TEMA 2

LA GLOBALITZACIÓ
 1.- La globalització de l’economia.

1492
S’inicia el comerç entre s. XX
s. XIX
Europa i el Nou Món. Molts europeus emigren cap
a altres continents. Els contactes econòmics a
Els països europeus nivell internacional
comencen a vendre continuen augmentant
productes a les colònies de (globalització econòmica)
tot món.
GLOBALITZACIÓ: L’ECONOMIA GLOBAL
Interrelació de les economies a nivell mundial

3 CARACTERÍSTIQUES
1. Existència d’un MERCAT MUNDIAL.
 L’ECONOMIA GLOBAL: 3
CARACTERÍSTIQUES
2. Un grup reduït (poques) d’empreses, les MULTINACIONALS, controlen
l’economia mundial
MULTINACIONAL:
■ Empresa que està present en molts països.
■ La seu (direcció i oficines) està en un país desenvolupat.
■ Les filials (sucursals) estan repartides per tot el món.
■ Influeixen en les decisions dels governs dels estats.
 L’ECONOMIA GLOBAL: 3
3. CARACTERÍSTIQUES
L’economia global s’organitza segons el CAPITALISME.

1. la propieta
privada

■ El capitalisme és un sistema econòmic basat en: 2. la llibertat de preus

3. la lliure
competència entre empreses

🡪L’objectiu de les empreses: aconseguir el màxim benefici econòmic possible.

 SISTEMES ECONÒMICS

SISTEMA CAPITALISTA SISTEMA COMUNISTA

Propietat privada Propietat col·lectiva.
Llibertat de preus. Preus fixats per l’Estat.
Lliure competència. Igualtat social.
 2.- Per què ha estat possible la
globalització?
3 factors:

1.El gran desenvolupament dels transports i les comunicacions:

■ en hores es fan desplaçaments de persones i mercaderies allunyats.
■ Internet fa possible la comunicació instantània amb tot el planeta.

2.Les polítiques de lliure circulació de mercaderies i capital:

■ lleis per produir i vendre a qualsevol lloc del planeta (tractats internacionals de lliure
comerç)

3.L’actuació d’empreses, estats i organismes per impulsar la globalització:

■ FMI: Fons Monetari Internacional
■ OMC: Organització Mundial del comerç
■ G7.
G7
■ Són els 7 països més industrialitzats de tot el planeta.
Es tracta de les economies més poderoses del Món.
■ Els països que componen aquest grup són:

Quan el G7 fa reunions, hi ha
manifestacions de grups
1. Alemanya anticapitalistes perquè a les
reunions, els 7 països més rics
2. Canadà prenen decisions que afecten a tot el
món.
3. Estats Units
4. França
5. Itàlia
6. Japó
7. Regne Unit
3.- Centre i perifèria de l’economia global.
■ Hi ha uns països que constitueixen el centre de l’economia i uns altres
que formen la seva perifèria.

Característiques del centre Característiques de la perifèria.

• Tecnologia avançada.
• Alt nivell de productivitat (produeixen molt).
• Controla el comerç i la informació mundial.
• Economia diversificada (diferents activitats).
• Gran quantitat de capital.
• Controla els recursos i l’economia mundials.
• Ha d’importar tecnologia del centre.
• Productivitat baixa (produeixen poc).
• Surten perden en les relacions comercials.
• Economia molt especialitzada (només el camp…).
• És formada per països pobres.
• No controla els propis recursos.

Semiperifèria: països que

des del final del segle XX han
tingut un creixement
econòmic que ha millorat els
nivells de renda i de benestar
de la població. Són
economies emergents.
 4.- Les conseqüències de la globalització.
■ Els beneficis de la globalització no s’estan repartint bé: desigualtat social.

■ Deslocalització d’algunes empreses: pèrdua de llocs de treball als països del centre.

■ El consum mundial augmenta i es diversifica, però no igual a tots els països.

■ El creixement econòmic degradació del medi ambient, sobreexplotació dels recursos.

■ Els governs decideixen menys sobre les economies: manen les grans empreses.

■ Les TIC han afavorit l’augment dels contactes entre la població d’arreu del món.

■ Uniformització cultural: s’imposen els models de les societats que dominen.

 5.- Les crisis econòmiques.
Una crisi és una caiguda sobtada de l’activitat econòmica i, en conseqüència,
l’inici d’un període de recessió econòmica (de greus dificultats en l’economia).
Un país entra en recessió econòmica quan el seu PIB és negatiu durant dos
trimestres consecutius.
* PIB (producte interior brut) és la suma de tots els béns i serveis finals produïts en un territori durant un
període de temps determinat.
TRES TIPUS DE CRISIS:

1.Crisis alimentàries: 2. Crisis

manca d’aliments, industrials:

(actualment a alguns provocades per un

països d’Àfrica). excés de producció

industrial.

3. Crisis financeres: originades per la manca de

diners en la banca i en les companyies que es
dediquen a donar crèdit.
6.- El desenvolupament econòmic i social.
NOMS AL LLARG DE LA HISTÒRIA

PAÏSOS DESENVOLUPATS PAÏSOS EN VIES DE DESENVOLUPAMENT

CENTRE PERIFÈRIA

PAÏSOS RICS PAÏSOS POBRES

PAÏSOS DEL NORD PAÏSOS DEL SUD

PRIMER MÓN TERCER MÓN

Al món hi ha dues realitats contraposades: Un conjunt de països té un alt nivell de riquesa i benestar i un
altre grup de països pateix pobresa (la població no té cobertes les necessitats més bàsiques).
Els indicadors socioeconòmics s’usen per mesurar el nivell de desenvolupament d’un país. Són dades de la
realitat econòmica i social dels habitants d’un territori i permeten comparar països. Alguns indicadors:
■ PIB o renda per habitant: indica el valor de la riquesa produïda en un país durant un any dividida entre el nº
d’habitants.
■ L’esperança de vida en néixer (la mitjana dels anys de vida de les persones d’un grup de població: ciutat,
pais…,)
■ La mortalitat dels menors de cinc anys.
■ El consum diari de calories i la malnutrició.
■ Nº de metges per cada 100.000 habitants.
■ Les taxes d’alfabetització (els que saben llegir. Analfabetisme és que no saben llegir i no tenen estudis).
■ L’índex de pobresa extrema: % de la població d’un país que intenta sobreviure amb menys d’1,25 dòlars al dia.
■ L’índex de desenvolupament humà (IDH): compara el desenvolupament de països del món.
Té en compte 3 aspectes: 1) tenir una vida llarga i saludable, 2) bons nivells d’educació i 3) nivell de vida decent.
L’IDH es calcula a partir de 3 variables: 3) El PIB per habitant, 1) L’esperança de vida, 2) La taxa d’alfabetització
d’adults i la ràtio de matriculació.
 7.- Les causes del
subdesenvolupament.
Els països rics s’han aprofitat històricament dels recursos dels països subdesenvolupats.

3 CAUSES:
1) Les restes del passat colonial: els països rics van colonitzar els pobres del s.XIX fins a
principis del s.XX Encara mantenen dependència econòmica.

2) L’intercanvi desigual del comerç internacional:

■Els països pobres exporten recursos naturals barats als països rics i importen dels països rics productes manufacturats molt
més cars.
■El preus dels recursos bàsics els fixen els països més rics.
■ Els països del nord posen aranzels (impostos) als productes dels països pobres per a que no puguin competir amb els seus.

3) El deute extern: Els països pobres “deuen” diners a altres països des que es van
independitzar i tenen un gran deute que ofega la seva economia.
El comerç just. Les botigues de
comerç just tenen productes de
països pobres que s’han fet en
condicions dignes: sense explotació
i pagant sous justos. Una part dels
beneficis és per ajudar als
productors