Tema 2

Aspectes generals de l’economia

1. L’economia com a ciència
Recursos limitats → Necessitats infinites
Allò que es pot utilitzar
per produir un altre bé

Economia: ciència encarregada d'estudiar el repartiment dels escassos

recursos que disposem per produir, distribuint-se de manera eficient els béns i
els serveis per satisfer les necessitats humanes
1. L’economia com a ciència
Ciència econòmica
Microeconomia
Teoria econòmica
Economia positiva Macroeconomia
Economia
Economia aplicada
normativa
1.1. L'elecció i el cost d'oportunitat

Cost oportunitat: el valor dels béns

Per a qui Què i serveis als quals renunciem per
produir? produir?
adquirir-ne d'altres

Com i quant
produir?
Imagina’t que has quedat a les 19:00 h i t’has aixecat de fer la migdiada
a les 18:00h. Tens 15 minuts per arribar de casa teva a la quedada. Tria
quines de les següents accions duràs a terme i quin serà el cost
d’oportunitat.
• Dutxa de cos (5 minuts)
• Dutxa de cos + rentar-se el cabell (15 minuts)
• Assecar-se el cabell i pentinar-se (20 minuts)
• Pentinar-se (5 minuts)
• Triar la roba i vestir-se (10 minuts)
• Maquillar-se (10 minuts)
• Rentar-se les dents, posar desodorant i colònia (5 minuts)
• Berenar (15 minuts)
1.1.2. La Frontera de Possibilitats de Producció (FPP)

Representa gràficament com es

distribueixen els recursos en una
economia que només produeix dos
béns, mostrant la quantitat màxima
que es podrà fabricar o adquirir de
cadascun, i el cost d'augmentar-ne
la producció.
1.2. Funcionament
dels mercats
• Mercat:
• Físic o no
• Coincideixen oferents i demandants
• Intercanvi de béns i serveis
• Dos grans grups:
• Mercat de béns i serveis de
consum
• Mercat de factors productius
 1.2.1. La demanda
Quantitat d’un bé que un comprador sol·licita amb intenció d’adquirir-lo a
canvi d’un preu determinat

Corba de demanda: quantitat de béns que estan disposats a comprar els

demandants per a cada nível de preus.
Preu Quantitat
(€) demandada
50 10.000
100 4.500
150 2.000
 1.2.2. L’oferta
Quantitat de béns i serveis que estan disposats a subministrar els
comerciants a un preu determinat.

Quantitat
Preu (€)
ofertada

60 3.000

100 4.500

160 5.250
 1.2.3. L’equilibri del mercat
Estat del mercat quan l’oferta coincideix amb la demanda.

Adaptació

Tot el produït és consumit

1.2.4. Classes de béns econòmics

Segons Segons
Segons relació Segons funció Segons ús
escassetat elaboració

Béns
Béns lliures Béns de consum Béns intermedis Béns privats
complementaris

Béns de
Béns econòmics Béns substitutius Béns finals Béns públics
producció
2.1. Escoles del pensament econòmic
• Segles XVI-XVIII
• Defensa dels interessos dels comerciants
Mercantilisme •
•
Riquesa = acumulació de béns (metalls preciosos)
Creació balança econòmica
• Marc legal + infraestructures

• Immediatament després del mercantilisme

• Predominant a França
Fisiocràcia •
•
Agricultura = sector principal de l’economia
Liderat per François Quesnay
 2.1. Escoles del pensament econòmic
• Finals s. XVIII
• Adam Smith → La Riquesa de les Nacions
• Defensa propietat privada
• Intervenció de l’Estat innecessària
L’escola • Robert Malthus
• Població creix geomètricament, els béns
clàssica aritmèticament
• David Ricardo
• Distribució de la renda a la societat (renda als
treballadors i terratinents i beneficis als
capitalistes)
2.1. Escoles del pensament econòmic

• Crítica a l’escola clàssica i al

pensament capitalista
• Karl Marx s. XIX→ El Capital
El (Impuls del moviment obrer i
marxisme base del socialisme)
• Inestabilitat del capitalisme
• Guany de capital o plusvàlua
2.1. Escoles del pensament econòmic

• Finals s. XIX
• Alfred Marshall es centra en la
microeconomia
Escola • Utilitat marginal
neoclàssica • Cost marginal
• Equilibri de mercat
2.1. Escoles del pensament econòmic
• Després de “la gran depressió” del 1929
• John Maynard Keynes → moviment keynesià
Escola • Disminució de la desocupació
keynesiana • Economia mixta
• Preus fixats pel mercat
• Estat intervé per evitar desigualtats socials

• Lliure actuació dels mercats sense intervenció estatal

Escola • Lliure circulació del capital estranger
• Privatització empreses estatals
neoliberal • Flexibilitat en el terreny laboral
 Sistema econòmic: conjunt d’institucions i
2.2. Sistemes normes per les quals s’organitzen els recursos
econòmics d’un país, per tal de satisfer les necessitats de
la població
2.2. Sistemes econòmics

S. XVI
 2.2. Sistemes econòmics
Economia de lliure Economia mixta de Sistema de planificació
mercat mercat central
• Sistema més utilitzat als • Es respecta la llibertat • Adoptat per països
països desenvolupats individual socialistes
• Lliure actuació de • El Sector Públic intervé • L’Estat planifica
l’oferta i la demanda directament a l’activitat econòmica
• Llibertat dels individus l’economia • La producció es
per decidir sobre els • Normatives reparteix
seus recursos • Impulsant l’estabilitat equitativament
• L’Estat intervé i el creixement
indirectament econòmic
defensant els drets • El Sector Públic ofereix
fonamentals diversos serveis
 3. L’Estat com a agent econòmic
En els països amb economia mixta l’organisme encarregat d’intervenir a l’economia és
el Sector Públic. Les seves funcions són:

• Funció d’assignació: posa a disposició de la societat béns i serveis públics. S’ajuda

de les comunitats autònomes, les diputacions provincials i els ajuntaments.
• Funció redistributiva: s’influeix en la distribució de la renda per evitar desigualtats
socials.
• Funció normativa: es regula mitjançant normes l’activitat de les empreses, les
persones i l’Estat. Es busca un nivell intermedi d’intervenció.
• Funció fiscal: recaptació d’impostos per finançar part de la despesa pública. Les
despeses i els ingressos es reflecteixen als Pressupostos Generals de L’Estat.
• Funció estabilitzadora: intervenció sobre variables macroeconòmiques.
 3.1. L’estructura del Sector Públic Espanyol

Administració
autonòmica
3.2. Polítiques econòmiques, fiscals i monetàries
3.2.1. La inflació
Desequilibri econòmic caracteritzat per una pujada duradora dels preus
dels béns i serveis.

Inflació moderada Inflació galopant Hiperinflació

• Els preus pugen • Quan la inflació supera • Pujada exagerada dels

lentament els 2 dígits o assoleix preus, arribant al
• Els consumidors els 3 dígits 1000%
consideren que • El valor dels diners • En països amb greus
l’economia es manté baixa ràpidament crisis per conflictes
estable • Compra de béns bèl·lics o polítics
• Els diners apenes tenen
valor
3.2. Polítiques econòmiques, fiscals i monetàries
3.2.1. La inflació

Causes que expliquen la pujada de preus fins a provocar inflació:

1.Excés en la demanda de productes i serveis.

2.Augment del cost de producció aliè a les empreses
3.Causes estructurals (mercats oligopolistes)
3.2. Polítiques econòmiques, fiscals i monetàries
3.2.1. La inflació
La inflació es mesura a partir de la variable “Índex de Preus al Consum”
(IPC), en que es mesura l’evolució dels preus d’un conjunt de béns i serveis.

L’encarregat de calcular-ho a Espanya és l’Institut Nacional d’Estadística

(INE).
3.2. Polítiques econòmiques, fiscals i monetàries
3.2.1. La inflació
Conseqüències de la inflació:
• Pèrdua del valor de la moneda del país
• Es redueixen les inversions a llarg termini per part de les empreses
• L’augment de sous per compensar les pujades de preu pot provocar un
augment en la taxa d’atur
3.2. Polítiques econòmiques, fiscals i monetàries
3.2.2. La política econòmica

Objectius:
- Econòmics: plena ocupació, evitar fluctuacions dels preus o el creixement
econòmic
- Socials: millorar la sanitat o l’educació
3.2. Polítiques econòmiques, fiscals i monetàries
3.2.2. La política econòmica
Instruments directes → Restringeixen el funcionament del mercat
Instruments indirectes → Usa els preus per influir en el mercat

Polítiques Polítiques Polítiques Polítiques

microeconòmiques macroeconòmiques conjunturals estructurals
• Atenen a un • Engloben totes les • Quan els • Quan els
sector productiu variables de objectius fixats es objectius són a
en concret l’activitat volen assolir a mitjà o llarg
econòmica curt termini termini
3.2. Polítiques econòmiques, fiscals i monetàries
3.2.3. La política fiscal

Demanda agregada: quantitat total Ingrés

de béns i serveis que estan disposats Despesa
a adquirir els habitants, les empreses
Públic
i les entitats públiques
 3.2. Polítiques econòmiques, fiscals i monetàries
3.2.3. La política fiscal

Rebaixar el nivell
d’activitat
Baixa la
Excés de • Augmentar els
Política fiscal renda, el Baixa la
Alta inflació demanda impostos
contractiva consum i inflació
agregada • Reduir la despesa en l’estalvi
béns i serveis públics
• Reduir les
transferències
 3.2. Polítiques econòmiques, fiscals i monetàries
3.2.3. La política fiscal

Augmentar el nivell
d’activitat
• Reduir els impostos Augmenta la
Baixa producció i Política fiscal Baixa la
• Augmentar la despesa en renda, el
alta desocupació expansiva desocupació
béns i serveis públics consum i l’estalvi
• Augmentar les transferències
 3.2. Polítiques econòmiques, fiscals i monetàries
3.2.4. La política monetària
Posar en circulació la moneda metàl·lica.

Banc d’Espanya
Guardar i gestionar les reserves de divises.
L'organisme encarregat de la
política és el Banc d'Espanya. Prestar serveis de tresoreria.
La seva activitat està regulada
per la Llei d’Autonomia del
Supervisar la solvència.
Banc d’Espanya.

Procurar l'estabilitat del sistema financer.

Donar assessorament al Govern.

 3.2. Polítiques econòmiques, fiscals i monetàries
3.2.4. La política monetària

Política Baixar el Augmentar

Recessió Creixement
monetària tipus inversió i
econòmica econòmic
Tipus expansiva d’interès consum
d’interés Creixement Política Augmentar Disminució
econòmic/ monetària Baixa la
tipus demanda
gran inflació contractiva inflació
d’interés agregada
3.3. Pressupostos generals de l’Estat
Els pressupostos generals de l'Estat reflecteixen el repartiment dels diners públics
entre les diferents àrees.

Aquest document recull la relació de

despeses i ingressos que l'Estat
preveu l'any següent.

No hi estan inclosos els pressupostos

relacionats amb les comunitats
autònomes o els ajuntaments.
3.3. Pressupostos generals de l’Estat
Les despeses públiques representen les obligacions de pagament que l'Estat
té amb els ciutadans per la seva participació a l'economia (béns i serveis,
infraestructures i personal)

Els ingressos públics són els rebuts pel Sector Públic per tal de sufragar les
despeses públiques reflectides al pressupost (impostos, taxes, contribucions,
cotitzacions...)

Aprovació
1ª aprovació
Elaborats pel Ministeri definitiva Aprovació del
Consell de
d’Economia i Hisenda Congrés dels Senat
Ministres
Diputats
4. Indicadors econòmics
4.1. El Producte Nacional (PN)

El Producte Nacional és el conjunt de béns i serveis que elaboren les

empreses d’un país durant aproximadament un any, mesurat en unitats
monetàries.

Es pot calcular des de dues perspectives:

1. Perspectiva de la producció
2. Perspectiva de la despesa
4. Indicadors econòmics
4.1. El Producte Nacional (PN)

1. Perspectiva de la producció
Suma dels valors dels productes finals produïts en un any o suma de tots els
valors adquirits.
PN = Suma dels valors afegits
4. Indicadors econòmics
4.1. El Producte Nacional (PN)
2. Perspectiva de la despesa

Suma de les despeses que tenen els agents econòmics a canvi

d'utilitzar els béns i els serveis produïts per les empreses del país:
- Consum privat (C)
- Inversió (I) PN = C + I + CP + X - M
- Consum públic (CP)
- Exportacions (X)
- Importacions (M)
4. Indicadors econòmics
4.1. El Producte Nacional (PN)
El Producte Nacional Brut (PNB)

Variant del producte nacional, que no té en compte la depreciació que

pateixen els béns d'equip que utilitzen les empreses per produir.

PN = C + I + CP + X - M PNB = C + IB + CP + X - M
Exercici

Amb les següents dades, calculeu el Producte Nacional Brut:

- Consum: 751.714 milions d’euros
- Inversió Bruta: 99.106 milions d’euros
- Consum Públic: 317.041 milions d’euros
- Exportacions: 212.352 milions d’euros
- Importacions: 282.589 milions d’euros
Exercici

PNB = C + IB + CP + X - M

PNB = 751.714 + 99.106 + 317.041 + 212.352 - 282.589

PNB = 1.097.624 milions d’euros

4. Indicadors econòmics
4.1. El Producte Nacional (PN)
El Producte Nacional Net (PNN)

Es pot calcular a partir del Producte Nacional Brut, introduint la Inversió

Neta (IN) en comptes de la Inversió Bruta. La IN es pot obtenir restant la
depreciació dels béns d'equip de producció

PNB = C + IB + CP + X - M PNN = C + IN + CP + X - M
4. Indicadors econòmics
4.2. El Producte Interior Brut (PIB)
Variable utilitzada per mesurar el creixement econòmic d'un país.
El PIB té en compte els béns i serveis que es produeixen a l'interior del país,
ja siguin factors nacionals o estrangers.

RED: rendes d'estrangers dins del nostre país

RNF: rendes de factors nacionals fora del país

Com més gran és el PIB d’un país, més creixement econòmic té.
Exercici
Utilitzant les dades de l’exercici anterior, calculeu el Producte Interior
Brut:
- RED: 136.784 milions d’euros
- RNF: 116.381 milions d’euros
Exercici

PIB = 1.097.624 + 136.784 - 116.381

PIB = 1.118.027 milions d’euros
4. Indicadors econòmics
4.3. La Renda Nacional (RN)
Suma de les rendes pagades pels factors productius. Formada
per:
- Sous i salaris dels treballadors
- Rendes pagades als proveïdors de matèries primes
- Rendes destinades a renovar les instal·lacions productives
(Interessos)
- Rendes de capital (beneficis dels empresaris)

RN = sous i salaris + renda de la terra + Interessos + beneficis de capital

RN = PIB - amortitzacions
4. Indicadors econòmics
4.4. La Renda Personal Disponible (RPD)
Part dels sous i salaris que reben els treballadors destinada al
consum i l’estalvi de forma anual.

Al sou cal restar-li:

• Quantitat pagada a la Seguretat Social
• Impost de Renda de les Persones Físiques (IRPF)
I sumar les transferències netes
4. Indicadors econòmics
4.4. La Renda Personal Disponible (RPD)
Per a un empresari cal restar-li als beneficis empresarials la part
que es queda l’empresa per millorar la producció (beneficis no
distribuïts).
Es deriven directament dels beneficis d’una persona
Càlcul general: o empresa (IRPF o Impost de Societats)

RPD = RN - Impostos Directes - Seguretat Social - Beneficis empresarials no

distribuïts + Transferències netes rebudes
4. Indicadors econòmics
4.5. La Renda per Càpita (RPC)
La RPC avalua el nivell de vida dels habitants d’un país respecte a
altres.
Les magnituds anteriors englobaven tota la població, aquesta
magnitud és una mitjana del nivell adquisitiu de cada habitant.
4. Indicadors econòmics
4.6. Equilibri macroeconòmic
Oferta agregada: suma de tots els béns i serveis que les
empreses estan disposades a produir.

Quan l’oferta agregada coincideix amb la demanda agregada es

produeix l’equilibri macroeconòmic.

Significa que la producció nacional és suficient per satisfer les

necessitats de tota la població.