Tema 1. L'economia i la ciència econòmica. Què estudia l’economia.

Microeconomia i
macroeconomia. Economia positiva i normativa. Els problemes econòmics fonamentals.
L'intercanvi. La producció i els factors productius. La globalització de l’economia mundial.

Existeixen diferents definicions d’Economia:

•Mill, J.S. (1848): ciència que estudia la naturalesa de la riquesa i les lleis de la producció i
distribució,

•Marshall (1891/1961): ciència que estudia els negocis ordinaris de la humanitat, aquella part
de la acció social i individual que està connectada més directament amb aconseguir el benestar
material,

Accions que prenem cm a grup, com una societat, altres qu eho fem individualment

•J.N. Keynes (1890/1917): ciència que estudia els fenòmens econòmics, aquells que estan
relacionats amb la riquesa (creació, distribució),

•Beveridge (1921): l’estudi dels mètodes pels que les persones cooperen per a satisfer les
necessitats materials,

·Robbins (1932/1962): la ciència que estudia el comportament humà com una relació entre fins
i mitjans escassos que tenen usos alternatius,

Utilitzem una definició derivada de la proposta per Robbins: => ciència social que estudia com
les persones i les societats decideixen utilitzar els recursos escassos(no son ilimitats) que
tenen usos alternatius per a produir diversos béns i serveis i distribuir-los per al seu consum,
present o futur, entre les diferents persones i grups de la societat per a satisfer les seves
necessitats (Samuelson i Nordahus, 1986).

Aquesta definició permet identificar tres aspectes molt rellevants:

1. Escassetat
Limitació en la quantitat recursos, per cobrir totes les necessitats (recursos < necessitats).

Usos alternatius dels béns o recursos => Cost d’oportunitat: L’ús dels recursos sempre
comporta un cost: el (millor) us al que se renuncia – ens diu quin es el valor de les coses que
estem renunciant, com el temps, cadascu depenent de la situació pot tenir un cost
d’oportunitat diferent, sempre que es pren alguna decisión economica, de temps, de valor, els
diners… plasma que els recursos sonescassos ya que quan decidim utilitzarlos d’una manera
estem renunciant a utilitzarlo de una altre

Tenim moltes mes necesitats(insatisfetes, ilimitades,insaciables) que no recursos(escassos,

limitats), per més recursos que tinguem hi hauran moltes necesitats que no podrem cobrir.

- menjar, habitatge, aigua, roba, llum… etc

1
2. Producció
Cal organitzar la producció de béns i serveis per a cobrir les necessitats individuals i
col·lectives.

Em de produir bens i serveis ja que tenim necesitats colectives

3. Distribució
Cal distribuir la producció entre els diferents agents econòmics y com ho distribuim, com ho
repartim entre la població.

2
Produccio y distribucio son paraules importants

Aspectes que estarien lligats als anomenats ‘problemes econòmics fonamentals’ lligats a les
tres preguntes bàsiques que la ciència econòmica ajuda a respondre (o a entendre com es
responen):

1. ¿Què produir?, ¿Quins béns i serveis produïm amb els recursos que tenim i en quines
quantitats?

2. ¿Com produir?, ¿Qui va a produir cada bé, amb quins recursos i amb quina tecnologia?

3. ¿Per a qui produir?, ¿Qui seran els destinataris dels recursos i dels béns produïts?.

RECURSOS => FACTORS PRODUTIUS

1. Recursos naturals
 Tot allò que aporta la naturalesa al procés productiu: terra (sòl), minerals, recursos
energètics, aigua, etc.
 Diferenciem entre renovables i no renovables, important, perque els renovables no
sacaben mai es poden utilitzar de manera reiterada, co la enegria solar, eolica, no vol
dir que siguin ilimitats sino que no s’agoten mai(pot ser arriba un moment qu ehi
tenim una quantitat limitada), les no renovables son les que s’agoten com el petroli,
pero tenim recursos naturales no renovables que podriem fer que no s’agoten mai
com els arbres, els boscos, a l’hora de produir fusta, ja que hi plantem mes arbres, la
pesca tambe, mentres no pesquem massa no s’acabaran mai ja que donem temps a
que es reprodueixin.

2. Treball
 És el temps i les capacitats intel·lectuals que les persones dediquen a les activitats
productives
 Comprèn tant la ‘quantitat’ de recursos humans com la seva ‘qualitat’ (iniciativa
empresarial, etc.).

3. Capital
 Fa referència als béns finals produïts per tal de produir altres béns
 Són béns no concebuts per satisfer directament necessitats humanes (com els béns de
consum), sinó que s’utilitzen en la producció d’altres béns: maquinària, equipaments,
infraestructures, etc.
 Bens que serveixen per produir altres bens (bens de capital)
 Estalvi versus Inversió... important

Si dediquem tot els nostres recursos a produir bens de consum inmediat i les acabem, si
dediquem una part dels recursos a bens de capital estem renunciant a fer bens de consum,
consum present llavors sera més baix, aixo li diem estlvi ya que renunciem a bens de consum
inmediat per consumirlos en el futur (estalvi vs inversio) renucniem a consum present (roba)
per consum en el futur(viatjes),

3
Els bancs fan que el nostre estalvi es converteixi en inversio, es important per la societat, ja
que sino seria una societat que no es renovarien les maquinaries i els bens de capital, el que
pasa cuan no inverteix la gent, cada vegada pot produir menys bens i serveis, s’han de deicar
recursos per renovar el equipament, maquinaria.. sino cada vegada es menys productiva y
cada vegada seriem més pobres.

En les societats industrialment avançades s’ha resolt aquests problemes amb tres sistemes
institucionals i de coordinació diferents.

Las diferències entre aquests sistemes es basen en dos aspectes organitzatius:

•La propietat dels mitjans de producció (pública, privada),

•La forma en la que es coordina i dirigeix l’activitat econòmica.

Podem distingir els següents sistemes fonamentals:

Buscar econommies que estalvien mes i altres que menos

1. L’Economia de Mercat

Es caracteritza per:

- Propietat privada dels recursos,

- Els mercats coordinen l’activitat econòmica => els participants (consumidors i productors)
estan motivats pel seu propi interès.

El mercat respon a les tres preguntes bàsiques:

 es produeixen els béns que es demanden

 per a qui els demanda,
 i els produeixen les empreses amb menor cost.

El mercat, coordina les accions mitjançant els preus, que transmeten la informació per a
respondre a les preguntes i assignar eficientment els recursos.

2. L’Economia Centralitzada o Planificada

Es caracteritza per:

- Propietat pública (estatal) dels recursos,

- L’activitat econòmica la coordina l’estat mitjançant la planificació econòmica

Els plans econòmics determinen

 La quantitat produïda per les empreses,

 L’assignació de recursos,

4
  La divisió de la producció entre béns de capital i de consum

3. Economia Mixta

Combina característiques de l’economia de mercat i de l’economia centralitzada:

- Coexisteixen propietat privada i pública de recursos,

- Coexisteix el mercat amb un sector públic que té diferents funcions:

 Promoure l’estabilitat econòmica i el creixement econòmic,

 Subministrar certs béns i serveis que no són produïts pel sector privat,
 Modificar la distribució dels ingressos per aconseguir més equitat,

Per conèixer com funciona una economia mixta (com la nostra i les del nostre entorn), cal
entendre com funcionen els mecanismes de mercat (demanda, oferta, preus, etc.), i analitzar
quin paper hi juga el sector públic.

En el funcionament d’una economia mixta existeixen tres agents econòmics fonamentals:

CONSUMIDORS (Famílies => unitats econ. de consum)

Tracten de maximitzar la utilitat o satisfacció en el consum. Són demandants de béns i

oferents de factors productius.

PRODUCTORS (Empreses=> unitats econ. de producció)

Tracten de maximitzar beneficis. Són oferents de béns i demandants de factors productius.

SECTOR PÚBLIC (AAPP: Adm. Central, Autonòmica, Local i Seguretat Social).

Intervé els mercats pretenent aconseguir tres objectius:

1. Eficiència.
2. Equitat.
3. Estabilitat.

En la teoria econòmica actual s’utilitzen dos enfocaments per a estudiar el funcionament de

l’economia:

5
Microeconomia

Diferents caracteritzacions:

McConell i Brue(1990): estudia el comportament de unitats econòmiques específiques,

proporcionant un estudi detallat del mateix,

Mankiw(2008): estudi del mode en que les llars i les empreses prenen decisions i de la forma
en que interactuen en els mercats,

Krugman, Wells i Graddy(2013): estudi de com els individus prenen les seves decisions i de
com aquestes decisions interactuen

=> Part de la teoria econòmica que estudia què passa en un mercat aïllat de la resta. Respon a
tres preguntes:

(i) preu al que s’intercanvia un bé,

(ii) quantitat de be intercanviada,

(iii) benestar dels participants.

6
Macroeconomia

Distintes caracteritzacions:

McConell i Brue(1990): estudia l’economia en el seu conjunt o les subdivisions bàsiques o

agregades que conformen l’economia (govern, empreses, famílies),

Mankiw(2008): l’estudi dels fenòmens que afecten al conjunt de l’economia, entre els que es
troben la inflació, l’atur i el creixement econòmic,

Krugman, Wells i Graddy(2013): s’ocupa de l’estudi de les fluctuacions de l’activitat econòmica

en el seu conjunt

=> Estudia l’economia en el seu conjunt: què passa en els mercats de treball, de diner, de béns
i serveis, etc. amb l’objectiu d’entendre:

(i) les fluctuacions econòmiques, i

(ii) el creixement de les economies.

7
Diferents enfocaments: ECONOMIA POSITIVA-NORMATIVA

L’economia positiva es basa en analitzar, estudiar, especificar, demostrar i respondre

qüestions econòmiques des de la raó, es a dir, des d’un punt de vista objectiu.

En l’economia positiva no es donen consells per a solucionar problemes econòmics, sinó que
es descriuen els problemes que afecten a l’economia, sense mencionar si els resultats seran
positius o negatius, a través de dades concretes y certes.

A diferència de l’economia positiva, l’economia normativa s’encarrega de donar

recomanacions personals, de manera subjectiva, relatives a diferents problemes econòmics.
Aquest enfocament no és gens objectiu, sinó que es fonamenta en judicis de valor. Busca
respondre a preguntes del tipus «¿Què hauria de ser o de passar?» o «¿Què caldria fer?» per
afrontar diferents problemes econòmics.

Respondre els exercicis de ‘pràctiques 1 setembre 2023’

Metodologia:

 Individualisme metodològic
 la teoria econòmica actual utilitza models (matemàtics) per a estudiar el funcionament
de l’economia (tant en microeconomia com en macroeconomia).

La globalització de l’economia mundial

En les darreres dècades, a nivell de l’economia mundial, s’han produït una sèrie
d’esdeveniments de manera simultània, entre els que destaquen:

 El fort increment dels intercanvis comercials internacionals i dels moviments de

capitals financers
 La internacionalització dels processos productius i dels flux de capital
 La interdependència de les polítiques econòmiques

Aquests factors, units a un context de creixent convergència de les característiques

econòmiques dels diferents països pel que fa a:

 Preferències dels consumidors

 Estratègies empresarials (empreses multinacionals)
 Obertura de mercats i supressió de barreres comercials

Tot això ha donat lloc al fenomen que anomenen GLOBALITZACIÓ ECONÒMICA

Identificar la importància del comerç internacional en les vostres vides (marcar en el worldmap
els països dels quals consumiu productes, indicant quins són aquests productes).

8
Detallar els productes originaris de la Xina i del Japó