1 ECONOMIA.

LA CIÈNCIA DE
LES DECISIONS

1. Què és l’economia? 2
1.1 Les necessitats 2
1.2 Classificació 2
1.3 Piràmide de Maslow 3
1.4 L’escassetat econòmica 4
2. Escollir és renunciar 4
2.1 Cost d’oportunitat 4
2.2 Costos irrecuperables 4
2.3 Beneficis i costos addicionals 4
2.4 Incentius i E 5
3. Decisors, decisions i recursos 5
3.1 Els factors de producció 5
3.2 El flux circular de la renda 5
3.3 Les activitats econòmiques bàsiques 6
3.4 Flux circular de la renda 6
4. L’estudi de l’economia 6
4.1 Economia positiva i economia normativa 6
1. Què és l’economia?
- La ciència que s’ocupa de gestionar els recursos escassos per satisfer les
necessitats humanes que són il·limitades.
- La ciència que estudia com les persones administrem els recursos amb els
quals satisfem les nostres necessitats.
- Una ciència que s’ocupa d’administrar uns recursos escassos per a produir
béns i serveis, per a distribuir-los, i per a satisfer les necessitats de la
societat.
- És una ciència que té per objectiu ajudar a comprendre com funciona el
món. Ho intenta fer matematitzant/bastint un model econòmic que permeti
apropar-se el més fidelment possible a la realitat per tal de representar-la
gràficament.
- Parteix d’unes determinades variables (les mínimes possibles per fer el
model més simple) que permetin explicar la realitat i, bàsicament, predir el
seu comportament de la forma més exacta possible.
- Molts dels comportaments dels agents econòmics són difícils de
predir/matematitzar. Per això l’economia se situa en l’àmbit social, en
contraposició a una ciència exacta com són les matemàtiques.

1.1 Les necessitats

Necessitat – carència d’algun bé i desig de satisfer-la. Ho satisfem amb béns i

serveis però són escassos.

En el mercat contacten compradors i venedors, demandants i oferents, que

determinen els preus dels béns i serveis.

- Bé escàs, preu incrementa - oferta + demanda

- Bé abundant, preu disminueix + oferta - demanda

Bé: tot allò que satisfà directament o individualment els desitjos o les necessitats de
l’ésser humà.

1.2 Classificació

- SEGONS LA SEVA MATERIALITAT

Béns: materials/tangibilitat
Serveis: activitats immaterials/intangibles

- SEGONS EL GRAU D’ESCASSETAT

Lliures: són il·limitats, abundants i no són propietat de ningú. Ex: aire, llum del sol…
Econòmics: no existeix una quantitat suficient per a tothom i són apropiables

- SEGONS LA SEVA FUNCIÓ

De capital: no atenen directament les necessitats humanes Ex: excavadora, martell…
De consum: satisfer directament les necessitats.
Duradors: ús prolongat Ex. rentadora
No duradors: afectats pel transcurs del temps. Ex. aliments

- SEGONS EL GRAU DE TRANSFORMACIÓ

Intermedis: han de passar per noves transformacions abans de convertir-se en béns
de consum o capital Ex. acer, farina
Finals: ja han passat per transformacions necessàries per al seu consum o curs.
 - SEGONS QUIN SIGUI L’ACCÉS DE BÉNS
Privats: Si els consumeix una persona no els pot consumir una altra al mateix
temps. Ex. Panet
Públics: Si el consum el porten a terme simultàniament diversos individus Ex.
Enllumenat públic.

1.3 Piràmide de Maslow

La piràmide de Maslow, és una teoria psicològica proposada pel psicòleg Abraham

Maslow. Aquesta teoria descriu una jerarquia de necessitats humanes. A la base,
unes necessitats més primàries; a mesura que ascendim en la piràmide, necessitats
més elevades, però més difícils de satisfer, amb un nombre més reduït de persones
que les satisfan.

NECESSITATS:
Primàries: relacionades amb la subsistència i desenvolupament humà, alimentació,
vestir, habitatge…
Secundàries: Relacionades amb la satisfacció de necessitats prescindibles, tenen
com a objectiu augmentar el benestar. Ex: mòbil, vacances…

Les necessitats humanes són il·limitades, i a sobre, tenim escassos recursos.

.
 1.4 L’escassetat econòmica

ESCASSETAT FÍSICA O POBRESA: Aquella que no permet cobrir les necessitats

més elementals com menjar o vestir

ESCASSETAT ECONÒMICA: Carència de recursos, els recursos són insuficients per

a satisfer les necessitats. Concepte relatiu que ens afecta de manera diferent. És
universal perquè tothom en vol adquirir, tothom vol més del que té.

Escassetat i la necessitat de triar → Condicionen les nostres decisions

2. Escollir és renunciar
ESCASSETAT ECONÒMICA: Els recursos són limitats, mentre que les necessitats
són il·limitades.

LA NECESSITAT D’ESCOLLIR: Davant l’escassetat de recursos i la possibilitat

d’usos alternatius, escullen l’alternativa que s’ajusta més a les seves preferències i al
seu nivell d’ingressos.

ESCASSETAT-ELECCIÓ Determina que no es pot aconseguir tot el que es desitja,

però es pot escollir segons les preferències i el nivell d’ingressos.

L’escassetat dels recursos obliga la societat a escollir quins béns i serveis ha de

produir per abastir el màxim de necessitats humanes (recordem que són
il·limitades). Què produir? Com produir? Per a qui produir?

2.1 Cost d’oportunitat

El cost d’oportunitat és el valor, mesurat en diners o en una altra magnitud, d’allò a

què es renuncia cada vegada que es pren una decisió.

2.2 Costos irrecuperables

Els costos irrecuperables són aquells que pertanyen al passat i que no haurien
d’influir en noves decisions.

EFECTE CONCORD

França i el Regne Unit van invertir mils de milions durant anys en el

desenvolupament d’un avió comercial supersònic. La idea era rendibilitzar el
projecte amb l’alt preu dels bitllets que pagarien els qui volguessin viatjar de
París-Nova York en 4 hores. A mig del projecte es van adonar que amb el cost final
de l’avió, el seu manteniment… el projecte no seria rendible. No obstant això, els dos
països van voler mantenir el projecte: ja havien gastat tants diners que cap d’ells
va voler retrocedir i acceptar que havia estat un error. El resultat final va ser el
Concorde, un avió supersònic caríssim amb un consum desmesurat i baixa
autonomia de vol.

2.3 Beneficis i costos addicionals

L’anàlisi marginal sospesa/analitza els costos addicionals i els beneficis addicionals

d’una elecció ja presa. Es fixa en els petits detalls d’una decisió.
 2.4 Incentius i E

Incentius: el que indueix a les persones a actuar, pot ser una recompensa o un
càstig.
Eficiència: la millor manera d’aprofitar els recursos, sense malversar-los.
Eficàcia: Aconseguir l’objectiu sense tenir en compte els recursos utilitzats.
Equitat: distribució igualitària dels recursos.

3. Decisors, decisions i recursos

3.1 Els factors de producció

Factors de producció o recursos productius: són els elements bàsics utilitzats en la

producció de béns i serveis.

RECURSOS NATURALS: Provenen de la natura.

TREBALL/L: Activitat humana física o intel·lectual remunerada que intervé en el

procés productiu.

BÉNS DE CAPITAL/K: Es refereix als béns que són titularitat de l’empresa.

- Capital físic: maquinària…
- Capital humà: treballadors…
- Capital financer: diners…

INCENTIVA EMPRESARIAL: Per una producció efectiva també cal saber

organitzar els recursos i dirigir els treballadors, funcions que recauen sobre la
figura de l’empresari.

El pagament dels factors de producció.

Renda: el valor o el preu que es paga per utilitzar-los durant un període
de temps determinat.

3.2 El flux circular de la renda

Decisors o agents econòmics: famílies, empreses i sector públic. Decideixen sobre el

consum o la producció.

- Les famílies o economies domèstiques: decideixen quins béns i serveis volen

consumir per satisfer millor les seves necessitats.
- Les empreses: prenen decisions sobre la producció i distribució de béns i
serveis, normalment a canvi d’un benefici.
- El sector públic: format per les diferents administracions públiques, l’objectiu
principal aconseguir el màxim benestar per al conjunt de la societat.
 3.3 Les activitats econòmiques bàsiques

La satisfacció de les necessitats materials i de les no materials d’una societat

obliga a fer unes determinades activitats productives:
- Producció: les empreses han de decidir quins són els béns que elaboraran i
quins mitjans utilitzaran.
- Consum: les famílies han de decidir on i com invertir els ingressos, quins
béns i serveis adquiriran dels molts que hi ha al mercat per a satisfer les
seves necessitats.
- Distribució: fa referència a totes les activitats que acosten els béns produïts
per les empreses al mercat als consumidors.

Dins l’activitat econòmica hi ha dos actors o agents que defineixen les direccions
dels diversos mercats.
- Per una banda, les economies domèstiques o famílies (que prenen les
decisions de consum).
- Per l’altra, les empreses que fixen, marquen o decideixen què s’ha de
produir.

3.4 Flux circular de la renda

4. L’estudi de l’economia
Microeconomia: part de l’economia que estudia el comportament de
les unitats econòmiques com, per exemple, els consumidors, les
empreses i les indústries, i les seves interrelacions.

Macroeconomia: part de l’economia que estudia el funcionament global

de l’economia com a resultat de la interacció dels agents econòmics.
Pretén obtenir una visió simplificada de l’economia però que, alhora,
permeti conèixer i actuar sobre el nivell d’activitat econòmica.

4.1 Economia positiva i economia normativa

Economia positiva: descripció de la realitat econòmica, objectius (es basen en

dades). Què és?
Economia normativa: emissió de judicis de valor: Què desitgem fer? Subjectius
(responen a judicis i interpretacions). Què s’hauria de fer?