INDAGAR SOBRE GRAMÀTICA A AULES

Adjectius, al jardí!
De l’adjectiu a l’oració
subordinada adjectiva
Beatriz Barberá
IES Sucro. Albalat de la Ribera (València)

La present seqüència didàctica intenta generar la PARAULES CLAU

reflexió metalingüística en l’alumnat de quart d’ESO • ENSENYAMENT DE LA GRAMÀTICA
a partir de l’estudi de l’adjectiu com a categoria • ADJECTIU
• ORACIÓ SUBORDINADA ADJECTIVA
gramatical i de l’oració subordinada adjectiva com • SEQÜÈNCIA DIDÀCTICA
a estructura bàsica en la descripció. Així mateix, • DESCRIPCIÓ
pretén que la reflexió assolida tingui un correlat en la
redacció escrita que es generi. S’integra en un projecte
interdisciplinari i té com a objectiu final elaborar una fitxa botànica.

EN EL CONTEXT DE L’APRENENTATGE en el qual tots dos autors analitzen l’adjectiu

BASAT EN PROJECTES fora de l’encotillat tractament que rep la gra-
Moltes vegades ens preguntem com podem màtica als llibres de text.
dotar de sentit l’estudi de la gramàtica i de la
sintaxi perquè l’alumne n’entengui la utilitat. D’altra banda, aquesta seqüència s’inclou en un
Partint d’aquesta qüestió, plantegem una seqüèn- projecte interdisciplinari realitzat amb alumnes
cia didàctica que ha de portar l’estudiant de
secundària des de la categoria gramatical fins a
l’estructura sintàctica, de manera que compren- ■
gui com es poden utilitzar en la redacció d’un Plantegem una seqüència
text breu. que porta l’estudiant
La idea general sorgeix del treball previ de
des de la categoria gramatical
Carmen Rodríguez Gonzalo i Felipe Zayas,1 fins a l’estructura sintàctica

20 Articles Didàctica de la Llengua i de la Literatura • núm. 72 • p. 20-25 • gener 2017


de quart d’ESO,2 l’objectiu del qual era demos-
trar com s’adapten les plantes al seu ecosistema
a través de la construcció d’un jardí botànic al
centre docent. La matèria de llengua castellana
seria l’encarregada de realitzar les fitxes que
acompanyarien les espècies plantades. Fitxes que,
òbviament, serien descriptives. Es pretén, per
tant, que l’estudiant sigui capaç d’entendre i filtrar
la informació sobre les plantes estudiades i redac-
tar la seva pròpia descripció botànica, fent ús
d’adjectius que pugui entendre i de subordinades
adjectives senzilles que proporcionin la informa-
ció requerida.
Abans de començar les sessions, es distribueix els
estudiants en grups de treball cooperatius i hete-
rogenis formats per quatre membres. A cadascun
dels grups, se li assignarà com a mínim una plan-
ta perquè n’investigui les dades i en confeccioni
la fitxa botànica.
DISCUSSIÓ GRAMATICAL
ENTRE IGUALS
El punt de partida d’aquesta seqüència didàctica
es troba en els coneixements que els estudiants
ja han acumulat sobre els adjectius, encara que
no sàpiguen exactament com els poden verba-
litzar o no emprin el metallenguatge de manera
precisa. Es planteja una discussió entre iguals
seguint una dinàmica d’«experts»: de cadascun
dels grups base, en surt un alumne per reunir-se
amb companys de grups diferents. Cada nou grup
format haurà de discutir un aspecte de l’adjectiu
fins que completi tanta informació com li sigui
possible. Quan acabi, tornarà al seu grup base, on
serà l’expert i haurà d’explicar als seus companys el
tema que ha tractat. Quan cada membre de l’equip
hagi exercit el seu rol d’expert, quedarà completa la
taula de coneixements previs (quadre 1, a la pàgina
Adjectius, al jardí!: De l’adjectiu a l’oració subordinada adjectiva
següent), que es posarà en comú amb la resta de la
classe. Aquí, la funció del professor s’ha de centrar
a completar la informació i aclarir els punts que
puguin ser confosos.
L’apartat on és més evident el metallenguatge és
el que es refereix a la reflexió sintàctica, ja que els
estudiants coneixen conceptes com ara atribut,
adjacent o complement predicatiu. Així, entre
d’altres, sorgeixen els comentaris següents:
• «Acompanya el substantiu en el sintagma nominal.»
• «Pot ser atribut.»
• «Si preguntes com està el subjecte, és el predica-
tiu.»
La reflexió metalingüística és més confosa i ten-
deix a limitar-se als canvis de flexió en gènere i
nombre, sense anar més enllà. Apareix el concep-
te de grau en algun grup, però els estudiants no
Adjectius, al jardí!
Seqüència didàctica. De l’adjectiu a l’oració subordinada
Quart d’ESO
Què en sap l’alumnat de l’adjectiu?
Com defineix l’adjectiu el diccionari?
Quants tipus d’adjectius hi ha?
Com es transforma en oració
subordinada?
Els estudiants, reconeixen aquesta
estructura sintàctica?
La poden explicar als seus companys?
Avaluem el que hem après
Imatge 1. Descripció de la seqüència didàctica
Articles Didàctica de la Llengua i de la Literatura • núm. 72 • gener 2017 21
INDAGAR SOBRE GRAMÀTICA A LES AULES
Estudi de l’adjectiu
Per a què serveix? On el trobem?
Quadre 1. Taula de coneixements previs
gosen relacionar-lo amb un canvi en la forma de
la paraula. La qüestió sobre el per a què serveix és
el que desenvolupen àmpliament, atès que tenen
clara la relació que existeix entre l’adjectiu i el text
descriptiu.
ESTUDI DE L’ADJECTIU AL DICCIONARI
En aquest punt, l’alumnat observarà quin és el
tractament que rep l’adjectiu al diccionari. La
dinàmica és molt senzilla. Cadascun dels grups
tindrà dos o tres adjectius per cercar al diccio-
nari normatiu i anotarà el que n’hagi observat.
Seguint aquest procés, conclouen que:
• Es defineixen per sinonímia: en algun grup no
s’entén el sinònim que el diccionari aporta com
a definició, en aquest cas, els nois i noies han de
seguir la recerca fins que en troben el significat.
La posada en comú facilita la comprensió sobre la
manera com s’escriu al diccionari.
• En el cas dels colors, s’empra la comparació:
reforça el concepte de símil o comparació que
l’alumnat ja coneix, però que, en general, sola-
ment relacionava amb l’estudi literari.
■ ne els significats desconeguts seguint alguna
La reflexió morfològica
és confosa i tendeix a limitar-se
als canvis de flexió
en gènere i nombre
22 Articles Didàctica de la Llengua i de la Literatura • núm. 72 • gener 2017
Com és la paraula? Quina funció fa dins de l’oració?
• En alguns casos, la definició comença amb la
paraula que: servirà de primera presa de contac-
te amb l’oració subordinada adjectiva.
• Molts adjectius es defineixen com a «pertanyent
o relatiu a»: tant a través d’aquest punt com
de l’anterior, en la posada en comú, sorgeix el
concepte de família lèxica.
Aquesta anàlisi facilita la comprensió de la divisió
d’adjectius en qualificatius i relacionals, categories
a les quals s’enfrontaran quan facin la investigació
botànica.
CLASSIFICACIÓ I DEFINICIÓ
DELS ADJECTIUS
A partir d’aquest moment, l’alumnat s’enfrontarà
a la caracterització de les plantes que s’hagin
assignat al grup (baladre, romaní, espígol,
morera, etc.). El primer pas consistirà a buscar-
ne la definició al diccionari normatiu. A conti-
nuació, n’han de reconèixer els adjectius que hi
apareguin i, segons el que hagin observat a la
tasca anterior, classificar-los en una taula que
es posarà en comú (quadre 2), per explicar-
de les estratègies que ja saben que es poden
utilitzar. És una tasca molt senzilla que ha de
servir per millorar el vocabulari del qual es parteix
i per reforçar el que s’hagi treballat en tasques
anteriors.

Clasificación de los adjetivos
Color Forma Relació/Pertinença
Quadre 2. Taula d’anàlisi i classificació dels adjectius
ORACIÓ SUBORDINADA ADJECTIVA:
LA FITXA BOTÀNICA
Abans d’abordar el final de la seqüència, cal-
drà explicar què és, com es reconeix i com
s’ha d’emprar l’oració subordinada adjectiva. Per
practicar-ne l’anàlisi i distingir-la de la pròpia
de l’oració subordinada substantiva, s’utilitza la
tècnica del «foli giratori» adaptada a la seqüèn-
cia i al nivell: el professor proposa l’oració que
s’analitzarà i s’apunta en un foli. El primer estu-
diant del grup comença l’anàlisi emprant el temps
que s’hagi considerat oportú. En acabar el seu
torn, passa el foli a l’estudiant següent, que ha
de continuar des d’on ho hagi deixat el primer.
Quan hi hagin participat tots els nois i noies, se’ls
dóna un temps de reflexió comuna i el portaveu
d’algun dels grups corregeix l’anàlisi a la pissarra.
La resta de la classe i el professor faran les obser-
vacions pertinents quan hagin acabat la tasca.
Ara, per fi, l’alumnat pot elaborar les seves pròpies
fitxes i emprar l’estructura sintàctica que es cerca-
va. Per aconseguir-ho, cada grup disposarà d’una
llista de pàgines web sobre botànica i haurà de:
1 Seleccionar la informació important per a la
seva fitxa.
2 Assenyalar les oracions subordinades adjec-
tives que apareguin a les definicions i a les
descripcions.
3 Transformar algun dels adjectius que apa-
reguin en la informació triada en oracions
subordinades adjectives.
Adjectius, al jardí!: De l’adjectiu a l’oració subordinada adjectiva
Derivat d’una altra paraula Altres
4 Preparar una fitxa botànica que inclogui:
- Nom comú i científic.
- Descripció de la planta fent ús de
l’oració subordinada adjectiva i utilitzant
l’adjectivació correctament.
- Explicació o descripció d’algun ús medicinal
o curiós que se n’hagi trobat.
Després d’aquest procés, es pot observar que el
reconeixement de l’oració subordinada adjectiva
és millor quan se n’ha plantejat l’estudi de manera
aïllada i no pas sense una finalitat concreta. La
majoria d’alumnes reconeix l’oració i entén quina
funció exerceix en l’oració principal. Això és
degut, principalment, al fet que són més capaços
de fer la conversió des de l’adjectiu fins a l’oració
subordinada i al revés. Això no obstant, no és
significativa la millora de la seva anàlisi, encara
que sàpiguen construir bé les oracions.
El resultat final és satisfactori i, a la fitxa, hi
demostren aquesta capacitat. Entre les construc-
cions sintàctiques que han fet, hi podem trobar:
• «Mesura fins a 5 metres, té moltes fulles juntes,
la forma de les quals és d’ou en punta.»
• «Té una fulla que aguanta durant tot l’any
(perenne).»
• «S’empra el cor de la planta, que es pot menjar
en distintes dietes perquè és baix en calories i
tendre.»
Articles Didàctica de la Llengua i de la Literatura • núm. 72 • gener 2017 23
INDAGAR SOBRE GRAMÀTICA A LES AULES
Imatge 2. Resultat final. Fitxa botànica
La mateixa fitxa es va treballar des del
Departament de Clàssiques, per la qual cosa apa-
reix l’etimologia i la mitologia de cadascuna de les
plantes (imatge 2).
AVALUACIÓ
L’avaluació de tota aquesta seqüència didàc-
tica es porta a terme a través d’una exposició
oral que realitza cada grup, en la qual els nois
i noies presenten les seves plantes i expliquen
quins tipus d’adjectius han trobat i com els han
transformat en subordinades adjectives. També
triaran alguna de les oracions subordinades
adjectives trobades i explicaran, a la resta de la
classe, l’anàlisi que han fet.
24 Articles Didàctica de la Llengua i de la Literatura • núm. 72 • gener 2017
Un cop corregit el producte escrit, que són
les fitxes botàniques, passarà a la classe
d’informàtica, on es realitzarà el disseny i la
impressió de la fitxa, que, finalment, apareixerà
al jardí junt a la planta, de manera que cadascun
dels exemplars botànics estarà correctament
identificat i descrit.
L’instrument d’avaluació triat és la rúbrica, lliu-
rada a l’alumnat des del començament de la
seqüència, de manera que els nois i noies poden
saber en tot moment què han d’aconseguir al
final del procés (quadre 3).
CONCLUSIONS
L’estudi de la gramàtica i de la sintaxi no pot
estar aïllat del text, bé perquè aquest sigui
observat com a objecte en el qual s’usen
les categories gramaticals i les estructures
sintàctiques amb una finalitat concreta, bé
perquè tant la gramàtica com la sintaxi
són eines que condueixen a construir el
text. Aquesta seqüència didàctica pretén que
l’estudi sintàctic s’integri en l’exercici de
redacció, de manera que l’alumnat sigui
conscient de quan i de per què cal usar una
estructura sintàctica concreta o una altra.
L’anàlisi sintàctica en si mateixa no té més
valor que el que donaríem a qualsevol objec-
te d’estudi científic que poséssim a sota d’una
lupa per observar-lo i disseccionar-lo. I així
és com percep aquesta tasca la gran majoria
d’alumnes de secundària. Per aquest motiu,
considero que cal integrar l’estudi d’aquests
aspectes gairebé abstractes per als alumnes
dintre del treball incessant amb tipus distints
de text, fugint d’aquest aïllament clàssic de
la gramàtica o la sintaxi que, habitualment,
presenta el llibre de text. ◀
 Adjectius, al jardí!: De l’adjectiu a l’oració subordinada adjectiva

Aspectes observables No aconseguit: 0 punts Parcialment aconseguit: 1 punt Aconseguit: 2 punts

Informació No seleccionen Realitzen una selecció parcial de la En seleccionen la

correctament la informació. informació rellevant.
informació.

Reconeixement de les No reconeixen les oracions Reconeixen algunes oracions Reconeixen totes les
oracions adjectives adjectives. En confonen adjectives. oracions adjectives.
l’estructura sintàctica.

Transformació en adjectives (a No transformen Transformen parcialment. Hi ha Transformen correctament

partir dels adjectius trobats a correctament els adjectius errors en l’ús del relatiu o de la a oracions adjectives.
la descripció de la planta) en oracions subordinades forma verbal.
adjectives.

Noms de la planta No inclouen els noms en Inclouen el nom en castellà, Hi inclouen el nom en
totes les llengües. Hi ha valencià i llatí. Hi ha errors castellà, valencià i llatí. Hi
errors d’ortografia. d’ortografia. aporten uns altres noms.
Sense errors.

Descripció final No realitzen la descripció Descriuen la planta parcialment Descriuen la planta

completa de la planta o no o completament, sense copiar, correctament. Elaboren
l’elaboren per copiar-ne la però amb errors ortogràfics o de la informació i no hi ha
informació obtinguda. Amb redacció. errors. Utilitzen connectors
errors ortogràfics i de redacció. textuals.

Usos i curiositats No els hi inclouen. Inclouen la informació trobada, però Hi inclouen la informació,
sense processar-la, copiant-la i amb elaborant-la i sense errors.
errors d’ortografia o de redacció.

* Activitat clau per valorar la capacitat de l’alumne per transformar informació i elaborar-ne. Es pondera x2.

Quadre 3. Rúbrica d’avaluació de la seqüència didàctica

Notes Adreça de contacte

1. C. RODRÍGUEZ-GONZALO i F. ZAYAS (en premsa). Beatriz Barberá
«La relación entre los conocimientos gramaticales y IES Sucro. Albalat de la Ribera (València)
el aprendizaje de prácticas discursivas». Caplletra. beatriz.barbera@iessucro.com
Article basat en la comunicació presentada al II
Congrés Internacional sobre Ensenyament de la
Gramàtica, València, 28 i 29 de gener de 2016.
2. El jardí botànic. Projecte presentat a la Setmana dels Aquest article fou sol·licitat per Articles de Didàctica de la Llengua i de

Projectes del Cefire de València. Disponible a l’aula la Literatura el mes de juny de 2016 i acceptat el mes d’octubre de

virtual de l’IES Sucro (http://bit.ly/2fNOkB3). 2016 per ser-hi publicat.

Articles Didàctica de la Llengua i de la Literatura • núm. 72 • gener 2017 25