Tema 2.

Adquisició i
representació del
coneixement especialitzat
Gestió Terminològica
2023-2024
Guió de la sessió

1. El coneixement especialitzat
2. Les fonts del coneixement especialitzat
a. Avaluació de les fonts
b. Els experts
3. L’adquisició de coneixement especialitzat
4. La representació del coneixement especialitzat
5. Estructuracions conceptuals
a. Els mapes conceptuals
b. Ontologies i estructures lèxiques
c. L’arbre de camp en els vocabularis terminogràfics (la delimitació del treball)
Bibliografia recomanada

CABRÉ, M. TERESA. (1992). La terminologia. La teoria, els mètodes, les aplicacions.

Barcelona: Empúries. [Traducció castellana: La Terminología. Teoría, métodos,
aplicaciones. Barcelona: Antártida, 1993]. [Edició en francès: La Terminologie. Théorie,
méthode et applications. París/Ottawa: presses Universitaires d’Ottawa/Armand Colin,
1998]. [Edició en anglès: Terminology: Theory, methods and applications. Amsterdam: John
Benjamins, 1999]

TERMCAT (2010). El diccionari terminològic. Vic: Eumo Editorial; Barcelona: TERMCAT. (En
Primer Terme; 9. Criteris i Mètodes)
https://arxiu.termcat.cat/enprimerterme/el-diccionari-terminologic.pdf
El coneixement especialitzat
Algunes definicions de llenguatges
d’especialitat

1. Codis lingüístics diferenciats del llenguatge general, que consten de regles i unitats
específiques.
Hoffmann (1979)

2. Simples variants del llenguatge general.

Rondeau (1983), Rey (1976), Quemada (1978)

3. Subconjunts, fonamentalment pragmàtics, del llenguatge entès en sentit global.

Varantola (1986), Picht i Draskau (1985), Sager, Dungworth i McDondald (1980),
Beaugrande (1987)
(Beaugrande 1987, citat a Cabré 1992)
Caràcter general i no marcat

• els orals espontanis,

• la temàtica coneguda per qualsevol parlant d’una llengua,
• mitjanament formals,
• que tenen com a objectiu essencial fornir informació o intercanviar-la.

(Cabré 1992: 126)

Caràcter especialitzat

(en sentit ampli) qualsevol tipus de discurs que s’allunyi de les característiques
generals per qualsevol dels elements següents:
• la temàtica,
• les característiques específiques dels interlocutors,
• les característiques específiques de la situació comunicativa,
• la funció comunicativa,
• el canal de transmissió de les dades.

(Cabré 1992: 127)

Llenguatges d’especialitat

Imatge extreta de Villaécija Chavarria (2018)

Llenguatges d’especialitat

• Característiques cognitives

• Característiques pragmàtiques

• Característiques lingüístiques
Llenguatges d’especialitat

• Característiques cognitives:
o Àmbit, tema, perspectiva de tractament

• Característiques pragmàtiques
o Emissor, receptor, situació comunicativa, canal, gènere textual, funció

• Característiques lingüístiques
o Terminologia, fraseologia especialitzada, altres UCE, estructura, gràfics, taules,
referències bibliogràfiques
Les fonts del coneixement especialitzat
Tipus d’obres de referència

1. Obres especialitzades o manuals: textos sobre un àmbit amb una estructura de

discurs.

2. Obres terminològiques: textos sobre un àmbit amb una estructura de diccionari.

3. Obres lexicogràfiques: diccionaris de llengua general.

Tipus d’obres de referència

1. Obres especialitzades o manuals: textos sobre un àmbit amb una estructura de

discurs.

Són els textos del corpus que integren el corpus de buidatge i, doncs, els textos que
ens proporcionaran els termes del diccionari. Generalment es tracta de manuals,
textos legals, catàlegs, reglaments i programes universitaris.
Tot i que aquests textos tant poden ser escrits com orals, generalment hi ha un
predomini clar dels textos escrits.

Termcat (2010: 230)

Tipus d’obres de referència

2. Obres terminològiques: textos sobre un àmbit amb una estructura de diccionari.

Són els textos del corpus que, juntament amb les obres lexicogràfiques, integren el
corpus de referència. Aquests textos, per tant, serviran de suport per a delimitar els
conceptes i establir la forma de les denominacions, les relacions de sinonímia, etc.,
un cop acabat el buidatge.

Termcat (2010: 230)

Tipus d’obres de referència

3. Obres lexicogràfiques: diccionaris de llengua general.

Juntament amb les obres terminològiques, integren el corpus de referència i tenen,

per tant, la mateixa finalitat.

Termcat (2010: 230)

Avaluació de les fonts

En general

• Corpus de buidatge
• Corpus de referència

o Textos de referència i vigents.

Avaluació de les fonts

1. Obres especialitzades

• Vigents: data de publicació, actualitzacions o edicions posteriors, dates de la bibliografia

usada
• Autoritat reconeguda: autor amb prestigi reconegut en l’àmbit, avalat per una entitat
• Metodològicament rigoroses: introducció, criteris d’elaboració
• Terminològicament coherents: sistematicitat i univocitat en les denominacions usades
Avaluació de les fonts

2. Obres terminològiques

• Data de publicació
• Nombre de termes
• Informació proporcionada per a cada terme
• Rigor de l’estructura
Avaluació de les fonts

3. Obres lexicogràfiques

• Últimes edicions dels diccionaris de l’acadèmia o amb una autoritat semblant

reconeguda
Avaluació de les fonts: altres informacions

És convenient que hi hagi obres especialitzades en TOTES les llengües de treball

• Llengua principal i llengües d’equivalència

• Són preferibles les obres originals a les traduccions
Els experts
Els experts

• Especialistes externs al diccionari

• Formin part d’alguna institució

Aquesta premissa garanteix, d’una banda, que la seva opinió sigui

representativa i, de l’altra, facilita la difusió posterior de la decisió que es
prengui.

Termcat (2010: 286)

L’adquisició del coneixement especialitzat
Definició de terme

Un terme és una unitat lèxica que activa un sentit precís en un context determinat.
Cabré (1999)

Tres aspectes bàsics de la terminologia:

• Cognitiu
• Lingüístic
• Comunicatiu

De tots tres aspectes, el cognitiu és el més complex de descriure.

Terminologia i ciència cognitiva

“La cognició és el resultat d’un procés psíquic que condueix al coneixement”.

Pensament humà

Comprensió dels objectes abstracció construcció conceptes

Base de la teoria terminològica

“La cognició és el procés mental que consisteix a aprehendre una realitat”.

Cabré (1992: 83)
Teoria cognitiva de la terminologia

a) Com l’individu conceptualitza la realitat i estructura el coneixement

b) Què són els conceptes, com s’estableixen, com s’interrelacionen i com s’ordenen
en l’estructura del coneixement.

c) Com es relacionen els conceptes i els termes.

Cabré (1992: 83)

La representació del coneixement especialitzat
Elements clau

Arbre de camp Corpus Llista de termes Definició

Fonts (amb
Equivalents Remissions avaluació del
recurs)
Elements clau

Arbre de camp Corpus Llista de termes Definició

Fonts (amb
Equivalents Remissions avaluació del
recurs)
Estructuracions conceptuals
Recerca sistemàtica

FASE 1. Definició i delimitació del treball FASE 3. Elaboració de la terminologia

• Tema • Buidatge
• Destinataris • Fitxer buidatge
• Funcions • Fitxer terminològic
• Dimensions
FASE 4. Presentació del treball
FASE 2. Preparació del treball
FASE 5. Supervisió del treball
• Adquisició d’informació
• Selecció d’assessors FASE 6. Tractament i resolució dels casos
problemàtics
• Selecció d’informació
• Estructuració del camp / matèria
• Fixació del corpus de buidatge
• Pla de treball
 Mapa conceptual

Serveix per representar gràficament els conceptes

• És una xarxa d’unitats de coneixement

• No hi ha jerarquia
• Els nodes, que són unitats de coneixement, es vehiculen mitjançant termes, i els
lligams són les relacions conceptuals entre aquests termes
 Poden ser de diversa mena, a diferència de l’arbre de camp

FASE 2
 Ontologia i estructures lèxiques

Què és una ontologia?

FASE 2
 Arbre de camp

L’esquema de l’estructura interna del diccionari que en delimita l’abast

temàtic, permet classificar-ne els termes i facilita el tractament sistemàtic del
conjunt de la informació.
(Termcat)

FASE 2
Mapa conceptual
Mapa conceptual
Mapa conceptual
Mapa conceptual
Mapa conceptual
 Ontologia

Ontologia

• Exemple d’ontologia d’un museu: El Prado

https://www.museodelprado.es/grafo-de-conocimiento/modelo-ontologico

• Grups de recerca sobre l’àmbit

o Ontology Engineering Group (UPM)
https://oeg.fi.upm.es/

o LexiCon Research Group (UGR)

http://lexicon.ugr.es/
 Corpus

Corpus lingüístic

Recopilació de fragments d’una llengua que se seleccionen i s’ordenen segons un

criteri lingüístic amb la finalitat de ser utilitzats com una mostra de la llengua o d’una
varietat d’una llengua.
(Sinclair, 1996)

FASE 2
Funció dels corpus

Representar, ser una Descriure actes de parla Validar hipòtesis sobre

referència reals fenòmens lingüístics

Extreure terminologia
(exemples d’ús, informació
Observar la variació Detectar el canvi lingüístic
sobre la definició,
equivalents)
 Usos dels corpus

01 02 03 04
Recerca en Edició d’obres de Ensenyament de Desenvolupament
lingüística referència llengües (manuals, en PLN i en IA
(diccionaris, materials
gramàtiques, d’aprenentatge...)
llibres d’estil,
thesaurus...)
 Terminologia

Els termes > Unitats de coneixement especialitzat

• Què són?
• Com els detectem en textos?
• Com els recollim?
• Tenen variants?
• Com es relacionen entre ells?

FASE 3
 Comparació comunicació-representació

Treball + descriptiu + prescriptiu

Variació SÍ NO

Llengües no necessàriament necessàriament

plurilingüe plurilingüe

Productes • glossaris • normes

• textos • tesaurus
• guies • classificacions

FASE 3