Geografia de la Globalització – Tema 2

La Jerarquia Mundial

Hi ha un documental anomenat El Orden Criminal del Mundo (2006), han canviat moltes
coses des de el moment en el qual el documenta va ser gravat.

Configuració Política d’un Món Globalitzat: Cap a un nou (Des)ordre Mundial?

1. Hegemonia i Poder
- Sistema- món (mundialització/ globalització)
- Centre / perifèria
2. Les bases de la configuració política del món globalitzat: el món de la Guerra
Freda
- Desenvolupament
- Neocolonialisme / Imperialisme informal
3. El nou (des)ordre mundial
- Reformulació sobirana i estat-nació
- Consens de Washington i les bases de la globalització neoliberal
- Territoris d’excepció

El Procés de Mundialització

Tres sistemes d’organització social i econòmica en la historia de la humanitat. Segons

Wallerstein (1974), The modern world system
- Mini-sistemes ( Ex: tribus del Amazones, Sentinel del Nord, etc.)
- Imperis Mundials (Ex: l’imperi otomà, l’imperi xines, etc.)
- Sistemes Mundials (mundialització; ell no utilitza el terme globalització) Ex: la ruta de
la seda del segle XVI; a partir d’aquest moment s’inicià la globalització graciés a les
rutes comercials, el capitalisme: al nord d’Italià sorgeixen unes noves formes
d’organització econòmica que es desenvolupa i s’expandeix, arriba al seu punt àlgid
en el present. També l’idea de la formació de estats-nacions, com el sorgiment de
França, Espanya, etc.

Divisió internacional del treball: una part del món comença a especialitzar-se en la producció
de primeres matèries (exòtiques) i Europa s’especialitza en tèxtils, productes manufacturats
i bens de consum. Es divideix el món en dues parts: l’exportador i subministrador de
primeres matèries i els creadors de manufactures.
L’expansió dels imperis (sobretot Britànic) no es sol per aconseguir matèries primes i ma
d’obra barata sinó que també per aconseguir clients als que vendre la seva producció.
L’idea del colonialisme és que la civilització conquereixi al barbarisme. A partir dels anys 40
comença la descolonització del món i a partir de llavors ja no es parla ni de colònies ni
d’imperis sinó de neocolonialisme. L’imperialisme funcionava amb sistemes repressius (cert
control directe del territorial); al neocolonialisme no ens necessàriament utilitza un sistema
repressiu, es busquen altres formes de domini. El centre sempre domina les perifèries;
domina de formes econòmiques o socials.

1
Etapes en la Configuració del Sistema Mundial
- Segles XVI - XVII Capitalisme comercial
- Segle XVIII - Segle XIX: Revolució industrial. Colonització i imperialisme
- Segle XX (fins 1975 aprox.) Segona Revolució Industrial

1. Mount Washington Hotel (Bretton Woods, New Hampshire). En aquest hotel es

crea una conferencia monetària anomenada Bretton Woods, aquest centra les bases
de com es configurar el món econòmicament, perquè van sorgir tres organització
importants: el Banc Mundial i els Fons Monetari Internacional. Bàsicament són una
nova forma de control.

2. Banc Mundials (World Bank): dona diners (presta). Es va fundar l’any 1944 (acords
de Bretton Woods).
Concessió crèdits països pobres/ subdesenvolupats amb l’objectiu de reduir la
pobresa al món.
- Infraestructures
- Desenvolupament agrícola
- Educació
188 països en són membres (2012)

3. Fons Monetari Internacional (FMI /IMF): Dona diners als països que no es poden
permetre pagar els diners que deuen, perquè l’economia no col·lapsí. En el fons això
significa es que depèn de factors exteriors en quan a polítiques econòmiques, els
països perden certa independència. Fundat l’any 1944 (...)
- Regulació sistema financer internacional
- Control de les polítiques econòmiques dels països
- Plans d’ajustament
Existeixen doncs tres principis:
- Liberalització dels mercats
- Austeritat fiscal (reducció despesa pública)
- Privatització serveis públics
Hi ha 188 països en són membres (2012)

4. Organització Mundial del Comerç (OMC/WTO)

Fundat l’any 1947 (antigament GATT). Des del 1995 WTO.
- Liberalització del comerç internacional: Eliminació aranzels/barreres al lliure comerç.
- 159 països en formen part (any 2014) i 25 com a observadors (en negociacions per
formalitzar la seva adhesió).
Va fer la seva reunió anual a Seattle 1999. En aquest context, es van fer nombroses
manifestacions. Per tant, hi ha un cert atac ja que és una organització molt visible.
El seu principi és facilitar el lliure comerç per sobre de molts altres drets (com per
exemple humans, laborals, socials...) que preocupen a la humanitat. És per això que
hi ha un sector en contra.
- Ex. Monsanto es la companyia que més productes transgènics té.
En aquest context destaca el concepte d’externalització. El procés productiu te
unes externalitats que tenen impactes positius i negatius.

2
 Actualment vivim una en una societat de l’externalització i destaquen els impactes
negatius que s’han traslladat a unes perifèries (costa xinesa, Índia...). Per tant, els
impactes ambientals s’han traslladat cap allà de manera que les zones “centrals”
(Europa, EEUU...) queden lliures d’aquests tipus d’efectes. Aquest procés també
està relacionat amb la deslocalització.
- Ex. Els productes barats, no inclouen els efectes negatius de l’externalització al seu
preu.

El Neocolonialisme i el Imperialisme

Després de la descolonització els països passen a ser subdesenvolupats. De fet, les

potències del centre no instal·len els seus funcionaris a aquestes colònies.
Apareix el concepte de Françafique.
1. Influència política. Espai lliure influència soviètica.
2. African cell, grup de decisió del president francès amb xarxa d’empresaris i serveis
secrets francesos sobre polítiques públiques a l’Àfrica.
3. Zona “franc” CFA franc, lligada al franc francès.
4. Sistema de “coopération” que estableix lligams polítics, econòmics, militars i culturals
entre França i les seves ex-colònies.
5. Política intervencionista per assegurar la “estabilitat política” de la regió
(intervencions militars entre 1960 - 1990)-
6. Xarxes socials i personals entre líders francesos i africans.

El neocolonialisme compren formes més subtils de marcar la jerarquia en quant als països.
- Poder fort
- Força militar.
- Fons econòmic.
- Imposa sancions.
- Poder tou
- Utilitza la cultura per influencia.

3
 - Demostra bons principis de govern.
- Es compromet amb altres països.

El món que es configura després de la Segona Guerra Mundial està regit per dos blocs
(capitalisme i comunisme). Es tracta d’un món jerarquitzat i als anys 80 es col·lapsa. Part
d’aquest domini recau a mans del capitalisme a mà dels països més rics.

El Desenvolupament

El desenvolupament neix en el món de la Guerra Freda (quan es descolonitza gran part

del planeta i les colònies passen a ser països subdesenvolupats).

4
A partir d’aquest context apareix aquest concepte. El desenvolupament s’entén a partir del
creixement econòmic sense importar els costos (socials, ambientals...). Tots els països han
d’arribar als pasos del desenvolupament. Això està llegat a la societat del consum i es
relaciona amb aquell context històric, on els països prèviament colonitzats han d’arribar a fer
el seu desenvolupament. Per assolir aquest desenvolupament fa falta seguir unes fases:
1. La societat tradicional.
2. Les precondicions per l’enlairament.
3. L’enlairament.
4. El camí cap a la maduresa.
5. La societat de consum de masses.

5
El llibre planteja a les societats aquest tipus de recorregut. La idea és portar-les a la societat
de consum de masses.
L’autor fa la comparació amb un avió i el seu trajecte (enlairament i progrés amb estabilitat
de vol).

1. Etapa clau en el procés de desenvolupament – Etapa prèvia a l’enlairament. Es

necessita una inversió externa (infraestructures, exportació, matèries primes...), elits
polítiques.
a. Aquest context contempla de base una societat tradicional basada en una
subsistència i una economia agrària.
2. Enlairament: Creixement, industrialització, modernització social, inversió interna...
a. L’economia del país comença a créixer.
3. Camí a la maduresa: Diversificació econòmica, augment del benestar, reducció
desigualtats.
4. Societat de consum de masses: Alta capacitat de consum, estat del benestar i
sistema parlamentari.

La destinació dels recursos demanats per part dels països subdesenvolupats van dirigides a
l’acció com a tal però també hi ha una certa corrupció.
- Elits militars i polítiques.
- Sector militar

El Volum del Deute Extern dels Països Perifèrics i el Deute Extern

Comença a fer fallida i hi ha un enorme deute dels països perifèrics així com de països
centrals.

6
 - EEUU tenen els deute més gran però també és un país molt poderós i per tant,
tenen el control.

Crítiques Teoria de Modernització de Rostow

- Generació de deutes. Governar a través del deute.

- Visió lineal i ahistòrica del procés de modernització: Desenvolupament del
subdesenvolupament. El que sorgeix amb la teoria de Rostow és que contempla la
trajectòria històrica dels països.
- Model eurocèntric.
- Costos socials i ambientals del procés de modernització.
- Intercanvi desigual.
- Ex. La desforestació de Brasil està destinada en gran part a pagar el deute
del país.
- 30% selves pluvials del planeta.
- Diversitat biològica elevada.

1999 – Pla d’Ajustament Estructural (FMI)

- Recessió econòmica produïda del pla d’ajustament.

- Augment de l’atur, augment de la pobresa.
- Reducció despesa pública (sanitat, educació, protecció medi ambient).
- Foment de l’exportació agrícola per pagar el deute.
- Reprimarització de l’economia.
- Conreu de la soja: de 200.000 a 12 milions d’hectàrees.
- Increment de la producció de carn per a l’explotació
- Crema sistemàtica boscos: conversió en pastures.

- Brasil és actualment el primer exportador de carn.

- Explotació de recursos a nivell insostenible (predomina el benefici a curt termini en
comptes de la visió a llarg termini).
- Indiferència FMI davant qüestions ambientals.

Cap a un nou (Des)ordre Mundial

- Reformulació sobirania i estat-nació.

- Consens de Washington.
- Neoliberalisme i globalització.

La sobirania, entesa com l’exclusivitat de l’estat en gestionar la política, l’economia i la

ideologia d’una societat circumscrita en un territori delimitat per una frontera (i controlada
per aquest mateix estat).

7
Crisi estat-nació? Cessió de sobirania?
- Nous actors polítics.
- Entitats supraestatals.
- Entitats subestatals.
- Enttitats interestatals.

Hi ha un agent molt poderós: les transnacionals.

Posem per anàlisi d’exemple NIgeria. La seva producció de petroli sobre el PIB 80% (946
milons barrils per any).

8
 Població 131 milions
Esperança de vida 43 anys
Mortalitat infantil 114, 4%
Taxa de creixement 5,3 &
Població urbana 45

- Greenshing:

El Neoliberalisme

Comença als anys 80 a mà de Ronald Reagani Margaret Tatcher.

El neoliberalisme es caracteritza per:
- Lliure mercat.
- Reducció d’impostos (per empreses i classes més adinerades), deslocalització.
- Privatització.
- Reducció del estat del benestar.

Consens de Wahington

Polítiques econòmiques de liberalització dels mercats entre 1980-2008 propulsades pels

organismes financers internacionals i entres econòmics amb seu a Washington
(FMI,BM, Departament del Tresor americà)

9
“La traducció en termes ideològics, amb pretensió universal, dels interessos de un conjunt
de forces econòmiques, en particular les del capital internacional (...) l’ econòmic prima
sobre el polític” (Ramonet, “La pensé unique”, Le Monde Diplomatique).

“Estabilitat privatitzar i liberalitzar

Menys Estat, més mercat”

Del Keynesianisme a l’Estat de Benestar al Neoliberalisme com a Doctrina que

impulsa a la Globalització

Keynesianisme (Estat del Benestar) Neoliberalisme

- Ordre mundial - Des(ordre) mundial
- Contracte social - Projecte disciplinari
- Lògica redistributiva - Lògica competitiva
- Estat del benestar - Desmuntar components bàsics de
- Provisió de bens i serveis públics. l’Estat del Benestar
- Justícia social. - Bens i serveis com a commodities
- Trickle-down effect (degoteig cap
avall)

El trickle-down effect és un terme utilitzat en màrqueting i publicitat. Es pot referir a la

noció que les tendències de la moda “cauen” de ciutadans de classe alta a ciutadans de
classe baixa, o que a mesura que s’adopta àmpliament un producte, el preu baixa.

S’han de reduir impostos als “rics” perquè consumeixin més hi hagi un mercat més actiu. La
teoria d’alguna manera influencia al sistema.

El Model de Keynes, o Keynesianisme, és una teoria econòmica enunciada en el segle

XX per un important economista britànic: John Maynard Keynes. Es tracta d’un economista
que va dedicar la major part de la seva obra extensa a entendre les crisis financeres.

10
Destaca per:
- Pensava que la política econòmica era l’eina clau per sacar a un país de la crisi.
- La seva idea era que els governs havien d’estimular la demanda que havia en
l’economia.
- La millor manera d’estimular la demanda seria utilitzar la política fiscal, el dèficit
públic.

El keynesianisme no va en contra de la globalització, però si en contra de la globalització

neoliberal.

El pas del keynesianisme al neoliberalisme comprèn un procés de la incorporació a

l’exclusió:
- Expulsió per empobriment.
- Expulsió per apropiació i aparcament de terres.
- Empresonament massiu.

Una altra Globalització és possible?

La globalització actualment és neoliberal i capitalista. El socialisme cau posteriorment a la

revolució soviètica als voltants dels anys 80. Per tant, actualment tots els països del món té
un sistema econòmic i polític basat en el capitalisme.

Per tant, les alternatives o variants que hi ha d’aquest sistema de globalització són:
1. (Neo)keynesianisme (Reformista): el mercat provoca tota una sèrie de problemes,
d’ineficiències i per tant l’Estat ha d’estar present de manera activa. Recuperació
dels principis de l’Estat del Benestar. Aquesta variant intenta millorar i corregir el
sistema capitalista neoliberal.
2. Postcapitalisme (Superació i aniquilació del capitalisme: Buscar un nou sistema
econòmic. És una cerca des de diversos moviments i pensaments per trobar una
alternativa al capitalisme, que no el millori, sinó que el substitueixi.
- Crítica al desenvolupament: el capitalisme no s’entén sense un
desenvolupament econòmic. El postcapitalisme cerca no buscar un
desenvolupament constant.
- Economia social (economia/societat).
- Decreixement (límits/creixement infinit?).
- Moviments anti/alter globalització.

1945-1973

- Promesa d’un enriquiment material infinit.

- Economia de producció i consum de masses (fordisme).
- Creixement econòmic intensiu.
- Accés a recursos naturals abundants i barats.
- Model productivista basat en el consum de matèries primes fòssils o no renovables.
Sistema energètic dominat pel petroli.

11
 - Multiplicació per 2,5 del PIB mundial.
- Multiplicació per 4 dels intercanvis mundials.
- Urbanització extensa.
- Agricultura industrial mecanitzada.
- Elevació ràpida emissions CO2.
- Domini/control de la natura. La natura com a recurs.
- Esgotament recursos.
- Contaminació generalitzada.
- Omissió factors no econòmics.

- L’any 1962, va publicar-se un llibre que va tenir molt impacte que es titula Silent
Spring. Aquest llibre tracta dels efectes dels insecticides i dels químics al medi
ambient i va posar una nota d’atenció sobre el tema en qüestió.
- L’any 1972 va publicar-se també Limits to Growth, que proposava posar límits al
creixement. Avui en dia, la lògica capitalista en la que ens trobem ens porta a
pensar únicament en la idea del creixement constant per beneficiar i millorar la
societat.
- Posteriorment a la idea del creixement 0, va aparèixer la idea del desenvolupament
sostenible que es basa en:
- Un creixement de l’economia, amb més eficiència i estabilitat.
- Un medi ambient amb biodiversitat, amb recursos naturals i amb menys
contaminació, tenint consciència de l’impacte medioambiental.
- Amb una equitat social, intergeneracional, entre sexes, entre grups socials i
entre països. Pretén crear un sistema econòmic que asseguri i protegeixi a
tothom, incloent també les generacions futures.
- El concepte de creixement sostenible avui en dia està mort. És una farsa. Això és
degut a que tothom se l’ha apropiat i l’ha usat sense consciència.

12
13
Hiperconsumisme a la Societat

El món com a gran empresa global:

1. Unificació del sistema econòmic
2. Revolució tecnològica
3. Transnacionals
4. Nova divisió internacional del treball

14