DEF 0B1VALA.

01

21/5/08

13:38

Pgina 19

Avaluaci
Ei!
Ni cas.
El complement directe de la primera oraci es reprn en la segona mitjanant un pronom que
Colp de colze.
Ei, Manel. Escolta. Desconnecta un poc, que el que est explicant el Carles ja ens ho sabem.
Qu vols ara?
Saps que lAnna mha dit que s?
Que s, qu?
Que li he demanat que eixim junts i no mha deixat ni acabar.
No mho puc creure encara. He quedat amb ella a leixida de linstitut per tornar junts cap a casa.
Molt b. Vinga! Enhorabona per a tu i li recomanes, a ella, que
visite un oculista. Au, calla ja.
Caram, Manel, quin
mal rotllo que portes. I jo que
volia convidar-te i tot si
majudaves.
Ajudar-te, a qu? Mentre no em demanes diners.
Voldries revisar-me
unes poesies que li he escrit?
Ostres, Joan! No sabia
que tenies amistats amb les
muses.
Amb qui?
Res, deixa-ho crrer.
Per escolta, no fars el ridcul amb aix dels poemetes.
Mira, no ho semble,
per sc molt romntic. I em
pense que Anna tamb.
A veure que has escrit.

No ocultar el meu amor;

el servir honestament
i ser la meua conducta
alegria i seguretat.
Qu et sembla?
Si Anna sadona que has adoptat uns versos de Vicent Andrs Estells, trenca amb tu per bandarra i fals.
Jo no he copiat ning. Potser aquest Vicent que dius sels ha
copiat de mi. Encara lhaur de denunciar.
S, home, i qu ms? Vinga, ignorant, calla i pren apunts que
sols queda una setmana per a lexamen.
Ei, Manel, no li digues, a Anna, a dels poemes. Dacord?
Qu no li he de dir?
Manel. Ets un collega com cal.
Josep Llus RIBES

6. Separa els monemes que constitueixen els versos que

1. Joan enceta la conversa amb Manel. Amb quina finalitat

apareixen en el text i indica, en cada cas, si sn lexemes

o morfemes. Quin significat gramatical t cada un dels
morfemes?

o amb quines finalitats comunicatives?

2. Busca en el text exemples de diverses estratgies comunicatives.

7. Assenyala els missatges en qu lentonaci t, segura-

3. Descriu les diverses funcions del llenguatge i identifica

ment, una crrega comunicativa important.

fragments del text en qu predomine una funci o una

altra.

8. Descriu el context situacional de la conversa entre

Manel i Joan.

4. Descriu els elements paralingstics particulars que han

9. Quin profit comunicatiu fan els interlocutors del redut

dacompanyar aquest acte comunicatiu.

5. Descriu alguns dels gestos que penses que fan els personatges que dialoguen en moments determinats de la
conversa.

espai de comunicaci?

10. A partir del text, identifica amb exemples lexistncia

dels diversos nivells de llengua.
19 1.

La comunicaci i el signe lingstic

Solucions prova davaluaci

1. La finalitat inicial de Joan s informar
Manel de la seua relaci amb Anna i
posteriorment pretn que Manel li revise uns
versos que ha escrit per a la seua estimada.
ORIENTATIVA.
[Estratgia
2.
RESPOSTA
informativa: Saps que lAnna mha dit que s?
Estratgia de collocaci: Mira, no ho
aparente, per sc molt romntic.
Estratgia de mobilitzaci: Ei, Manel, no li
digues, a Anna, a dels poemes. Dacord?]

3. Lalumne ha de descriure primerament

cada una de les funcions del llenguatge.
Exemples de fragments del text en qu
predomina alguna de les funcions:
Funci expressiva o emotiva: No mho puc
creure encara.
Funci
referencial,
informativa
o
representativa: He quedat amb ella a
leixida de linstitut.
Funci apellativa o conativa: Voldries
revisar-me unes poesies que li he escrit?

flexi o derivaci), un significant canviant.

Destaquem en negreta els morfemes dels
versos de Vicent Andrs Estells que hi ha
referits en el text i indiquem el significat
gramatical, o de qualsevol altre tipus, que
aporten, tant per presncia com per
absncia:
Primer vers: No ocultar (primera persona
del singular del futur dindicatiu del verb
ocultar), el (sense morfema, indica que s
larticle mascul en singular), meu (sense
morfema, indica que s ladjectiu possessiu
de primera persona), amor (sense morfema,
indica la forma singular del lexema amor).
Segon vers: el (sense cap morfema, indica la
forma reforada del pronom personal de la
tercera persona del singular), servir
(primera persona del singular del futur
dindicatiu del verb servir), honestament
(sufix derivatiu que canvia la categoria
gramatical de la paraula, de manera que en
aquest cas tenim un adverbi derivat de la
forma femenina de ladjectiu honest).

Funci ftica o de contacte: Ei, Manel.

Escolta.

Tercer vers: i ser (primera persona del

singular del futur dindicatiu del verb
irregular ser) la meua (morfema femen que
safig al lexema meu) conducta (indica que s
la forma singular de la paraula).

Funci metalingstica: El complement

directe de (la intervenci de Carles, el
professor).

Quart vers: alegria (indica que s la forma

singular de la paraula) i seguretat (indica que
s la forma singular de la paraula).

4. RESPOSTA ORIENTATIVA. [Com que la conversa

dels dos companys es produeix mentre el
professor fa classe, segurament el volum de la
conversa deu ser baix. Possiblement el to de
veu de Joan deu estar afectat per lalegria i
el nerviosisme de saber que Anna ha acceptat
ser la seua parella. Quan Joan llig el poema
segurament lentonaci s ms solemne.
Daltra banda, el to de Manel varia diverses
vegades. Al principi, per exemple, deu
transmetre que se sent destorbat per Joan
(Qu vols ara?) i en un altre moment deu ser
recriminatori (Si Anna sadona que has
adoptat uns versos de Vicent Andrs
Estells).]

7. RESPOSTA ORIENTATIVA. [Possiblement, alguns

dels missatges amb una entonaci especial
sn:
Saps que lAnna mha dit que s? (dalegria)

Funci potica, estilstica o esttica: No

ocultar el meu amor (tot el poema).

5. RESPOSTA LLIURE.
6. Tal com es diu en la UNITAT 3, pgina 36,
considerem la distinci de lexemes i
morfemes en les paraules que sn
susceptibles de tenir, dalguna manera (per

Voldries revisar-me unes poesies que li he

escrit? (de petici)
Ostres, Joan! (de sorpresa)
La lectura del poema (de solemnitat).]
8. En classe de llengua, mentre parla el
professor i la resta de companys i companyes
segueixen lexplicaci. Joan i Manel seuen
lun al costat de laltre.
9. Els interlocutors aprofiten la proximitat
entre si per a abaixar la veu i procurar que la
seua conversa passe desapercebuda al
professor.
10. RESPOSTA LLIURE.