EXPRESSIÓ ESCRITA CATALANA – RECURSOS PER LA REALITZACIÓ DE TEXTOS

(II)

EXPRESSIÓ ESCRITA CATALANA: LES ETAPES DE L’ESCRIPTURA

Etapes i Passos
- Pensar
- Pluja d’Idees:
- Fitxes
- Notes
- Materials
- Apunts
- Llistes
- Arguments principals i secundaris
- Parts de l’element que vull descriure
- Teories oposades, diferències
- Planificar
- Organitzar idees:
- Organitzar, jerarquitzar (fitxes, notes, llistes...)
- Esquemes
- Diferenciació de paràgrafs
- Planificació de l’ordre expositiu o línia d’argumentació: valorar
els diversos ordres possibles.
- Nivell de formalitat:
- Allunyar-se de la llengua col·loquial
- Allunyar-se de l’espontaneïtat
- Es dona importància a qui va adreçat (registre, coneixement
compartit, inferències compartides)
- Temàtica (lèxic)
- Escriure i Revisar
- Producció:
- Esborranys i revisions dels esborranys.
- Ser lliure d’acabar amb el que teníem, tornar a començar de nou
(reescriure)
- Opinió secundària d’altres persones sobre el nostre text.

Planificació de l’Escriptura
- Representacions mentals pluridimensionals
- Estructura lineal del text

Especificat de l’Escrit
- El text pot ser rellegit i/o reanalitzat diversos cops.
- El lector no pot fer preguntes per aclarir res. És a dir que el text ha de ser
intel·ligible.
 - No ens hem d’abstenir de donar informació que suposem que el lector coneix
per millorar la coherència del text (però sense ofendre).

Característiques del Text

- Coherències
- Relacions semàntiques del text adequades
- Adequació pragmàtica
- Cohesió
- Vincles entre diferents parts del text
- Mitjans:
- Lèxics: Es va exiliar a Mèxic, país en el qual hi va viure 40 anys.
- Sintàctics: Es va exiliar a Mèxic. Hi va viure 40 anys.
- Discursius: Es va exiliar a Mèxic. No va tornar a Espanya fins al
2001.
- Adequació al Marc
- Situació
- Gènere
- Propòsit
- Destinatari
- Correcció Lingüística
- Lèxic
- Sintaxi
- Ortografia
- Puntuació
- Connectors
- Relacions semàntiques intradiscursives
- Riquesa Estilística
- El lèxic ha de ser ric, precís, especialitzat, culte...
- La sintaxi del text ha de ser simple perquè sigui entenedor.
- Retòrica:
- Metàfores
- Hipèrboles
- Preguntes retòriques
- Comparacions

Producció dels Textos

- Preproducció
- Marc
- Audiència
- Contextualització
- Sobreentesos
- Inferències
- Connotacions
- Objectius
- Gèneres / tipologia textual
- Registre
 - Col·loquial / familiar
- Formal
- Acadèmic
- Administratiu
- Cientificotècnic
- Jurídic
- Estil
- Personal / Impersonal
- Retòric
- Irònic
- Assertiu
- Directiu
- Descriptiu / Explicatiu
- Argumentatiu
- Comprovació
- Queda clar quin es el propòsit i el objectiu del text.
- Les idees estiguin ben connectades.
- Es diu tot el que vull dir.
- No hi ha informacions irrellevants.
- Repeticions innecessàries.
- No hi ha ambigüitats.
- Conclusió adient al text, no contradita.
- Honestedat amb els autors i autoritats que citem.
- Persuasius.
- No fer generalitzacions.
- Grau d’implicació al text correcte (ni falsament modestos ni falsament
imparcials).
- No hi ha trampes en l’argumentació.
- La Revisió d’Estil
- Claredat, no ambigüitat, no complexitat innecessària.
- Registre (lèxic, bàsicament).
- Estructuració (Capítols / paràgrafs amb títols i subtítols; visualització
d’enumeracions; subdivisions).
- La Puntuació
- Oracions simples i curtes.
- Exclamació.
- Parentètics.
- Cometes i citacions.
- Coma, punt i coma i punt.
- Tres punts.
- Majúscules i minúscules.
- Lèxic
- Registre.
- Repeticions: Alerta sinonímia.
- Precisió (diccionaris!!).
Referències Bibliogràfiques
Com citar els autors i les seves obres:

“Els incisos enriqueixen la idea bàsica de la frase amb informació complementària,

però també l’allargassen fins a l’exageració, si no s’hi posa mesura. Una estructura
bàsica de pocs mots (subjecte, verb i objecte) pot convertir-se en un període de deu
ratlles o més, engreixant-la amb incisos i més incisos. ... “

- Evitar els incisos ja que tallen el discurs natural de la frase.

- S’ha d’esporgar el que sigui rellevant. D’aquesta manera es comproven totes
les branques de la frase que aporten informació útil.
- S’eliminen les crosses o clixés (subordinades o complements del nom) de poc o
cap significat i deixar només els mots clau.
- S’ajunten els mots relacionats i s’insereix l’incís en el lloc que causi menys
molèstia.
- No s’ha de separar sense motius justificats combinacions subjecte-verb i verb-
complements.

Ordenació Interna de la Frase

- L’estructura més bàsica i comprensible és la de subjecte-verb-complements.
- La frase esdevé més enèrgica i més clara si la informació rellevant es dona al
principi.
- Les subordinades van millor al final, ordenades de més curtes a més llargues, o
segons el significat.
- Només els complements curts, com els circumstancials de temps i lloc, poden
anar al començament de la frase sense destorbar-ne la fluència.
Deixar Actuar als Actors
- Si els protagonistes reals del que s’explica coincideixen amb el subjecte i
l’objecte gramaticals, la frase guanya transparència. En canvi, si la prosa amaga
els protagonistes en construccions impersonals o passives, la prosa té menys
força.
Ràtio Baixa de Noms i Verbs
- Si afegim més formes verbals al text, la prosa adquireix un to més dinàmic i
vital, més semblant a la parla.

Limitar els Gerundis

- La gramàtica sanciona l’anomenat gerundi copulatiu, el que equival a una
oració coordinada amb i i que expressa un temps posterior al del verb principal.
Però molts d’altres gerundis, fins i tot correctes, carreguen la frase i li donen un
regust arcaic i poc agradable.
Evitar les Negacions
- Les frases negatives són difícils d’entendre, perquè requereixen més atenció i
temps que les afirmatives. Podem substituir-les amb formulacions més
positives.

Exercici 1
L’operació sortida per a aquest llarg cap de setmana, començada amb la festivitat de
Sant Joan, va provocar un gran col·lapse circulatori a Barcelona durant la tarda
coincidint amb la revetlla d’ahir a la nit.

Jordi Roure va fer saber ahir que el govern central es mostra contrari a que la
corporació creï una nova regulació de les transaccions comercials (creada per la
corporació) (per raons polítiques i jurídiques.)

El portaveu Jordi Roure va fer saber ahir que govern central que es mostra contrari a la
creació d’una nova regulació de transaccions comercials per part de la corporació

En aquesta novel·la s’hi veuen plasmades les teories individuals del Modernisme.

Aquest microcosmos exposat a Wilt serveix tant a la societat anglesa com a qualsevol
altra societat desenvolupada com la nostra.