EL TEXT DESCRIPTIU

El text descriptiu enumera de manera detallada els elements que integren un objecte, un
instrument, un aparell; les parts dun proce s, dun esdeveniment; les caracterstiques duna
persona o dun animal a trave s de lobservaci.

Per fer una descripcio cal tenir presents les tres etapes segu ents:

Observar i seleccionar els trets dominants dallo que es vol descriure, e s a dir, les
caracterstiques generals.

Analitzar-ho amb detall, seguint un ordre establert: de me s general a me s concret,

dels trets fsics als psicolo gics, de dreta a esquerra, de dalt a baix, de fora a dins, dels
aspectes me s llunyans als me s propers.

Redactar el text de manera ordenada, dacord amb lelement que es vulgui destacar
me s.

A) TIPUS DE DESCRIPCIONS

Hi ha diferents tipus de textos descriptius, en funcio dels para metres que es considerin.
Podem fixar-nos en els segu ents:

1. El grau dimplicacio de lautor en la descripcio :

1a. Descripci objectiva. Te una intencio explicativa o informativa, com per

exemple un article denciclope dia. Lopinio o els sentiments de lautor quant al que
descriu no shi reflecteixen, de manera que lintere s de la descripcio es basa en allo
descrit i no en el punt de vista de qui descriu.

1b. Descripci subjectiva. Recull lopinio de lautor sobre tot allo que descriu o
els sentiments que li suscita.

2. El tema del qual es tracta.

2a. Si lobjecte de descripcio e s una persona, podem trobar:

- La prosopopeia, o descripcio dels trets fsics de la persona, de la seva aparena

externa.
 - Letopeia, o descripcio dels trets psicolo gics o morals dun personatge: la manera
de ser, dactuar, el cara cter.

- El retrat, quan la finalitat de la descripcio e s presentar les caracterstiques

fsiques i psicolo giques dun personatge. E s, per tant, una combinacio de
prosopopeia i detopeia.

- Lautoretrat, o retrat que fa de si mateix qui lescriu. En la literatura catalana so n

famosos els escrits per Josep Pla, Joaquim Ruyra, Josep M. de Sagarra, etc.

- La caricatura, que consisteix a descriure una persona exagerant-ne i

distorsionant-ne els trets me s destacats per aconseguir un efecte grotesc.

2b. Si lobjecte de descripcio e s un paisatge o un lloc determinat, tenim:

- La topografia, que descriu lespai fsic en que semmarca laccio narrativa.

Lestudi s al darrere de la casa. Sostre i parets, dun blanc

uniforme trencat per esbossos i estudis de color. El parquet, sense
envernissar: el vaig deixar tal com el vaig trobar quan, poc
desprs del trasllat, en vaig esquinar la moqueta tacada de
cervesa. A en Mart li feia grcia, en part perqu lhabitaci era
un desastre de totes maneres i en part perqu sabia que jo no em
podia permetre de llogar res ms.

Josie Lloyd i Emilyn Rees, Junts! (fragment adaptat)

2c. Si lobjecte de descripcio e s una e poca o un perode de temps, tenim:

- La cronologia, que explica les circumsta ncies temporals de laccio narrativa.

B) CARACTERSTIQUES

Les descripcions tenen les caracterstiques segu ents:

Solen contenir oracions simples enunciatives. Si sn compostes, ho seran per juxtaposici

signes de puntuaci- per coordinaci conjuncions, sobretot copulatives- o per subordinaci
oracions de relatiu i de predicat nominal.

Ell seu en una butaca alta. (oracio simple)

Agafa la forquilla i comena a menjar lentament. (oracio coordinada
copulativa)
La camisa que portava li quedava b. (oracio subordinada)
 Generalment tenen pocs verbs, entre els quals abunden els copulatius (ser, estar,
semblar) i els de pertinena (tenir, portar). Els temps verbals me s habituals so n el
present i limperfet dindicatiu.

El le xic e s ric i precs. Per caracteritzar els substantius i donar expressivitat al text hi
predominen els elements segu ents:
els adjectius qualificatius: blau cel, blau elctric, blau mar
els complements del nom: camisa de quadres, olor de roses
les comparacions i oracions comparatives: s alt com un sant Pau
les meta fores: s una bleda, s un tros de pa
les oracions subordinades adjectives explicatives i especificatives:
La secretria, que s molt eficient, ens ha arreglat tots els papers. (explicativa)
La noia que t els cabells curts s la meva cosina. (especificativa)
Quant a la puntuacio , com que les descripcions acostumen a ser enumeratives, el
signe que hi predomina e s la coma. El punt i coma es fa servir per separar
sequ e ncies que ja contenen comes.