TEMA 1: ECONOMIA I RIQUESA DE LES NACIONS

1. L’economia
- vol dir administració de la casa: els punts claus administratius per una casa resulten funcionar
per l’organització social
- L’economia ensenya a administrar els recursos que es posseeixen per aconseguir el que es
necessita
- Els recursos son escasos i les necessitats il·limitades: estàs obligat a elegir
Decidir si augmentar les pensions a les persones jubilades o construir una autopista
- L’economia és la ciència de l’elecció → sempre s’ha d’elegir entre diferents béns o formes de
produir en un món de recursos limitats (diners, petroli, temps disponible…)
- Cost d’oportunitat: a vegades val la pena estalviar i altres vegades és millor gastar
- El que importa no és estalviar, sinó treure el màxim partit a aquestes

● La microeconomía: estudia la conducta económica dels agents econòmics individuals

(persones i empreses) i de mercats concrets. Centra la seva atenció en els preus i en la qualitat
de béns produïts en cada un d’aquests mercats
● La macroeconomía: considera el comportament de l’economia en la seva globalitat. No
interessa tant el preu d’un determinat bé en un mercat com per el nivell general promig de preus
que determinen la inflació. Es preocupa per l’activitat econòmica del país, mesura, perx exemple
a través del PIB

2. Els factors de producció

- els desitjos i necessitats de les persones es satisfàn a través del consum de béns i serveis
- En aquest procés son importants els següents factors

● El treball: capacitat de generar riquesa gràcies a l’esforç d’una persona

● Capital: Poden ser físics (eines, instal·lacions, màquines…) Béns que serveixen per produir
altres béns. Poden ser financers, diners o un actiu financer (un paquet d’accions) i pot ser de
capital humà, capacitat productiva basada en el coneixement que tenen les persones i que
s’acumula mitjançant la formació
● Recursos naturals: Son béns de la naturalesa. Petroli, minerals, terra fertil…
● Capacitat empresarial: és la facultat d’organitzar els factors de productes de manera que
permet la producció de béns i serveis

- El més important és la capacitat empresarial: les ganes, voluntat de fer

Exemple: Suïssa és el principal exportador de xocolata, però no té cacao d’Ecuador. Ecuador
tenen molt cacao pero no és el principal exportador de xocolata
- Les ganes son més importants que els recursos, la capital, el treball…
- Input: els recursos que serveixen per produir béns i serveis (outputs)

3. Els agents econòmics

- L’economia actual intervenen agents que interrelacionan construint el sistema económico
- Interrelacions bàsiques:
● Els consumidors: compren a les empreses els béns i serveis que precisen, al temps que
posem a disposició dels factors de producció que disposen, especialment el treball
● Les empreses: unitat de producció de béns i serveis, per això utilitzen treballs, capitals i
recursos naturals: contraten i organitzen persones, compren edificis, equips i materials per
produir els béns i serveis que venen als consumidors

3.1. El sector públic

- Ofertat béns públics que el sector privat no pot
- La policia, la defensa del país, la il·luminació del carrer de tot el país, l’educació, pensions… →
no es pot pagar amb empreses privades
- Aquest sector serveix per corregir les errades del mercat → funció correctora
- Aquest sector obté ingresos a través dels impostos
- En teoria qui més diners té més ha de pagar
- l’administració pública consumeix i inverteix: contracten personal, construeixen escoles i
autopistes…
- Exerceix funcions executives en alguns casos i subsidiàries en altres

3.2. El sector privat/ financer

- fa falta que hi hagi empreses i que la gent tingui diners per comprar
- la pobresa no interessa a ningú
- Factors de producció: nosaltres venem a les empreses la nostre feina
- El consum és la clau

3.3. El sector exterior

- Quan un país exporta molt vol dir que entra molts diners → fa que la gent sigui més rica
- Es el mateix exportar un cotxe que vingui un turista i gasti diners aquí → es crea riquesa
- En canvi, si hem d’importar vol dir que surten els diners
- Els bancs son qui mouen els diners
- Hi ha empreses / persones que no tenen suficients diners i els bans els hi fa un préstec
- Els bancs canalitzen l’estalvi cap a l’inversió, són l’òrgan vital
- El sector privat no pot arribar on el sector públic (govern)

Flux circular que genera la interrelació dels tres sectors descrits: financer, públic i exterior

- L’estalvi és una virtud individual, es estalviï tothom és dolent. És important que el diner es mogui
- A la borsa no s’han de tornar els diners (en els bancs si)
4. Conceptes bàsics: escassetat i elecció, eficiència i creixement
4.1. Frontera de possibilitats de producció i cost d'oportunitat
- FPP → frontera de possibilitat de producció
- La decisió de produir o consumir un producte implica sempre la renuncia a un altre producte,
que deixa de produir-se o consumir-se, i això suposa un cost
- Com que els recursos son limitats, s’ha de seleccionar les prioritat i fer una elecció
- Al prendre la decisió, estàs renunciant a una altre: això és el cost de d’oportunitat
- La pendent negativa de la FPP reflexa aquest cost d'oportunitat
- Per produir fan falta uns inputs per saber quins son els jugadors (el més important és el sector
privat (famílies, empreses, etc)
- En canvi, això varia depenent dels països
- Corea del nord és un país tancat → pobresa, per tant, no serveixen els punts que s’expliquen
anteriorment

4.2. Anàlisi de la frontera de possibilitats de producció

- La FPP examina el fenomen de la escassetat: els recrosos son limitats i s’ha d’elegir quin és l’ús
productiu té
- La FPP considera el concepte de eficiencia, amb l’objectiu d’aconseguir la producció màxima
possible, amb els recursos de la tecnologia

4.3. Vies de creixement econòmic

- Amb el pas del temps, la FPP pot desplaçar-se com a conseqüència, entre altres causes, del
creixement econòmic associat a l’increment de recursos i al progrés tecnològic

● Increment de recursos: descobriment de nova riquesa natural, l’augment de llocs de treball o el

creixement del potencial productiu (equipaments i maquinaria)
● Progrés tecnològic: s’aconsegueix introduint en el sistema econòmic innovacions que suposin un
increment de l’eficiència (millora del capital físic o de la tecnología) o bé formant i qualificant als
treballadors (millora del capital humà)

5. El creixement econòmic
- La diferència entre nivells de vida i benestar son tan grans que empetiteixen molts altres
problemes econòmics i socials
- Canvis qualitatius i no només quantitatius

Adam Smith
- L’any 1776 va escriure “La riquesa de les nacions” → es planteja les possibles causes de les
diferències en la riquesa dels Estats i en el procés del creixement econòmic
- Va escriure el primer llibre que explica perquè hi havia rics i pobres
- Deia que lo important és no fer res, deixar fer i deixar passar
- Els governs eren dolents segons l'escriptor
- La gent ha de ser egoista perquè l’egoisme ha de ser comú
- El forn fa pa perquè pensa en diners (individual) no perquè es preocupa perquè tothom
esmorz-hi (bé comú)
- L'egoisme individual: afavoreix el bé comú → has de deixar que la gent obtingui els seus béns
en fruit del seu treball
- Adam Smith era un economista liberal
- Es tracta d’un procés acumulatiu que implica un canvi quantitatiu del PIB i que permet
incrementar el consum de béns i serveis, i aumentar la qualitat de vida de la població
- Es produeix un creixement econòmic quan el PIB aumenta → normalment és perquè hi ha un
augment de les rendes de les empreses i de la ciutadania en general
- Aquest increment es veu reflexat en el PIB per habitant (el PIB dividit per la població total del
país)

5.1. Factors que afavoreixen el creixement econòmic

- En les últimes 5 dècades, s’ha observat un apreciable grau de convergència entre les
economies més individualitzades, de manera que s0han reduït sensiblement les diferències
entre elles.
- No obstant, aquesta convergència en els nivells de producció per càpita no és un fenomen
mundial
- Algunes economies asiàtiques estan cada vegada més a prop de grups de països rics, però la
majoria de països africans mantenen nivells molt baixos de renda per habitant → la distància
respecte a les principals economies mundials s’han agrandat significativament en els últims 20
anys
- Els països rics i pobres depenen d’altres variables: que funcuini l’economia de l’estat
- Depèn de com s’utilitzen els recursos que un país té → Acumulació de capital
- Hi ha diferents teories que analitzen els factors que expliquen el creixement econòmic:
A. Abundància de recursos naturals i de factors productius
- els economistes clàssics, els recursos naturals son molt importants per explicar el
creixement econòmic
- Els països més rics eren els que disposaven de major quantitat de factors productius
- Es indudable que la riquesa de recursos naturals afavoreix el creixement econòmic, però
amb el temps ha evidenciat que no és un factor decisiu a llarg termini
- Exemples 1: Japó és un país que, tot i ser pobre en recursos naturals, té un elevat
desenvolupament econòmic
- Exemple 2: Argentina, Brasil o la República Democràtiva del Congo son grans productors
d’aliments, amb grans recursos naturals, que han patit un retrocés en les últimes
dècades en el nivell del benestar economic

B. Acumulació de capital (física, humana o financera)

- Robert Solow considera que l’acumulació de capital és clau pel creixement econòmic
- Un dels factors determinants del subdesenvolupament economic seria, per tant,
l'escassetat de capital financer i d’estalvi intern i extern, que no permitis una inversió
suficientment elevada
- Transferencia masiva de diners: capital físico d’assistència tècnica des dels països
desenvolupats cap a les economies menys afavorides

C. Progressos tecnològic i innovació

- Les noves teories sobre el creixement econòmic, el progrés tecnològic i la innovació es
consideren factors decisius
- Per aconseguir un creixement econòmic, és important la millora en l'eficiència amb la que
s’utilitzen els recursos productius
- La productivitat del treball depèn de que augmenta la inversió per persona empleada o
bé de que millori la tecnología utilizada (progresos tecnológicos)

D. Capital humà → Gent formada

E. Apertura al exterior i al lliure comerç
F. Estabilitat macroeconomia i política
- La inversió és un motor de creixement quan s’introdueixen innovacions que permeten
guanyances de productivitat i millores en les tecnologies utilitzades amb l'impuls de la
investigació, el desenvolupament i la innovació (I+D+I)
- La nova economia estaria caracteritzada per un núcleo integrat per la industria de la informació i
una periferia → van incorporan poc a poc aquesta nova tecnologia
- Els efectes principals de la nova economia es poden resumir en aquests aspectes:
1. Genera més informació i més competència entre ofertes
2. Facilita la inversió en coneixement, els beneficis de la innovació que siguin més
accessibles
3. Millora l’eficiència de les pràctiques empresarials, afavoreix la productivitat i, com a
conseqüència, impulsa el creixement econòmic
4. Millora el rendiment a escala per les externalitats positives de la xarxa → el valor de la
comunicació en xarxa i les aplicacions d’internet augmenten a mesura que creix el
nombre de persones connectades. Aquesta situació contribueix a l’increment de la
productivitat

5.2. Capital humà

- Un millor accés a la informació no equival a un accés a nous coneixements
- a la nova economia és important que aquests impregnin a la població, per tant, la inversió en
noves tecnologies ha de ser inseparable de l’esforç inversor en formació
- Capital humà → inversió en formació en el procés de creixement econòmic
- Molts economistes pensen que la qualitat del treball és la barrera més important que s’ha de
superar per aconseguir un desenvolupament econòmic
- La formació del capital humà és indispensable pel creixement
- El coneixement que requereix el procés de fabricació no poden ser important. Per això hi ha la
necessitat d’invertir en formació especialitzada i flexible
- El capital humà és determinant pel progrés tecnològic i del capital físic, però també pel capital
humà
- Aquest factor és important perquè la tecnologia i el capital humà tendeixen a ser
complementaris → en aquest sentit s’ha de prestar atenció per aconseguir que
s’aprengui a aprendre
- Els telèfons intel·ligents, internet o ordinadors personals no es desenvolupen en determinats
països però això no vol dir que impedeix-hi que grans parts de la seva població utilitza
diariament aquests recursos, i que les empreses no puguin experimentar millores de
productivitat gràcies a ells.
- Per utilitzar-los eficaçment es necessiten tres coses:
- infraestructures adequades
- un entorn empresarial i fiscal que incentivi a l’empresa a invertir
- personal adequat

5.3. Obertura al exterior, lliure mercat i comerç

- 1980 → s’imposa el pensament econòmic neoclàssic
- Es destaca el paper del lliure mercat, de l'obertura a l’exterior i de les polítiques d’oferta
- Perquè el comerç sigui un mecanisme eficaç, els mercats han d’estar oberts a l’exterior (sense
aranzels o altres tipus d’obstacles comercials)
- Les perspectives d’ampliar les vendes, i per tant les produccions, nom majors en un mercat de
majors dimensions → efecte favorable en la competitivitat i ofereix grans oportunitats a la
innovació
- També permet rendibilitzar més fàcilment els nous productes
- Dotació de capital humà + apertura al exterior + lliure comerç → son proceso incentivats que
afavoreixen el creixement econòmic
- Argument principal d’aquesta aportació → la falta de desenvolupament és una conseqüència de
l’excesiva intervenció de l’Estat, la corrupció, la ineficiencia, la falta d’incentius econòmics i del
proteccionisme
- Segons el pensament neoliberal: no sería necesaria una reforma del sistema econòmic
internacional ni una millor planificació, ni un augment de l’ajuda exterior → sinó una major
liberalització dels mercats, l'expansió de les exportacions, l'atracció d’inversions des de l’exterior,
l’eliminació de les distorsions en els preus del mercat de factors i productes, la limitació de
l’excesiva regulació…
- D’aquest mode, es considera un funcionament més eficient dels mercats i una major taxa de
creixement econòmic
- Amèrica Llatina i l’Índia van afrontar el seu desenvolupament des d’una perspectiva
proteccionista, aïllacionista i gairebé autàrquica, intentant estable amb escàs èxit les bases del
creixement econòmic pel seu compte amb un pla anomenat: industrialització per substitució
d’importacions (ISI)

5.4. Funcionament de les institucions, estabilitat macroeconòmica i política

- Economia sana: baixa inflació i escàs dèficit públic, amb un bon clima empresarial, unes regles
de joc ben definides i absència de corrupció i inestabilitat política = creixement econòmic
- Rússia: es va observar que els inversionistes nacionals i estrangers destinen entre l'actuació de
les màfies, la inestabilitat política i la perspectiva de un nou règim pot exigir impostos punitius o
expropiar béns de capital
- Un país on es produeix aquesta situació podria caure en un cercle viciós: la inestabilitat política
fa que no hi hagi inversions → impedeix que la situació econòmica de la població millori i per
tant augmenta la inestabilitat política
- Gran problema pel desenvolupament econòmic i la reducció de la pobresa
- Ho hem vist a països llatinoamericans
- El cas de Xina i el de l’est asiàtic és l’exemple contrari: unes regles de joc clares i un clima
polític propici afavoreixen les inversions i el creixement econòmic

6. El desenvolupament humà
- La riquesa es mesura en PIB (el que produïm)
- La riquesa a vegades té un matís
- ONU: lo important és la riquesa però hem d’anar una mica més enllà, hem de mirar
temes qualitatius, com es reparteix la riquesa, la sanitat, l’esperança de vida… És a dir,
el desenvolupament humà és el PIB i altres variables (educació, sanitat…)
- Els indicadors de creixement econòmic (com el PIB) reflecteixen la quantitat de recursos amb
els que conta la societat, però no proporcionen ninguna informació sobre:
1. La distribució dels recursos → no senyalen si la distribució de l'ingrés entre els grups
socials és més o menys equitativa i redueix les diferències socials
2. El percentatge dels recursos que s’utilitzen per proveir serveis bàsics (educació, cuidado
de les persones, salut…)
3. Els efectes contaminants de la producció i el consum en el medi ambient
- Per això, no sorprèn que hi hagi una gran diferència en la qualitat de vida de les persones amb
ingresos mitjans similars, segons sigui l’accés a l’educació, l’atenció a la salut, les oportunitats
de feina…
- Creixement → concepte quantitatiu
- Desenvolupament → concepte qualitatiu relacionat amb la qualitat de vida
- És cert que quan augmenta la riquesa total de la nació també milloren les possibilitats de reduir
la pobresa i de resoldre altres problemes socials
- Però la història ens presenta exemples en el que el creixement econòmic no ha vingut
acompanyat d’un progres similar en el desenvolupament humà, sinó que ha aconseguit una
major desigualtat, contaminació, perdida d’identitat cultural…
6.1. L’índex del desenvolupament humà i el desenvolupament sostenible
- Indicador de diners d'un país: PIB o PIB per cápita.
- Per determinar el grau de desenvolupament d’un país i compararlo amb el d’un altre país
s’utilitza l’índex de desenvolupament humà del Programa de Nacions Unides pel
Desenvolupament (PNUD)
- L’índex de desenvolupament humà considera que les capacitats bàsiques per el
desenvolupament humà son:
- viure una vida llarga i tenir bona salut
- tenir coneixements
- disposar dels recursos necessaris per gaudir d’un nivell de vida decent i poder participar
en la vida de la comunitat
- Un creixement similar al del segle XX no pot mantenir-se per molt temps
- El creixement econòmic, perquè sigui sostenible, ha d’alimentar-se continuament dels fruits del
desenvolupament humà → com la millora de les aptituds de les persones, més i millors
empleats, millors condicions per la creació d’empreses i més participació en la presa de
decisions
- Desenvolupament sostenible: satisfà les necessitats actuals sense comprementre la capacitat
de les generacions futures per atendre les seves pròpies necessitats
- La desforestació constant de l'Amazones: causa l’extinció d'espècies desconegudes de plantes
que poden ajudar a curar malalties…
- Les emissions de gas d’efecte hivernacle: generades principalment per països industrialitzats,
son una de les principals causes del calentament a l’atmosfera.

6.2. La desigualtat en la distribució de la riquesa i el desenvolupament

- Per medir la desigualtat en la distribució dels ingressos d’un país i comparar-la amb altres
països, els economistes acostumen a utilitzar l’índex de Gini o les corbes de Lorenz.
- La desigualtat excessiva: aumenta la incidencia de la pobresa i obstaculitza les millores de
materia de salut i educació, i afavoreix la comissió de delictes
- Índex de Gini: analitza com està repartida l’economia.
- També posa en perill l’estabilitat política → dificulta el consens entre els grups de població
d’ingressos més alts i més baixos
- Inestabilitat política: incrementa el risc que suposa invertir en un país, que causa que el seu
potencial de desenvolupament es vegi afectat
- Una gran desigualtat també pot alterar les normes bàsiques de comportament entre els agents
econòmics (individuals o empreses), com la confiança i el compromís
- Risc comercial alt = és costos complir els contractes, transaccions econòmiques lentes o
inviables… → dificulta el desenvolupament econòmic

7. La pobresa
- Pobres: aquelles persones o grups socials que els seus ingresos son insuficients per atendre les
necessitats d’una existència digna
- La major part de la pobresa extrema del món es dona a África, al sur del Sahara, i també a Àsia
- Més de la meitat de la població es troba per sota de la línia internacional de pobresa:
Guatemala, Bissau, India, Kinea, Madagascar, Nepal, Niger, Senegal i Gàmbia
- Relació positiva entre les economies amb creixement econòmic i la reducció de la pobresa
- A Àsia, l proporció de la població que viu en la pobresa ha disminuït en els últims 40 anys,
mentres que a l’Àfrica subsahariana, durant aquell temps es va veure un creixement negatiu del
PIB per càpita → pràcticament no va haver variació en la incidencia de pobresa
- des de 1975 els països pobres han crescut i això ha proporcionat que la bretxa de riquesa entre
països s’hagi reduït
- Els països rics no son tan tics i molts països que eren pobres s’han fet o s’estan fent rics
 - Tot i així, la bretxa entre rics i pobres dins dels països s’ha ampliat, depenent de que el mercat
laboral estigui més o menys subjecte a les forces laborals mundials
- Existeixen diferents factors que expliquen la tendencia a la convergencia o divergencia
internacional en els nivells del desenvolupament:
● No tots els països en desenvolupament disposen de capacitat d’absorció de les noves
tecnologies, per deficiències en la formació del capital humà
● Hi ha proteccionisme comercial i de mercat de treball
● Hi ha fuga de cervells cap a altres països desenvolupats
● La cultura i la religió son factors determinants del desenvolupament econòmic per la seva
influència sobre la mentalitat i les actituds de la població
- Teoria dels cercles viciosos de la pobresa: el subdesenvolupament és un problema de falta de
capital (falta de maquinària, equips, instal·lacions, recursos financers…)
- Els països pobres no disposen d’una renda suficient
- Oferta: La baixa productivitat impedeix a les empreses generar suficients recursos per invertir
- Demanda: al existir nivells baixos de productivitat, els salaris son molt baixos i, per tant, la
capacitat de compra de la ciutadania és escasa → l'escassetat de la demanda no estimula la
inversió
- Sense inversió nova → productivitat economica no millora → no poden augmentar els ingressos
- D’aquest mode, es tanca el cercle viciós de la pobresa
- La distribució de la pobresa ha canviat des de 1975: abans Àsia era on hi havia més obres, en
2020 era Àfrica
- Cada vegada hi ha menys pobres

TEMA 2. MERCATS I FIXACIÓ DE PREUS

En l’economia moderna, els mercats fixen els preus i, per tant, tenen un paper central en l’assignació de
recursos i en la determinació del que es produeix.

1. Els sistemes econòmics

- El mercat és la clau de l’èxit
- Gràcies al mercat entenem per que les coses valen el que valen
- Diferència entre el mercat de les maduixes i el mercat immobiliari → el mercat de les maduixes
serà més o menys igual a tot arreu, en canvi el preu d’una casa pot variar molt
- Maduixes → competència perfecta → molts que venen i molts que compren un producte que és
identic, ve de la natura
- En els mercats es produeixen els intercanvis de béns i serveis mitjançant la interacció de la
demanda i oferta
- Demanda → indica la disposició de la persona a pagar un producte
- Oferta → capacitat de l’empresa o venedor per posar en disposició de qui compra un producte
- Els preus son la senyal del que vol consumir i adquirir la ciutadania
- Tres preguntes bàsiques de l’organització econòmica:

1. Què produir: el mercat decideix el que s’ha de produir, es produirà el que els consumidors
decideixin adquirir. A partir de la demanda se sap el que és rentable.
Quanta més gent utilitza els ordinadors, més empreses trobaran rentable fabricar i donar
asistencia técnica a la seva clientela

2. Com fer-ho: Si les empreses no produeixen de forma eficient, desapareixeran. En el mercat hi

ha moltes empreses que son competencia entre sí a través de la competencia de mercat
3. Per a qui: El mercat també determina la retribució dels factors de producció. Aquelles persones
que tenen factors de producció ben retribuïts (treball qualificat, terrenys valiosos, riquesa
 financera…) podran adquirir molts productes. Mentres que les persones amb factors menys
valiosos (desocupació o incapacitat) tindran escases capacitats de compra.

- Per entendre aquest fenomen Adam Smith va crear el concepte “mans invisibles”
- De manera impersonal i invisible, els mercats transformen els incentius egoistes i
individuals en resultats socials eficients, és a dir, béns i serveis que es necessites o
desitgen
- A la majoria de mercats, no hi ha ningú que posi els preus, sinó que els posa una mà invisible
- La força de la oferta i demanda posa un equilibri del preu → força natural
- Mercat: milers de persones que compren i venen
- Competència perfecta → no hi ha molts preus diferents en el mercat: pa, maduixes
- Competencia monopolística → quan un mercat té un producte amb preus molt diferents: vi,
colònies, cases… → tenen elements diferencials

1.1. Limitacions de l’economia del mercat

- Tot i que l’economia del mercat ha produït un gran desenvolupament de la producció i la riquesa,
té limitacions
- La realitat ens mostra que no totes les persones poden cobrir ni tan sols les necessitats
bàsiques
- La pobresa i desigualtat son una gran carencia tan en l’interior del país com a escala
internacional
- En l’economia del mercat, l’estat intervé per varies raons
1. Quan no ofereixen béns generals, com per exemple carreteras
2. Quan l’activitat d’uns perjudiquen als altres, com per exemple la contaminació generada per una
empresa que perjudica a altres empreses o a la ciutadania
3. Quan una part de la població no te ni lo mínim per sobreviure, per aquest motiu es plantegen
intervencions públiques que van des de la protecció social a la fixació de salaris mínims

1.2. Quin tipus de béns existeixen en una economia de mercat?

- Els béns econòmics → si son escasos i tenen un preu
- Els béns lliures → abundancia i no tenen valor econòmic

- Béns físics → alimentació o roba

- Serveis immaterials → educació

- Els béns de consum → busquen satisfer directament una necessitat, un bocata

- Els béns de capital → s’utilitzen per produir altres béns, una màquina

- Els béns duraders → son aquells que poden ser utilitzats més d’una vegada
- Els béns no duradors → només es poden utilitzar una vegada, el menjar

- Els béns públics → els consumidors poden tenir accés

- Els béns privats → pertanyen a persones concretes que poden excluir a la resta

- Economia mixta → aquella que recorre al mercat per assignar els recursos, però en la que
l’Estat intervé en major o menor grau per regular el seu funcionament
- Teòrics intervencionistes → John M. Keynes → teoria general de la ocupació, 1936
- Necessitat de la intervenció pública en la economia davant una situació de crisis en la
que el mercat no respongui o ho faci molt lentament
- Estat del benestar → compromís públic en materia de protecció social, sanitat, educació,
pensions, protecció davant la desocupació… → és el resultat de la política d’intervenció
 2. Tipus de mercats
- Mercats amb un gran número de compradors i venedors d’un mateix producte homogeni →
competència perfecta
- Formula contraria → mercat controlat per un sol producte → monopoli
- Actualment hi ha una gran competència imperfecte → quan existeix poder de mercat per part
d’alguna o algunes de les empreses participatives
- Oligopoli → número reduït de venedors i el mercat de competència monopolística en el que hi
ha un gran número d’ofertes però el producte ofert es diferenciat per marques

2.1. Competència perfecta

- Mercat amb un gran número de compradors i venedors d’un mateix producte homogeni
- Ninguna empresa participant en el mercat té capacitat per incidir sobre el preu, totes actuen com
preu-acceptant
- Requisit fonamental → homogeneïtat del producte: si un venedor vol vendre més car que un
altre un producte que és el mateix, ningú li comprarà.

2.2. Monopoli
- L’empresa pot decidir sobre el preu del producte, sense el fre que tenen les empreses en la
competencia perfecta.
- Una sola empresa que té el privilegi o perquè ha absorbit a tota la seva competencia
- En absència de relacions públiques, el principal limit al poder del monopolista radica en que els
consumidors estaran menys disposats a adquirir el bé a mesura que es va pujant el preu
- Un que ven i molts que compren
- Els monopolis i les altres formes de competència imperfecte obtenen beneficis addicionals (les
rentas de monopoli) gràcies a reduir la producció per sota del que resultaria ser la competència
perfecta
- Curva de demanda que descriu el monopoli presenta habitualment una pendent negativa
- El monopolista sap que, per vendre més, ha d’acceptar preus més baixos, però també
pot pujar el preu reduint la quantitat que ven al mercat
- Perquè un monopoli sigui eficaç → no pot existir ningún producte substitut o alternatiu per el bé
o servei que ofereix el monopolista. Tampoc pot produir-se una amenaça significativa d’entrada
d’un competidor
- Això permet al monopolista controlar els preus

2.3. Monopoli legal

- Existeixen en determinats països per raons estratègiques, de béns públics o d’interès nacional
per impedir la competència d’altres empreses
- Subsisteix gràcies a una llei que dicta l’Estat o per una franquicia gubernativa que otorga certa
empresa el dret exclusiu per produir un bé o servei en una área determinada
- Els monopolis legals acostumen a ser empreses estatals
- Actualment, en un món global i competitiu, els monopolis van desapareixent
- Ho diu la llei
- Metro de barcelona → només hi ha una empresa. L’ajuntament posa els preus
- L’Estat pot fixar el preu del bé o servei de diferents maneres:
1. Com si fos un monopoli privat (red ferroviaria pública, la tasa areia…)
2. Amb l'objectiu d’obtenir beneficis
3. Per no guanyar ni perdre diners
4. Establint un preu polític (la matricula de la universitat pública)
5. Decidint la gratitud del servei (il·luminació pública)
 2.4. Monopoli per patent o per control d’un recurs essencial
- Una empresa pot ser un monopoli quan:
- Quan és la única que concedeix una fórmula concreta
- Quan controla tota la producció d’un recurs natural o materia primera essencial
- Quan té una patent sobre un producte o un procés productiu
- La protecció legal de la monopolització de patents industrials és una forma d’estimular la
investigació i el progrés tecnològic
- Si l’empresa Pfizer hagués sigut la única empresa que ha descobert la formula del covid, podria
posar els preus que ells vulgues. És una empresa privada. La santitat d’Estats Units és privada i
per tant posa els preus que ella vol

2.5. Monopoli natural

- Una empresa ho ha fet molt bé i s’ha menjat a tots els seus competidors. A la classe el 95% dels
ordinadors son Apple
- Quant més gran sigui l’empresa i més gran sigui la producció, menys seran els seus costos
unitaris i més barats ho podran vendre.
- Les empreses més petites, al tenir costos comparatius altra i no poder competir, es veuran
obligats a tancar i, finalment, quedara una única empresa per subministrat tota la demanda
- L’estat pot:
1. No intervenir, si el monopoli és socialment rentable
- Es socialment rentable quan existeixen fonts econòmiques d’escala que justifiquin la
concentració de tota la producció en una única empresa
2. Prohibir-ho. Pot aplicar la llei antimonopoli quan el monopoli no justifica per la existencia de fonts
econòmiques d’escala.
3. Fixar un preu màxim per evitar preus abusius
4. Nacionalitzar-lo. Una empresa privada pasa a ser pública. L’Estat adopta aquesta solució quan
el monopoli produeix béns o serveis de gran interés social: sanitat, ensenyança…
- La millor manera d’eliminar un monopoli nacional és obrir els mercats a la competència exterior

2.6. Monopsonio
- Es caracteritza per l’existència d’un sol comprador (una empresa en un poble, que fos la única
que contrata treball) i molts venedors (treballadors que ofereixen treball en aquell poble)
- La única empresa que existeix té poder de mercat i així tracta d’obtenir un resultat més favorable
pel seu interès, és a dir, salaris més baixos.

2.7. Oligopoli
- Poques empreses que fan un producte
- Renfe abans era un monopoli, però ara és oligopoli, ja que hi ha dos o tres empreses
- Hi ha poques empreses telefòniques: movistar, jazztel…
- Problema → està prohibir que pactin entre elles
- Si movistar i vodafone competissin, perderien diners, han de cooperar (ho fan d’amagades)
- Això és diu, teoria del joc → planteja les accions empresarials com un joc d’estratègia
- Es tracta de calcular que farà l’empresa rival davant els canvis de les condicions del
mercat i així poder planificar la política més convenient
- Pocs ofertants que guarden entre si una forta dependència
- La característica principal és la capacitat que una empresa té d’influir sobre les decisions dels
seus competidors amb les seves pròpies accions i de ser influenciada per decisions dels seus
rivals
- Guerra de preus, la decisió d’una empresa de rebaixar el preu per guanyar clientela es veu
neutralitzada pels seus competidors, que també rebaixen els preus al mateix temps
 - La teoría del joc va en contra de les argumentacions d’Adam Smith → si els agents econòmics
actuen buscant de forma racional el seu propi interès no sempre es produirà un resultat
socialment desitjat
- Estratègies de les empreses oligopolistiques:
1. Cooperar → qualsevol acord que restringeixi la competèncie entre oligopolistes
2. Competir → aprofintant les economies de escala, es poden aconseguir amb un fusió d’empreses
de tipo vertical, horitzontal o de conglomerat
- Fusió vertical: fusió d’empreses que controlen diferents etapes del procés productiu d’un
producte
- Fusió horitzontal: formada per empreses que desarrollen els mateixos productes
- Fusió de conglomeració: agrupa companyies independents dins d’una mateixa
organització
- Totes les fusions d’empreses tendeixen a eliminar la competència
- Comissió Europea → prohibir qualsevol fusió que pretengui aconseguir el poder d’un monopoli i
actuar contra els interessos públics

2.8. Oligopsonio
- És una estructura de mercat en la que participen pocs demandants d’un producte
- Tres empreses mundials compren café a miles de cultivadors de Sudamerica o tres empreses
de vi compren raïm a milers d’agricultors ofertants de Catalunya
- Aquestes tres empreses tenen poder de mercat i compren barat

2.9. Competència monopolística

- Requisit necessari pel funcionament del lliure comerç → homogeneïtat del producte
- L’aparició de grans empreses i de nous productes diferenciats per marques en un món global,
restringeix el número de mercats perfectament competitiu
- La majoria d'empreses s’enfronten a competidors que comercialitzen productes substitutius
(similars al seu)
- Cada empresa té un monopoli sobre la venta de la marca d’un sol producte, però competeix
amb diverses marques de productes substitutius propers
- Característiques dels mercats de competència monopolística:
1. Existeixen moltes ofertes, cada una d’elles amb una participació petita en el mercat
2. No hi ha barreres d’entrada per a noves empreses: per conseqüència, com en els mercats de
competència perfecta, els beneficis de cada empresa seran nuls
3. Si en el mercat es donen beneficis, cada vegada hi haurà més substitutus del producte i més
empreses que es repartiran la clientela: el grau de diferència dels productes s’anirà reduint
4. El producte es diferencia en clases o marques, per lo tant, el preu és diferent. Cada empresa es
monopolista del seu producte. Per augmentar el seu monopoli, ha de diferenciar el producte de
la competència, modificació del disseny, nova publi, complements, packaging…

3. Errors del mercat

- No sempre el mercat condueix a l'eficiència económica, la mà invisible d’Adam Smith pot fallar
- Quan falla apareix la possibilitat “d'un altre mà invisible” amb forma d’intervencions públiques
- Competència imperfecte → és una de les fonts d’errors del mercat per què no garanteix que es
produeixi tots els béns i serveis pels que algú està disposat a pagar un preu que cobreix-hi el
cost de producció
- Però existeixen altres fonts d’error en el mercat:
1. Els efectes externs
2. El subministre de béns públics
3. Els errors per causes complexes
 3.1. Efectes externs o externalitats
- En principi, la direcció d’una empresa només té en compte els costos i els beneficis individuals
de la seva activitat, però no els possibles efectes que aquests produeixen a terceres persones
(denominats efectes externs o externalitat)
- Externalitat positiva → quan l’activitat d’una persona suposa un benefici per una tercera
- La millora de carreteres per part d’una empresa, que beneficia gratuïtament la
comunicació d’un pobre
- Externalitat negativa → quan l’activitat d’una persona suposa un perjudici a una tercera
- La contaminació d’un riu pels residus d’una empresa química
- Els problemes que suposa externalitat negativa obliga a l’Estat a intervenir com a mecanisme
compensador
- Multes, sancions…
- Altres externalitats negatives:
1. contaminació atmosfèrica causada per industria, vehicles i areosols
2. Les emissions de soroll
3. La contaminació biològica d’un àmbit provocat per la proliferació d’un virus
4. La degradació del paisatge causat per la urbanització incontrolada

3.2. Suministre de béns públics

- Empresas privadas → no estan motivades per produir determinats béns que que aportes un
gran beneficia la societat però que son poc rentables
- O que ofereixen una quantitat molt inferior a la que la societat necessita
- La intervenció de l’Estat garanteix el subministre suficient de béns públics, ja sigui
encarregant-se directament de la producció o subvencionant empreses privades
- Béns públics → l’ús per part d’una persona no impedeix l’ús per part de l’altre.
- És un bé i no pas un rival, bé no excloent
- Béns que afavoreixen a tota la població i que no és exclusiu
- La il·luminació del carrer, la defensa nacional, la televisió, el transport ferroviari, l’educació, la
justicia…

3.3. Altres errors del mercat

- Els mercats poden conduir a resultats insatisfactoris
- No està garantitzat que el funcionament dels mercats condueixin a un repartiment equivalent de
la riquesa
- En dimensión d’equitat o cohesió social, sovint porta a planificar intervencions públiques per
redistribuir la renta

TEMA 3. LA MACROECONOMÍA
- L’economia neix dels intercanvis
- Els preus dels productes varien depenent de l’oferta i la demanda relacionat amb el mercat
- L’economia comença amb la revolució industrial

1. Magnituds macroeconòmiques
1.1. PIB
- Producte interior brut
- Representa, de forma global, el resultat final de l’activitat productiva en una economía
- És la suma de tots els productes que es produeixen en un país, sigui de la nacionalitat que sigui
- Tots els béns i serveis produits tenen un valor monetari → és la suma dels mercats i medeix la
riquesa d’un país
- Suma de tots els béns, productes i serveis finalitzats en un pais durant un any
- PIB per càpita → riquesa dividida per les persones
 Estem millor que abans → si, gracies a les noves tecnologies l’economia ha pujat

1.2. PNB
- Producte nacional brut
- Una part de les rendes el PNB d’un país poden procedir d’empreses multinacionals que operen
des de l’exterior
- De la mateixa manera, algunes de les rendas que es generen dins d’un país poden ser
obtingudes per ciutadans no residents
- Existeixen fluxos de rentas cap a fora i cap a dins d’un país
- Un xinès que ha vingut a Espanya a produir coses, el PNB es tindrà en compte a Xina i el PIB es
tindrà en compte a Espanya

2. Renta, consum, estalvi i inversió

2.1. Flux circular de la Renda (multiplicador monetari)
- Defineix l’economia d’un país → les famílies quan estalvien porten els seus diners al banc, les
empreses donen inversions a empreses
- Expansió del crèdit
- Una familia diposita 100€ al banc → el banc es queda una part i deixa la resta a altres famílies o
empreses en forma de préstec → La persona que te el préstec, compra un bolso, i la tenda
ingressa els diners al banc. D’aquests diners en guarda una part i la resta la deixa…
- No és infinit
- La millor economía és la economía líquida → circular

2.2. Economia circular

- Famílies: estalvis, inversions, impostos, consum…

- Empreses: estalvis, inversions, impostos, gastos públics, consum, quan exporta i quan importa
- Sector públic: impostos

3. Els preus i la inflació

3.1. Inflació
- Es pot controlar pujant el tipus d’interès, però això també pot afectar negativament
- És un procés en el qual els preus d’una economía creix al llarg del temps de forma continua i
generalitzada
- En una economia familiar, el diner és rellevant en funció del seu poder adquisitiu, és a dir, lo
important és la relació entre la quantitat de diners que disposa una familia i el preu dels
productes que volen.
 - Si els preus pugen, la familia pot comprar amb els mateixos diners menys coses: el poder
adquisitiu de la gent es redueix
- Aquests desajustos es medeixen mitjançant el dominador índex de preus de consum
- Activitat a clase → veure el que valia abans un tiquet de tren i veure el que val ara

3.2. IPC
- Índex de preus de consum
- És una mesura estadística de l’evolució del conjunt de preus dels béns i serveis que consumeix
la població resident en un país
- Forma habitual de mesurar la inflació → IPC
- A Espanya l’IPC el calcula mensualment l’INE
- Anual → índex de preu al consum (en que gasta la població i el seu percentatge)
- No puja, sinó que hi ha una variació de preus, un increment
- El que puja son els preus de les coses, no l’IPC
Els preus pugen a causa de:
- La materia prima
- Baixada i pujada d’oferta
- Causes estructurals

3.3. Motius d’inflació

1. Excés de demanda: les fases de l’auge del cicle suposa un creixement de la demanda i una
major pressió sobre el preu.
2. Excés de diners en circulació: la inflació pot ser un fenomen originat principalment pel
creixement incontrolat de la quantitat de diners en circulació, ja que propicia l’excés de demanda
dels agents econòmics.
3. Pels costos: passa quan la pressió sobre els preus s’origina per un encariment dels factors de
producció
4. Motius estructurals: si es produeix un augment en la demanda d’un determinat producte i el
desenvolupament tecnològic no li permet un ràpid increment de la producció interior per satisfer
aquella demanda, els consumidors aniran cap un altre mercat.

3.4. Control de la inflació

1. Excés de demanda: s’ha de prendre mesures per reduir la demanda. Augmentar els tipus
d'interès o els impostos, amb recortes en alguns gastos públics → afavoreix el control de la
inflació, ja que pots demanar diner prestat i l’Estat reduirà els seus gastos
2. Excés de diners en circulació: es poden controlar mitjançant normes rigoroses de política
monetaria, establir la prioritat de la disciplina antiinflacionista a la hora de gestionar la política
monetaria
3. Pels costos: reforma estructural i amb el control dels costos de producció, per exemple reduir
els sous
4. Motius estructurals: per fer que els preus disminueixin, fomenten la competència en els
mercats de monopoli o oligopoli. Permeten l’accés de nous competidors, creen organismes
eficients de defensa de la competència i redueixen els aranzels i les limitacions a la importació

4. Atur
- No és qui no treballa, és qui no busca feina
- INEM: (instituto nacional de empleo)
- Totes les persones registrades en el sistema públic i que busquen feina
- Hi ha molta gent que no esta registrada
- Per cobrar l’atur has d’estar registrada a l’INEM

- EPA o INE:
 - Gent que truca per fer enquestes a gent de diferents edats, religions, sexes…
- Truquen per saber si la gent busca feina o no, no fa falta registrar-se

4.1. Població activa

- Aquells que estan treballant i que estan buscant feina

4.2. Economia submergida

- Tota aquella activitat que no es declara, hauria de pagar impostos però no ho fa
- Es fa sense declarar l’activitat (en negre)
- Pagar en efectiu i no declarar-ho
- Prostitució

4.3. Economia circular

- Tampoc paga impostos però tampoc els hauria de pagar
- No intervé, queda fora del registre d’impostos
- Mercats de segona mà, Wallapop…

5. Cicles economics
- Hi ha períodes de bonança, en els que els negocis van bé i es creen nous llocs de treball
- Contraposats a altres períodes de crisis, en els que hi ha moltes empreses que tenen pèrdues i
es veuen obligades a tancar o reduir la plantilla.
- La macroeconomia ha contribuït a posar en pràctica polítiques econòmiques que suavitzen les
fluctuacions econòmiques
- Tots els cicles, tinguin la durada que tinguin, van creixent
- Actualment: no estem en recessió, ni en el fons → sabrem on estem quan ha hagi passat, tot
depèn de les estimacions

Fases del cicle economic

1. Recessió: descens del ritme de l’activitat econòmica. En les economies modernes és més
freqüent que hi hagi una desacceleració del ritme de creixement de l’activitat econòmica
respecte a la seva trajectòria.
2. Fons: una recessió profunda s’anomena “crisis” i està caracteritzada per una elevada
desocupació i un baix nivell de demanda amb relació a la capacitat productiva de l’economia.
- Els beneficis de les empreses son petits → Les empreses no volen arriscar-se a noves
inversions
- Algunes d’elles pateixen pèrdues o quebre
3. Recuperació: comença quan milloren les expectatives sobre el clima economic. Del pessimisme
a l’optimisme. La renta i els gastos dels consumidors comencen a créixer i els resultats de les
vendes incrementen i tenen beneficis.
4. Auge: o boom és el punt culminant d’una recuperació d’un cicle. La capacitat productiva existent
s’utilitza casi en la seva totalitat. A mesura que es produeix escassetat en un major número de
mercats, s’origina un excés de demanda generalitzat. Els costos augmenten, però l’increment
paral·lel dels preus permet als negocis ser rentables
 6. Política pressupostària i Fiscal
6.1. Política fiscal
- Les decisions que afecten al volum dels ingressos i els gastos públics constitueixen un important
instrument a disposició dels governs per modificar la demanda agregada a l’economia mitjançant
compres de béns i serveis (directament) o a través de canvis en els impostos i en els pagaments
per transferència (indirectament)
- Idea keynesiana: actuació estabilitzadora sobre la demanda agregada
- El principi de l’equilibri pressupostari es veu reglat per la urgència de restablir l’activitat i la feina

Impostos directes: els que agraden a les persones.

- Son progressius → quan més guantes més et treuen (anivellar a la societat)
- Son els impostos que van a la nómina o a l’empresa
- Van a la societat o persones
- Exemple: IRPF

Impostos indirectes:
- Van a les accions
- No son progressius, és el mateix per a tothom
- Afecten les accions
- Exemple: IVA

Desgravar:
- Et resta del que tu has guanyat d'impostos
- Qualsevol acte que em permet fer l’estat que és deduïble del que tu guanyes
- Tot allò que jo puc fer i per tant, no pagaré impostos

6.2. Dèficit públic

- És el que l’estat deu a la gent en un any
- Diferencia entre els ingresos i els deficits publics en un any
- Europa diu que el dèficit no pot ser superior al 3% i la deude no pot ser més del 60% del PIB

6.3. Deute públic

- Tots els deficits o super hàbits que te un país
- A Espanya l’any passat va haver un 4,8% de dèficit i la deuda pública que te acumulada és del
125% del seu PIB
 Paritat del poder adquisitiu
Any 1 Any 2 Any 3
Deficit: 5% Deficit: 9% Deficit: 28%
Deude: 5% Deude: 5 + 9 = 14% Deude: 14 + 28 = 42%

7. Els diners
- Valor → hi ha una demanda perquè la gent vol tenir coses → més demanda, més valor
- Difícilment falsificable, pesen poc, pots tenir molts i és durador, ja que no es fa malbé
- El valor de la moneda no val el preu de la moneda

7.1. El Crèdit suís

- Un banc que porta 4 anys en pèrdues
- És un banc molt important
- Els diners dels clients els han invertit en productes que no donen beneficis
- El Banc saudí tenia el 9,8% del banc suís, però ja no posa més diners
- Tothom ha començat a treure diners

7.2. Tipus d’interès i com afecta a estalvi i prèstecs

- Una forta pujada del tipus d’interès → Si compres un cotxe de 50.000€ i el tipus d'interès és del
10%. Si puges el tipo d’interès frenes que la gent demani préstecs i que la gent que té diners els
guardi als bancs i no els gasti

7.3. Multiplicador monetari

- Si porto 100€ al banc, se’n queden el 20 i 80 els donen en préstecs per una altre persona. Amb
100€ de la primera persona, està generant 400 perquè els préstecs tenen interés. Un oficina té
12.000€ però guardats no té res, només lo que hi ha als caixers automàtics.

8. El Euro i els Bancs Centrals

8.1. Fundacions del Banc Central Europeu
- Busca l’estabilitat econòmica dels països de la UE i vetlla perque se segueixin les regles

8.2. Beneficis i costos d’estar en l’Euro

- Et permet comerciar en tots els països, no hi ha duanes ni aranzels
- Quan tinc un mercat més gran, puc vendre a més gent
- Inconvenients:
- No és moneda pròpia i no pots decidir res sobre ella
- Abans amb la pesseta Espanya podia canviar el seu valor perquè era pròpia

9. Finances internacionals
9.1. Comerç exterior
- Neix perquè és més barato
- Quan un país no pot produir el bé, és més barat comprar-lo fora pel cost de mà d’obra
- Amb el comerç exterior quan només hi ha un sol país que ven un producte, té el poder de fer el
que vulgui amb els preus
- Posició del domini → tens molt control i pots posar el preu que vulguis (el petroli)
- Perquè el preu pugi, produeixen menys quantitat

1. Avantatge absoluta → Quan un país te avantatge absoluta, té la producció d’un bé si és capaç

de produir més unitats del mateix utilitzant menys recursos que un altre país
 2. Avantatge relativa → deixa de produir una cosa o és poc rentable, encara que no sigui del tot
rentable, destino menys recursos
- Un país té una avantatge relativa en la producció d’un bé si pot produir aquest bé a un
cost de producció més baix en comparació a un altre bé que també podria produir

Exemple:
Pa Oli
País A 10 20
País B 8 3

El país A és menys rentable amb el pa i l’oli que no pas el país B. Al país A li surt més rentable deixar
de produir oli i dedicar tot el temps al pa, ja que hi ha un avantatge relativa amb menys diferencia que la
de l’oli

9.2. Tipus de canvi

● Aranzel → impost a la importació (països de fora que volen vendre a un altre país)
● Quota → quantitat que s’ha de pagar al banc cada mes. Una part de la quota correspon al
capital que es va amortitzant i l’altra part serà els interessos.
● Barreres regulatories → Mínim de qualitat per consumir un bé → justifica que el preu d’un
producte del teu país és més car, certificar que és més bo i per tant és més car
● Embargar: Retenció d’una autoritat judicial un bé que pertany a una persona per assegurar la
satisfacció d’un deute.
● Subvencions → ajudar a exportar en el teu propi país per disminuir els costos i ser més
competitiu amb els altres països exteriors

9.3. PPA Paritat del Poder Adquisitiu

- Big Mac → a tot arreu és el mateix producte i té el mateix preu
- Si has de comprar 10.000kg de ferro i en un país és molt més barat, ho compraràs allà si la
diferència no és molt alta, però si la diferència és molt alta, pots perdre diners, ja que la seva
moneda val més

TEMA 6. Comerç Internacional

1. Balanç de pagaments
- Els països no només comercien amb béns i serveis, també ho fan amb capitals
- Aquest comerç suposa l’existència de fluxes monetaris que entren i surten d’ells mateixos →
queden registrats en un document conegut com balanç de pagos
- Existeixen tres tipus d’estructures formals:
- La balança per compte corrent → recull totes les transaccions corrents dels residents
d’un país i de la resta del món.
- La balança per compte de capital → transferències de capital unilaterals, deutes
exteriors…
- La balança per compte financera → dipòsits en l’exterior de l'estranger residents en el
país i a prestecss vinculats a operacions comercials i financeres
- Hi ha un quart balanç de pagos que recull els errors i omissions a causa de la quantitat de
transaccions