Economía

Tema 1 Què és l´economia?

L’economia: és la ciència que estudia com s'administren els recursos escassos per
satisfer les necessitats humanes.

→ Perquè hi ha persones que guanyen més diners que altres?

→ Que pretén el govern pujant o baixant impostos?
→ Per què acceptem papers de colors com a diners?
→ Quines son les funcions del Banc central europeu? Regular els diners en
moviment, les pràctiques bancàries…

Entendre l’economia ens permet prendre millers decisions de la vida

quotidiana:
→ Treballar per compte propi o aliè
→ Estudiar cicles de formació professional o estudis universitaris.
→ Comprar o llogar un habitatge
→ Estalviar o consumir

Relació amb altres ciencies:

- Matemàtiques
- Sociología
- Psicología
- Historia
- Geografía
- Política

El cost d'oportunitat:

L´escassesa econòmica - recursos insuficients per satisfer les necessitats.

- L´escassesa física - pobreza
- La necessitat de triar
- El cost d'oportunitat es el valor d'allò al qual es renuncia en prendre una decisió
Piràmide de Maslow
classifica les necessitats humanes en 5 nivells:
Nivell 1: Necessitats bàsiques. Exemple: alimentació, higiene, respiració
Nivell 2: Necessitats de seguretat i protecció. Exemple: Salut, seguretat física, feina…
Nivell 3: Necessitats d´afiliació i afecte. Exemple: Participació en col·lectius, participació
activitats esportives, amistat…
Nivell 4: Necessitats d'estima. Exemple: reconeixement, reputació, dignitat…
Nivell 5: Necessitats d´autorealització. Exemple: desenvolupament del potencial

Classificació Béns i serveis

Segons el caràcter:
- Lliures (son il·limitats o molt abundants, i no són propietat de ningú)
- Econòmics (son escasos)

Segons característiques físiques:

- Materials (roba, aliments…)
- Immaterials (sanitat,transport,educació…)

Segons la seva facturació:

- Béns de comuns (satisfacer una necessitat determinada com menjar, cotxes… Tenim els
duradors i peribles)
- Béns de capital (béns de producció, serveix per aconseguir altres béns)

Segons el grau de transformació:

- Béns intermedis (es poden transformar o incorporar a altres béns)
- Béns finals (aptes per el consum)

Segons l’accés als béns:

- Béns privats (consum excloent)
 - Bens públics (consums simultani)

Segons la relació que tenen dos béns entre sí:

- Béns substitutius (cobreixen la mateixa necessitat, per exemple cotxe nou o segona má)
- Béns complementaris (s’ha d’utilitzar conjuntament, per exemple cotxe i benzina)
- Béns independents ( no tenen relació entre ells)

Exercicis:
1. Creus que tenen la mateixa escassesa física i económica in etíope i un
nordamercà? Raona la resposta
Nort amèrica es una primera potència i el nivell econòmic és bastant alt, pobresa no hi hauria.
Societat dual.
2. Quin es el cost d’oportunitat de anar d’acampada el cap de setmana si la setmana
vinent es setmana d’exàmens.
No podriem estudiar i pot repercutir a les notes.

3. Com es relaciona l’economia amb les matemàtiques, la sociología i la geografía?

Matemàtiques: Amb tota la part numérica, gràfics, balanç d’una empresa, l'estadística…
Sociologia: com l’economia es determina amb el comportament de la societat.
Geografia: cada país e una forma diferent d’administració. (a USA la sanitat pública no existeix a
España si, cada país actúa de diferent forma).

4. Explica com un bé final pot ser de capital. Posa un exemple

Pots convertir un bé per tornar-lo en capital (la poma podries fer un pastís i vendre’l)

5. Explica su un bé lliure és pot convertir en económic

Un espai públic convertit en un negoci cobrant. (entrant a les platges cobrant, les platges son lliures però
produeixen beneficis per reduir el turisme)

6. Quin element fem servir per satisfer les necessitat i per què?

7. Tens que anar a explorar una illa deserta i només pots portar quatre elements, quins
portaries?
Bé o servei Funció Grau de Accés
transformació

Ordinador Consum Final Privat

interet Consum Final Privat

cotxe Consum Final Privat

Parc Consum Final Públic

Autobús Consum final Final Public

públic

Excavadora consum Final Privat

Mòbil Consum Final Privat

Envàs consum Intermedi Privat

9. Raona si son véritable o fals les afirmacions:

a. L’escaassesa econòmica es sinònim de pobresa
b. Els béns finals també poden ser béns intermedis
c. El nivell d’ingressos condiciona les preferències, però les preferències no condicionen el
nivell d’ingressos.
d. L’economia no es pot relacionar amb altres ciències

Tema 2: Factors productius i sistemes econòmics

- Microeconomía: se centra en el comportament individual dels agents

econòmics i les seves intencions.
- Macroeconomía: estudia el comportament global de l'economia com a
resultat de la interacció dels agents econòmics. Indicadors: nivell general de
preus, taxes d'ocupació

Estudi de l'economia

Positiva: Descripció de la realitat econòmica. Es objetiva, es basa en dades.

Exemple: Xifres, impostos, treballadors, presentacions socials…

Normativa: emissió de judicis de valor: què desitgem fer?. Es subjetiva, respon a

judicis i interpretacions. Exemple: seria bo apujar els impostos, actualitzar les
pensions…
 Activitats econòmiques

Consum: Les famílies decideixen com repartir els seus ingressos per satisfer les
seves necessitats en funció de les seves preferències

Producció: decideixen que béns produeixen i quins recursos necessiten

Distribució: es el nexe entre producció i consum.

Evolució activitats econòmiques

- Nomadisme: l'ésser humà viu amb el que troba a la natura. No hi ha

transformació. Viu de la caça, pesca i recol·lecció
- Subsistència: es desenvolupa l'agricultura i la ramaderia. No hi ha excedent,
tot es consumeix
- Economia de troc: el troc es l´intercanvi d´un bé per un altre. Hi ha
excedents

Economia monetària: afegim els diners. Com a qualsevol instrument de pagament

es té que complir:
- S'accepta com a mitjà de pagament
- Permet traslladar la capacitat de compra actual al futur (dipòsit de valor)
- Permet expressar el valor de la resta de mercaderies (Unitat de compte)

Apareix l'especialització per produir mes excedents i la divisió del treball, les
persones es centren en les tasques on tenen més capacitats.

- Economia industrial: Sorgeix amb la capitalització de l´economia, increment

de capital per desenvolupat la indústrial
- Economia moderna: Apareixen institucions financeres, producció industrial a
gran escala, multinacionals… Aquest procés es diu globalització econòmica

Sectors econòmics

- Sector primari: Extreu recursos o matèries primeres de la natura

- Sector secundari: Sector industrial, transforma les matèries primeres en

productes elaborats

- Sector terciari: Presta serveis a la població o altres empreses.

 Decisors de l'economia

Consumidors: Famílies o economies domèstiques

Empreses: Producció i distribució de béns i serveis

Sector públic: Format per diferents administracions públiques, objectiu assolir el

màxim benestar per la societat

Famílies

Consumidors decideixen racionalment quins béns i serveis satisfan millor les seves
necessitats. Influeix a les decisions:

- Preferències: Quin escollir: El més barat? El més respectuós amb el medi

ambient? El millor etiquetat?
- Nivell d´ingressos: A vegades no es pot satisfer les necessitats per falta de
disponibilitat econòmica

Empreses

Prenen decisions sobre la producció i distribució de béns i serveis. Objectius:

- Maximitzar el benefici: Incrementar ingressos i reduir despeses.També hi ha

empreses sense ànim de lucre que el seu objectiu és proporcionar un bé o
servei a la societat.

Benefici empresarial = ingressos - despeses

- Estabilitzar- se i créixer: Quan tenim assegurada la clientela l'objectiu és

créixer
- Respectar els valors socials i mediambientals: Responsabilitat social
corporativa (RSC, integració voluntària a les empreses les preocupacions
socials i mediambientals
- Generar ocupació i riquesa en la zona d'influència: Grans empreses
generan ocupación i subcontractació
 Sector públic

A Espanya es distribueix en tres àmbits d'influència:

- Administració local : Tasques properes al ciutadà (subministrament d'aigua,
voreres, escombraries…) Són ajuntament i diputacions provincials
- Administració autonòmica: Les comunitats autònomes tenen competències
amb l'educació o sanitat
- Administració central: Composta per l´estat i els organismes autònoms. Per
exemple la Seguretat Social

Recursos productius

Conjunt de recursos que s'utilitzen per produir béns i serveis

Tres tipus:

- Terra: Recursos naturals, s'extreu de la natura. Hi ha renovables i no

renovables
- Treball: O capital humà, activitat humana dedicada a la producció de béns i
serveis a canvi d'una remuneració
- Capital: O capital productiu, conjunt de béns que s'utilitzen en l'activitat
econòmica per produir altres béns

Renda

Valor o preus que es paga per la utilització dels recursos productius en un temps
determinat

Flux circular de la renda: Conjunt de relacions dels agents econòmics, pagament

de les rendes de les empreses a les famílies a canvi de feina i el pagament del preu
de les famílies a les empreses a canvi de béns i serveis

Frontera de possibilitats de producció

Reflecteix les quantitats màximes de béns i serveis

que és capaç de produir una societat en un període
de temps a partir d'uns recursos productius i uns
coneixements tecnològics
 Creixement economia

- Increment de valor d la producció de béns i serveis

- Dues maneres:
- Augmentant els recursos productius (quantitat)
- Millorant la productivitat (qualitat).
Formació treballadors i nous avenços tecnològics.
- La productivitat és la relació entre la quantitat de béns i serveis i els
recursos utilitzats en la seva producció.

UNITAT 2: Factors productius i sistemes econòmics.

1. Com es relacionen les activitats de producció i distribució?

No hi ha distribució si abans no hem produït i no podem arriba al consum si no hi ha
distribució.
2. Investiga tres associacions de consumidors.
1. Asociacion de consumidors de la província de Barcelona
2. Asociación de usuarios Financieras
3. Facua Catalunya

3. Per que son necessàries les lleis per a regularitzar l’activitat

econòmica? Raona la teva resposta e indica un exemple
4. Perquè el creixement és la tendència natural de les empreses?

5. Defineix responsabilitat social corporativa. Posa un exemple.

Es l'anàlisis i avaluació del impacte que produeix l'activitat de la organización en la
societats. Aquest impacte té un triple dimensions: econòmica, mediambiental i
social.
El caso es el de IKEA. La multinacional sueca de los muebles fundamenta parte de
su estrategia de RSC en el uso de materiales renovables, los plásticos recogidos de
los océanos o la eliminación de todos aquellos plásticos que solo sean de un solo
uso.
Selecciona tres notícies relacionades amb la microeconomia i tres amb la
macroeconomia.

6. Perquè es mes important la maximització de beneficis que els

ingressos?

7. Debat:
a) Elabora una llista de les activitats que podem fer per portar a terme un
consum responsable

b) A quines coses renunciaries per reduir la pobresa al món?

8. Comparem una empresa ara amb fa 40 anys, quins canvis te en els

recursos productius?

9. Diferencia entre producció i productivitat. Posa un exemple

10. Quin paper va tenir la mecanització dels camp en el desenvolupament

de les societats modernes.

Dibuixa la FPP

A B C D E

Tanques 0 1 2 3 4

Tractors 2000 1500 1000 500 0

13. Per què la renda segueix un flux circular? Raona la resposta.

Por que hay una retroalimentación
14. Per que es diu que la FPP ilustra el cost d’oportunitat?
Un sistema econòmic és com s’organitza la societat per satisfer les necessitats
amb recursos escassos, establint fórmules de repartiment per a la població.

- Que cal produir? Quina quantitat?

- Com s’han de produir i distribuir els béns i serveis?
- Per a qui s’ha de produir?

Sistema d’economia de mercat

També anomenat capitalista, va ser el sistema dominant des de final del segle XVIII
fins al primer quart del segle XX.
Famílies i empreses prenen decisions basant-se en els diners i el mercat.

- Que cal produir? Quina quantitat? Les empreses produeixen el que les
famílies demanen si es rentable. La quantitat depèn del preu que les famílies
estan disposades a pagar i les expectatives de l’empresa.

- Com s’han de produir i distribuir els béns i serveis? Les empreses trien
els recursos i la tecnologia. El sector públic regula els processos de producció
i distribució.

- Per a qui s’ha de produir? Per a qui pugui pagar el preu dels béns i serveis.

Sistema d'economia de mercat

Avantatge: les persones consumeixen en funció de les seves preferències i

disponibilitat.
Limitacions:
-Inestabilitat cíclica
-Escassesa de béns no rendible (subministrament public)
-Deteriorament del medi ambient
-Abusos de certes empreses
-Distribució desigual de la renda

Sistema d’economia de planificació centralizada

Inspirat en la teoría marxista. Va néixer a la Unió Soviètica després de la primera
guerra mundial. Es va enfocar a final del segle XX.
El sector públic té com objectiu aconseguir un repartiment igualitari de la renda.
L’estat regeix el funcionament de l’economia.

Factors que van provocar la caiguda:

Errors de previsió (amb l'absència de senyals economics, no tenen informació de
la marxa de l’economia)
 Manca d’incentius (preus i salaris fixats per l’Estat, les empreses no s’esforcen per
ser productives)
Excesiva burocracia (el sistema era lento e ineficaç)

Sistema de economía mixta

Després de la crisis de 1929. El mercat continua assignant els recursos però l’Estat
intervé per corregir els desajustaments.
Genera controvèrsia el grau d'intervenció del sector públic.

Les funcions de l’Estat:

Establir el marc juridicoinstitucional (sense lleis com salari mínim, protecció medi
ambient…, les famílies i empreses no desenvoluparà la seva activitat sense que
ningú sortir perjudicat)

Subministrar béns públics (educacio, sanitat, policia, carreteres…)

Redistribuir la renda (corregir diferencies socioeconomiques per aconseguir un

nivell mínim de benestar per a tothom)

Suavitzar la inestabilitat cíclica (intentar que les transicions entre fases d'expansió
i recessió siguin més suaus)

Economia de mercat Economia mixta Planificació centralizada

Avantatges Famílies i empreses Necessitats bàsiques

consumeixen i produeixen ‘’ satisfetes en matèries
segons les preferències i com educacio, sanitat o
disponibilitats que tenen ocupació

Intervencio minima del sector El sector públic

públic intern per corregir
els desajustos del
mercat

Inconvenients - Inestabilitat cíclica Seran els de - Errors de previsió

- Escassetat de béns no l’economia de - Falta d’incentius
rendibles mercat o els de la - Excesiva
- Deteriorament del planificació burocracia
medi ambient centralitzada,
- Abusos de certes depenent del grau
empreses d'intervenció
- Distribució desigual de publica.
la renda
 Tema 3: Producció i Distribució (final 1 trimestre)

- Conjunt d´activitats que desenvolupen les empreses per elaborar i distribuir

els béns i prestar serveis per satisfer les necessitats de les famílies.

- Elements que intervenen en la producció:

- Recursos productius: capital, terra i treball. (inputs)

- Les empreses
- Els béns i serveis (outputs)
- La tecnología. (conjunt de procediments, equips productius i màquines que
combinant recursos materials, humans i organitzatius per produir béns i
serveis )

Producció:
Perspectives:
Econòmica: Finalitat de la producció dins el flux circular de la renda, però no informa
sobre els beneficis ni en que consisteix el procés

Funcional- utilitaria: La producció és un procés que afegeix valor (valor afegit) a

les coses i hi otorga més utilitat

Tècnica: Combinar recursos productius com la mà d'obra, les matèries primeres, les
màquines, energia, fent una combinació per obtenir un producte.
Com es pot produir:
La tecnología és la manera en la qual es combinen els recursos disponibles per
obtenir un bé o servei.

Tecnología eficient tècnicament quan fa servir menor quantitat de recursos

productius per obtenir una determinada producció.

Eficiència econòmica consisteix a seleccionar la més barata de totes les

tecnologies més eficients tècnicament.

Benefici:
L'objectiu principal de les empreses es la maximització de beneficis

Benefici= IT – CT → CF+CV → CVu · q

IT = p · q

Costos de la producció:
El cost de la producció és el valor dels recursos
utilitzats per produir un bé o un servei

Classificació
→ Costos Fixos (CF): No varien si canvia la qualitat produïda. Ex: lloguer…
→ Costos variables (CV): costos proporcional al nombre d’unitats que produeixen.
Ex: matèries primeres…
→ Costos totals(CT): suma costos fixes i variables. (CT = CF+CV) → tots els
costos de l’empresa per dur a terme tot el procés productiu de l'empresa.
→ Costos mitjans (Cmi): cost per unitat del producte. (Quant costa produir un únic
producte)
→ Costos marginals (cma): les empreses intenten fer les quanrirars que els
permetin maximitzar el benefici. Interessa incrementa la producció sempre que la
ultima unitat produïda tingui un cost addicional inferior de l'ingrés que s’obté amb la
venda. El cost de produir una unitat addicional és el cost marginal.

= increment

Llei de rendiments decreixents

Si argumenta la quantitat d´un dels recursos, però la resta es manté constant, la

producció total augmentarà de manera cada vegada més lenta, fins que deixarà de
créixer, i pot disminuir.
Economies d'escala

Procés que permet a les grans empreses reduir els costos unitaris en augmentar la
producció
ex: lloguer de la nou es distribueix entre més producció

Internes: Es produeixen quan el creixement de la producció es per la decisió de la

companyia d´incrementar els seus factors productius. Per les grans empreses es un
avantatges competitius respecte les petites. Sectors amb elevats costos fixes com
farmacèutica, comunicacions, elèctrica…
Externes: es produeixen per causes alienes a l’empresa. Les empreses grans no
tenen avantatges sobre les petites.

Responsabilitat Social Corporativa (RDC)

És la integració voluntària per part de les empreses de les preocupacions socials i
mediambientals
Grups objectius: treballadors, proveïdors, mitjans de comunicació, clients, opinió
pública
àmbit d´actualització: drets humans, pràctiques de treball i ocupació, protecció de la
salut, qüestions mediambientals, lluita contra el frau, imatge corporativa
Altres sistemes de distribució:
Franquicia: una mateixa marca i pot ser distribuïda per establiments especialitzats.
Els establiment no son propietat d’una única empresa. Son dependents del propietari
(franquiciador) que autoritza la venda dels seus productes.

Franquiciador: autoritza la venda dels seus productes.

Altres sistemes de distribució

- Telebotiga.
- Venda per internet.
- Venda mitjançant màquines automàtiques.

1. .
2. .
3. a)
b) les empreses grans es mes facil
c) les empreses es tornen internes, i només produeixen més d’un producte i
s’aplica de la economia d’escala(producir mas reduciendo costes)
6. Depen del número de intermediaris;
Proceso largo: fabricante, mayorista, minorista, consumidor.
Proceso corto: fabricante minorista consumidor
Proceso directo: fabricante consumidor

Unitat 4: El funcionament del mercat

ÍNDICE
- Mercat
- Demanda (examen)
- Oferta (examen)
- Equilibri del mercat (examen)
- Canvis en el mercat
- Elasticitat de la demanda
El mercat i els diners:
Tradicionalment , lloc físic on es veníen i compraven els productes.
Actualment, amb correu, telèfon e internet s'ha modificat i no fa falta desplaçar-se
- Mercat: conjunt d’activitats de compravenda d’un producte entre els oferents
(venedors) i els qui demanen (compradors).

Elements:
- Producte: (bé o servei, objecte d’intercanvi)
- Venedor: (fabrica el producte)n
- Comprador:(satisfà les necessitats amb l'adquisició del producte)

Demanda
Quantitat d'un bé que estan disposats a adquirir els demandants a un preu
determinat, tenint presents els preus dels béns relacionats, la renda disponible i els
gustos o preferències.

Factors que condicionen la demanda

Renda disponible: la capacitat adquisitiva condiciona la quantitat de diners
destinada a comprar.Pero no tot augment de la renda implica in increment de la
quantitat demandada, depèn dels béns:

- Preu del bé: a major preu menys quantitat voldrà comprar el demandant
- Preu dels béns relacionats: segons la relació que tenen els béns
- Béns complementaris: es consumeixen conjuntament. Ex: cotxe i benzina,
impresora i tinta…No es pot consumir sense consumir l’altre. Un increment o
decrement d’un implica el mateix efecte en l’altre.
- Béns substitutius: El consum d'un exclou els que satisfan la mateixa
necessitat. Ex: peres i pomes, cafè i te… Si el preu d’un bé substitutiu
augmenta, disminueix la seva demanda en favor d’un altre.
- Béns inferiors: es demanden menys quan augmenta la renda. Ex: al
incrementar la renda el transport públic es substitueix per el taxi.
- Béns normals: la quantitar demandada augmenta en la mateixa proporció
que la renda. Ex: Habitatge, cotxe…
- Béns de luxe: No es consumeix o en petites quantitats quan la renda es
baixa però el consum augmenta substancialment al incrementar la renda.
- Preferències del consumidor: els gustos, preferències i la moda determinen
el comportament dels demandants, independentment dels preus o la renda.
Corba de demanda

Representació gráfica:
- Dibuixem diagrama d´eixos. Eix vertical el preu (p)
i el eix horitzontal, la quantitat (q)
- Situem les diferents quantitats que els
consumidors demanen per a cadascun dels preus

(la tabla de P y C es para hacer la tabla)

Oferta

- Quantitat d'un bé que les empreses estan disposades a produir a un

preu determinant, tenint en compte els costos de producció i els
objectius empresarials
- Les empreses ofereixen els productes a canvi de diners i el seu
principal objectiu és obtenir el màxim benefici

Factors que condicionen l'oferta

- Preu del bé: a major preu les empreses estan disposades a produir
més
- Costos dels recursos productius: al augmentar el preu dels recursos
productius disminueixen els beneficis i l´empresa podria reduir l'oferta
per gastar menys. També poden incrementar el preu del producte però
es pot perdre clients
- Objectius empresarials
Corba d'oferta
- Es la representació gràfica de la funció de
l'oferta que mostra les quantitats del bé que
les empreses estan disposades a produir a
cada preu (corba creixent)

Equilibri de mercat:

- Perquè es produeix l’intercanvi de béns i

serveis, consumidors i venedors han
d’acordar un preu.
- Es el punt en el qual coincideixen els
plans delss consumidors i kes enroeses,
aixi l’intercanvi satisfà als dos.

Excés de oferta: A un preu determinat la

quantitat de producte que demanden els consumidors és
inferior a la que ofereixen les empreses, aleshores molts
consumidors no compren. Hi ha abundancia, com les
empreses

Excés de demanda: a un preu determinat la quantitat de

producte que demanen els consumidors és superior a
la que ofereixen les empreses, aleshores queden
molts consumidors sense satisfer. Com hi a
escassesa les empreses ofereixen més quantitat de
producte i apugen el preu, perquè els consumidors
insatisfets. Com no tots acceptaran la pujada de preu,
disminuirà la quantitat demandada.
En un punt s’encreuaràn les dues corbes, aquest
punt es diu punt d’equilibri.
- El punt on coincideixen els plans dels consumidors i les empreses es
denomina preu d´equilibroi (PE) i quantitat d´equulibri (QE)

- En aquest punt, nio hi ha abundancia de productes, ni existeix

demanda insatisfeta, aleshores l´inteecanvi del mercat es total

Els canvis en les condicions del mercat

- Moviments sobre la corba de la demanda: a major preu,

menys demanda
- Moviments sobre la corba de l´oferta: a major preu, més
quantitar ofereixen els productors

Canvis en altres factors que afecten a la demanda

- Augment de la quantitat demandada:

Desplaçament de la corba cap a la dreta.
- Pujada del preu substituis:
- Disminució del preu dels béns complementaris
- Augment de la renda disponible
- Canvi (a favor) en les preferencies

(Augment de p → disminució de Q)
 Canvis en altres factors que afecten a la demanda

- Disminució de la quantitar demandada:

Desplaçament de la corba cap a l'esquerra
- Baixada del preu dels béns substitutius:
- Pujada del preu dels béns complementaris
- Disminució de la renda disponible
- Canvi (en contra) en les preferències

Canvis en altres factors que afecten a l'oferta

- Augment de la quantitar que s´ofereix: desplaça la corba cap a la

dreta.
- Causes: una baixada del preu dels recursos productius, millora de la
tecnologia que abarateix la producció i les expectatives empresarials de
captació del mercat
- Disminució de la quantitat que s´ofereix: desplaça la corba cap a
l'esquerra. Causes:: augment del preu dels recursos productius, més
costos de la tecnologia i els objectius empresarials associats a
estratègies a mitjà o llarg termini
 L'elasticitat-preu de la demanda

- La variació de la quantitat demandada davant de les variacions

del preu.

Ep= 1. Demanda d'elasticitat unitaria

La quantitat demandada i els preus varien en la mateixa proporció

Ep> 1. Demanda elàstica.

La quantitat demandada varia en major proporció que els preus. Béns de luxe

Ep<1. Demanda inelàstica

La quantitat demandada es inferior a la variació de preus. Béns bàsics.
Factors de l'elasticitat-preu de la demanda

Tipus de bé
Els necessaris són més inelàstics i els de luxe presenten una demanda
elàstica

L´existència de béns substitutius

Els substituts tenen demanda elàstica perquè pot produir un efecte fuga cap a
altres productes

Proporción de la renda que es gasta en el bé

A major proporción, mes afecta un augment de preu i és més elàstica

El termini de temps considerat

La demanda es torna elástica a llarg termini, perquè és més fàcil trobar
substitutius.
Unitat 5: Tipus de mercat

Mercat i competència

Mercat: mecanisme que:

- Agrupa totes les activitats de compravenda d'un producte.
- Afavoreix l'intercanvi gràcies al lliure funcionament de l'oferta i la
demanda.
Competencia perfecta: tots els béns i serveis s’intercanvien voluntàriament
per diners al preu fixat pel mercat, com a conseqüència de l’oferta i la
demanda.
Competència imperfecta: Una o més empreses poden influir en el preu.

Classificacions de mercats

- Grau de concentració: Nombre d´empreses presents en el mercat. A

més venedors menys grau de concentració. A més concentració major
influencia en preus
- Influencia sobre el preu: els venedors influeixen en el preu i afevta al
libre mercat.
- Grau d´homogeneïtat: un mercat es homogeni quan els seus
productes son intercambiables, no hi ha diferències en qualitat, disseny
o funció. Per exemple: la benzina
- Intensitat de la competencia: tensió amb el que lluiten les empreses
en el mercat per vendre més.
- Grau de transparència: quantitat d'informació que tenen els venedors i
compradors sobre el preu.
- Llibertat d’entrada i sortida: els obstacles que ens trobem per accedir
o sortir del mercat es diuen barreres.
Barreres d'un mercat
- Barreres d´entrada: factors que impedeixen o dificultan l´entrada de
noves empreses a un mercat
- Vendes en costos: si una empresa produeix a un preu més baix, pot
oferir un preu de venda mé s baix. Això s´aconsegueixen utilitzant una
tecnologia superior o economies d´escala.
- Diferenciacio del producte: quan la qualitat, diseny o funcio son
significatius que fidelitzen el consumidor.
- Inversions de capital: necessiten inversions molt elevades. Per
exemple: empreses industrials que fan servir aquinaria pesada com
automoció, construcció…

Tipus Competencia Competencia Oligopoli Monopoli

Perfecta Monopolista

Nº empreses Moltes Moltes Poques Una

Influencia Cap Alguna Molta Total

preus

Diferenciació No Si No —-

Intensitat Molta /Forta Molta/Forta Forta No hi ha

competencia

Grau de Total Inexistent (els Inexistent Inexistent

transparència consumidors no
tenim informació
dels preus)

Llibertat Total Total amb No No

d’entrada i diferenciació
sortida (característica
diferencial)
Unitat 6:

Teoria de jocs:
És una branca de les matemàtiques i de l’economia que estudia l'elecció de la
conducta òptima d’una persona quan els costos i els beneficis de cada opció
no estan fixats prèviament, sinó que depenen de les eleccions d’altres
persones.

TEORÍA DE LA COOPERACIÓN:

2 Els indicadors econòmics:

→ Microeconomia: s’ocupa del conjunt de l’economia

→ Macroeconomia: estudia el comportament de les parts de l’economia.

Indicadors
→ Producte Interior Brut (PIB) - mesura la producció
→ Taxes d’activitat ,atur i ocupació- indiquen el nivell d'ocupació
→ Índex de preus al consum (IPC) - Evolució dels preus

→ Si la inflació està controlada:

- Pensions no perden poder adquisitivo
- Les famílies tenen més recursos
- Les empreses no tenen que preocupar-se d’oscil·lacions de preus de
les matèries primeres.

→ Si la taxa de desocupació baixa:

- Creixen els ingressos de les famílies
- Augmenta el consum
- El Govern paga menys subsidis de desocupació
→ Si hi ha creixement econòmic:
- Augmenta la producció de béns i serveis
- Els governs cobren més impostos, poden invertir mes en
infraestructures
- Les famílies tenen més diners

PIB → es el valor monetari de tots els béns i serveis finals produits en un país
durant un període de temps determinat.
→ Agregat: macroeconòmic més utilitzat.

Recessió econòmica quan hi ha més de dos períodes consecutius en que el

PIB baixa.

Elements ha de tenir en compte per calcular-ho

→ Comptabilització només de béns finals
→ Preus de mercat
→ Incloure la variació de preus
→ Selecció dels preus utilitzats per al càlcul
→ Sumar valor afegit de cada etapa del procés productiu

Béns finals:
→ Exclusivament els finals produÏts
→ Producció venuda (acabats i venuts) i les existències (acabats i no venuts)
→ NO els béns o serveis intermedis

*Elements que No contabilizan el PIB

Preus de mercat:
→ Les activitatss que no tenen preus de mercat no es comptabilitzen
→ Per exemple:
- Treball domèstic
- Estudi
- Oci
- Activitat no declarades (economia submergida)

Preus corrents i preus constants:

→ PIB nominal (preus corrents): es calcula amb els preus de l’any. El
creixement pot ser per un increment en les quantitats o en els preus.
→PIB real (preus constants): es calcula sobre la base del patró de preus
d’un any determinat (any base). El creixement és per les quantitats.

Mètode de demanda: (exament)

PIB = C + I + G (X - IMP)

→ C – Consum privat: valor béns i serveis adquirits per les famílies

→ I – Inversió: béns adquirits per les empreses, existències i habitatges
→G – Consum públic: béns adquirits pel sector públic
→ X- Exportacions: producció nacional destinada al sector exterior
→ IMP – Importacions: demanda de productes no nacionals

Mètode de oferta:
PIB cf = ∑ V A sectors produits
→ El valor afegit s'obté restant el valor de les vendes del producte d’una
empresa al valor de les matèries primeres i béns intermedis.
→PIBpm = PIBcf * (impostos indirectes – Subvencions)
- CF – cost de recursos o factors productius

Mètodes de la renda dels costos:

PIB cf = Salaris + lloguers + interessos + beneficis empresarials

Limitacions del PIB: (examen)

→ Eficiencia productiva: a més producció per habitant, major productivitat.
Indicador nivel competitiu del pais.
→ Benestar de país: a major producció, major sera nivell de consum
- No comptabilitza tots els béns (economia submergida)
- No reflecteixen les desigualtats: diferent repartiment de la riquesa.
(ciudadania dual)
- No indica la qualitat dels béns o serveis produïts
- No té en compte l'esgotament del patrimoni natural i del capital humà.
 EXERCICI:

CONCEPTE VALOR CONCEPTE VALOR

Beneficis empresarials 2000 Impostos indirectes 1600

Consum families 6000 Subvencions 600

Exportacions 1000 Importacions 300

Salaris 5000 Despesa pública 1300

Lloguers 1000 Interessoss 2000

Inversió empresarial 3000

Consumo + inversión empresarial + gasto público + exportaciones -

importaciones

6000 + 3000 + 1300 + 1000 – 300 = 11K

Consumo + inv.empresarial + despesa pública + exportacións – importacions

5000+1000+2000+2000+ 1600 – 600 = 11K

salaris + exportacions + beneficis empresarials + interessos + impostos
indirectes – subvencions
L’atur
És la situació del que pot i volen treballar, perden el seu lloc de treball o
veuen reduïda ña seva jornada.

INEM- Institut Nacional de Empleo

SOC- Servei d'Ocupació de Catalunya

Sistemes de comptabilització: (NO ENTRARÀ AL EXAMEN)

- Registre d'aturats : ho elabora el Servei Públic d'Ocupació Estatal
(SEPE). Informa l'evolució mensual i ho publica trimestralment.
Demandats d'ocupació excloent els que ja treballen i busquen un altra
feina.
- Xifres d'afiliació a la seguretat social: organisme públic que
garanteix assistència sanitària i prestacions socials.
- Sistema d’enquesta: enquesta de població activa (EPA), ho elabora el
“Institut Nacional d'Estadística” amb caràcter trimestral.

Características de la població:
→ Població: Nombre total de persones que viuen en una area geografica.
→ Actius: persones de menys de 16 anys, que estan disponibles per
incorporar-se a la producció
- Ocupats:persones de més de 16 anys que estan treballant
- Aturats: persones de més de 16 anys que no tenen feina i buscant
feina activament.
→ Inactius: Persones que no busquen ni volen treballar

Actiu + Inactiu = població

Taxa d'atur (u)

- Percentatge de persones que no troben feina davant de totes les que

tenen o busquen

Desocupados= Activos - ocupados

Taxa d'activitat (a)

- Percentatge de població que està en condicions de treballar

Taxa d´ocupació (o)

- Percentatge de població que està treballant

Activitat:

1. Calcula la taxa d’atur tenint en compte les següents dades:

Població ocupada: 5 milions
Població total: 15 milions
Població desocupada : 2,5 milions
Població en edat de treballar 10 milions

2. si la taxa d’atur es del 5% i hi ha 50.000 desocupats, ¿Calcua la poblacio

activa?

0,05 = 50000:població activa

Població activa = 1.000.000

0,05 = 50.000: X
0,05· X = 50.000·1
X= 50.000:0,05 = 1.000.000
Calcula i comenta el significat de:
- Taxa d’atur en homes, dones i total
- Taxa d’ocupació total
- Taxa d’activitat en homes i dones

Població Homes Dones Total

Amb 16 anys o 3.000 3.141 6.141

més

Inactiva 921 1.338 2.259

Activa 2.079 1.803 3.882

- Ocupats 1.552 1.381 2.933

- Aturats 527 422 949

Aturats + ocupats = actiu (per si hem de trobar l’actiu en la tabla)

Tipus d'atur
- Atur estacional: Perdia d'ocupació en determinades èpoques de l'any.
Per exemple, zones turístiques
- Atur friccional: Atur a curt termini per persones que acaben de deixar
la feina i busquen un altre (temps entre una feina i l’altre)

- Atur estructural: Ocasionat per canvis en l'estructura de l´economia,

desajust entre oferta i demanda de treballadors. Per exemple, els
canvis tecnològics augmenta la demanda en unes activitats i
disminueixen en altres. És a llarg termini (innovació de màquines que
substitueixen a les persones)
- Atur ciclic: En époques de crisi económica
Els cots de l'atur

→ Costos economics
Reducció de la producció : Hi ha recursos ociosos i la producció cau, pot
disminuir la possibilitat de satisfer les necessitats.
Reducció de la renda: Es redueixen els ingressos de part de la
població.Aleshores baixa la demanda de béns i serveis.
Augment despesa pública: Prestacions i subsidis de desocupació.
Reducció dels ingressos públics: Menys recaptació d´impostos sobre la
renda i el consum.

Costos personals i socials

Problemes psicològics: Redueix l´autoestima i augmenta la frustració, la

depressió i l'ansietat
Reducció de les condicions de vida: situacions de pobresa
Reducció de la cohesió social: discriminació, conflictes socials i
delinqüència
Augment de l'emigració: aniran a zones on hi hagi feina

→ Mesures contra l’atur:

Polítiques passives Polítiques actives

No tracten de reduir l’atur sinó ajudar Per reduir el volum d’atur

econòmicament els aturats.
Prestació per atur i subsidi
Polítiques actives

→ Polítiques contra l'atur estacional

- Diversificació per reduir el pes de les activitats estacionals
- Fomentar la mobilitat dels treballadors estacionals

→ Polítiques contra l’atur friccional:

- Agilitzar els mecanismes de col·locació
- Formacio i orientacio laboral
→ Polítiques contra l’atur estructural:
- Desajust entre oferta i demanda, incentivar la mobilitat o la formació
contínua
- Problema de subconsum, aumentar la despesa pública

→ Polítiques contra l’atur cíclic:

- Mesures sobre el funcionament del mercat de treball (reduir excés
d’oferta): flexibilitzar el sistema de contractació perquè el salari real
baixi al nivell d'equilibri. redueix poder adquisitius.
- Mesures sobre a demanda de treball: augmentar el nombre de
demandants d'ocupació, desplaça la demanda i provoca un increment
de salaris.
- Mesures sobre l’oferta de treball: reduir l'oferta de treball (menys
actius), els salaris tendeixen a l’alça.

Mesures sobre la demanda de treball

- A curt termini, polítiques expansives. Cost econòmic elevat

- Increment compres per part del sector públic
- Reducció dels impostos
- Reducció dels costos de finançament de les empreses
- Fomentar les vendes a l´exterior

- A llarg termini, polítiques de reformes del sectors productius perquè

siguin més competitius
 Mesures sobre la oferta de treball

- Reducció de la jornada laboral

- Increment de l´edat mínima per treballar
- Reducció de l'edat de jubilació
- Reducció del nombre d´hores extraordinàries

El mercat de treball

- El salari és la remuneració del treball prestat per compte aliè

- El salari afecta a la qualitat de vida de les famílies i del pais

Evolució del mercat de treball

- Les tendències d'ocupació son líneas generals que identifiquen les

noves demandes de la societat
- Els sectors amb més potencial de generar ocupació hi ha un
component tecnològic:

→ Indústria de l'oci (les reduccions de jornada, implica més temps

lliure)
→ Economia verda (creixement demanda de ‘productes ecològics i
expansió d’aquestes indústries)
→ Economía circular (prima la reducción del consum, reutilització,
reciclatge…)

Oferta i demanda del treball

- El salari d’equilibri es el que s'aconsegueix l’equilibri del mercat de
treball amb el lliure joc de l’oferta i la demanda.
- Oferta, quantitat de treball que ofereixen les famílies, depèn:
- característiques de la població
- Nivell de salaris (a mes salaris, més persones volen treballar)
- Demanda, quantitat de treball que demanen les empreses, depèn:
- Preu del bé o servei (major preu, mes salaris)
- Productivitat dels treballadors (si es elevada, es poden oferir
recompenses)
- El nivell dels salaris (si és alt, representen major costos i poden
contractar menys treballadors)
L'imperfecte mercat de treball
- Mercat de treball funciona com un mercat de competència perfecta
- Poden funcionar de forma imperfecta per:
1. La intervenció del mercat de treball
- Salari mínim interprofessional (SMI) (es fixa cada any pels
governs per a garantir una vida digna
- Salaris mínims (s'acorden per sindicats i empreses en els
convenis col·lectius segons les professions.
2. El treball és un bé diferenciat
- No tots els treballadors son iguals, els llocs de treball
tampoc, per aquests motius hi ha desigualtats.

Economia de la rosquilla:

satisfacer necesidades poblacion sin exceder los límites planetarios del

planeta → se consigue cambiando el método de producción
Economia circular:

Se va a nutrir no solo de la materia prima sino que también de la reutilización

de materiales ya usados.
→ rediseñar la producción (introducir el reciclaje)

Evolució del mercat de treball:

Oportunitat d'ocupació:
- Cobreixen necessitats socials insatisfetes
- existeixen demanda i és molt més elevada que l’oferta
- Tenen un àmbit de producció o prestació local
- Posseeixen un alt potencial en la generació de llocs de treball

Els filons d'ocupació on activitats econòmiques desenvolupades de manera

local i amb alta capacitat de generar ocupació. (oportunitats que se li dona a
més gent)
La inflació

Què es la inflació?

- Es el creixement generalitzat i sostingut dels preus dels béns i serveis

d'un país?

Que es necessita per que sigui inflación?

- Generalitzat: No aumenta un únic preu sino un gran número
d'ells
- Sostingut: Es mantingut amb el temps

Nivell de preus i poder adquisitiu

- Nivell de preus: Quant costa comprar un producte o una cistella de la

compra
- Poder adquisitiu: quantitat de béns que podem adquirir tenint en
compte els nostres ingressos i nivell de preus.
- Pèrdua de poder adquisitiu: Increment de preus i no dels sous

Causes de la inflació

Inflació de demanda
Els consumidors demanden mes béns. Aleshores els venedors comencen a
pujar els preus. Motius:
- Expectatives: Són favorables i consumeixen més. Una reducció
d'impostos pot incrementar el consum
- Augment de la despesa del sector públic: Finançar més
infraestructures o comprar més béns i serveis
- Exportacions: Augment
Inflacio de costos

- No aumenta la demanda sinó els costos de les empreses. La producció

és més cara i tindran que incrementar els preus. Els treballadors
demanen un increment de salaris i això provoca un nou increment de
preus.
- Es crea un cercle viciós que es molt dificil de parar.

Conseqüències de la inflació

Pèrdua de poder adquisitiu Incertesa

Quan els preus creixen els No sabem quan ni quant augmenten

treballadors demanen increments de els preus dels productes.
salaris. Desincentiva la inversió.
Problema que els salaris no creixen
tant com els preus

Efectes sobre la distribució de la renda

- Perdedors: Aquells amb rendes monetàries que no creixen al ritme de

la inflació perden poder adquisitiu.
-
→ Estalviadors: Estalviar no es interessant i prefereixen comprar
béns
→ Prestamistes: Quan els hi tornin els diners podran comprar menys
→ Pensionistes i treballadors: Els salaris creixen menys

- Guanyadors

→ Estats: El gran beneficiat. Augmenta la quantitat obtinguda

per impostos, les despeses augmenten menys
→ Els que demanen diners prestats
Deflació

- Es la reducció generalitzada i sostinguda dels preus dels béns

- Si creiem que baixaran els preus aplaçarem les compres i aixó

perjudica a l´económica. Hi ha un excés d´oferta.

L'índex de preus al consum

Es el més utilitzat per mesurar el nivell general de preus d´un país

Per obtenir el IPC s'estudia els hàbits de consum dels espanyols mitjançant
l´Enquesta de Pressupostos Familiars, ones determina un cistell de consum
representatiu
 COMPOSICIÓ IPC (no entra)

La inflació es calcula com la taxa de variació de l'IPC d'un any respecte al

següent

- Desinflació: La inflació es redueix però els preus creixen de forma més

moderada
- Deflació: La inflació té signe negatiu
Quan està sota el 0 (hi ha baixada dels preus)
(segueix havent inflació i pujada de preus però és petita, la inflación es
negativa)

- Estamflació: Estancament, ni s´aumenta ni es redueix (en gràfica)

Activitat:

Mes IPC

Juny 8

Juliol 8.5

Agost 10
π juliol = 8,5 - 8 ÷ 8 X 100 = 6.25%

π agost = 7-8,5 ÷ 8,5 X 100 = -17,64%