Introducció a l’economia
Tema 1
1.1 L’economia com a ciència
La economia es una ciència social.
Estudia el comportament de la societat y dels individus,
suposan en aquests últims la racionalitat, es a dir, una
coherència entre els fins perseguits i els mitjans utilitzats per a
la consecució d’aquests fins.
Per a conèixer i interpretar la realitat, fórmula teorias i models
que, per a ser acceptats, han de ser contrastats amb la realitat
Una llar ha de prendre nombroses:
1. Qui realitza cada tasca?
2. Què rep cada membre de la llar a canvi de les tasques que
realitza?
Una llar ha de distribuir els seus recursos escasos entre els
seus membres tenint en compte la seva capacitat, els esforços
i els desitjos de cada un d’ells.
Una sociedad, como un hogar ha de tomar numerosas
decisiones:
1. Quien trabaja i quien no
2. Que bienes y servicios y en que cantidades se han de
producir
3. Que recursos económicos deben ser utilizados en la
producción
4. A que precio se han de vender estos bienes.
El problema econòmic central consisteix en l’asignació de
recursos per a satisfer les necessitats humanes.
Les necessitats humanes son infinites.
Ex: sempre volem mes com per exemple al guanyar una loteria
en volem mes
La societat te uns recursos limitats i no pot produir tots els B i
S que la gent vol.(escassetat)
S’ha de produir una elecció per a decidir com assignar els res
cursos escassos, que tenen usos alternatius.
Ex: Si escullen entre estudiar o anar de viatge i han unes
conseqüències, si estudiés aproves, però renuncies
Ex: En la crisi del COVID para salir de ello, dieron ayudas a los
autónomos y familias
L’economia estudia com les societats administren uns
recursos(capital..) escassos per a produir bens i serveis i
distribuir-los entre diferents individus.
Els economistes analitzen:
-Com prenen les decisions els individus
-Com interactuen els individus
-Com funciona l'economia en conjunt
1.2 Macroecononomia i microeconomia
L'economia es divideix en dues àrees:
1. Com interactua la gent i l'empresa amb els mercats que
generin
2. Espanya taxa d´atur del 10%; ex: macroeconòmic (total
l'economia d’un país)
1.3 Principis econòmics bàsics
Principis de les eleccions individuals:
P.1)Els individus han de fer eleccions perquè els recursos són
escassos
Una situació on has de triar entre una cosa i una altra:
1. Estudiar Economia vs dret
2. Estalviar vs gastar
3. Treballar vs lleure
Per aconseguir una cosa normalment cal renunciar a una altra
Intentar aprofitar el màxim dels recursos que tens
Ex: tinc per cuinar, millor cuino així m'estalvio gastar a menjar
fora.
Una decisió important (disjuntiva) a la qual s'enfronta una
societat:
EFICIÈNCIA VS EQUITAT
-Eficiència: aprofitar els recursos escassos de la millor manera
possible
-Equitat: distribuir la prosperitat de manera uniforme i equitativa
entre els membres de la societat.
P.2) El cost d'oportunitat d'alguna cosa –allò a què hem de
renunciar per obtenir-ho– és el cost veritable.
Ex: Renúncies a A per obtenir B
Els individus han de prendre decisions.
L'elecció d'una alternativa implica sempre la renúncia a una
altra.
Per prendre decisions cal comparar els costos i els beneficis
de les diferents opcions.
Els costos d'una elecció no sempre són evidents.
El cost d'una cosa és allò a què es renuncia per aconseguir-ne
(cost d'oportunitat)
És el que se sacrifica per obtenir alguna cosa.
No és necessàriament un cost econòmic, sinó més aviat el cost
derivat de comparar diferents opcions
Exemple:
Una família té un sobrant de 1.200 euros mensuals, després de
pagar les despeses fixes, que destina a :
500 al lloguer d'un segon habitatge
300 en extres
400 en ahorrar per viatjar
Es planteja la compra d'un pis amb una hipoteca de 1.200 euros,
cosa que altera la seva estructura de despeses
Suposarà unes cost d'oportunitat
P.3) Les decisions sobre quant són decisions que requereixen
triar entre disjuntives al marge, comparant els costos i els
guanys de fer una mica més d'una activitat en lloc de fer una
mica més d'una altra.
L'estudi d'aquest tipus de decisions s'anomena anàlisi marginal
Ex: estudi una hora i trec un 5, estudi 3h i trec un 10( si jo
augmento una unitat d'alguna cosa Quan de mes puc treure)
Les persones racionals pensen en termes marginals (sempre
penses que si faig alguna cosa que guanyessis fent això)
Els economistes en general suposen que les persones són
racionals.
Una persona racional fa tot el possible per assolir els seus
objectius.
Un canvi marginal és un ajustament petit a un pla d'acció.
Ex: estudiant que ha de decidir si estudiar una hora més o
dedicar aquesta hora a veure la TV
Una persona racional pren una acció només si el benefici
marginal és superior al cost marginal (si veig que puc guanyar
més amb un cost inferior)
P.4) La gent generalment respon als incentius, aprofitant les oportunitats
per millorar. 1.4 El flux circular

Els individus responen als incentius. Els models econòmics es basen es suposats, simplifiquen la realitat per
Canvis en els costos i els beneficis d'una alternativa poden modificar el comprendre-la millor.
comportament dels individus. El model de lux circular es una forma senzilla de visualitzar les transaccions
econòmiques que ocorren entre les famílies i les empreses en l’economia
Ex: si apuja el preu de la gasolina pot augmentar l'ús del transport públic
o la venda de vehicles elèctrics.

Principis de la interacció de les eleccions individuals:

P.5) L'intercanvi o el comerç genera guanys.

El comerç pot millorar el benestar general de la societat.

Els individus obtenen guanys del comerç amb altres individus gràcies a
l'especialització i l'intercanvi.

n
Aquest augment de la producció és degut a l'especialització: cada
persona es dedica a aquelles activitats per a les quals està més
capacitada.

Ex: un país produeix més la seva especialització en fruites com per

exemple Cuba produeix mango, Colòmbia el cafe..(

P.6) El fet de que els individus responguin als incentius, fa que els
mercats tendeixin al equilibri

Una situació econòmica es un equilibri quan cap individu pot millorar

fent algo diferent del que fa.

P.7) Per arribar als objectius de la societat, els recursos tenen que
utilitzar-se de la mandra mes eficient possible.(no malgastar els
recursos, aprofitar-los al abast que tenim)
Una economia es eficient qua s’ha aprofitat totes les posibilitats de fer
que algú millori sense fer que ningú empitjori.
Equitat significa que tot el món obté seva part justa. (Totes les
persones puguin tenir un mínim, equitat)
P.8) Puesto que els individus generalment aprofitan els guanys del
intercanvi , els mercats tendeixen en general a l’eficiència.
LA MÀ INVISIBLE (Adam Smith)
Els preus son l’instrument del que serveix la “mà invisible”: reflexa el
valor que s’atorgà a un bé així com el seu cost.
P.9) Quan els mercats son ‘consiguen’ l’eficiència , la intervenció del
govern pot millorar el benestar de la societat.
L’Estat port millorar en ocasions els resultats del mercat.(FALLES DEL MERCAT:)
1.5 La frontera de possibilitats de producció
Les recursos son escasos i les necesitats il·limitades.
El problema econòmic consisteix en:
“Com utilitzar els recursos escassos per a produir B i S
suficients per a satisfer les necessitats il·limitades?”
Degut a l’escassetat de recursos, es necessari escollir la
distribució d’aquests d’acord amb les necesitats, els gustos i les
preferències.
D’aqui parell la Frontera de Posibilitats de Producció (FPP)
La FPP identifica les diferents combinacions possibles dels 2
tipus de bens que es poden produir quan tots els recursos
disponibles s’utilitzen de forma eficient.
Per tant, no es pot incrementar la producció d’un bé sense
disminuir la de l’altre.

Principis de les interaccions del conjunt de l’economia: SUPÒSITS:(FPP)

P.10) La despesa d’una persona es un ingrés d’altre persona
Una reacció en cadena dels comportaments del despesa, pot portar a
repercussions que s’extenen per tota l’economia
P.11) La despesa total algunes vegades no coincideixen amb la
capacitat productiva de l’economia.
La societat produeix únicament 2 bens.
La tecnologia i els recursos disponibles no varien en un interval
de temps.
Situació de ple treball, on els recursos S’utilitzen de la maneraa
més eficient possible.
Amb els recursos existents es possible produir 1 o 2 bens,
podent moure d’una a altre producció lliurement.

Exemple:
_El NIVELL DE VIDA d’un país depèn de seva capacitat per a produir B i S
(productivitat)
_Els PREUS pugen quan el govern ha imprès molt més diner. Un elevat
creixement de la quantitat de diner produeix INFLACIÓ i fa descendre el
8

valor de la moneda.
e

Ex: a Argentina 300 pesos equival a 1 euro, perquè han imprès molt
diner ja sigui per corrupció, pobresa..

La societat s’enfronta a una disjuntiva a curt termini entre l’inflació i la

desocupació
D

A curt termini:
-
&
j

↑
T
g
.
-
-

⑧
-

-----
-02811 Y

PUNTS:
E

----

Els punts de la corba son els nivells màxims de producció d’una economia
donada uns recursos determinats.
E

De

Els punts interiors representen nivells de producció factible però ineficients

(no s’estan utilitzant eficientment els factors disponibles).
P.12) Les polítiques publiques poden modificar la despesa
Els punts fora de la corba representen nivells de producció que no son
alcanzables a partir dels factors productius de que es dispon.
Els governs moderns utilitzen aquestes eines en un esforç de manejar
la despesa agregada a l’economia , tractan de navegar entre els perills
de l’inflacio i la recessió.
La frontera de posibilitats de producció es un gràfic que mostra varies
combinacions de producció d’una econòmica en la que:

Només es produeix 2 bens

 Adam Smith- TEORIA DE LA VENTATGE ABSOLUTA

eSuposant que una economia es produeix 2 bens, cafè i patates, amb les
següents possibilitats de producció utilitzant-se tots els seus recursos.

A.
CAFÈ.
15.
PATATAS
0
Cada país s’especialitzara en els bens que produeix de forma mes eficient
que la resta, importan aquells en els que sigui menys productiu.

Ventatge absoluta:

B. 14. 1 - un país produeix una unitat del bé utilitzant menys recursos productius
C. 12. 2. que altre.
D. 9. 3 O….
E. 5. 4 - En una unitat de temps, el país produeix mes unitats del bé que l’altre

-
F. 0. 5 país.

/
=E
David Ricardo- TEORIA DE LA VENTATGE COMPARATIVA
/
El comerç exterior seria possible encara quan un país tingues una
desventadge
Absoluta en la producció de tots els bens respecte altra país.
Li resultaria beneficios especialitzar-me només en la producció d’aquells
països en els que contes a mes amb ventatges comparatives.

Es dius que un pais te Ventatge comparativa en la producció d’un bé quan

CONCLUSIONS:
La FPP il·lustra el problema de l’escassetat. Si no existiria escassetat no
hi hauria una frontera o límit máxim.
Eficiència: tots els punts de l’FPP son igualment eficients.
Desplaçaments: la FPP pot desplaçar-se en el temps a dreta o
esquerra.
L’escassetat implica la necessitat de elecció, amb el seu cost
d’oportunitat.
Com per augmentar la producció d’un bé tenim que disminuir la
quantitat produïda del altre, la corba de l’FPP es descendent i per tant,
amb pendent negativa.(còncava des-de l’origen)
pot produir aquest bé amb menor cost d’oportunitats que en altres països.
Els cost d’oportunitat es mesura com la quantitat d’altres bens a la que hi ha
que renunciar per produir una unitat addicional del bé en qüestió.
Gràcies al comerç els països poden arribar unes combinacions de consum
situades en l’exterior del seu FPP-
Cada pais tendeix a especialitzar-se en la producció d’aquells bens en els
que te ventatge comparativa . Es el que genera les ganancies conjuntes de
l’especialització i el comerç.
La relació real de l’intercanvi entre dos països està compresa entre els costs
d’oportunitat que els dos bens intercanviats tenen en els dos països.
Gràcies

a
·.
LLEI DE RENDIMENTS DECREIXENTS: si es produeix amb quantitats fixes d’un
factor i se’n van afegint unitats addicionals de l’altre factor, arribarà un

-a
e
moment a partir del que els increments de producció seran cada vegada
menors.
Eficiència de Colòmbia: ventatge absoluta en producció de cafè. Menor
Escassetat de recursos. FPP decreixent
cost en temps produir quilo i mes productiu el us del trebañll.
Corba creixent. Rend.decreixent. FPP còncava

Produir mes d’un bé significa renunciar proporcionalment a mes producció de l’altre bé Eficiència de Veneçuela: ventatge absoluta en producció de gasolina.
Menors cost en temps produir cada litre i mes productiu l’ús del treball en
Corba decreixent. Rend. Creixent. FPP convexa aquest pais.

Productivitat de Colòmbia: per produir un 1kg de cafè renuncia a produir

CAMBIS DESPLAÇAMENTS FPP 2/4l. De gasolina. Cost d’oportunitat menor
Productivitat de Veneçuela: per produir 1l. De gasolina ha de renunciar a
Augment dels recursos Es desplaça cap a l’exterior produir 1/6 de cafè. Cost d’oportunitat menor.
productius Exemple clar de que l’especialització i el intercanvi millorar el benestar
Disminució dels recursos Es desplaça cap a l’origen d’ambdós països.
productius
Millora tecnològica en la Es desplaça cap a l’exterior Productivitat de Colòmbia:
producció d’un bé per el costat del bé, el qual 4kg. Cafè= 2l gasolina
Millora tecnològica en la tecnologia millora 1kg cafe=2/4l gasolina=0.5l gasolina
producció de tots els bens Es desplaça cap a l’exterior Per produir 1kg. Cafe renuncia a produir 0,5l. Gasolina.
La societat utilitza recursos
que permaneixien ociosos No es desplaça Productivitat de Veneçuela:
1kg cafe= 6l. Gasolina
Per produir 1kg cafe renuncia a produir 6l de gasolina.
L’FPP es desplaça cap a la dreta, augmentan les posibiloirats d’una
societat, quan augmentan els recursos disponibles o millorar la tecnologia. En cafe VC de Colòmbia, que ha de renunciar a menor per a produir una unitat
No es desplaça quan la societat deixa d’utilitzar recursos que permaneixen de cafe.
escassos.
Productivitat de Colòmbia:
2l gasolina=4kg cafe
1l gasolina=4/2kg cafe=2kg cafe
1.6 Especialitzacíó i intercanvi Per a produir 1l. Gasolina renuncia a produir 2kg cafe

Productivitat de Veneçuela:
Cada persona consum bens i serveis que produeixen altres persones o
6l gasolina=1kg cafe
empr., en diverses parts del món.
1l gasolina=1/6 cafe =0.166kg cafe
L’especialització i el comerç permeten a tot el món disfrutar d’una major
Per produir 1l gasolina renuncia a produir 0,166 kg cafe
quantitat i varietat de bens i serveis.
A l’hora d’especialització-se en cada feina, cada treballador podrà
En gasolina VC de Veneçuela, per menor renuncia
finalitzar les feines amb major velocitat. Al especialitzar-se, es redueix el
temps total dedicat a la producció d’una unitat.

1.7 Ventadge absoluta i ventadge comparativa 1.8 Economia positiva VS Economia normativa

les capacitats d producció de dos individus o dos països es poden L’economia positiva es la rama de l’anàlisis econòmic que descriu la forma
comparar de dues maneres: en la que economia funciona en la realitat.
L’economia normativa ofren prescripcions sobre com hauria de funcionar
Ventatge absoluta, qui pot produir el bé amb la menor quantitat de l’economia
recursos.EFICIÈNCIA
Ventatge comparativa, qui t’en el menor cost d’oportunitat en la seva
producció.PRODUCTIVITAT

El comerç millora el benestar general perquè permet als individus

especialitzar-se en les activitats on tenen Ventatge comparativa