal passat en CASTELL: Pretrito imperfecto: Expresa la duracin o la repeticin de una accin en el pasado: Cada da, cuando pasaba por all miraba hacia su ventana.) Pretrito perfecto: Expresa hechos pasados que tienen alguna relacin con el presente: Hoy, esta maana, este mes ... he mirado a su ventana) Pretrito indefinido: Expresa acciones acabadas o hechos puntuales que ocurrieron en el pasado: Pas por all y mir su ventana. Pretrito pluscuamperfecto y pretrito anterior: Para expresar acciones anteriores a las acciones pasadas: Antes de llamar al timbre, haba mirado su ventana. Cuando hubo terminado la tormenta, sali de casa)
Comunicaci
V s dadverbis de temps i connectors temporals (conjuncions, locucions o preposicions): Per marcar el temps amb oracions que indiquin alguna circumstncia de temps amb relaci a un temps principal:
Marcadors temporals en CATAL: Adverbis de temps: responen a la pregunta quan? Ara, avui, dem, ahir, anit, aviat, tard, abans, primer, desprs, llavors, aleshores, mentre, mentrestant, quan, enguany, sovint, sempre, tothora, mai, ja Conjuncions temporals: Quan, mentre, mentre que, sempre que, abans que, fins que, desprs que, tan aviat com, tan bon punt, des que, den que, cada cop que, aix que, ... Els connectors poden indicar matisos temporals respecte de lacci principal: Relaci danterioritat: abans de, abans que, poc abans, molt abans, prviament, etc. Relaci de simultanetat: quan, mentre, mentre que, mentrestant, simultniament, al mateix temps, durant, etc. Relaci de posterioritat: desprs de, desprs que, tot seguit, a continuaci, ms tard, ms endavant, aix que, tan bon punt, etc.
105
Marcadors temporals en CASTELL: Adverbios de tiempo: antes, ahora, luego, despus, ayer, hoy, maana, entonces, pronto, tarde, siempre, an, nunca, jams. Conjunciones temporales: cuando, mientras, apenas, mientras que, siempre que, en cuanto, antes (de) que, a medida que, etc.
V Combinaci de lestil directe i lestil indirecte: Al llarg de la narraci, lemissor posa dilegs en boca dels personatges. Aquests dilegs es poden transcriure de manera que reprodueixin directament els torns de paraula. Aquest procediment sanomena estil directe. Les rpliques de cada personatge, en el text escrit, es marquen amb un guionet, apareixen signes dentonaci (interrogaci, exclamaci), altres signes de puntuaci per reforar el to de les intervencions, etc. Per el narrador pot optar per explicar el contingut dels dilegs dels personatges en lloc de fer-ne la transcripci. Aleshores est utilitzant lestil indirecte i tots els signes grfics sn substituts per paraules. Per exemple: Estil directe: Estic molt nervis! va exclamar en Pere. Calmat! Ser millor que abans de continuar beguis una mica daigua va dir la Joana amb vehemncia. Estil indirecte:
En Pere va dir que estava molt nervis i la Maria va ordenar-li que es calms i que begus una mica daigua.
Comunicaci
UNITAT 3
EXPLICANS COSES!
106
La notcia
En els textos escrits no literaris, lexemple de text narratiu ms habitual s la notcia periodstica.
EXPLICANS COSES!
La notcia s un text narratiu breu que explica un fet dactualitat, generalment duna manera objectiva, s a dir, que no permet interpretacions diferents. La finalitat de la notcia s donar informaci i les dades que cont responen aquestes sis preguntes, anomenades les 6 W perqu aquesta consonant s present als mots en angls que les designen: Qui? who? Qu? what? Quan? when? On? where? Per qu? why? Com? how? El protagonista de la notcia El fet El temps El lloc on se situa el fet La causa de la notcia Les circumstncies i la manera com ha passat el fet
UNITAT 3
La pirmide invertida Dos elements condicionen la redacci duna notcia: lespai disponible en el diari per publicar-la. la necessitat de cridar latenci del lector i permetre-li una lectura fcil. El periodista selecciona les dades ms importants sobre un esdeveniment i les organitza per ordre dimportncia. Redacta les dades de ms inters al comenament de la notcia per cridar latenci del lector. Les dades secundries, en canvi, sorganitzen a continuaci, en ordre decreixent segons la seva importncia. En periodisme modern es diu que una notcia adopta la forma duna pirmide invertida: la informaci rellevant es redacta al principi i les dades secundries desprs. Com sestructura la notcia? Lestructura duna notcia s la segent: El titular: Consta del ttol que pot anar acompanyat dun avantttol (per introduir i situar la notcia en un context) o dun subttol (per completar la informaci del ttol). El ttol recull en poques paraules el contingut essencial de la notcia.
El titular informatiu cont la sntesi, en una frase nica, de la notcia.

Lentradeta (o lead): s el primer pargraf destacat (normalment en negreta) de la notcia, que fa un resum dels fets ms importants. El cos: On sexpliquen els detalls referents a lesdeveniment per ordre dimportncia (Fes les activitats daprenentatge 1, 2, 3, 4, 5 i 6)
Comunicaci
Lorigen del catal
Com ja saps, el catal s una llengua romnica. Aix vol dir que prov del llat, com el portugus, el castell, loccit, el francs, litali i la resta de llenges romniques o neollatines. Per qu s el que va provocar levoluci del llat en diferents llenges? Com s que duna sola llengua en van sorgir tantes de diferents? El llat va entrar a la pennsula Ibrica lany 218 a. C., quan els primers colonitzadors romans van desembarcar a Empries, que havia estat un petit assentament grec. Rpidament es van estendre per tota la pennsula i cap a lany 0 ja es parlava llat prcticament a tot arreu (excepte territoris muntanyosos com el Pas Basc i altres zones que es romanitzarien ms tard), tot i que sembla que durant fora temps es van donar situacions de bilingisme amb les llenges parlades anteriorment. El procs pel qual els diferents territoris de la pennsula van adoptar la llengua i la cultura llatina sanomena romanitzaci. Les antigues llenges peninsulars (com libric o el cltic) van anar desapareixent (excepte el basc, que encara es parla avui en dia), per van deixar restes del seu lxic en el llat que donaria la futura llengua catalana. s el que sanomena substrat. Paraules actuals de la llengua catalana com esquerre o sargantana provenen dels parlars ibrics anteriors a la romanitzaci. El llat, doncs, es va convertir en la llengua habitual de tot limperi. Cal tenir present, per, que existien dues classes diferents de llat. Per un cant hi havia el llat clssic, que era el que utilitzaven els escriptors i les classes nobles de Roma; i, per laltre, hi havia el llat vulgar, que era el que parlava el poble, i el que ha donat les llenges romniques. Limperi rom doccident va caure el segle V d. C. i, des de llavors i fins al segle VIII, van entrar a la pennsula pobles germnics provinents del nord dEuropa. Aquests pobles, per, no van instaurar la seva llengua sin que van aprendre el llat. Ara b, moltes paraules dorigen germnic van passar al llat i daquest a les llenges romniques. Aquestes influncies en el llat posterior a la romanitzaci constitueixen el que sanomena superstrat. En el cas del catal, el superstrat est format per mots germnics com blau, blanc o guerra. Tamb formen el superstrat paraules provinents de lrab. Lany 711 els rabs van entrar a la pennsula i van conquerir-la gaireb tota excepte els territoris del nord, on noms van arribar a estar-shi un segle, com a la Catalunya Vella. Lrab tamb ha deixat algunes paraules en el catal, com albergnia, carxofa, taronja o llimona.
107
Comunicaci
UNITAT 3
EXPLICANS COSES!
108
EXPLICANS COSES!
A partir del segle IX ja es pot parlar de llenges romniques, tot i que, en el cas del catal, no sescriur fins al segle XI i XII, en contractes feudals i llibres de lleis com el Forum Iudicum. El catal va nixer a la Catalunya Vella, per amb la reconquesta de territoris musulmans es va anar estenent a altres zones, com aprendrs en mduls posteriors. (Fes les activitats daprenentatge 7 i 8)
3. GRAMTICA
Recorda lesquema que vam fer en la unitat 2 i fixat que cada vegada lesquema es va completant ms:
copulatives distributives disjuntives adversatives consecutives o illatives substantives adjectives adverbials
UNITAT 3
Simples coordinades Tipus doraci Compostes juxtaposades
subordinades
especificatives explicatives
Les oracions subordinades

Subordinar vol dir integrar un element i fer-lo dependre dun altre. En les oracions subordinades hi ha sempre una oraci principal i una altra o altres que en depenen, les proposicions subordinades completen el sentit del verb i exerceixen una determinada funci sintctica respecte de loraci principal. Loraci principal i la subordinada senllacen mitjanant conjuncions i pronoms relatius. Classificaci de les oracions subordinades: Les oracions subordinades es classifiquen segons el paper que representen en relaci amb loraci principal: Les subordinades substantives: Equivalen a un nom o substantiu i, per tant, poden realitzar les funcions sintctiques prpies del sintagma nominal. El Roger vol que juguis amb ell. Les subordinades adjectives: Equivalen a un adjectiu i fan, per tant, la funci de complement del nom. La Mireia que va a la teva classe s del signe Taure. Les subordinades adverbials: Equivalen a un adverbi i fan de complement circumstancial. Quan hagin arribat tots aneu entrant a poc a poc.
Comunicaci
Les oracions subordinades adjectives

Subordinar vol dir posar un element dins dun altre, aix s, inserir una frase dins duna altra. Observa lexemple:
109
La noia que treballa a la botiga espera un fill.

Aquesta frase est formada per dues oracions o proposicions diferents:
La noia treballa a la botiga / la noia espera un fill.

Si thi fixes, lelement com a totes dues s la noia. El que hem fet s subordinar o inserir un element dins duna altre mitjanant el relatiu que. El nom (la noia) ha passat a ser lantecedent del relatiu que, amb aquest procediment ens hem estalviat de repetir aquest nom:
La noia que treballa a la botiga espera un fill. (antecedent)

A lapartat de les activitats, trobars exercicis amb oracions com aquestes, perqu aprenguis a formar-les sense dificultats. Funcions del relatiu que Si recapitulem, ens adonarem que en aquest tipus doracions el relatiu que fa una doble funci: a) Enllaa dues oracions i subordina (ninsereix una dins duna altra). b) Substitueix un sintagma nominal (antecedent) i com a pronom assumeix les funcions sintctiques prpies dun SN. Aquesta doble funci del pronom ens permet de diferenciar-lo del mot que conjunci, ja que com hem vist abans, el pronom adquireix el contingut semntic del seu antecedent. Observa la diferncia entre lun i laltre a partir de lesquema segent: Funcions del mot que:
Pronom relatiu: enllaa i subordina (t antecedent). Funcions: subjecte, CD, CC
El jove que acaba de marxar s de Vic. (subjecte) El cotxe que m'he comprat s de color negre. (CD) Va nixer l'any que van viatjar al Canad. (CC de temps)
Conjunci subordinant: enllaa (no t antecedent)
M'agrada que m'expliquis histries del poble.
Comunicaci
UNITAT 3
EXPLICANS COSES!
110
EXPLICANS COSES!
Vegem una forma prctica didentificar el mot que en una frase: Substitueix-lo per una forma del relatiu compost, el qual, la qual, els quals i les quals, si la frase encara t sentit vol dir que s un pronom relatiu, si pel contrari no en t, es tractar duna conjunci. s molt important que recordis aix que texplicarem tot seguit sobre les oracions subordinades: Les que contenen pronoms relatius complementen el nom, equivalen a un adjectiu, per aix sanomenen subordinades adjectives. En les substantives o adverbials: la part subordinada, que s la que pot anar introduda per la conjunci que, equival en el cas de les subordinades substantives a un SN, i en el de les subordinades adverbials a un sintagma adverbial. Tipus doracions adjectives Com deus haver observat en el primer esquema, les oracions adjectives poden ser de dos tipus, segons la interpretaci semntica que sen faci:
Especificatives:
UNITAT 3
Limiten i concreten el significat del nom que substitueixen lantecedent. Fixat en aquesta oraci:
Portam la camisa que hi ha a larmari.

Ja veus que cada un dels elements que acompanyen el mot camisa aporten un significat que el fa ser diferent al de la resta de les camises.
Explicatives:
Amplien amb una informaci complementria una qualitat de lantecedent, per que no s una informaci imprescindible per comprendre el sentit de loraci. Es diferencien de les especificatives, perqu van sempre entre comes i per tant, sn fcils de detectar.
La Laia, que tornava de Girona, va trobar un regal al menjador.

(Fes les activitats daprenentatge 9, 10 i 11) W Oraciones subordinadas adjetivas o de relativo Introducidas por los relativos siguientes: Que: Comprar el libro que me has recomendado (puede substituirse por el cual, la cual, los cuales, las cuales) Cual: Compr el libro, el cual me recomendaste. Quien: El chico a quien vimos se ha ido a Andorra. Cuyo, a,os,as: El hombre cuya hija te present est en Lisboa. Donde: El pueblo donde nac es muy pequeo. V (Fes lactivitat daprenentatge 12)
Comunicaci
Els signes de puntuaci: el gui i els punts suspensius

EL GUI ( )
111
Posarem gui per introduir dilegs: Aix que no vols venir a dinar amb mi! va dir-li la Nria. No, no vull va respondre la Laura estic massa tipa. Tamb usarem el gui per fer aclariments o b per afegir informaci dins la frase: Aquell poble estava deshabitat, no hi havia ni una nima pels carrers, laire era irrespirable tuf de brutcia fastigs i cap de nosaltres no va ni obrir la boca.
Fixat que en aquest ltim cas el gui funciona igual que les comes o els parntesis. ELS PUNTS SUSPENSIUS (...)
Els utilitzem per indicar una interrupci de la narraci: ...Tena hambre. No era el hambre comn, el hambre que roe sordamente... En una frase inacabada en qu es vol expressar algun estat dnim: Quin dices que te ha llamado...? Amb aquest carcter... no farem pas res de bo. Al final duna enumeraci indicant que la llista podria continuar: Home, manso, noi, xicot, nano, nen, xaval, tio, sagal, allot... Hi ha moltes maneres de referir-se al sexe mascul.
(Fes lactivitat daprenentatge 13) Ortografia de m/n/ny Els sons nasals sarticulen fent passar la columna daire no solament per la boca, sin tamb per les fosses nasals. Distingim tres sons nasals: grafia m: cama. grafia n: canal. dgraf ny: canya Lortografia de ny no presenta problemes. Els sons m/n, en canvi, es poden arribar a confondre davant de determinades consonants. Aix, davant de paraules com camperol, embrutar, canviar, enfilar, pronunciem sempre n, i per contra, segons els casos utilitzem grafia m o n. Per saber quan sha descriure m o n, conv recordar la regla segent:
Comunicaci
UNITAT 3
EXPLICANS COSES!
112
EXPLICANS COSES!
Escriurem m: Davant de b, p, m, f: ombra, rambla, tamb, embolicar, acompanyar, campi, pmpol, omplir, empenta, amputar, immens, immoral, emmalaltir, commutar, gamma, amfiteatre, amfibi, mfora, cmfora, mfasi, nimfa, samfaina, simfonia, xamfr. Excepcions: enmig, tanmateix, benparlat, granment. Escriurem n: Davant les altres consonants o de f quan porta els prefixos con en in-: canvi, convenient, invent, enveja, confegir, confessar, enfilar, desenfilar, infinit, inflor, desinflar. Excepcions: tramvia, circumstncia, premsa, impremta, somriure, circumvallaci. En el grup mp, la p no es pronuncia: comptar, comptable, exempci, redemptor, smptoma, assumpte, temptaci, atemptar, presumpci , prompte. Atenci, perqu aix pot donar peu a importants errades dinterpretaci: comte, conte, compte; que cal evitar. Aix : Conte: narraci curta. Contar un conte. Comte: ttol nobiliari. El femen s Comtessa. Compte: acci de comptar, s a dir, determinar el nombre dalguna cosa. (Fes les activitats daprenentatge 14 i 15) Ortografia de la h La hac s una lletra muda. Aix vol dir que no representa cap so, excepte alguns casos de paraules provinents de langls. Dentrada, hem de dir que no existeix cap regla ortogrfica fixa sobre com utilitzar-la, de manera que ens haurem de guiar per latenci i la memria.
UNITAT 3
Mots bsics: ahir, habitar, hbil, ham, haver, hereu, herba, histria, hivern, home, honor, hora, horror, hort, hospital, humanitat, humil, humor, vehicle... En canvi, en castell no tots aquests mots sescriuen amb hac: ahir/ayer, ham/anzuelo, hivern/invierno. Mots cultes en catal: adherir, anihilar, cohesi, exhalar, exhumar, filharmnic, inherent, harmonia, hecatombe, hellnic, hemicicle, hemorrgia, hendecasllab, hrnia, higiene, hissar, honest, menhir, nihilisme, subtrahend, subhasta, transhumant, vehemncia... Mots cultes en castell: adherir, cohesin, exhalar, exhumar, inherente, hecatombe, hegemona, helnico, hernia, higiene, hiptesis, homicida, honesto, menhir, nihilismo, trashumante, vehemencia... Sescriuen amb hac (tant en castell com en catal) les paraules que comencen pels prefixos hiper, hecto, hepta, hexa, hetero, hemi, hidr, hipo homo: hectmetre, heptasllab, hemisferi, homnim...
Comunicaci
Tamb hi ha paraules que en castell porten hac i en catal no: Mots comuns: hoy, cacahuete, cohete, hurfano, horchata, huevo... Mots comuns: avui, cacauet, coet, orfe, orxata, ous... Fixat tamb que hi ha moltes paraules que en catal sescriuen amb f inicial, en castell sescriuen amb h.
113
farina fer fil fill fillastre
harina hacer hilo hijo hijastro
fel fondo falc figa
hiel hondo halcn higo
W Ortografa de m/n. Fjate en estas palabras: comprador, limpiar, hombre. Se escribe m antes de b y p. Se escribe n antes de las dems consonantes. El prefijo in- significa negacin y se utiliza para escribir palabras que tienen significado contrario: activo, inactivo. La ortografa de este prefijo cambia a im si la consonante que le sigue es b o p: propio, impropio Algunas palabras contienen m ante n: alumno, columna, solemne, amnista, etc. En general se escribe n al final de palabra, pero existen algunas procedentes V de otras lenguas que acaban en m: lbum, islam, ultimtum.
4. LXIC
Substrat, adstrat i superstrat.
Substrat Abans de larribada dels romans a la pennsula Ibrica hi havia altres pobles que parlaven diferents llenges. Tot i que amb la romanitzaci aquestes llenges van ser substitudes pel llat, han sobreviscut algunes paraules que encara avui en dia sn utilitzades. El substrat sn els elements (paraules, sons...) que, tot i ser duna llengua substituda en un territori, sincorporen a la nova llengua predominant. En el cas del llat parlat a la pennsula Ibrica, el substrat el conformen les llenges preromanes (celta, basc, ibric, grec...). Aqu tens una petita llista de paraules daquests substrats. Substrat iberobasc: pissarra, carrasca, esquerre, bassa, xarrupar, socarrar, boina... I topnims com Gerri, Arinsal... substrat celta: cabanya, camisa, bruc, carro... Topnims com Verd, Salard, Besal, Balaguer...
UNITAT 3
EXPLICANS COSES!
114
substrat grec: escola, orfe, porpra,...Alguns mots grecs shan incorporat ms tard a la llengua en forma de cultismes. (en molts casos s difcil esbrinar quin lxic s propi del substrat i quin de ladstrat). Superstrat Desprs de la caiguda de lImperi Rom dOccident (476 dC), la pennsula Ibrica fou envada pels pobles germnics que tot i que no van arribar a imposar la seva llengua, ens van deixar una gran influncia. Daquests elements lingstics (lxic bsicament) que sn incorporats a les llenges romniques quan aquestes sestan formant, en diem superstrat. A la pennsula Ibrica la llengua del superstrat est formada per elements germnics i rabs: Superstrat germnic. Predominen els noms relacionats amb la guerra: espia, estrep, guerra, trampa, guant, arenga, blanc, blau, burg, treva, dard... Tamb hi ha noms de persona com lvar, Elvira, Berenguer, Guillem, Alfons,... i topnims com Gombreny, Arderiu, Llofriu, Geltr,... Superstrat rab. Les paraules de procedncia rab sn molt abundants en la nostra llengua. Lnica diferncia amb el castell, s que en catal aquests mots no sempre porten incorporat larticle. El lxic de procedncia rab es refereix majoritriament a agricultura, construcci, comer, nom dels vents, vegetals i topnims. Uns exemples: cot-algodn, arrs-arroz, sndria-sanda, sucre-azcar, aixeta, catifa, duana, tarifa, albercoc, albergnia, llimona, taronja. Benicssim, Benicarl, Vinars, Alaqus, Alcdia, Albalat, Guadalquivir (sobretot topnims de la Comunitat Valenciana i Andalusia). Adstrat Ladstrat fa referncia a les influncies mtues entre dues o ms llenges per motius de venatge geogrfic o de relacions polticocomercials. Ladstrat del castell i el catal el conformen llenges com litali, el francs, langls i, en el castell especialment, les llenges autctones dAmrica del Sud. Quin lxic ens ha proporcionat ladstrat? Italianismes: batuta, partitura, piano, viol, sonet, ria, casino... Gallicismes (del francs): beixamel, garatge, xampany, croqueta, xalet, xofer... Anglicismes: futbol, bsquet, gol, esport, bistec, club, lder... Americanismes: (paraules procedents de les parles autctones dAmrica del Sud): patata, tomquet, tabac, xocolata, taur, piragua, hurac, cautx... Quan parlem dadstrat no hem doblidar la influncia mtua entre catal i castell. El catal t molts castellanismes, per exemple: amo, buscar, borratxo, bodega, castigar, burro, bombo ...
Comunicaci
UNITAT 3
EXPLICANS COSES!
I del catal tamb han arribat mots al castell, per exemple: paella, bandolero, capica, faena, forastero, nao, sobrasada, barraca, esmalte... Com pots veure, en el fons parlar de substrat, superstrat i adstrat s parlar de manlleus de paraules per tenint en compte el moment en qu aquestes paraules shan manllevat. Per saber lorigen de les paraules ens ser molt til el diccionari etimolgic, un diccionari especialitzat que indica la procedncia de les paraules al costat de cada entrada. (Fes les activitats daprenentatge 16, 17, 18 i 19)
115
Comunicaci
UNITAT 3
EXPLICANS COSES!
116
PER APRENDRE Activitat 1 Llegeix la breu biografia de larquitecte Mies Van der Rohe que hi ha a continuaci. Troba-hi i escriu la cronologia dels esdeveniments ms importants de la seva vida. Ludwig Mies van der Rohe va nixer el 27 de mar de 1889 a Aquisgr, Alemanya. s considerat un dels millors arquitectes del segle XX. El seu inters per larquitectura es manifest des de la infantesa i, quan noms tenia 15 anys, va comenar a collaborar amb arquitectes de la seva ciutat. Va realitzar tasques com a delineant a lestudi de Bruno Paul entre 1905 i 1907 i al de Peter Behrens els cinc anys segents. Lany 1913, amb 24 anys, va obrir el seu propi estudi a Steglitz i va ser larquitecte encarregat del pavell dAlemanya de lExposici Internacional de Barcelona de 1929, que encara es pot veure a Montjuc. Lany 1937 va ser ser expulsat de lacadmia de Belles Arts de Prssia. Va emigrar als Estats Units lany 1938, on va esdevenir director de lactual Illinois Institute of Technology, crrec del qual es va jubilar lany 1959. Mies van der Rohe va morir el 17 dagost de 1969 a Chicago. Ludwing Mies van der Rohe 1989: Naixement de Ludwig Mies van der Rohe el 27 de mar a la ciutat alemanya dAquisgr
UNITAT 3
Activitat 2 Ara has de fer el procediment invers. A continuaci tens les dates ms importants de la biografia del jugador de bsquet Pau Gasol, rescriu-les en forma de narraci. Recorda que has dutilitzar els temps verbals del passat i els connectors temporals ms adients. Nom: Pau Gasol Saez. Lloc i data de naixement: Sant Boi de Llobregat (Barcelona, Catalunya) el 6 de juliol de 1980. 1987-1996: Assisteix a lescola Llor de Sant Boi. Comena a jugar a bsquet amb lequip de lescola. 1998: Mes de febrer guanya el Campionat Juvenil Europeu, s una pea clau de lequip jnior dEspanya.
Comunicaci
Activitat 3 Digues si aquestes afirmacions sn vertaderes o falses: V F a) Lentonaci permet introduir matisos a les frases que diem quan expliquem una narraci oral. V F b) Cal mantenir sempre el volum de la veu baix per no destorbar ni cansar els receptors. V F c) No shan de fer pauses i el contingut de lancdota sha dexpli car molt de pressa per tal de no avorrir els receptors. V F d) El llenguatge no verbal s un bon recurs per reforar la narraci oral. V F e) Per narrar una histria davant dun grup damics cal utilitzar sempre el registre estndard, mai el colloquial ni el vulgar. V F f) Ls de recursos expressius (comparacions, metfores, exageracions...) permet motivar i mantenir linters dels receptors.
Comunicaci
UNITAT 3
Mes de juny medalla dor en lEuropeu jnior celebrat a Bulgria. 1999: Campi del mn amb la selecci espanyola jnior, contra els EUA a la final disputada a Lisboa, Portugal. Febrer de 1999: Debuta com a jugador del FC Barcelona. 1999-01: Membre del FC Barcelona, un dels equips ms forts de la lliga ACB. Setembre de 2001: Debuta a la selecci espanyola absoluta al Torneig de Turquia, guanyen la medalla de bronze, Gasol s el mxim rebotador i un dels jugadors ms destacats. Octubre de 2001: Ingressa a la NBA americana com a jugador de lequip Memphis Grizzlies, on continua jugant. Rep el ttol de rookie (millor jugador debutant a la NBA) de la temporada. 2002: s anomenat catal de lany per Catalunya Rdio. Alada: 215 metres Pes: 103 quilograms.
117
118
Activitat 4 Llegeix aquest text narratiu que explica un esdeveniment esportiu. Respon les preguntes. a) Es tracta duna narraci lineal o es produeixen modificacions de lordre cronolgic dels fets? b) En quina persona gramatical est escrit el text? Per qu?
c) Troba els connectors temporals (adverbis, conjuncions, locucions, etc.) que serveixen per inserir els fets en leix temporal. Qui no recorda el gran gol de Ronaldo a lestadi de San Lzaro de Compostela? El Bara de Bobby Robson, que aquell any havia passat desapercebut durant el campionat de Lliga, va ser des daquell instant el Bara de Ronaldo. Aquell gol, marcat per un dels millors davanters que mai han passat per Catalunya, ho avala; primer va agafar la pilota al mig del camp, a continuaci es va escapolir de tres rivals que simultniament lagafaven per la samarreta, tot seguit va entrar en lrea rival mogut per una endimoniada velocitat, desprs va amagar dues vegades el xut i, finalment, va marcar davant la incredulitat gallega. Des daleshores, aquell gols ha quedat enregistrat en la memria de tots els espectadors. (Avui Diumenge, 12.5.02, text adaptat) Activitat 5 Escriu una narraci lineal, s a dir, seguint lordre en qu varen succeir els fets duna ancdota que hagis viscut recentment (seixanta paraules). Procura incloure-hi alguns recursos expressius per motivar latenci del lector (metfora, exageraci, una locuci o frase feta, etc. Revisa la llista de connectors temporals de lapartat Per aprendre... daquesta unitat.
Comunicaci
UNITAT 3
Activitat 6 Lee este fragmento de un artculo periodstico. Responde las preguntas: Voy a contaros una historia que os resultar difcil de creer y que prueba que la existencia es una continua sorpresa. Hace unos das, en el transcurso de una cena, una de mis amigas cont que haba pasado por una etapa de cleptomana; que, aos atrs, haba robado en grandes almacenes; que despus la haban pillado, y para peor delante mismo de sus pasmados hijos. Y cuando sucedi exactamente todo esto? le pregunt muy sorprendida. Bueno, quiz har unos cinco o seis aos... respondi ella algo avergonzada. Es decir, el episodio haba ocurrido cuando ya nos conocamos y nos tratbamos. Actualmente es una profesional muy conocida en su campo, muy prestigiosa; una mujer capaz, culta e inteligente. Mientras la escuchaba, me estaba quedando cada vez ms atnita, y no porque me escandalizara su relato, sino porque en ese momento me di cuenta que la vida y los otros son un enigma inacabable. (El Pas Semanal, 7.7.02, texto adaptado) a) En qu persona gramatical est escrito el texto? Por qu?
119
b) Busca una anticipacin. Para qu sirve?
c) Subraya los conectores temporales del texto.
e) Escribe un texto narrativo en primera persona como si t fueras la mujer cleptmana de la narracin. Relata el episodio (80 palabras) con todos los detalles que se te ocurran (qu, cmo, cuando, donde, por qu, quien).
Comunicaci
d) Localiza el ejemplo de estilo directo y transfrmalo en estilo indirecto.
UNITAT 3
120
LLENGUA I SOCIETAT Activitat 7 Qu s la romanitzaci? Quan es va produir a la pennsula Ibrica?
Activitat 8 Quines invasions es van produir desprs dels romans a la pennsula Ibrica? La llengua dels invasors va influir en la llengua llatina?
UNITAT 3
GRAMTICA Activitat 9 De les proposicions segents, insereix un element dins duna altre i forma amb el relatiu que una oraci composta: El meu germ viu a Pars./ Escric una postal al meu germ.
Els empresaris van protestar./ Els empresaris se sentien perjudicats.
La soprano va cantar a lesglsia del poble./ La soprano portava un vestit blau.
La Laia va visitar un pacient./ El pacient tenia conjuntivitis.

El cava era massa sec. /Diumenge, en Joan va portar cava.
En Marc fa un projecte./ El projecte s denergies alternatives.
Els mapes fsics eren dEuropa./ El professor va demanar mapes fsics.
El carter va portar dues cartes./ Les dues cartes eren per a nosaltres.
El cavall es va desbocar./ Vaig muntar el cavall.
Comunicaci
El llapis s per dibuixar./Em vas portar el llapis.
Activitat 10 Com sanomenen les oracions que acabes de fer? Explica per qu sanomenen aix.
121
Activitat 11 En les oracions segents, marca lantecedent del relatiu que:
Ex. Ha perdut lanell que li havien regalat.

He vist la pellcula que em vas recomanar. El dia que el trobi li comentar. El noi que macompanya s llicenciat en dret. Els jugadors que van guanyar el partit van fer una volta a lestadi. La noia que ha rebut loferta porta els cabells rossos. Les ulleres que has trobat damunt la taula sn del meu germ. El cotxe que ens hem comprat porta aire condicionat. El seu fill va nixer lany que va nevar tant. La ciutat que vrem visitar t una esglsia gtica. El tren que surt a les 9h va cap a Pars. Activitat 12 Construye oraciones subordinadas de relativo combinando las proposiciones siguientes: El hombre es nuestro vecino. He visto a ese hombre en el ascensor.
La ciudad es muy grande.
Tu trabajaste en esa ciudad.
El escritor ha recibido un premio.
He ledo las obras de ese escritor.
La casa era de mi padre.
La casa se quem.
Comunicaci
Activitat 13 Ja saps que en els textos dialogats discurs directe els guions sutilitzen per diferenciar els interlocutors i que els punts suspensius indiquen la interrupci voluntria dun pensament. A veure si els colloques adequadament en aquest text teatral:
UNITAT 3
122
UNITAT 3
Escolta, escolta Quants anys tens tu, ara? Vint-i-un Vint-i-un I no penses que jugant a promesos em puc enamorar de deb? I ara, tan gran Qu vols dir tan gran, tan gran Jo en tinc, en tinc Em sembla que noms he arribat als quaranta Vaja ledat dor. Has arribat, per has tornat a marxar. Em sembla que has passat gaireb set o vuit estacions ms. Potser s que en tinc quaranta-set o quaranta-vuit. Per no ho sembla, eh? s a dir Tan gran s clar, s a mi que no mho sembla. A tu, si. Per que importen els anys? Quin valor tenen? Cap. Tothom t els anys que vol . s a dir, jo ho creia aix. Per veig que estava equivocat Nineta, no crec que em vagi el paper de galant. No s si alg sho creur. Home , ja far jo tot el possible perqu sho creguin. Acceptes? Escolta. No en podries buscar un altre de ms jove? No em negars que el paperet Per a un home com jo la situaci s fora Ja s que no s massa airs, per tu tens tots els ingredients per fer-ho; ets lhome perfecte per fer que tothom sho empassi, b si ms no, perqu en Jaume sho empassi i no massetgi ms. Activitat 14 Escriu m o n segons convingui: e....mirallar-se ate....tar i....fermera a....fiteatre si....fonia e....faixar exe....pte e....bellir xa....fr assu....pte e....feinat e....marat e....mudiment e....farinar e....vellir e....caixar i....migrant te....pteig parani....f e....benar e....fornar i....mersi co....fiar sa....faina i....mediatament co....pte circu....ferncia e....negrir e....balar e....filar i....ferior rede....ptor
Activitat 15 Davant de quins prefixos escriurem sempre n?
LXIC Activitat 16 Digues si aquestes afirmacions sn vertaderes o falses. El lxic del catal est format nicament i exclusiva per paraules que deriven del llat. Abans de larribada dels romans a la pennsula es parlava rab, per aix la llengua rab s considerada com substrat. Les llenges preromanes van ser substitudes pel llat per van quedar restes lxiques que han perdurat fins lactualitat. A causa de les relacions polticocomercials amb daltres pobles, ens arriben influncies lingstiques que anomenem adstrat.
Comunicaci
Lrab i el germnic conformen el superstrat del catal i del castell. El francs, langls, litali i les llenges autctones dAmrica del Sud han aportat moltes paraules a les nostres llenges. Activitat 17 Classifica aquestes paraules segons la llengua de la qual provenen: socarrar, carro, escola, pissarra, esquerre, bruc, orfe substrat iberobasc .......................... .......................... .......................... substrat celta .......................... .......................... substrat grec .......................... ..........................
123
superstrat rab:
superstrat germnic:
Activitat 19 De quines llenges de ladstrat catal i castell et sembla que sn aquestes paraules? bistec, xocolata, xampany, viol, gol, xalet, xofer, tabac, cautx, piano, handbol, club anglicismes ......................... ......................... ......................... ......................... gallicismes ......................... ......................... ......................... italianismes ......................... ......................... ......................... americanismes ......................... .........................
UNITAT 3
Activitat 18 Escriu cinc paraules actuals que provinguin del superstrat rab i cinc ms del superstrat germnic.
124
Activitat 1 Associa amb fletxes: Anticipaci:
Modificaci de lordre de la narraci que consisteix a fer un salt en el temps per explicar fets anteriors als que sestan narrant. Explicar una narraci linealment seguint lordre en qu shan produt els fets. Alteraci de leix temporal duna narraci que consisteix a anunciar esdeveniments que encara no shan produt.
Flashback:
Ordre cronolgic:
UNITAT 3
Activitat 2 Lee esta noticia periodstica. Responde las preguntas: DETENIDO UN HOMBRE POR MATAR TRES CRAS PROTEGIDAS DE AGUILUCHO Los Mossos trabajan con la hiptesis de que la existencia en la zona del nido con las cras dificultaba los intereses econmicos del agresor TRREGA. Un hombre fue cazado con las manos en la masa la tarde del pasado lunes por agentes forestales del Urgell cuando mataba tres cras de aguilucho cenizo (una especie en peligro de extincin y de la que slo quedan veinte parejas en Catalua) en un campo de cereal de las afueras de Trrega. El hombre fue detenido por los Mossos acusado de un delito contra la fauna. Los agentes forestales haban montado una vigilancia especial al descubrir, semanas atrs, el expolio de otro nido de esta especie en el Urgell, comarca donde anidan la casi totalidad de las parejas controladas en Catalua. El vecino de Trrega no advirti la presencia de los funcionarios y cay en la trampa. Los agentes observaron a Grau llegar hasta el nido y agacharse. Los funcionarios salieron de su escondite y corrieron hacia el nido, pero no pudieron salvar a los polluelos. El detenido explic que hall las aves sin vida, mientras que los agentes forestales mantienen que las cras fueron pisoteadas por este hombre, que no es el dueo de la finca. Los funcionarios de Medi Ambient solicitaron la llegada de los Mossos porque el vecino de Trrega no quera entregar las cras. El individuo fue detenido como autor de un delito contra la fauna castigado en el artculo 334 del Cdigo Penal y que prev penas de uno a dos aos de prisin. La multa prevista, adems, es de 1.800 euros por ave. (La Vanguardia, 15.7.02 texto adaptado) a) Responde las 6 W
Comunicaci
125
b) Analiza las formas verbales de pasado presentes en el texto.
c) Qu expresan el pretrito indefinido y el pretrito imperfecto? Busca en el texto un ejemplo de cada uno que ilustre tu respuesta.
d) Qu orden temporal sigue la narracin?
Activitat 3 Llegeix aquesta historieta de cmic apareguda a Cavall Fort. s una adaptaci fora original del conte de la Caputxeta Vermella. Respon les preguntes:
a) Qui sn els personatges de la histria? Hi ha un protagonista i un antagonista?
b) Reescriu la histria en forma de text narratiu (vuitanta paraules): Presenta lacci, el temps i lespai. Adaptals als temps actuals. Presenta els personatges (trets fsics i psicolgics). Narra la histria seguint lestructura en tres parts: plantejament, nus i desenlla.
UNITAT 3
126
UNITAT 3
(Autors: Teresa Duran i Jordi Viladoms. Extret de El tatano, nm. 71, del Cavall Fort nm. 956)
Activitat 4 Busca en un diccionari etimolgic les paraules segents i digues de quin grup provenen. carxofa sargantana esquerre pissarra taronja albergnia blau blanc guerra
Grup ibric o prellat: Grup germnic: Grup arbic: Activitat 5 De les paraules anteriors, digues quines formen part del substrat i quines formen part del superstrat del catal.
Comunicaci
Activitat 6 Descompon les oracions subordinades adjectives daquesta srie en dues oracions simples:
127
Ex. Hem collit les pomes que queien de larbre: Hem collit les pomes. /Les pomes queien de larbre.
Les fundes que protegien els sofs shan trencat. La pianista que interpretava Chopin entusiasmava el pblic. El pblic que assistia a la representaci va marxar decebut. Va fer una conferncia que tractava de lorigen de la vida. El noi que reparteix els diaris viu al carrer del Carme. Els llibres que colloques al prestatge sn de la biblioteca. El cotxe que ha sortit de fbrica no est matriculat. El fuster que em va fer el moble del menjador est de vacances. El vaixell que hi havia al port de Barcelona fa la travessia de mallorca. Les noies que acaben de sortir semblaven germanes.
Activitat 7 Classifica les oracions segents segons siguin explicatives o especificatives.
Ex. Els contes, que tant llegem de petits, encara resulten sorprenents. Explicativa.
El comptable ha trobat que li faltaven els comprovants de caixa. Lagncia de viatges, que no shi va voler comprometre, va parlar amb el guia. Buscava el senyal que permetrien agafar la drecera. La safata, que contenia part del menjar, va ser una herncia del pare. El silenci que envoltava el llac era espaordidor. Hem trobat un refugi que ser el nostre amagatall. El carrer, que dna a la plaa, condueix a la sortida del poble. Els restaurants que serveixen peix tanquen el diumenge al vespre. Lhome, que no sabia res del pags, es va seure al pedrs.
Comunicaci
UNITAT 3
128
Activitat 8 Quina caracterstica presenten les explicatives?
I les especificatives?
Activitat 9 Substitueix els adjectius de les oracions segents per oracions adjectives equivalents, tot fent els canvis adients:
UNITAT 3
Ex. Va conduir un cotxe molt rpid. Va conduir un cotxe que anava molt rpid.
Van travessar un riu molt llarg. Em vaig trobar enmig dun lloc desconegut. Ens va fer un comentari poc amable. Vreu triar una opci poc viable. Van dibuixa uns mapes sorprenents. La violinista va interpretar una pea majestuosa.
Fa una feina bastant interessant. Va defensar unes tesis molt valents. Va assistir a la festa inaugural. A la muntanya hi havia un llop vell.
Activitat 10 Aquestes frases contenen moltes faltes dortografia. Corregeix-les. Totom estava malumorat per aquella proibici. El fracs de la subasta, havia trencat l armonia familiar. Les iptesis de lhorfe anilarien la coesi familiar. Finalment vrem poder gaudir de lorquestra simfnica de lsinki. Els errors humans van acabar amb legemonia ellnica. Lrnia i lemorragia van aconsellar lospitalitzaci d aquell ome.
Comunicaci
Quines sn les paraules que sescriuen de forma diferent en castell i en catal?
Activitat 11 Completa els espais buits amb les paraules corresponents:
Comunicaci
La majoria de les paraules de la nostra llengua provenen del ......................... Tot i aix hi ha paraules que shan manllevat daltres llenges. Les llenges preromanes parlades a la pennsula Ibrica constitueixen ............................ Aquestes llenges sn ...................................., .......................... i ................................ El ............................... sn les influncies aportades per altres llenges a causa duna invasi de la zona. Els ............................ i els ................................ van conquerir la pennsula Ibrica per no van arribar a imposar la seva llengua tot i que ha quedat molt lxic incorporat al castell i al catal. A causa del contacte entre llenges per qestions poltiques i comercials, hi ha llenges que es consideren l........................... del castell i del catal. Per aix trobem paraules que anomenem ................................, ........................, ................................ i .................................... Tamb com a adstrat s molt important la influncia mtua catal-castell.
UNITAT 3
superstrat, adstrat, italianismes, americanismes, liberobasc, germnics, anglicismes, gallicismes, llat, el celta, el grec, el substrat, rabs
Guardava lam a livernacle. Avui issaran la bandera quan els diputats entrin a lemicicle. El cohet sha pogut llanar grcies a lesfor dels abitants del Rin. Lerba creixia a lort duna manera exuberant.
129
130
SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS DAPRENENTATGE

PER APRENDRE Activitat 1 Resposta orientativa. 1989: Naixement de Ludwig Mies van der Rohe el 27 de mar a la ciutat alemanya dAquisgr. 1905-07: treballa com a delineant a lestudi de Bruno Paul. 1907-12: treballa com a delineant a lestudi de Peter Behrens. 1913: obre el seu estudi a Steglitz. 1929: Exposici Internacional de Barcelona, dissenya el pavell dAlemanya. 1937: s explusat de lAcadmia de Belles Arts de Prssia. 1938: emigra als EE UU i esdev director de lactual Illinois Institute o Technology. 1959: es jubila del crrec anterior. 1969: el 17 dagost mor a Chicago. Activitat 2 Resposta orientativa. Pau Gasol Saez s actualment lestrella indiscutible del bsquet catal. Gasol va nixer el dia 6 de juliol de 1980 a la ciutat barcelonesa de Sant Boi de Llobregat. Ben aviat es va iniciar en la prctica del bsquet a lescola Llor de la seva ciutat, on va cursar els estudis primaris i secundaris, entre els anys 1987 i 1996. Es va perfilar com a una figura destacada quan el mes de febrer de 1998 va guanyar el Campionat Juvenil Europeu. Un mesos ms tard, al juny daquell mateix any va obtenir la medalla dor a lEuropeu Jnior celebrat a Bulgria. Lany segent, la selecci espanyola jnior es proclama campiona del mn en una final contra els EE UU a la capital portuguesa. La seva gran oportunitat arribar uns mesos desprs quan al febrer debuta com a jugador del FC Barcelona. Va continuar formant part daquest club, un dels ms forts de la lliga ACB, la temporada 99-01. Al setembre del 2001 debuta a la selecci espanyola absoluta i guanya el bronze al Torneig de Turquia, durant aquest partit Gasol s el que ms rebots agafa. Un mes desprs, ingressa a la lliga professional nordamericana com a jugador del Memphis Grizzlies on continua competint. Rep el ttol de rookie de la temporada, s a dir, el que lacredita com a millor jugador debutant de la NBA. A Catalunya, lany 2002 s anomenat catal de lany per laudincia de Catalunya Radio. Pau Gasol posseeix unes grans condicions fsiques, fa 215 metres i pesa 103 quilograms. Activitat 3 a) V b) F
Comunicaci
UNITAT 3
c) F
d) V
e) F
f) V
Activitat 5 Resposta oberta. Activitat 6 a) En primera persona, porque el narrador vive y forma parte de la historia que est contando. b) Al principio de la narracin hay una anticipacin: Voy a contaros una historia que prueba que la existencia es una continua sorpresa. La anticipacin es un recurso narrativo que avanza informacin sobre algn acontecimiento, sirve para crear intriga y despertar el inters del lector. c) Hace unos das, en el transcurso, aos atrs, har unos cinco o seis aos, cuando, actualmente, en ese momento. d) Estilo directo: Y cuando sucedi exactamente todo esto? le pregunt muy sorprendida. Bueno, quiz har unos cinco o seis aos... respondi ella algo avergonzada. Estilo indirecto: Le pregunt con sorpresa cuando haba sucedido exactamente aquel episodio. Ella, algo avergonzada, dijo que haca unos cinco o seis aos. e) Respuesta abierta. LLENGUA I SOCIETAT Activitat 7 La romanitzaci s un procs segons el qual un territori i una cultura adopten la cultura i la llengua llatina. A la pennsula Ibrica es va iniciar el 218 a. C. i cap a lany 0 prcticament tota la pennsula estava romanitzada. Activitat 8 Entre el segle V i VIII van arribar pobles germnics, i a partir del 711, van entrar els pobles rabs. Els germnics van adoptar el llat i van incorporar-hi lxic dorigen germnic. Lrab tamb ha deixat algunes paraules en catal. GRAMTICA Activitat 9 Escric una postal al meu germ que viu a Pars. Els empresaris que se sentien perjudicats van protestar. La soprano que va cantar a lesglsia del poble portava un vestit blau. La Laia va visitar un pacient que tenia conjuntivitis.
Comunicaci
UNITAT 3
Activitat 4 a) La narraci s lineal, segueix lordre cronolgic dels fets tal com shan produt. b) Est escrita en tercera persona perqu narra uns fets protagonitzats per una altra persona. c) aquell any, durant, des daquell instant, mai, primer, a continuaci, simultniament, tot seguit, desprs, finalment, des daleshores
131
132
En Marc fa un projecte que s denergies alternatives. Diumenge, en Joan va portar un cava que era massa sec. Els mapes fsics que va demanar el professor eren dEuropa. Les dues cartes que va portar el carter eren per a nosaltres. El cavall que vaig muntar es va desbocar. Em vas portar el llapis que s per dibuixar. Activitat 10 Sanomenen oracions subordinades adjectives, de complement del nom. Sanomenen aix perqu en aquestes oracions compostes, la part subordinada equival a un adjectiu que fa la funci de complement del nom. Activitat 11 He vist la pellcula que em vas recomanar. El dia que el trobi li ho comentar. El noi que macompanya s llicenciat en dret. Els jugadors que van guanyar el partit van fer una volta a lestadi. La noia que ha rebut loferta porta els cabells rossos. Les ulleres que has trobat damunt la taula sn del meu germ. El cotxe que ens hem comprat porta aire condicionat. El seu fill va nixer lany que va nevar tant. La ciutat que vrem visitar t una esglsia gtica. El tren que surt a les 9 va cap a Pars. Activitat 12 El hombre que he visto en el ascensor es nuestro vecino La ciudad donde tu trabajaste es muy grande. El escritor cuyas obras he ledo ha recibido un premio. La casa que se quem era de mi padre. Activitat 13 Escolta, escolta... Quants anys tens tu, ara? Vint-i-un... Vint-i-un...I no penses que jugant a promesos em puc enamorar de deb? I ara, tan gran... Qu vols dir tan gran..., tan gran... Jo en tinc, en tinc... Em sembla que noms he arribat als quaranta...Vaja ledat dor. Hi has arribat, per has tornat a marxar. Em sembla que has passat gaireb set o vuit estacions ms. Potser s que en tinc quaranta-set o quaranta-vuit. Per no ho sembla, eh?... s a dir... Tan gran...s clar, s a mi que no mho sembla. A tu, si. Per que importen els anys? Quin valor tenen? Cap. Tothom t els anys que vol... s a dir, jo ho creia aix. Per veig que estava equivocat... Nineta, no crec que em vagi el paper de galant. No s si alg sho creur. Home , ja far jo tot el possible perqu sho creguin. Acceptes? Escolta. No en podries buscar un altre de ms jove? No em negars que el paperet... Per a un home com jo la situaci s fora...
Comunicaci
UNITAT 3
Ja s que no s massa airs, per tu... tu tens tots els ingredients per fer-ho; ets lhome perfecte per fer que tothom sho empassi, b... si ms no, perqu en Jaume sho empassi i no massetgi ms. Activitat 14 emmirallar-se atemptat infermera amfiteatre simfonia enfaixar exempt embellir
133
xamfr assumpte enfeinat emmarat emmudiment enfarinar envellir encaixar
immigrant tempteig paranimf embenar enfornar immersi confiar samfaina
immediatament compte circumferncia ennegrir embalar enfilar inferior redemptor
Activitat 15 Escriurem sempre n davant dels prefixos con, in, en-. Activitat 16 El lxic del catal est format nicament i exclusiva per paraules que deriven del llat. FALSA Abans de larribada dels romans a la pennsula es parlava rab, per aix la llengua rab s considerada com substrat. FALSA Les llenges preromanes van ser substitudes pel llat per van quedar restes lxiques que han perdurat fins lactualitat. VERTADERA A causa de les relacions polticocomercials amb daltres pobles, ens arriben influncies lingstiques que anomenem adstrat. VERTADERA Lrab i el germnic conformen el superstrat del catal i el castell. VERTADERA El francs, langls, litali i les llenges autctones dAmrica del sud han aportat moltes paraules a les nostres llenges. VERTADERA Activitat 17 substrat iberobasc socarrar pissarra esquerre
substrat celta carro bruc
substrat grec escola orfe
Activitat 18 Les cinc paraules actuals que provenen del superstrat rab i les cinc del superstrat germnic pots buscar-les a lapartat de Lxic i Semntica o consultant un diccionari etimolgic. Activitat 19 anglicismes bistec gol handbol club
Comunicaci
gallicismes xampany xalet xofer
italianismes viol piano
americanismes xocolata tabac cautx
UNITAT 3
134

Activitat 1 Anticipaci
Modificaci de lordre de la narraci que consisteix a fer un salt en el temps per explicar fets anteriors als que sestan narrant. Explicar una narraci linealment seguint lordre en qu shan produt els fets. Alteraci de leix temporal duna narraci que consisteix a anunciar esdeveniments que encara no shan produt.
Flashback
Ordre cronolgic
UNITAT 3
Activitat 2 a) Quien? Qu? Cuando? Dnde? Por qu? Cmo?
Un hombre Es detenido por los Mossos. La tarde del pasado lunes. En un campo de cereal de las afueras de Trrega. Por matar cras de aguilucho cenizo, una especie altamente protegida en peligro de extincin. Los agentes forestales haban montado una vigilancia especial porque unas semanas atrs haban descubierto un nido expoliado, el individuo no vio a los guardas y fue visto agachdose hacia el nido. En ese momento los guardas salieron de su escondite y detuvieron al hombre gue detenido como autor de un delito contra la fauna.
b) fue cazado: pretrito indefinido, voz pasiva. mataba: pretrito imperfecto, indicativo. fue detenido: pretrito indefinido, voz pasiva. haban montado: pretrito pluscuamperfecto de indicativo. advirti: pretrito indefinido. cay: pretrito indefinido. observaron: pretrito indefinido. salieron: pretrito indefinido. corrieron: pretrito indefinido. pudieron: pretrito indefinido. explic: pretrito indefinido. hall: pretrito indefinido. solicitaron: pretrito indefinido. quera: pretrito indefinido. c) El pretrito indefinido sirve para expresar acciones puntuales y acabadas del pasado lejano: El vecino de Trrega cay en la trampa El pretrito imperfecto sirve para expresar una accin durativa y repetitiva en el pasado:
Comunicaci
Activitat 3 a) Els personatges sn la Caputxeta vermella, el Pere sense por i un llop. Hi ha dos personatges protagonistes: el nen i la nena. El llop s lantagonista. b) Resposta oberta. Activitat 4 Grup ibric o prellat: pissarra, esquerre, sargantana Grup germnic: blau, blanc, guerra Grup arbic: carxofa, albergnia, taronja Activitat 5 Substrat: pissarra, esquerre, sargantana. Superstrat: blau, blanc, guerra, carxofa, albergnia, taronja. Activitat 6 Hem collit les pomes./ Les pomes queien de larbre. Les fundes protegeixen els sofs./ Les fundes shan shan trencat. La pianista interpretava Chopin./ La pianista entusiasmava el pblic. El pblic assistia a la representaci./ El pblic va marxar decebut. Va fer una conferncia. La conferncia tractava de lorigen de la vida. El noi reparteix els diaris./ El noi viu al carrer del Carme. Colloques els llibres al prestatge./ Els llibres sn de la biblioteca. El cotxe ha sortit de fbrica./ El cotxe no est matriculat. El fuster est de vacances./ El fuster em va fer el moble del menjador. El vaixell era al port de Barcelona. El vaixell fa la travessia de Mallorca. Les noies semblaven germanes./ Les noies acaben de sortir. Activitat 7 El comptable ha trobat que li faltaven els comprovants de caixa. Especificativa. Lagncia de viatges, que no shi va voler comprometre, va parlar amb el guia. Explicativa. Buscava el senyal que permetrien agafar la drecera. Especificativa. La safata, que contenia part del menjar, va ser una herncia del pare. Explicativa. El silenci que envoltava el llac era espaordidor. Especificativa. Hem trobat un refugi que ser el nostre amagatall. Especificativa. El carrer, que dna a la plaa, condueix a la sortida del poble. Explicativa. Els restaurants que serveixen peix tanquen el diumenge al vespre. Especificativa. Lhome, que no sabia res del pags, es va seure al pedrs. Explicativa.
Comunicaci
UNITAT 3
un hombre fue cazado cuando mataba tres cras de aguilucho, el hombre no quera entregar las cras. d) La narracin es lineal, sigue el orden cronolgico de los acontecimientos tal como ocurrieron.
135
136
Activitat 8 Les explicatives donen una informaci complementria, que no s imprescindible per comprendre el sentit de la frase, a ms, van entre comes. Les especificatives, en canvi, concreten i matisen el nom que acompanyen. Activitat 9 Van travessar un riu que era molt llarg. Em vaig trobar enmig dun lloc que era desconegut. Ens va fer un comentari que va resultar poc amable poc amable. Vreu triar una opci que era poc viable. Van dibuixa uns mapes que eren sorprenents. La violinista va interpretar una pea que era majestuosa. Fa una feina bastant que s interessant. Va defensar unes tesis que resultaven molt valents. Va assistir a la festa que van fer per inaugurar. A la muntanya hi havia un llop que era vell. Activitat 10 Tothom estava malhumorat per aquella prohibici. El fracs de la subhasta havia trencat lharmonia familiar. Les hiptesis de lorfe anihilarien la cohesi familiar. Finalment vrem poder gaudir de lorquestra simfnica de Hlsinki. Els errors humans van acabar amb lhegemonia hellnica. Lhrnia i lhemorrgia van aconsellar lhospitalitzaci d aquell home. Guardava lham a lhivernacle. Avui hissaran la bandera quan els diputats entrin a lhemicicle. El coet sha pogut llanar grcies a lesfor dels habitants del Rin. Lherba creixia a lhort duna manera exuberant. Sescriuen de forma diferent en castell i en catal: Subasta, armona, hurfano, aniquilar, anzuelo, invierno, cohete, exhuberante. Activitat 11 La majoria de les paraules de la nostra llengua provenen del llat. Tot i aix hi ha paraules que shan manllevat daltres llenges. Les llenges preromanes parlades a la pennsula Ibrica constitueixen el substrat. Aquestes llenges sn liberobasc, el celta i el grec. El superstrat sn les influncies aportades per altres llenges a causa duna invasi de la zona. Els germnics i els rabs van conquerir la pennsula Ibrica per no van arribar a imposar la seva llengua tot i que ha quedat molt lxic incorporat al castell i al catal. A causa del contacte entre llenges per qestions poltiques i comercials, hi ha llenges que es consideren ladstrat del castell i del catal. Per aix trobem paraules que anomenem anglicismes, italianismes, americanismes i gallicismes. Tamb com a adstrat s molt important la influncia mtua catal-castell.
Comunicaci
UNITAT 3
EXPLICA'NS COSES Llengua i societat L'origen del catal subordinada El gui ( -) L'oraci composta: Signes de puntuaci: Gramtica Ortografia de les nasals Ortografia de la h Lxic Substrat
Per aprendre
La narraci
La narraci d'ancdotes: temps verbals adverbis Estructura: titular entradeta indirecte cos connectors estil especificativa explicativa La pirmide invertida adjectiva
Elements de la narraci:
Estructura de la narraci:
Morfosintaxi de la narraci:
La narraci periodstica
Superstrat
entonaci
narrador
plantejament
Els punts suspensius
Adstrat
volum de la veu
personatges
nus
pauses i velocitat
acci
desenlla
expressivitat
ordre lgic directe
QU HAS TREBALLAT?
lxic adequat
137
Comunicaci
UNITAT 3
QU HAS TREBALLAT?
138
UNITAT 3
com
ho porto?
Activitats daprenentatge 1, 2, 3, 4, 6 Activitats davaluaci 1, 2, 3 S/ No/ A mitges
COM HO PORTO?
Ara que ja has arribat al final de la unitat noms et queda comprovar qu has aprs i adonar-te, si s el cas, dall que et queda per aprendre. Omple la graella segent amb S / No / A mitges: Quadre dautoavaluaci
He aprs a...
Identificar textos narratius i analitzar-ne les caracterstiques. Produir textos narratius relacionats amb la vida quotidiana. Conixer lorigen del catal. Distingir les oracions subordinades especificatives de les explicatives. Redactar textos fent servir oracions subordinades. Usar correctament el guionet en els textos dialogats. Escriure correctament la m / n. Escriure correctament la h.
1, 2, 5
7, 8 9, 10, 11, 12
4, 5 6, 7, 8
13
14, 15 10 16, 17, 18, 19 11
Comunicaci
Saber qu s el substrat, ladstrat i el superstrat duna llengua i conixer-ne alguns exemples.
A FAVOR O EN CONTRA!
Unitat 4
139
Comunicaci
UNITAT 4
140
QU APRENDRS?
En aquesta unitat parlarem del textos argumentatius que ens permetran debatre, discutir, dir la nostra opini sempre i quan la puguem argumentar. Al final de la unitat podrs: Identificar textos argumentatius i conixer-ne les caracterstiques. Conixer estratgies per participar activament en debats i colloquis. Produir textos argumentatius. Conixer lorigen del castell.
UNITAT 4
QU APRENDRS?
Reconixer oracions subordinades substantives i adverbials. Usar correctament els signes dinterrogaci i dexclamaci. Escriure correctament la b/ v. Escriure correctament la l/ ll. Escriure correctament ll/y en castell. Saber com es formen els topnims i els antropnims i conixer-ne exemples.
COM HO TROBARS?
PER APRENDRE El text argumentatiu
LLENGUA I SOCIETAT Lorigen del castell GRAMTICA Loraci composta: Subordinada: Substantiva Adverbial Els signes de puntuaci: La interrogaci Lexclamaci Ortografia de b/v Ortografia de l/ll Ortografia de ll/y en castell LXIC El substrat Ladstrat El superstrat
Comunicaci
1. PER APRENDRE
El text argumentatiu
Sovint la nostra activitat comunicativa, tant en context oral com escrit, t la funci de produir en el receptor un efecte persuasiu. El mn clssic va descobrir leficcia de la paraula com a mitj per influir en els estats dnim i les creences de les persones. La vida poltica, judicial, comercial i cultural dels grecs i dels romans se servia de la retrica, s a dir, de lart de convncer amb les paraules. Es reunien a la plaa pblica on se celebraven actes poltics, religiosos, comercials i festius. Nosaltres som hereus daquest model de vida i tenim en la nostra llengua molts recursos per defensar les idees i estructurar el pensament. Largumentaci serveix per exposar les opinions (personals, dun grup, dun partit...) i per convncer alg que t una opini diferent. Alguns exemples de textos argumentatius escrits podrien ser: leditorial dun diari, un article dopini, la publicitat... I alguns exemples de textos argumentatius orals podrien ser: el discurs poltic o religis, les acusacions i les defenses dels judicis, etc.
141
Convncer amb el cos i la paraula

En el decurs duna conversa o una exposici oral, s habitual que el receptor exposi les seves idees i vulgui persuadir o fer creure alguna cosa al receptor. A continuaci sexpliquen alguns recursos que tajudaran a aconseguir aquest objectiu: Conixer b el tema i no perdre de vista lobjectiu que es persegueix. Raonar duna manera lgica. Actuar amb seguretat sense perdre la pacincia i el bon humor. Utilitzar adequadament els recursos de la comunicaci no verbal: donar una bona imatge, fer gestos mesurats, escoltar linterlocutor i mostrar inters amb la mirada, mantenir una distncia fsica adequada amb el receptor. Pel que fa a lexpressi verbal, cal parlar i pronunciar amb claredat, utilitzar el registre estndard evitant les expressions massa colloquials o vulgars, donar arguments slids i precisos, evitar la reiteraci excessiva de paraules i mostrar-se dialogant.
Comunicaci
Estructura del text argumentatiu El text argumentatiu ha de tenir una estructura en qu es diferencin tres parts:
UNITAT 4
142
Introducci. Breu comenament que introdueix el tema de qu es parla o la tesi que es vol defensar o refutar. Raonament o tesi. Presentaci dels arguments i els fets, a favor o en contra, amb les corresponents justificacions, exemples, proves... La tesi i els arguments han de relacionar-se entre ells mitjanant els connectors adequats. Conclusi. Breu comentari final que confirma la idea principal o exposici de la conclusi que confirma la tesi.
Per escriure un text argumentatiu

Morfologia i sintaxi El text argumentatiu presenta les segents caracterstiques:
UNITAT 4
Connectors que serveixen per introduir pargrafs i facilitar lordre: EN CATAL
EN CASTELL
Per ordenar els arguments: En primer lloc, per comenar, primerament, d'entrada... En segon lloc, en tercer lloc; primer, segon, tercer... Finalment, per ltim, per acabar, en darrer lloc... Per afegir altres idees oposades: Tanmateix, contrriament, per altra banda... Per adduir altres arguments i continuar amb l'argumentaci: A ms, a ms a ms, fins i tot, encara cal afegir... Per illustrar amb exemples: Per exemple, com a mostra, per citar un exemple, en particular... Per resumir: En resum, per resumir, breument, en poques paraules, en conclusi... Per aportar una conclusi: Finalment, per acabar, per concloure, en definitiva, aix doncs, ...
Para ordenar los argumentos: En primer lugar, para empezar, de entrada... En segundo lugar, en tercer lugar; primero, segundo, tercero... Finalmente, por ltimo, para acabar... Para aadir idees opuestas: Asimismo, contrariamente, por otro lado... Para aportar otros argumentos y continuar con la argumentacin: Adems, incluso, habra que aadir... Para ilustrar con ejemplos: Por ejemplo, como muestra de ello, para citar un ejemplo, en particular... Para resumir: En resumen, para resumir, brevemente, en pocas palabras, en conclusin... Para aportar una conclusin: Finalmente, para acabar, para concluir, en definitiva, as pues...
Comunicaci
Predomini doracions llargues, que expliquin la causa o els motius pels quals es fa una afirmaci i tamb la conseqncia que la segueix: CATAL Conjuncions causals: perqu (+indicatiu), ja que, car, com que, grcies a, per tal com, a causa de, com sigui que, vist que, ats que, per culpa de , a fora de... Conjuncions consecutives: En conseqncia, a conseqncia de , aix, aix s que, doncs, per tant, de manera que, de forma que, per aix... CASTELL Conjunciones causales: Que, pues, porque, puesto que, ya que, como, como que, como quiera que, en vista de que, a causa de que... Conjunciones consecutivas Por tanto, por lo tanto, por esto, as que, as pues, luego, por consiguiente, etc.
143
Verbs dopini per emetre les idees o els pensaments sobre una cosa i verbs de voluntat per expressar la intenci decidida i determinada de convncer: CATAL Opini: dir, pronunciar, expressar, opinar, explicar, declarar, afirmar, admetre, repetir, anunciar, reflexionar, pensar, creure, comunicar... Voluntat: voler, exigir, demanar, reclamar, sollicitar, acceptar, escoltar, decidir, desitjar, esperar, preferir, apreciar, respectar, menysprear, lamentar, defensar... CASTELL Opinin: decir, pronunciar, expresar, opinar, explicar, declarar, afirmar, admitir, repetir, anunciar, reflexionar, pensar, creer, comunicar, etc. Voluntad: querer, exigir, pedir, reclamar, solicitar, aceptar, escuchar, decidir, desear, esperar, preferir, apreciar, respetar, despreciar, lamentar, defender...
Predomini de verbs en present dindicatiu s molt adequat per expressar el convenciment dunes idees perqu est marcat per lobjectivitat i, a ms, el condicional per indicar que la possibilitat dun fet depn duna altra circumstncia. s molt habitual ls de la primera persona. En catal: crec ... , penso..., estic convenut..., com sap tothom... Caldria veure, shauria de provar..., shauria de discutir... En castell: creo... , pienso..., estoy convencido..., todo el mundo sabe... Habra que discutir..., se tendra que probar..., hara falta comprobar...
Comunicaci
UNITAT 4
144
Els gneres periodstic dopini

En la unitat anterior ens hem referit al periodisme dinformaci i hem parlat de la notcia. En aquesta unitat tractarem el periodisme dopini, format pels textos en qu lemissor aporta el seu punt de vista i la seva opini personal sobre un esdeveniment actual o un tema de tipus general. Aplega leditorial, la columna, larticle dopini, la crtica i la carta del lector. Aquests textos van signats, s a dir, tenen un autor conegut que narra uns fets i en fa una valoraci personal. Acostumen a seguir lestructura del text argumentatiu: plantegen una tesi o idea principal, a continuaci sexposen arguments o raonaments que serveixen per illustrar i recolzar la tesi per arribar, finalment, a una conclusi, escriure un comentari o proposar una soluci. Hi trobem recursos expressius i riquesa lxica. Per atraure i mantenir latenci lectora, el periodisme dopini utilitza recursos expressius com ancdotes, comparacions, imatges visuals, citacions, etc. que fan la comunicaci ms comprensible i atractiva.
UNITAT 4
Leditorial: Apareix a les primeres pgines del diari i es publica sense signar, perqu lautor s el propi diari. El director i el consell de redacci es responsabilitzen del seu contingut. Shi tracten temes, en general de caire poltic, des dun punt de vista que permet identificar la ideologia del diari. Lestil de leditorial s sobri i directe, perqu pretn comentar fets de transcendncia amb seriositat i rigor, a ms pretn influir en lopini del lector. La columna: s un comentari que es publica amb regularitat (diriament o cada setmana) i lescriu un mateix collaborador. s un escrit atractiu perqu el seu contingut convida a la reflexi i s tamb un entreteniment. Els temes que analitza el columnista sn molt diversos: vida quotidiana, cultura, esports, poltica, etc. Hi ha escriptors que collaboren habitualment en premsa escrita, i de vegades fins i tot es fan reculls dels seus escrits per publicar-los en forma de llibre, ja que sovint sn textos de creaci literria ms que periodstics. Larticle: s un escrit de llargada mitjana en qu sexposa el pensament i la posici de lautor sobre un tema determinat, poltica, art, cincia, filosofia, etc. La crtica: Quan sestrena una pellcula o una obra de teatre, es publica un llibre interessant, es fa un concert o sinaugura una exposici suggestiva, la premsa els dedica un comentari signat per una persona especialitzada. La crtica s un escrit en qu es barreja la informaci sobre el producte cultural amb lopini del crtic que la signa. Normalment cont: una fitxa tcnica, una introducci amb comentaris generals i finalment el crtic valora de manera positiva o negativa el producte. La carta del lector: s una carta formal que va adreada al director del diari, en qu el lector dna la seva opini, fa un comentari, una rectificaci o una denncia sobre informacions aparegudes al diari o sobre qestions
Comunicaci
personals. Va precedida per un ttol (que proposa el lector o el diari), ha de ser curta i ha danar signada.
145
(Fes les activitats daprenentatge 1, 2, 3, 4 i 5 )
El origen del castellano
Como las dos son lenguas romnicas, el cataln y el castellano tienen muchos puntos en comn en lo que a su origen se refiere. Ambas lenguas provienen del latn, por lo tanto, el castellano, como el cataln, es una evolucin del latn vulgar que hablaban los soldados que colonizaron la pennsula a partir del 218 a. C. y hasta el ao 0. Ya sabemos que despus de la cada del Imperio Romano de Occidente, en el siglo V, entraron en la pennsula pueblos de origen germnico que adoptaron el latn. De todas formas, tambin en castellano existen restos de lxico germnico como ganso o tapa. La prdida de contacto con Roma hizo que en las diferentes regiones hispnicas apareciesen dialectos del latn evolucionado en los que se mezclaban la presencia de otras lenguas. El castellano naci en tierras burgalesas, de Burgos, muy cerca de territorios donde se hablaba vasco. Por eso tiene una gran influencia de esta lengua. El hecho de tener cinco vocales en lugar de las siete que tena el latn vulgar es consecuencia de la influencia vasca. Como en cataln, palabras como izquierda o pizarra son palabras de origen vasco o ibrico. Un hecho especialmente relevante en el origen del castellano es la influencia rabe. En la unidad anterior se ha explicado que en la Catalunya Vella los rabes solamente estuvieron cien aos. En el Al-Andalus, nombre con el que se conoce el territorio peninsular bajo dominio rabe, estuvieron durante los siglos VIII y XV. En este territorio exista un dialecto romance muy influenciado por el rabe: el mozrabe, lengua en la que se escribieron las primeras poesas lricas en un dialecto romance: las jarchas.
UNITAT 4
146
En este mapa se ve el territorio que ocupaba el Al-Andalus, los territorios peninsulares dominados por los rabes, en el momento de mximo esplendor en el s. XI. Posteriormente, este territorio se reducir hacia el sur hasta que en el siglo XV los rabes sern expulsados de la corona.
El castellano tiene muchos ms arabismos que el cataln, debido a que comparti el territorio con los rabes durante ms tiempo. Algunas palabras castellanas de origen rabe son: atalaya, tambor, alfrez, alcachofa, azucena, noria, azcar, algodn, almacn, alfombra, arroba, ojal, etc. El latn vulgar ms la influencia de diferentes lenguas es el origen del castellano. En la formacin de esta lengua se pueden distinguir tres grandes periodos: el medieval o antiguo (s. X al XV), el castellano moderno (s. XVI a XVII), y el contemporneo (s. XVIII hasta la actualidad). (Fes les activitats daprenentatge 6, 7 i 8 )
UNITAT 4
3. GRAMTICA
Finalment en aquesta unitat acabarem de completar lesquema dels tipus doraci:

Simples coordinades copulatives distributives disjuntives adversatives consecutives i illatives substantives adjectives Compostes especificatives explicatives de temps de mode de lloc de causa de finalitat de condici de conseqncia concessives comparatives
juxtaposades
Tipus doraci
subordinades adverbials
Comunicaci
Les subordinades substantives

Com ja saps, les subordinades substantives o completives, poden realitzar qualsevol de les funcions prpies del sintagma nominal: subjecte, atribut, complement directe, complement indirecte i complement preposicional o de rgim. Les oracions substantives poden anar introdudes de diverses maneres:
147
Per una conjunci que + oraci. En aquest cas la conjunci fa de nexe, no realitza cap funci sintctica i no pot anar precedida de preposici: Magrada que actueu correctament. Subjecte La seva illusi s que ens reunim durant les vacances. Atribut Us demanem que tingueu pacincia. CD Recordeu-vos que el tren surt a les sis. C prep
Tamb poden anar introdudes per altres elements que veurs ms endavant en els mduls de tercer nivell.
Les subordinades adverbials

Com ja saps, les oracions subordinades adverbials equivalen a un adverbi i fan, per tant, la funci que correspon a un complement circumstancial. Les subordinades adverbials van introdudes per adverbis que sn els que aporten el significat semntic concret. Es classifiquen de la forma segent: Conjuncions temporals Introdueixen una oraci que expressa una circumstncia temporal de loraci principal, ja que diu quan es produir lacci expressada pel verb principal. Les ms importants sn:
quan, mentre, des que, d' en que, abans que, desprs que, fins que, aix que, sempre... Soparem, quan hagis acabat de regar. Va ploure molt, mentre eres a comprar. Des que va marxar, no hem sabut res ms.
UNITAT 4
148
Conjuncions modals Introdueixen una oraci que expressa la manera o la forma com es realitza lacci del verb principal. Les ms importants:
com, com si, segons (que), segons (com), aix com... He barrejat tots els ingredients segons explica la recepta. S'ha comportat com si no hagus passat res.
Conjuncions condicionals Introdueix una oraci que formula una condici necessria perqu es realitzi all que expressa loraci principal. Les ms importants:
UNITAT 4
si, mentre que, en cas que, posat que, noms que, sols que, a condici que, tret que, llevat que... Si no tingussiu pressa, ens quedarem ms estona. En cas que dubtssiu, consulteu el metge.
Conjuncions causals Introdueixen una oraci que expressa la causa dall que diu loraci principal. Les ms importants sn:
perqu, ja que, com que, que, per tal com, vist que, ats que, puix que... Me'n vaig a dormir, perqu tinc molta son. No podem prendre el sol, ja que feia mal temps,.
Conjuncions finals Introdueix una oraci que indica la finalitat de lacci expressada pel verb principal.
perqu, per tal que, a fi que... Tancarem les cortines perqu no entri el sol. Van fer la festa divendres, a fi que assistissin el empleats.
Fixat que el mot perqu sescriu tot junt quan s conjunci (a diferncia del pronom relatiu per qu). A ms a ms, pot introduir una subordinada causal o final. La millor manera de diferenciar-les s mirant el temps verbal de loraci: les causals porten el verb en indicatiu i les finals en subjuntiu.
Comunicaci
on, all on, all on, arreu on, fins on, per on, a on, pertot arreu on... Deixa les tovalles on tu vulguis. Van penetrar fins a la cambra morturia.
Conjuncions concessives Introdueixen una oraci subordinada que expressa oposici a lacci de la principal, per que serveix per refermar-la.
encara que, per ms que, malgrat que, per b que... Encara que em trobi malament, vindr al sopar de comiat. Per ms que ho vulguis, no tho dir.
Conjuncions comparatives Introdueix un terme de comparaci amb loraci principal o amb una part della.
tan... com; ms/millor/pitjor/menys ... que; com ms, com menys/ms... Com ms lescoltvem, menys entenem el seu raonament.
(Fes les activitats daprenentatge 9, 10 i 11 )
UNITAT 4
Les conjuncions de lloc A diferncia de les altres subordinades que hem estudiat fins ara, les adverbials de lloc porten, com a nexe, ladverbi on precedit de preposicions o de locucions adverbials que indiquen un lloc relacionat amb lacci del verb de loraci principal:
149
150
W Oraciones subordinadas adverbiales Tiempo: antes que, tan pronto como, siem- Juan me llamar tan pronto como se enpre que, apenas, etc. tere de la noticia. Lugar: donde, de donde, desde donde, hacia donde, por donde, etc.
Pasaremos por donde nos indique el gua.
Modo: como, del mismo modo, segn, Lo har segn me lo han explicado. como si, etc. Causales: porque, pues, puesto que, a causa Antonio est preocupado porque tiene dide que, dado que, etc. ficultades econmicas. Consecutivas: por lo tanto, por tanto, de manera Son las ocho, por lo tanto van a cerrar las que, as pues, etc. tiendas. Finales: para que, a fin de que, con la intencin de que, etc.
UNITAT 4
Han construido ese parque a fin de que los vecinos del barrio puedan entretenerse.
Condicionales: si, siempre que, con tal que, a condi- Si ese asunto te importara, me escucharcin de que, a menos que, etc. as con ms atencin. Concesivas: aunque, a pesar de (que), por mucho que, etc.
Vendr a cenar a pesar de que no se encuentra bien.
Comparativas: ms que, menos que, tanto...cuan- Come tanto que engordar rpidamente. to, etc. V (Fes lactivitat daprenentatge 12)
Comunicaci
Signes de puntuaci: la interrogaci i lexclamaci

ELS SIGNES DINTERROGACI (?) I DEXCLAMACI (!) En catal colloquem el signe dinterrogaci i dexclamaci al final de les frases interrogatives i exclamatives respectivament. Voleu tamb els noms i els cognoms? s una fantstica idea. Felicitats! En els casos en qu la oraci sigui molt llarga i ocupi ms duna lnia haurem de posar els signes dinterrogaci o exclamaci al principi i al final de la frase. En castellano, en cambio, se coloca siempre el signo de interrogacin y de exclamacin al principio y al final de la oracin. Tienes miedo a las alturas? No me lo puedo creer! Tamb posarem el signe dexclamaci en les interjeccions. Al final en catal: Oh!, Compte!, Ep!, Ai! Al principi i al final en castell: Ei!, Ojo! Ortografia de la b/v La distinci del so de la be alta i la ve baixa no es dna de manera uniforme en tot el domini catal. De fet, noms s perceptible a les Balears, al Pas valenci i en alguns pobles de Tarragona. Vegem algunes regles que ens poden ajudar a millorar-ne lortografia:
151
Escriurem v:
Hi ha paraules que sassemblen als mots equivalents en castell, per que presenten una divergncia ortogrfica amb aquesta llengua: Catal v / castell b: govern, gavardina, verns, advocat, avi, canvi, covard, avet, fava, llavi, pavell, prova, savi, taverna, nvol, vaixell, alcova. Catal b / castell v: acabar, bar, berruga, rebentar, bolcar, Biscaia, biga, mbil, saba, arribar. (Fes lactivitat daprenentatge 13 )
Comunicaci
Escriurem b:
Davant de r o l: broma, bram, bra, arbre, brou, blau, bloc, amable. Darrere de m: embenar, ambici, amb, bomba, embolic. Alternant amb p: saber sap, caber cap, llobat llop. Darrere n: canvi, minvar, enviar, invitar, env, enveja, invent. Alternant amb u: escriviu escriure, nevar neu, meva meu, bevia beu. Els imperfet dindicatiu dels verbs de la 1a conjugaci (cantar) acaben en v: cantava, menjaves, rentava, cuinvem, arribveu, marxaven.
UNITAT 4
152
Ortografia de l/ll Malgrat que hi ha poques regles per saber quan hem descriure l o ll, val la pena de tenir en compte els aspectes segents: Dins duna mateixa famlia alternen ll i ll: metall, metallrgica, cristall, cristall. Alguns adjectius que signifiquen el contrari daltres comenats amb l sescriuen amb ll: lgic, illgic; lcit, illcit. Hi ha molts mots (per no tots) acabats en -ella: aquarella, bagatella, caravella, cella, damisella, franella, fumarella, mortadella, novella, ombrella, parcella, pastorella, tarantella, varicella. Els cultismes que comencen per al, col, il-: allegar, allegoria, alleluia, allicient, alliteraci, allocuci, allucinar, alludir, allusi; collaborar, collapse, collateral, collecci, collega, collegi, collegir, collisi, collocar, colloqui; illuminar, ills, illusi. Altres cultismes: ampulls, apellaci, bllic, calligrafia, capillar, cllula, circumvallaci, constellaci, destillar, ellipse, estellar, excellent, falla, fallera, fallible, flagellar, gllic, hellnic, idllic, imbecillitat, installar, intellecte, intelligncia, interpellar, malleable, medulla, millenari, millsim, miscellnia, mollusc, nulla, nullitat, oscillar, pllid, papilla, parallel, pellcula, pupilla, putxinelli, rebelli, satllit, sollcit tellric, tranquillitat, vacillar, violoncellista. W Ortografa de y/ll Se escribe y al final de palabra cuando va sin acentuar: estoy, hoy, ley, rey, hay,...
UNITAT 4
En cambio, si se acenta se escribe : o, le, re, ah,.... En las formas cuyos infinitivos no tienen ni y ni ll, siempre se escribe y: oyes, vayas, haya, cay, ... Se escriben con ll las terminaciones illo, illa, illos, illas: ventanilla, taquilla, cursillo... Ortografia de b/v La b: Fjate en estas palabras: abrazar, poblacin, observar, obvio. Se escriben con b las palabras en que el sonido [b] precede a otra consonante. Tambin se escriben con b los verbos acabados en bir, excepto hervir, servir i vivir. Las terminacions ba, bas, ba, bamos, bais y ban del pretrito imperfecto de indicativo de la primera conjugacin: yo jugaba, t jugabas, l jugaba...
Comunicaci
La v: Despus de n: inventario, envolver. En general, en los nombres y adjetivos terminados en iva, ivo: nocivo, pensativo, altiva (excepciones: recibo, estribo...).
153
4. LXIC
Topnims i antropnims
Un topnim, paraula que deriva dels mots grecs topos lloc i onoma nom, s una paraula que ens serveix per designar un lloc, ciutat, riu, muntanya... Els topnims fan referncia a caracterstiques singulars del lloc que denominen. La majoria dels topnims sn derivats de paraules relacionades amb:

Oficis i activitats prpies del lloc: Vidreres, Molins de Rei, Fornells, lHorta de Sant Joan, Ferreries... Religi: Sant Cugat, Sant Fost, Santa Margarida i els monjos, Santes Creus, Santa Coloma, Sant Just, Jess... Fauna i flora: Les Guilleries, Porqueres, Vacarisses, La Dragonera, Corbera, Matagalls, La Garriga, La Figuera, El Rourell, Riudoms, El Bruc, Figueres... Caracterstiques del lloc: Puigpelat, Roquetes, Rocafort, La Roca, Aiguafreda, Vallbona, Montblanc, Pedraforca, Pla de la Calma, Castelldefels... Persones importants del lloc: Ciudad Rodrigo, Castellar de nHug, Sos del rey Catlico...
La majoria dels topnims venen de paraules llatines i, en alguns casos s fcil deduir-ne el significat: Montblanc, Montserrat, Vilamajor, Caldes, Castell, Vilanova, Castilla... Topnims dorigen prerom. Al nord de Catalunya trobem mots cltics: Verd, Besal, Salard, Queralbs, Queralt, Cadaqus,... Tamb mots de procedncia iberobasca com Enveig, Gerri, Arinsal, Arans, Alcubierre, Loarre... O mots grecs com Roses i Empries... Topnims procedents del superstrat germnic: Collbat, Montsoriu, Llofriu... La influncia rab tamb va ser molt important, es conserven molts topnims sobretot a la zona de Valncia i a Andalusia: Guadalquivir, Guadalix, Almeria, Algemess, Benicssim, Benicarl, Vinars...
Comunicaci
Els antropnims sn noms que designen una persona. La procedncia dels antropnims s la mateixa que la dels topnims que hem comentat anteriorment. Una gran part dels antropnims sn heretats dels pobles que han passat per les nostres terres:
Als topnims catalans i castellans, com a la resta de lxic, trobem rastres de les diferents llenges que shan parlat a la pennsula Ibrica.
UNITAT 4
154
Marc, Victria, Merc, Pau ... sn de procedncia llatina. Albert, Elvira, Alfred, Guillem, Alfons, Arnau... sn germnics. Eugeni, Eullia... deriven de mots grecs.
A la pennsula Ibrica es va comenar designant les persones amb un patronmic, s a dir, amb un nom que deriva del nom del pare (Ferrandus, Sancho, Rodrigo...), per ms tard es va veure la necessitat dacompanyar aquest patronmic amb un cognom. Pel que fa als cognoms, el catal i el castell sn fora prctics, trobem molts cognoms basats en:
Nom del pare. Especialment en castell trobem cognoms acabats en ez, az que signifiquen fill de. Exemples: Martnez hijo de Martn, Snchez hijo de Sancho, Rodrguez hijo de Rodrigo, Lpez hijo de Lope. Noms doficis i crrecs: Mestre/Maestro, Ferrer/Herrero, Marqus/Marqus, Fuster, Cavaller/Caballero. Mercader, Teixidor/Tejedor... Noms de vegetals o animals: Bosc/Bosque, Llop/Lobo, Colom/Palomo, Pi/Pino, Lle/Len, Figueres/Higueras... Noms que indiquen la procedncia: Teruel, Sevilla, Alemany/Alemn, Catal/Cataln, Rossell/Roselln, Castell/Castelln... Circumstncies especials: Nadal, Abril, Tercer, Quart... Caracterstiques morals o fsiques: Prim/Delgado, Esquerr/Izquierdo, Blanc/Blanco, Gras/Gordo, Petit, Grande ... Accidents geogrfics: Pujol, Roca, Puig, Rius/Ros, Badia/Baha, Muntanya/Montaa, Valls/Valle, Serra/Sierra...
UNITAT 4
(Fes les activitats daprenentatge 14, 15 i 16)
Comunicaci
ACTIVITATS DAPRENENTATGE 155

ACTIVITATS DAPRENENTATGE Comunicaci 7. COMENTARI DE TEXTOS NO LITERARIS UNITAT 4
PER APRENDRE Activitat 1 Classifica els textos segents segons la tipologia a la qual pertanyen: a) b) c) d) e) f) g) Un discurs dun lder poltic Un anunci publicitari Una ancdota Un serm religis Una notcia Una crtica cinematogrfica Retrat dun personatge
Activitat 2 Llegeix aquest text. Respon les preguntes: EL TABAC, DEIXEM-LO ESTAR Ja sabem que el tabac ens perjudica... i molt. Segur que molts de vosaltres us heu plantejat deixar-lo un dia daquests, per, mentrestant, seguiu fumant. Segons lopini dels experts, el tabac s el causant de malalties del cor i dels pulmons. Per aix no s tot. Tamb t altres efectes com per exemple afeblir els ossos o provocar mal al. A ms a ms, provoca alteracions en el pes i la mida del fetus en les dones embarassades. Encara cal afegir que accelera lenvelliment de la pell i a ms, avana laparici de la menopausa. s per aix que cal prendre conscincia del problema del tabaquisme i actuar en conseqncia. Deixar de fumar no s impossible, el primer pas s estar-ne convenut i voler fer-ho, perqu tothom hi guanyar tant en salut com en qualitat de vida. (Campanya del Departament de Sanitat i Seguretat Social) a) Quina s la funci daquest text? b) Troba-hi els connectors i les expressions que serveixen per introduir les idees i els exemples. c) Escriu, en un full a part, un text semblant per convncer alg sobre els beneficis de lesport. Activitat 3 Escribe tres argumentos para convencer a alguien sobre la importancia del reciclaje de las basuras y los deshechos. Ordena y ejemplifica tus argumentos usando los conectores adecuados.
156
Activitat 4 Llegeix aquest article. Respon les preguntes: CONFERNCIES Isabel-Clara Sim La XIV Conferncia Internacional de la Sida que acaba de tenir lloc a Barcelona ha estat un esdeveniment importantssim, capital. Cal, per, fer constar les seves tamb profundes disfuncions, algunes de les quals han captat latenci pblica: primer, que els autntics responsables de la poltica internacional eren absents; s que hi havia exlders, per exemple Clinton o Mandela, que en el seu moment tampoc no van ocupar tribunes en aquesta mena de trobades. Una altra disfunci: la manca de conclusions fermes, de manera que la indstria farmacutica nha sortit inclume, amb unes minses concessions, molt per sota dels mnims; finalment, la manca de conclusions, que s caracterstica daquesta mena de conferncies, el resultat de les quals sol ser un enfilall de belles paraules i una rentada de mans gegantina i globalitzada. La importncia, per, daquesta conferncia ha tapat en part una altra trobada capital coetnia: la Cimera Mundial de la Dona. Un cop ms shi han demostrat dos fets incontrovertibles: un, que les dones darreu, fins i tot les del Tercer Mn, han comenat a prendre conscincia de la seva situaci i que estan deixant de ser cmplices de la prpia opressi, com havia passat durant segles, i dos, el dficit de dones en llocs directius, escandals en aquells pasos que tenen lleis igualitries. Els resultats, tamb, sn escassos, i, com en el cas de la Sida, la rentada de mans ha estat general, global, universal. Tanmateix, crec que aquestes conferncies valen la pena, i no sols perqu hi facin turisme daltura els empleats de les farmacutiques o les dones properes als partits dels governs, sin perqu revelen una mala conscincia que encara permet que estigui viva la reclamaci que ltica s insubstituble i irreemplaable. (Avui, 15.7.02) a) Es tracta dun article informatiu o dopini? Qu tho fa pensar? Raona la teva resposta. b) Quina s la idea principal que motiva el text? c) Quins exemples se citen? d) Quina idea final exposa larticle? Busca la frase del text que reflecteix millor lopini de lautora.
Comunicaci
UNITAT 4
e) Troba els connectors que apareixen en el text i digues quina funci tenen. f) Busca informaci sobre Isabel Clara Sim i fes un breu resum de la seva activitat professional.
157
Activitat 5 Digues si les afirmacions segents sn vertaderes o falses:

V F a)
El text argumentatiu t com a funci produir un canvi dopini en el receptor sobre temes morals, poltics, filosfics, cientfics, etc. V F b) Una bona argumentaci sacompanya amb gestos agressius i una actitud intransigent. V F c) Repetir la mateixa frase moltes vegades dna solidesa a largu mentaci. V F d) Les frases dels textos argumentatius acostumen a ser llargues perqu exemplifiquen, indiquen causa i conseqncia. LLENGUA I SOCIETAT Activitat 6 De qu tipo de latn proviene el castellano, del culto o del vulgar?
Activitat 8 Qu es el mozrabe?
Activitat 9 Identifica les proposicions subordinades substantives de les oracions segents:
Ex. El meu desig s que sigueu molt felios.

Mhe oblidat que tenim una reuni amb ladvocat. Li he explicat que quedar-shi era perills. Em penso que el casament va anar molt b. Lexasperava que lhagus volgut enganyar.
Comunicaci
Activitat 7 Dnde naci el castellano?
UNITAT 4
158
Vaig notar que aquelles promeses no el seduen. No cal que vagis al supermercat. Sempre tenia la impressi que el seguien. Sha acostumat que li facin el dinar. Mhan explicat que fan esport daventura. Conv que encarreguin taula al restaurant. Activitat 10 Completa les oracions amb alguna de les proposicions segents : tal com li van dir, segons com el vegi, com si s'hagus d'acabar el mn, segons com bufa el vent, com et vagi millor, com ho vaig deixar, la forma com es comporta, segons diu el seu pare, de la manera com ho dius, tal com ho dius tu. No magrada Es pot interpretar malament Treballava Escriu-ho... Jo ho veig Ho va planejar Ho he trobat exactament s el nad ms maco Un arrauxat actua Li ho dir
UNITAT 4
Digues si les proposicions amb qu has format les oracions de lexercici anterior equivalen a un substantiu, a un adjectiu o a un adverbi:
Activitat 11 Assenyala les proposicions adverbials de temps i de mode de les frases segents i encercla el nexe introductori:
Ex. Recordo els racons de la casa com si els veis en aquest moment. De mode.
Aix que arribi, li ho explicarem tot. Les coses han canviat, den que surten junts. Anir tirant amb la rentadora, mentre resisteixi el motor. Classifico les cartes com mho han indicat. Far rgim fins que shagi aprimat. Aix que escampi, traurem el gos. Des que ha marxat de casa, es troba malament. Abans de sortir us trucarem per telfon. Fes-ho com tagradi ms.
Comunicaci
Activitat 12 Completa estas oraciones con una proposicin subordinada adverbial e indica de qu tipo es: Se lo contar Te dara las cartas Los nios entraron No pudieron salir Compra el peridico No abras la puerta Activitat 13 Omple el buits amb b/v: Han en...ernissat el taulell de la ta...erna. Li ha sortit una ...erruga a la m. Se mha re...entat la roda del cotxe ...ermell. Lavi camina...a orrit perqu no tro...a...a el gani...et. LEste...e va ...oler can...iar el ca...all per un ...edell. La ...ellesa del cos s un atri...ut propi de la jo...entut. Aca...a darri...ar lad...ocat que ens ve tan so...int a ...eure. El go...ernador va aconseguir a...ortar una suble...aci. El pags havia plantat ci...ada, fa...es, ra...es i end...ies. De...em una factura a un pro...edors de Crdo...a. LXIC Activitat 14 Pensa i escriu tres topnims dorigen rab i tres dorigen llat:
159
Activitat 15 Fes la classificaci daquests topnims segons el seu significat etimolgic. Montbell, Fontmartina, Es Cavallet, Pas de la casa, Fuendetodos, Baqueira, Castaeda, Molins de Rei, Santiago de Compostela, Figueres, Sant Andreu, Matagalls, Puente la Reina, Costa Brava, Manzanares, O barqueiro, Pas dels Contrabandistes, Santa Marta oficis i activitats ........................ ........................ ........................ caracterstica del lloc ........................ ........................ ........................ ........................ ........................ ........................ ........................ ........................ ........................ ........................ ........................ ........................ ........................ ........................ religi fauna i flora personatges ........................ ........................ ........................
Comunicaci
UNITAT 4
160
Activitat 16 Classifica aquests cognoms segons el significat a qu fan referncia Trrega, Cirera, Rico, Abril, Cervera, Almirall, Estbanez, Manzano, Pags, Sabat, Conejo, Ros, Toledo, Bru, Daz, Angls, Pi, Nadal, Quinto, Fernndez, Moreno, Lpez, Flequer nom del pare ...................... ...................... ...................... ...................... fauna i flora ...................... ...................... ...................... ...................... lloc dorigen ...................... ...................... ...................... ...................... oficis i activitats ...................... ...................... ...................... ...................... caracterstiques personals ...................... ...................... ...................... ...................... circumstncies especials ...................... ...................... ......................
Comunicaci
UNITAT 4
Activitat 1 Explica lestructura que segueix el text argumentatiu.
161
Activitat 3 Llegeix aquesta carta dun lector al director del diari Avui: Metges, teoria i prctica Crec que la majoria de metges estaran dacord amb mi que llegir i escriure a les fosques s perjudicial per a la vista. Aix seria la teoria, ja que, a la prctica, alguns professors de la Facultat de Medicina del Clnic (que tamb sn metges) fan les seves classes a les fosques. Aix s cert. I les fan a les fosques perqu molt de tant en tant passen una transparncia o una diapositiva. Els alumnes els han dit que prendre apunts durant dues hores a les fosques els cansa la vista (potser el professor no hi havia caigut), per no ha servit de res. Shaur de regular per llei que les classes shan de fer amb la llum necessria o sels despertar el sentit com? O potser una eminncia podria publicar un estudi amb levoluci de les diptries dels alumnes de medicina des que comencen fins que acaben la carrera? Els alumnes els estarien molt agrats si apliquessin el saber no tan sols durant la classe magistral, sin tamb en un aspecte tan prosaic com el de la manca de llum. Pilar Pijoan Aluart (Barcelona) (Avui, 10.5.02) a) Quin s el motiu de la carta?
b) Quines parts t el text ? c) Escriu una carta al director dun diari sobre un problema que afecti el teu barri o lloc de residncia.
Comunicaci
UNITAT 4
Activitat 2 Explica qu i quins sn els gneres periodstics dopini.
162
UNITAT 4
Activitat 4 Qu lenguas han dejado lxico propio en el castellano durante su nacimiento? Pon algn ejemplo.
Activitat 5 En qu etapas se puede dividir la formacin del castellano?
Activitat 6 Ja saps que el discurs en estil indirecte reprodueix all que sha dit o sha pensat mitjanant transformacions gramaticals. Aquest text ns un exemple, per li falten les conjuncions que perqu tot acabi de lligar. Llegeix-lo atentament i desprs colloca-les all on consideris adient:
Mentre endreava els figurins, el jove Bearn em va dir que prepars la planxa. Em va preguntar si tenia llumins perqu havia dencendre la foganya per fer brasa. Jo li vaig dir que la nit, si b era fresca, no ho era prou per a fer foc i ell em va contestar que encara que ens ofegussim havia de planxar. Mirvem el foc seient en uns tamborets. Ell va dir que ms valia prendre-sho amb calma. Va agafar brases amb una pala de llaut i em va dir que arrissarem les perruques. Em va explicar que a dintre hi havia un cul de ciri. Em vaig quedar dret al peu de la tauleta, esperant que la planxa sescalfs (Text adaptat de Merc Rodoreda, La Sala de les Nines. Dins Tots el contes. Edicions 62 ) Activitat 7 Les frases segents estan en estil directe, transforma-les a estil indirecte fent els canvis necessaris.
Comunicaci
Ex. La Joana va dir que tenia un gran complex de culpabilitat.
Ex. Demanarem aigua on veiem un bar. (De lloc)

Em fa la guitza sempre que ve. No canviarem de parer, mentre la seva actitud sigui aquesta. Comprem on venen els embotits de qualitat. La porta va cedir quan la vaig empnyer amb la m. Desprs de sortir de lescola, se nanaven a la biblioteca. Hem deixat la clau on ens heu indicat. La Marta va sortir, abans dhaver sentit el timbre. Hem fet la reuni all on havem viscut tants anys. Vine quan puguis. Activitat 9 Posa els signes dadmiraci i dinterrogaci, en aquest text dialogat: Per qu et passa Noi, no ho entenc Que us heu begut lenteniment No mho acabo dempassar. Per qu s aix Com s possible que mhgiu enganyat daquesta manera Doncs res, que aquesta s una bleda Que nets de ruc Mira que dir aquestes coses Nestic fart de tantes mentides Per per qui mheu pres Que tinc jo cara de babau No nhi ha pas per tant Marxeu Marxeu Que totes dues sou igual de ximples
Comunicaci
UNITAT 4
Activitat 8 Subratlla les oracions adverbials segents, encercla el nexe i a continuaci classifica-les segons siguin de temps o de lloc:
Joana: Tinc un gran complex de culpabilitat. Marta: Em pregunto si puc tenir confiana en la relaci. Joan: Alfred, sc un admirador de la teva obra. Alfred: Us he vingut a veure. Marta: Ja ens hem assabentat de lxit de lexposici. Alfred: I vost, ja es troba totalment recuperada? Josep: Per la meva banda, noms estic interessat en el iot. Marta: Vosts tamb se naniran de viatge?
163
164
Activitat 10 Omple els buits amb la grafia l/ll, segons convingui: a.....rgia aquare.....a exce.....ent co.....egues p.....id desti.....ar co.....nia mi.....enari he.....nic co.....oquis i.....s i.....uminar mi.....ers vio...once...ista fa.....era para.....els. tranqui.....itat pe.....cules co.....ocar enfilar .....gica carave.....a a.....ucinar ti.....er
Activitat 11 Tria lopci (o opcions) correcta (-es): a) Els topnims sn: Paraules que designen llocs geogrfics: rius, muntanyes, ciutats... Paraules que es refereixen a persones b) Els antropnims sn: Paraules que designen llocs geogrfics: rius, muntanyes, ciutats... Paraules que es refereixen a persones c) Els topnims i els antropnims sn originaris de: Les diferents llenges que shan parlat en les nostres terres Langls d) Alguns topnims fan referncia a: Religi Fauna i flora Mitjans de transport Accidents geogrfics i construccions Personatges relacionats amb aquell lloc Instruments musicals Oficis e) Molts cognoms fan referncia a: Fauna i flora Actors de cinema Mitjans de transport Accidents geogrfics i construccions Oficis Electrodomstics Lloc dorigen Caracterstiques personals
Comunicaci
UNITAT 4
SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS DAPRENENTATGE 165

SOLUCIONS ACTIVITATS DAPRENENTATGE Comunicaci 7. COMENTARI DE TEXTOS NO LITERARIS UNITAT 4
PER APRENDRE Activitat 1 a) text argumentatiu b) text argumentatiu c) text narratiu d) text argumentatiu
e) text narratiu f) text argumentatiu g) text descriptiu
Activitat 2 a) Es tracta dun text argumentatiu, la funci del qual s persuadir els receptor perqu deixin de fumar. b) Segur que..., per, mentrestant, segons lopini de, tamb, per exemple, a ms a ms, encara cal afegir, s per aix que, el primer pas, perqu c) Resposta oberta. Activitat 3 Resposta oberta. Activitat 4 a) s una article dopini, perqu hi t molta importncia la visi personal de lautora sobre la qesti. Els articles dopini van signats i tenen ttols fora suggeridors, com en aquest cas. b) La celebraci de la Conferncia sobre la Sida i la Cimera Mundial de la Dona, sn dos temes que no noms tenen valor informatiu, sin que desperten les nostres conscincies. c) Pel que fa a la Conferncia sobre la Sida, es parla de labsncia del responsables poltics internacionals, la manca dautntiques conclusions prctiques que afectin la indstria farmacutica i les poltiques dels pasos desenvolupats. Quant a la Cimera Mundial de la Dona es parla de la conscincia de les dones darreu del mn i de la encara petita presncia de la dona en llocs directius. d) Isabel Clara Sim afirma que, malgrat que al final tothom es renti les mans davant dels problemes reals, sempre s positiu celebrar trobades sobre temes que afecten ltica de les persones i que ens facin reflexionar sobre el nostre comportament sovint vergonys. e) Per ordenar la informaci: primer, una altra..., finalment, un, i dos Per contrarestar arguments: tanmateix Conjuncions causals: perqu Conjuncions consecutives: de manera que f) Isabel-Clara Sim (Alcoi, comarca de lAlcoi, 1943). Escriptora i periodista. Llicenciada en Filosofia i en Periodisme i doctorada en Filologia romnica. Ha creat en els seus contes i novelles uns personatges complexos que mantenen relacions conflictives, com La Nati (1991), Raquel
166
(1992), els dHistries perverses (1992) o els de Timagines la vida sense ell? (2000). Ha estat guardonada, entre daltres, amb el premi Sant Jordi 1993, per La salvatge. Va ser delegada del Llibre del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. El 1999 va ser distingida amb la Creu de Sant Jordi, per la seva trajectria. El recull de relats Dones (1997) ha estat objecte duna adaptaci cinematogrfica, lany 2000. s membre de lAssociaci dEscriptors en Llengua Catalana. Activitat 5 a) V
b) F
c) F
d) V
LLENGUA I SOCIETAT Activitat 6 El castellano proviene del latn vulgar. Activitat 7 El castellano naci en tierras burgalesas, cerca de los territorios donde se hablaba vasco. Activitat 8 El mozrabe es un dialecto romance muy influenciado por el rabe que se hablaba en el Al-Andalus, junto con el rabe. GRAMTICA Activitat 9 Mhe oblidat que tenim una reuni amb ladvocat. Li he explicat que quedar-shi era perills. Em penso que el casament va anar molt b. Lexasperava que lhagus volgut enganyar. Vaig notar que aquelles promeses no el seduen. No cal que vagis al supermercat. Sempre tenia la impressi que el seguien. Sha acostumat que li facin el dinar. Mhan explicat que fan esport daventura. Conv que encarreguem taula al restaurant. Activitat 10 No magrada la forma com es comporta Es pot interpretar malament de la manera com ho diu. Treballava com si shagus dacabar el mn. Escriu-ho... com et vagi millor. Jo ho veig tal com tu. Ho va planejar tal com li van dir. Ho he trobat exactament com ho vaig deixar. s el nad ms maco segons diu el seu pare. Un arrauxat actua segons com bufa el vent Li ho dir segons com el trobi.
Comunicaci
UNITAT 4
Activitat 12 Resposta oberta Activitat 13 Han envernissat el taulell de la taverna. Li ha sortit una berruga a la m. Se mha rebentat la roda del cotxe vermell. Lavi caminava avorrit perqu no trobava el ganivet. LEsteve va voler canviar el cavall per un vedell. La bellesa del cos s un atribut propi de la joventut. Acaba darribar ladvocat que ens ve tan sovint a veure. El governador va aconseguir avortar una sublevaci. El pags havia plantat civada, faves, raves i endvies. Devem una factura a un provedor de Crdova. LXIC Activitat 14 De topnims dorigen llat en trobem molts, la majoria ho sn. Els dorigen rab sn fcils de reconixer perqu comencen per Gua, Beni, Bini, Al... Activitat 15
oficis i activitats religi fauna i flora del lloc caracterstica personatges
Molins de Rie Santiago.de O barqueiro C. Pas dels Con- Santa Marta trab. Sant Andreu
Es cavallet Baqueira Castaeda Figueres Matagalls Manzanares
Montbell Molins de Rei Fontmartina Santiago de Pas de la C. casa Puente la Fuendetodos Reina Costa Brava
Comunicaci
UNITAT 4
Activitat 11 Aix que arribi, li ho explicarem tot. De temps Les coses han canviat, den que surten junts. De temps Anir tirant amb la rentadora, mentre resisteixi el motor. De temps Classifico les cartes com mho han indicat. De mode. Far rgim fins que shagi aprimat. De temps. Aix que escampi, traurem el gos. De temps. Des que ha marxat de casa, es troba malament. De temps. Abans de sortir us trucarem per telfon. De temps. Fes-ho com tagradi ms. De Mode.
167
168
Activitat 16 nom del pare Estbanez Daz Fernndez Lpez fauna i flora Cirera Manzano Conejo Pi
lloc dorigen Trrega Cervera Toledo Angls oficis i activitats Almirall Pags Sabat Flequer
caracterstiques personals Rico Ros Bru Moreno circumstncies especials Abril Nadal Quinto
Comunicaci
UNITAT 4
SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS DAVALUACI 169

SOLUCIONS ACTIVITATS DAVALUACI Comunicaci 7. COMENTARI DE TEXTOS NO LITERARIS UNITAT 4
Activitat 1 El text argumentatiu ha de tenir una estructura en qu es diferencin tres parts: Introducci. Breu comenament que introdueix el tema de qu es parla o la tesi que es vol defensar o refutar. Raonament o tesi. Presentaci dels arguments i els fets, a favor o en contra, amb les corresponents justificacions, exemples, proves,... La tesi i els arguments han de relacionar-se entre ells mitjanant els connectors adequats. Conclusi. Breu comentari final que confirma la idea principal o exposici de la conclusi que confirma la tesi. Activitat 2 El periodisme dopini est format pels textos en qu lemissor aporta el seu punt de vista i la seva opini personal sobre un esdeveniment actual o un tema de tipus general. Aquests textos van signats, s a dir, tenen un autor conegut. Aplega: leditorial, la columna, larticle dopini, la crtica i la carta del lector. Activitat 3 a) La queixa per la manca dilluminaci de les aules de medicina de lHospital Clnic. b) Tres parts: la primera en qu exposa la situaci, la segona en qu proposa algunes solucions en to humorstic i la tercera en qu demana una soluci al problema. c) Resposta oberta. Activitat 4 Vasco: pizarra o izquierda Germnico: ganso o tapa rabe: atalaya, tambor, alfrez, alcachofa, azucena, noria, azcar, algodn, almacn, alfombra, arroba, ojal, etc. Activitat 5 1. El castellano medieval o antiguo (s. X al s. XV); 2. El castellano moderno (s. XVI a XVII); 3. El castellano contemporneo (s. XVIII hasta nuestros das) Activitat 6 Mentre endreava els figurins, el jove Bearn em va dir que prepars la planxa. Em va preguntar si tenia llumins perqu havia dencendre la foganya per fer brasa. Jo li vaig dir que la nit, si b era fresca, no ho era prou per a fer foc i ell em va contestar que encara que ens ofegussim havia de planxar. Mirvem el foc seient en uns tamborets. Ell va dir que ms valia prendre-sho amb calma. Va agafar brases amb una pala de llaut i em va dir que arrissarem les perruques. Em va explicar que a dintre hi havia un
170
cul de ciri. Em vaig quedar dret al peu de la tauleta, esperant que la planxa sescalfs. Activitat 7 La Marta es preguntava si podia tenir confiana en la relaci. En Joan va dir que era un admirador de lobra de lAlfred. LAlfred va dir que ens havia vingut a veure. La Marta va dir que shavia assabentat de lxit de lexposici. LAlfred em va preguntar si em trobava totalment recuperada. En Josep va comentar que per la seva banda, noms estava interessat en el iot. La Marta va preguntar si ens nanirem de viatge. Activitat 8 Demanarem aigua on veiem un bar. De lloc. Em fa la guitza sempre que ve. De temps. No canviarem de parer mentre la seva actitud sigui aquesta. De temps Comprem on venen els embotits de qualitat. De lloc. La porta va cedir quan la vaig empnyer amb la m. De temps Desprs de sortir de lescola, se nanaven a la biblioteca. De temps Hem deixat la clau on ens heu indicat. De lloc. La Marta va sortir, abans dhaver sentit el timbre. De temps Hem fet la reuni all on havem viscut tants anys. De lloc. Vine quan puguis. De temps Activitat 9 Per qu et passa? Noi, no ho entenc! Que us heu begut lenteniment? No mho acabo dempassar. Per qu s aix? Com s possible que mhgiu enganyat daquesta manera? Doncs res, que aquesta s una bleda! Que nets de ruc! Mira que dir aquestes coses! Nestic fart de tantes mentides! Per per qui mheu pres? Que tinc jo cara de babau? No nhi ha pas per tant! Marxeu! Marxeu! Que totes dues sou igual de ximples! Activitat 10 allrgia aquarella excellent collegues pllid destillar
UNITAT 4
Comunicaci
colnia millenari hellnic colloquis ills illuminar
milers violoncellista fallera parallels tranquillitat pellcules
collocar enfilar lgica caravella allucinar tiller
Activitat 11 a) Els topnims sn: Paraules que designen llocs geogrfics: rius, muntanyes, ciutats... b) Els antropnims sn: Paraules que es refereixen a persones. c) Els topnims i els antropnims sn originaris de Les diferents llenges que shan parlat en les nostres terres. d) Alguns topnims fan referncia a: Religi Fauna i flora Accidents geogrfics i construccions Personatges relacionats amb aquell lloc Oficis e) Molts cognoms fan referncia a: Fauna i flora Accidents geogrfics i construccions Oficis Lloc dorigen Caracterstiques personals
171
Comunicaci
UNITAT 4
Comunicaci
UNITAT 4
QU HAS TREBALLAT?
172
A FAVOR O EN CONTRA? Llengua i societat L'origen del castell Gneres periodstics d'opini: Editorial Columna Article modals condicionals causals finals de lloc Crtica Carta del lector temporals Adverbials Substantives L'exclamaci (!) Subordinades La interrogaci (?) Oracions compostes Signes de puntuaci Ortografia de b/v Gramtica Ortografia de l/ll Lxic Topnims Antropnims
Per aprendre
El text argumentatiu
Per convncer:
Estructura:
Morfologia i sintaxi:
El cos
Introducci
connectors
La paraula
Raonament
frases llargues
Conclusi
verbs d'opini
verbs de voluntat
present indicatiu
condicional
QU HAS TREBALLAT?
primera persona
Ara que ja has arribat al final de la unitat noms et queda comprovar qu has aprs i adonar-te, si s el cas, dall que et queda per aprendre. Omple la graella segent amb S / No / A mitges: Quadre dautoavaluaci He aprs a...
Identificar textos argumentatius i conixer-ne les caracterstiques. Produir textos argumentatius. Conixer lorigen del castell. Reconixer oracions subordinades substantives i adverbials. Usar correctament els signes dinterrogaci i dexclamaci. Escriure correctament la b/v. Escriure correctament la l /ll. Saber com es formen els topnims i els antropnims i conixer-ne exemples. 14, 15, 16 13 10 11
Activitats daprenentatge
1, 2, 4, 5
Activitats davaluaci
1, 2, 3
S/ No/ A mitges
6, 7, 8 9, 10, 11, 12
4, 5 6, 7, 8
Comunicaci
UNITAT 4
com
ho porto?
173
COM HO PORTO?
Mdul com Comentari de textos no literaris

mbit de la Comunicaci
ISBN 84-393-5908-X
Generalitat de Catalunya Departament de Benestar i Famlia Direcci General de Formaci dAdults

7 Comentaris de Textos No Literaris

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

7 Comentaris de Textos No Literaris

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Graduat en Educaci Secundria

Comentari de textos no literaris

Generalitat de Catalunya Departament dEducaci

A FAVOR O EN CONTRA? QU APRENDRS? CONTINGUTS ACTIVITATS DAPRENENTATGE 155 157 171

177 181 185 189 190

ORGANITZACI DELS MDULS I LES UNITATS

7. COMENTARI DE TEXTOS NO LITERARIS

ORGANITZACI DELS MDULS I LES UNITATS

ORGANITZACI DELS MDULS I LES UNITATS

7. COMENTARI DE TEXTOS NO LITERARIS

Quadre de continguts MDUL 07 COMENTARI DE TEXTOS NO LITERARIS

Les llenges de lEstat espanyol.

Lorigen del castell.

Substrat, adstrat, su- Topnims i antropperstrat. nims.

7. COMENTARI DE TEXTOS NO LITERARIS

Propietats del text El text escrit: descriptiu. La coherncia. La cohesi. Ladequaci.

Abans de comenar el mdul...

Em Ho sembla sabria Em sona que ho s explicar

7. COMENTARI DE TEXTOS NO LITERARIS

UN TEXT COM CAL

7. COMENTARI DE TEXTOS NO LITERARIS

UN TEXT COM CAL

7. COMENTARI DE TEXTOS NO LITERARIS

Miquel, no mesperis per sopar, arribar tard. Ho sento!

7. COMENTARI DE TEXTOS NO LITERARIS

UN TEXT COM CAL

UN TEXT COM CAL

7. COMENTARI DE TEXTOS NO LITERARIS

7. COMENTARI DE TEXTOS NO LITERARIS

UN TEXT COM CAL

UN TEXT COM CAL

7. COMENTARI DE TEXTOS NO LITERARIS

7. COMENTARI DE TEXTOS NO LITERARIS

UN TEXT COM CAL

UN TEXT COM CAL

paraiges agafar tu pluja molt

Agafa el paraiges perqu plou molt.

7. COMENTARI DE TEXTOS NO LITERARIS

UN TEXT COM CAL

7. COMENTARI DE TEXTOS NO LITERARIS

UN TEXT COM CAL

Connectors que informen sobre lordre en qu lautor exposa les idees:

En catal: Tamb A ms a ms Fins i tot Daltra banda

Connectors doposici: Serveixen per anunciar una idea contrria a lanterior.

En catal: Perqu, ja que... Ats que, vist que, com que...

En castell: Porque, ya que, puesto que... Dado que, visto que...

UN TEXT COM CAL

UN TEXT COM CAL

En catal: Per tant En conseqncia Aix doncs Per aquesta ra

En catal: Malgrat que, tot i que, encara que Per b que...

En castell: A pesar de, si bien

Connectors de condici: Expressen una condici per lacompliment de la idea escrita.

En castell: Si, mientras (que), a condicin de A no ser que... A menos que...

7. COMENTARI DE TEXTOS NO LITERARIS

(Fes les activitats daprenentatge 7, 8, 9, 10, 11, 12 i 13)

7. COMENTARI DE TEXTOS NO LITERARIS

UN TEXT COM CAL

UN TEXT COM CAL

Avui fa sol 1 Fes-me cas 1 El tren va parar 1 El llibre 1 LAleix diu 1

dem plour. 2 vine a la festa. 2

Ella hi va pujar. 2 era bonssim. 1

que em vas recomanar 2 que vol casar-se jove. 2

Quan arriba la primavera 1

la sang sens altera. 2