Tema 1. El sistema econòmic i el medi ambient.

Principis bàsics:

INTRODUCCIÓ:

❖ Definicions de l’economia : L'economia és la ciència social que estudia la producció, la distribució i

el consum de béns i serveis

● Ciència que estudia l'assignació més convenient dels recursos escassos d'una societat per
obtenir un conjunt ordenat d'objectius.
● Estudi de com les societats utilitzen recursos escassos per produir béns valuosos i
distribuir-los entre diferents persones.
● La ciència econòmica no és una ciència de laboratori, és una ciència social. El problema de
l’anàlisi científic en el comportament humà.
● Microeconomia: estudia com els agents econòmics prenen les seves decisions i com
aquestes interactuen: preus, quantitats, costos.
● Macroeconomia: Estudia les fluctuacions globals d'una economia: PIB, ocupació, deute
públic…

❖ Deficicions de l’economia de Samuelson i Nordhaus:

● Explora el comportament dels mercats financers, inclosos els tipus d'interès i el preu dels
actius financers.
● Analitza les raons per les quals algunes persones o països tenen ingressos elevats mentre
que altres són pobres, i suggereix maneres per elevar els ingressos dels pobres sense fer
malbé l'economia.
● Examina els cicles econòmics (les altes i baixes de la desocupació i la inflació) juntament
amb les polítiques per moderar-los.
● Estudia el comerç internacional, les finances i els efectes de la globalització.
● Analitza el creixement a països en desenvolupament i proposa maneres d'estimular l'ús
eficient dels recursos.
● Es pregunta com es poden implementar polítiques governamentals per assolir fites
importants com un ràpid creixement econòmic, un ús eficient dels recursos, la plena
ocupació, l'estabilitat de preus i una distribució justa de l'ingrés.

❖ Indicadors econòmics:
● PIB
● Ocupació
● Inflació
● Dèficit públic: paper de l’estat en la diferència entre ingressos (impostos) i gastos (serveis
públics). Quan l’administració gasta més del que ingressa parlem de dèficit públic, i
s’endeuta.
● Deute públic: deute derivat del dèficit públic.

CONCEPTES PRELIMINARS:

❖ La naturalesa dels problemes econòmics:

● Inputs (Factors de producció)
● Terra ( Recursos naturals: minerals, boscos, etc.)

● Treball (recursos humans físics i intel·lectuals)

 ● Capital (instruments, maquinària, plantes industrials, etc)
● Outputs (béns i serveis)
● Escassetat
● Elecció
● Cost d'oportunitat: el valor de l’opció que rebutjem. El cost d’oportunitat d’estar estudiant
seria el que deixem de guanyar treballant més el cost de la matrícula.

❖ Balanç de situació:

● Actiu: el que tinc i el que em deuen. Físic o finançer (no tangible com per exemple les
accions, que és una participació en una empresa com a part de les persones propietàries).
● Passiu: el que dec.

Ex.: una familia té un pis (actiu si està pagat o passiu si tenen una hipotècta per pagar el pis).

❖ Finançes: estudi de l’endeutament, com obtenir diners.

❖ Paper de l’estat en l’economia: regular l’economia mitjançant normatives per afavorir-la.

L’economia també estudia el comerç internacional, les finances i els efectes de la globalització
(oportunitats i amenaces); analitza el creixement en països en desenvolupament i proposa maneres
d’estimular l’ús eficient de recursos; es pregunta com poden implementar-se polítiques
governamentals per assolir fites importants com un ràpid creixement econòmic, un ús eficient dels
recursos, l’estabilitat de preus i una distribució justa de l'ingrés. El govern ha de regular l’economia,
però tampoc pot intervenir-hi molt. És “la mà invisible”, el desig de la gent de guanyar diners, que
ens permet tenir una vida còmode, en la qual no ens falta menjar als supermercats, o un forn de pà
proper, etc.

● La mà invisible: a través de la mà invisible i el desig de les persones de guanyar diners la

societat aconsegueix assolir un nivell de comoditat i confort sense la necessitat de la
intervenció de l’estat. L'interès propi, amb l’intercanvi agregat, dóna el millor resultat
social.
● Globalització des del punt de vista econòmic: oportunitats i amenaces. La competència
del mercat és el motor de la proliferació i l’èxit de les empreses.

❖ L’economia com a ciència:

● Relació entre les llars i les empreses: les empreses necessiten recursos (terra, materies
primeres, energia i aigua) i la força de treball (humana) per produir béns i serveis. Tant les
empreses com les llars expulsen al medi ambient (bioesfera i entorn físíc) contaminació i
residus.

L’economia clàssica no es preocupa d’aquest últim aspecte fins que la conseqüència de

l’esgotament de matèries primeres i la contaminació resulten molt evidents en quant a la
producció de béns i serveis.
❖ Conceptes de l’economia:

● Béns públics (vs béns privats):

○ Els seus beneficis són gaudits per tota la societat sense cap pagament de preu per
obtenir utilitat dels mateixos.
○ El consum és no-rival: El gaudi d'un individu no implica el no-gaudi d'un altre (per
exemple la il·luminació d’un carrer).
 ○ El consum és no exclusiu, no es pot impedir el consum d'un individu.
○ Opcionals: ràdio, televisió podem decidir si les consumim o no.
○ No opcionals: Defensa (per exemple no podem evitar l’actuació de l’exercit).
○ La majoria subministrats pel sector públic.

● Externalitat: efecte, conseqüència d’un procès productiu o activitat econòmica que rep
una persona aliena a una decisió entre altres persones. L’externalitat negativa es produeix
quan el benestar d'un individu es veu afectat negativament per variables reals (no
monetàries) causades per altres agents (per exemple la contaminació que produeix una
empresa i que afecta a una tercera persona).

● Externalitats negatives i política econòmica:

○ Instruments de mercat: incentius per reduir producció/consum. Ex: impostos,

subvencions… Són gestionats per l’estat o organismes governamentals per regular
el consum o producció d’un producte.
○ Controls directes o regulacions: lleis i normes que prohibeixen o obliguen cert
tipus de comportament de consum o de producció agressiva per al medi ambient.

● Creixement econòmic: PIB positiu.

● Recessió econòmica: el PIB es calcula cada 3 mesos. El PIB negatiu es dona a partir de tres
trimestres consecutius sense creixement del PIB.

● Economia positiva i economia normativa: El que és i el que ha de ser. L’economia positiva

és la relació causa efecte freda. Per exemple, observar que, si els salaris pujen, l’ocupació
baixa. L’economia normativa consisteix en regular l’economia segons a favor de la societat.
Per exemple, la normativa que determina el salari mínim interprofessional.

● Política econòmica

: decisions polítiques que afecten a l’economia. L’intervenció del govern en l’economía sovint depen d

○ Política monetària: tot allò que té a veure amb el tipus d'interès i amb la quantitat
de diners que hi han en circulació. Si el tipus d'interès està en el 10%,
s’interessaràn menys empreses que si son en el 2%. Si el banc central puja el tipus
d’interés, el valor de la moneda baixa. Si el tipus d'interès és molt baix hi ha més
gent que s’endeuta per adquirir un producte, això produeix inflació perquè el
preu d’aquest producte augmenta perque hi ha més demanda sobre aquest
producte. La política baixa la inflació pujant el tipus d'interès per evitar que més
quantitat de gent s’endeuti, refredant així la demanda. D’altre banda si es frena la
demanda i es frena la circulació de diners, el PIB cau i les empreses venen menys i
l’atur augmenta.

Alta inflació augment del tipus d’interès disminució de la demanda increment de l’atur.

Contrariament Si el PIB és molt baix i hi ha molt d’atur, es poden baixar els tipus
d’interès, animant a particulars i a empreses a endeutar-se, provocant un
escalfament de l’economia.
 D’aquesta manera es regula la quantitat de diners que hi ha en el mercat (si en el
mercat només hi ha un producte i només 100 eruos en el mercat, aquest producte
pot valdre 100 euros, si hi han 1000 euros i hi han dos persones interessades, pot
valdre 2000 euros.

○ Política fiscal: com es gasta els diners l’estat i què fa amb els impostos. Si un
govern puja molt els impostos, treu capacitat de compra a la gent però obté més
quantitat de diners, pressupost, per operar, invertir,etc.

❖ El medi ambient en la ciència econòmica:

L’economia dels recursos naturals és l’estudi de la naturalesa en el seu paper de proveedora de

matèries primeres. Mentre que l’economia ambiental és l’estudi del flux de residus i dels seus
efectes sobre la naturalesa.

● L'economia clàssica: La terra cultivable és fixa. Increment geomètric de la població i

aritmètic dels aliments.
● Adam Smith: The Wealth of Nations, 1776
● Economia Neoclàssica, 1870: Poca o nul·la referència al medi ambient en les diferents
teories sobre el creixement.
● A partir del 1970 apareix:
○ Economia ambiental: Què introdueix l'economia al medi ambient, problemes de
contaminació.
○ Economia dels recursos naturals. Gestió de l'extracció i ús dels recursos naturals.
● 1987: World Commission on Environment and Development: L’ Informe Our common
future descriu l'abast de la pobresa mundial així:

com les diferents amenaces a la sostenibilitat … el creixement econòmic requerit per

enfrontar la pobresa no necessàriament havia de provocar problemes econòmics en el futur a
través dels seus efectes al medi ambient.

… cal una nova classe de creixement econòmic l'efecte del qual en el medi ambient sigui molt
menor i que en lloc d'amenaçar la sostenibilitat contribueixi a augmentar la capacitat del
sistema conjunt de economia i medi ambient per satisfer les necessitats humanes.

● Sostenibilitat: manteniment de la capacitat del sistema economia-medi ambient per

satisfer les necessitats i desitjos dels éssers humans a llarg termini. L’economia no ha de
tenir una visió immediata i única sobre l’ús dels recursos naturals per la producció, sinó
que s’ha de basar en els efectes i beneficis a llarg plaç per tal de poder sostenir-se en el
temps.

● Desenvolupament sostenible: Una forma de creixement econòmic que satisfaci els

desitjos del present sense comprometre la capacitat del sistema economia-medi ambient
de seguir complint amb aquest objectiu al futur.

❖ Economia ecològica: l’economia ecològica no és una rama pura de les ciències econòmiques, sino
un camp d’estudi multidisciplinari. El problema bàsic que estudia l’economia ecològica és la
sostenibilitat de les interaccions entre el sistema econòmic i el macrosistema natural. Aquesta
sostenibilitat és entesa dins dels límits ambientals. Té en compte la relació entre la economia i el
medi ambient. Les decisons es prenen per interessos col·lectius.

● Economia ecològica vs economia neoclàssica:

 ○ És fonamental comprendre la relació entre economia i medi ambient.
○ Major preocupació pel futur. Es considera que la sostenibilitat està amenaçada.
○ Les decisions no s'han de prendre únicament en funció de criteris individuals. Hi
ha fonaments ètics per proposar modificar preferències individuals.
○ Més preocupats per l'equitat. Justícia inter i intrageneracional.
○ Menys confiança als mercats com a únic jutge inductor de l'equilibri.
○ És més macro que l'EARN (més micro).
○ Economia, Biologia, Física, Sociologia, Política, Psicologia…

PRINCIPIS BÀSICS:

❖ Principis d’elecció individual:

● Recursos escassos: inputs (terra, treball, capital), financers i temps. Per tant, els individus
han de fer, permanentment eleccions.
● Cost oportunitat: El veritable cost d'alguna cosa és allò a allò que hem de renunciar per
obtenir-lo. Ex: Cost Oportunitat d'estar matriculat a la UAB són costos matricula +
ingressos no rebuts per no treballar.
● L'anàlisi marginal: Quan parlem de quantitats, sempre decidim segons la marginalitat. Què
implica una unitat més de feina, de terra o de capital. Es determina quin és el valor de
l’última decisió que prenem. El resultat marginal de l’última decisió ha d’afavorir al total de
decisions preses. Es fa un estudi de l’anàlisis marginal per estimar fins on es prenen les
decisions. Ex: Treball extra vs dificultats transport que suposen una despesa econòmica.
● Incentius (motivació, al·licient): Les persones, habitualment, canvien el seu comportament
econòmic si tenen incentius. Rarament si no en tenen.

❖ Principis d’interacció de les eleccions individuals:

● L'intercanvi genera guanys: especialització vs autosuficiència. Especialització del treball

● Els mercats tendeixen a l'equilibri. En equilibri, la quantitat demandada és igual a la
quantitat oferta a un preu donat.
● Cal utilitzar els recursos eficientment. Eficiència: Situació en què l'assignació de recursos
no pot millorar-se, en què no es pot millorar el benestar econòmic d'una persona sense
perjudicar-ne una altra.
● Els mercats tendeixen, en general, a l'eficiència. Si no sóc eficient, el mercat m'expulsa. Els
consumidors preferiràn un altre productor que treballi eficientment.
● Si l'eficiència no s'aconsegueix, una intervenció de l'estat pot millorar el benestar de la
societat. Ex: línia transport deficitària.

❖ Principis d’interaccions del conjunt de l’economia:

● La despesa d’una persona és un ingrés d'una altra: Tot són compra vendes, de béns, de
força de treball… Partida doble
● La despesa total algunes vegades no coincideix amb la capacitat productiva de l'economia.
Les reduccions de la despesa són responsables de la majoria de les recessions. En cas
contrari, inflació. Ex: material sanitari
● Les polítiques públiques poden modificar la despesa: Reduint impostos i animant la
despesa privada o gastant directament –despesa pública.

LA FRONTERA DE LES POSSIBILITATS DE PRODUCCIÓ I INTERCANVI:

Inputs: terra, treball i capital.

 ❖ Frontera de les possibilitats de producció (FPP): quantitat que puc obtenir de cadascún dels bens
disponibles, cantitat màxima d’un bé que es produïrà donada la quantitat de l’altre. Es pot establir
una relació lineal entre aquests bens (recta) i tots els punts que es troben a la recta són eficients,
tots els que es troben per sota de la recta són factibles però no són eficients. Els punts per sobre
no són factibles ja que superen la fontera de possibilitats de producció.

❖ Costos d’oportunitat creixents: el que costa produir un bé no és sempre el mateix ja que cada
vegada el cost és més elevat. El cost d’oportunitat no és lineal sinó creixent (obtenir una primera
cosa és més fàcil que obtenir el número dos d’aquella producció). Es treballa en línea recta per
simplificar.

❖ Creixement econòmic:
es produeix o es conserva en una economia quan s’observa quan augmenta la FPP, com s’aconsegueix aques

❖ Avantatge comparativa i beneficis de l’intercanvi: gràcies a l’intercanvi de productes es poden

equilibrar les desavantatges i les avantatges absolutes a partir del avantatge comparatiu:

*El cost d’oportunitat de variar una quantitat de B és ¾ de A

Per a que un intercanvi sigui beneficiós per les dues parts s’ha d’intercanviar aquell producte que tingui un cost d’oportunitat més baix

producció).

Tema 2. Mercat, Oferta i Demanda:

MECANISMES COL·LECTIUS DE DECISIÓ:

❖ Mecanismes col·lectius de decisió descentralitzats mercat.

❖ Mecanismes col·lectius de decisió centralitzats o jeràrquics Estat (planificació central).

El 90% dels països del món es caracteritzen per tenir una economia descentralitzada o de mercat. La gran
majoria de les societats tenen un sistema d’economia mixta ja que tenen intercanvi (mercat) amb altres
països i dins del mateix país.

Què és un mercat? Com funciona?

Son tots els mercats iguals?
A quins resultats porta el mercat?
Crea desigualtat el mercat, o la reflecteix?

FLUX CIRCULAR DE LA RENDA (esquema per representat un sistema econòmic):

Una economia està formada per milions de persones que es dediquen a moltes activitats: treballar, fabricar,
comprar, vendre, consumir, etc.

❖ Diagrama del flux circular de la renda: descriu de manera molt visual com s’organitzen totes les
activitats de la societat:
 ● Representem les tres institucions o agents clau en el funcionament de l'economia:
les famílies les unitats productives i l’Estat.
● A continuació anem afegint com aquestes tres institucions interactuen mitjançant
dos tipus de mercats: el mercat de bens i serveis i el mercat de factors de
producció.
● En vermell assenyalem els fluxos en unitats físiques (fluxos reals) i en blau, els
fluxos en diners (fluxos monetaris).

Per tant, els actors del mercat (llar, Estat, empreses) segons el lloc que ocupin poden definir-se en:
● Mercat d’outputs: mercat/compra de béns i serveis (producció de béns i serveis).
● Mercat d’inputs: mercat/compra del treball i dels factors de producció (contractació de mà d’obra,
etc.).

Què és un mercat?

Sempre que comprador(s) i venedor(s) es troben o relacionen (físicament o a distància) i arriben a un acord
(contracte) per intercanviar (compravenda), existeix un mercat. La interacció entre compradors i venedors
determina el preu i assigna béns i serveis entre els participants. La circulació dels diners en el mercat
específic finançer apareix en el moment en el que apareixen els productes com a mesura d’intercanvi
(aparició del paper moneda). Les persones físiques, empreses i inversors demanen i deixen diners, d’aquesta
manera es mantenen en constant circulació. En un mercat trobem:

● Demanda: persones, empreses, organitzacions, que desitgen comprar: compradors.

● Oferta: persones, empreses organitzacions, que desitgen vendre: venedors.

MERCAT COMPETITIU:

❖ Trets característics del mercat competitiu:

● Quan hi han molts compradors i venedors.

●
Quan el producte (béns o serveis) que s’està venent és el mateix. Estratègia diferenciació dels preus i del producte per a que

● Ni els ofertants ni els demandants poden alterar els preus. El preu es la suma del punt
d’equilibri i totes les ofertes i les demandes.

❖ El model de la oferta i la demanda:

● El model de la oferta i la demanda és el model que opera sobre el mercat competitiu.

● Té 5 elements clau:
○ Corba de la demanda.
○ Corba de la oferta.
○ Factors que fan moure les corbes de la oferta i la demanda.
○ Canvis en l’equilibri del mercat. Factors que fan moure la corba de l’equilibri del
mercat: corba de la demanda i corba de la oferta.

LA DEMANDA:
 ❖ Funció de la demanda:

Els factors que incideixen a nivell individual per adquirir un procute són: el preu, la renda, els
gustos/necessitats o preferències, les expectatives sobre els preus en el futur i el preu de
productes/serveis similars.

Funció de la demanda individual Q demanada = funció de (preu, renda, necessitats,

expectatives, altres preus).

❖ Corba de la demanda individual:

Desig d’adquirir menys quantitat de producte quan el preu s’encareix i la renda, necessitats i
expectatives no varien a curt termini.

Variació de la quantitat que s’esta disposat a adquirir quan només el preu varia Qd = funció de
(preu). Relació generalment inversa o negativa: “Llei de la demanda”.

No és el mateix moure’s per la corba que desplaçar-se. L’ increment de demanda respon a que hi ha
un augment de població o altres factors. Si la corba de la demanda es desplaça a la dreta, al mateix
preu hi ha més gent que vol comprar.

La demanda és la suma de les demandes de tots. Si tenim una demanda de Darla que a 2 dolars està
disposada a comprar 20 grams de cafè i Dino a 2 dolars està disposat a comprar 10 grams de cafè,
es van agregant les demandes per tant a 2 dolars tenim 30 grams de cafè.

Qué fa que la demanda es desplaci?

● Canvis en els preus de béns relacionats 🡪 productes relacionats amb el producte que es vol
adquirir. Dos béns són substitutius quan l’increment del preu d’un d’ells representa l’increment de
la demanda de l’altre. Quan el preu d’un producte substitutiu augmenta la demanda de l’altre
augmenta. Dos béns són complementaris quan una caiguda en el preu d’un d’ells implica un menor
desig de comprar l’altre producte. És quan un bé necessita de l’altre per funcionar (impresores i
cartutxos de tinta, si es dispara el preu de les impresores la demanda dels cartutxos de tinta
disminueix).

● Canvis en els ingressos:

o Béns normals: aquell que quan s’incrementa el nivell de renda l’adquireixes.

o Béns inferiors: és un bé que s’adquireix quan la renda va a la baixa i es deixa d’adquirir
quan va a l’alça.
 ● Canvis en els gustos.

● Canvis en les expectatives (si sabem que un producte augmenta de preu en un futur, la voluntat de
voler-ho adquirir abans de que pugi el preu augmenta).
● Canvis en el nombre de consumidors.

Les empreses s’intenten diferenciar en el disseny, la distribució (forma de venda, p. Ex: ecommerce),
mitjançant la publicitat.

Mercat competitiu: mercat on els productes són iguals.

L’OFERTA:

De què depén el Pla de venda:

La oferta es una corba creixent perqué a major preu, la cantitat que està disposada a oferir el mercat és
superior, el costos d’oportunitat són majors. A un preu molt baix no està disposat a vendre pràcticament
res. El pla de venda és el punt sobre la corba que indica la quantitat de producte que s’està disposat a
vendre per un preu determinat.

● Corba cap a la dreta: més quantitat de producte ofertat pel mateix preu 🡪 augment de la oferta

● Corba cap a la esquerra: menys qyantitat de producte ofertat pel mateix preu 🡪 disminució de la
oferta.

Oferta agregada és la suma de les ofertes.

Funció d’oferta individual 🡪 Q oferta = funció de (preu producre, preus dels factors de producció, preus
dels materials, impostos, etc.)
Qo = f (preu; preu factors de producció; preu gasolina, electricitat,…)

Causes desplaçament de la oferta:

● Canvis en els preus dels inputs i factors de producció (quan augmenta el preu de les matèries
primeres).
● Canvis en productes relacionats (productes complementaris i substitutius des del punt de vista de
la oferta).
● Canvis en les expectatives de preus futurs (si els preus s’haurien de pujar, es disminueix la oferta).
 ● Canvis en el nombre de productors (increment de productors, augment de la oferta).

Béns relacionats en oferta:

● Productes substitutius en la producció (utilitzant els mateixos factors de producció, uns o altres),
per exemple: en una empresa d’automoció que produeix o cotxes o furgonetes, a l’incrementar el
preu dels cotxes, l’empresa redistribueix els recursos de fàbrica per produïr més cotxes i
disminueix la producció de furgonetes, per tant, l’oferta de furgonetes disminueix.
● Productes complementaris (o conjunts) en la producció, per exemple en la producció de carn i de
cuir, a l’incrementar el preu de la carn per un augment de la demanda,, l’empresa produeïx més
carn i, per tant, també produeix més cuir. La oferta de cuir augmenta.

● Millores en la tecnologia.

● Quan el nombre de productors augmenta.

Equilibri del mercat:

Situacions reals del punt d’equilibri:

1. Un preu superior al de equilibri que provoca un excès d’oferta (el mercat està disposat a vendre
més quantitat de la que els compradors estàn disposats a adquirir). Sempre que hi ha un excès
d’oferta o de demanda el mercat ho regula.
2. Un preu menor que el de l’equilibri provoca un excès de demanda. Quan hi ha excès de demanda hi
ha una pujada de preus.

Equilibri i desplaçaments de la corba de la demanda creació d’un nou punt d’equilibri

Equilibri i desplaçaments de la corba de l’oferta creació d’un nou punt d’equilibri

Desplaçaments simultànis de les corbes de la oferta i la demanda:

L’amplada dels moviments determina els resultats de la oferta i la demanda. Pot ser que el preu augmenti i
la quantitat augmenti o que el peu augmenti i la quantitat disminueixi.

MERCAT I ESTAT. ANÀLISIS DELS EFECTES D’ALGUNES INTERVENCIONS DIRECTES DE

L’ADMINISTRACIÓ PÚBLICA SOBRE UN MERCAT:

❖ Controls dels preus: preus màxims (topalls) i preus mínims (preus garantits). Intervencions de
l’Estat per determinar el preu:

● Preu màxim: quan l’administració pública estableix un preu màxim legal per la
compravenda d’un producte o per un servei. És il·legal comprar/vendre a un preu més
elevat que el fixat. Conseqüències: escassetat, possibilitats de corrupció (mercat il·legal).
Algunes alternatives que no tenen efectes negatius en el cas del lloguer d’habitatges:
habitatge públic per lloguer.
*No passaria res si es fixes un preu màxim de 8 ja que es troba per sobre del punt de l’equilibri. Si es fixa un
preu màxim de 2, hi haurà poca oferta (3) i molta demanda (11).

● Preu mínim: quan l’administració pública estableix un preu mínim legal al que es pot
vendre i/comprar un producte o servei. És il·legal vendre a un preu més baix.
Conseqüències en el cas dels béns (per exemple en la producció de llet) i serveis:
necessitat de comprat l’excés d’oferta per part de l’Estat. Es paga aquesta compra
mitjançant els impostos.

Impostos directes impostos que tenen en compte “qui ets” (renda, persones a càrreg, col·laboracions en fundacions, guany de diners,...).

Impostos indirectes graven el consum i no tenen en compte “qui ets” , els impostos que es paguen amb l’IVA, per exemple quan comprem un ca

ELASTICITAT:

En economia, l’elasticitat consisteix en mesurar els impactes dels canvis que es produeixen el l’oferta i en la
demanda (saber fins on baixa la demanda si puja el preu). Hi han productes molt necessaris que tot i que el
preu variï, la demanda variarà poc (productes bàsics que d’entrada són molt barats). Tipus d’elasticitats:

1. Elasticitat preu de la demanda: impacte en la demanda d’un canvi de preus.

2. Elasticitat preu creuat de la demanda: anàlisis de la demanda d’un producte quan canvia el preu
d’un producte amb el qual té alguna relació.
3. Elasticitat renda (o ingressos): impacte depenent de la renda de cada individu.
4. Elasticitat preu de la oferta.

❖ Elasticitat del preu de la demanda:

L’elasticitat del preu de la demanda és l’increment en percentatge de la quantitat demandada sobre l’increment en percentatge del preu, a mesura
l’elasticitat del preu de la demanda és sempre
negatiu degut a la relació inversa ente el preu i la quantitat demandada).

El mètode del punt mig:

El canvi en el percentatge pot variar depenent de les variables que s’utilitzin per medir. El mètode del punt
mig alleuga aquesta problemàtica. És una tècnica per calcular el canvi del percentatge utilitzant les mitjanes
dels valors finals i inicials (punts mitjos).

Estimacions de l’elasticitat:

És fàcil estimar les elasticitats de la demanda a partir de dades del món real però els canvis de preu no és
l'únic que afecta al canvi en la quantitat demandada. Altres factors inclouen:

● Canvis en els ingressos.

● Canvis en la població.
● Canvis en els preus d'altres béns.

Per estimar l'elasticitat preu de la demanda, els economistes han d'utilitzar anàlisi estadística acurada per
separar la influència d'aquests diferents factors, mantenint altres coses iguals.

Si el preu d’un producte puja de preu, baixa la demanda. L’ingrés (que podria ser major, menor o igual)
dependrà de l’elasticitat. Quan canviem el preu del nostre producte tenim dos efectes (excepte en els casos
dels béns amb demanda elàstica o inelàstica perfecta):

● Efecte preu: quan un preu puja, cada unitat es ven a un preu major i per tant hi ha un increment
d’ingressos.
● Efecte quantitat: quan un preu puja, menys unitats són venudes i per tant hi ha una disminució
d’ingressos.

Que es doni un cas o l’altre, depèn de l’elasticitat. L’elasticitat prediu com el canvi en el preu d’un bé
afectarà al total dels ingressos obtinguts per els productors al vendre aquest bé. Els ingressos totals
es defineixen com el valor total de vendes d’un bé o servei
Ingressos totals = Preu x Quantitat
venuda.

Tipus d’elasticitat del preu en la demanda:

● Demanda elàstica: elasticitat del preu de la demanda > 1

○ Un increment en el preu redueix els ingressos totals.
○ L’efecte quantitat és més fort que l’efecte del preu.
○ L'augment de preus comporta una disminució dels ingressos totals.

● Demanda inelàstica: elasticitat del preu de la demanda < 1

○ Un preu superior incrementa els ingressos totals.
○ L’efecte del preu és més fort que l’efecte quantitat.
○ L’augment de preus comporta un increment dels ingressos totals.
 ● Demanda elàstica unitària: elasticitat del preu de la demanda = 1
○ Un increment en el preu no canvia els ingressos totals.
○ L’efecte quantitat i de preu es compensen mútuament.

Si tenim una demanda inelàstica, podem plantejar-nos un augment de preu dels productes per tal
d’augmentar els ingressos.

Factors que determinen l’elasticitat del preu de la demanda:

● La disponibilitat dels productes substitutius propers.

● Si el producte és bàsic/necessari o és un producte de luxe.

● Quina part de la renda és destinada al producte.

● El temps que ha passat des que hi ha hagut el canvi de preu (exemple de la benzina).

❖ Elasticitat del preu creuat de la demanda:

L’elasticitat del preu creuat de la demanda entre dos béns mesura l'efecte del canvi en el preu d'un bé sobre
la quantitat demandada de l'altre bé. És igual al percentatge de variació de la quantitat demandada un bé
dividit pel percentatge de canvi de preu de l'altre bé.

Elasticitat creuada: analitza què passa amb la demanda d’un producte si varia el preu d’un altre producte.
Hi haurà dos casos:

a. Els béns són substitutius quan l’elasticitat del preu creuat de la demanda és positiu
. L’increment del preu de B farà incrementar la demanda de A (béns substitutius) demanda positiva.

b. Els béns són complementaris quan l’elasticitat del preu creuat de la demanda és negatiu.
L’increment del preu de B farà caure la demanda de A (béns complementaris) demanda negativa

*En aquest cas (a diferència de l’elasticitat i la inelasticitat) cal que mantinguem el signe negatiu,
perquè ens indicarà si la demanda és negativa i per tant són béns complementaris, o si és positiva i
per tant són béns substitutius.

Elasticitat dels ingressos de la demanda: l'elasticitat de la renda de la demanda és el canvi en el

percentatge
de la quantitat demandada d'un bé (quan a la renda del consumidor canvia) dividida pel canvi en el
percentatge dels ingressos (renda) del consumidor
Béns normals i béns inferiors:

●
Quan l'elasticitat renda de la demanda és positiva, el bé és un bé normal. La quantitat demandada a un preu determinat augmenta a mes
quan la demanda augmenta: el bé és normal.
●
Quan l'elasticitat renda de la demanda és negativa, el bé és un bé inferior. La quantitat demandada a un preu determinat disminueix a m
quan la demanda disminueix: el bé és inferior.

❖ Elasticitat del preu de la oferta:

L’elasticitat del preu de l’oferta és una mesura de la resposta de la quantitat de béns ofertats al preu
d’aquell bé. És la relació entre el canvi en el percentatge de la quantitat subministrada el canvi en el
percentatge del preu, a mesura que ens movem per la corba de la oferta.

Casos extrems de l’elasticitat del preu de la oferta (perfecte o imperfecte):

● Oferta perfectament inelàstica elasticitat del preu de la oferta = 0:

○ Els canvis en el preu no tenen efecte en la quantitat de la ofeta.
○ La corba de la oferta és una línea vertical.

● Oferta perfectament elàstica elasticitat del preu de la oferta = infinit:

○ Qualsevol canvi en el preu comportarà grans canvis en la quantitat ofertada.
○ La corba de la oferta és una línea horitzontal.

Factors que determinen l’elasticitat del preu de l’oferta:

● La disponibilitat d’inputs: l'elasticitat preu de l'oferta tendeix a ser gran quan els inputs estàn
disponibles i es poden desplaçar dins i fora de la producció a un cost relativament baix. Acostuma a
ser petit quan els inputs són difícils d'obtenir.

● El temps: l'elasticitat preu de l'oferta tendeix a créixer a mesura que els productors tenen més
temps per respondre a un canvi de preu. Això vol dir que l'elasticitat preu de l'oferta a llarg termini
és sovint superior a l'elasticitat a curt termini.

RESUM ELASTICITAT:
 Tema 3A. Producció i costos:

FUNCIÓ DE PRODUCCIÓ I INPUTS:

Funció de producció: relació entre la quantitat d’imputs (posem) que s’utilitzen i la quantitat de outputs
(producció) que es produeixen. La funció de producció és la corba que relaciona l’input variable i el
producte final.
Input fixe: és un input que la seva quantitat és invariable (fixe) durant un període de temps.
Input variable: és un input que la seva quantitat pot variar en qualsevol moment.

El llarg termini és el període de temps en què totes les entrades (inputs) poden variar. El curt termini és el
període de temps en què almenys una entrada (input) és fixa. La corba del producte total mostra com la
quantitat de la sortida (output) depèn de la quantitat d'entrada (input) variable, per a una quantitat
determinada d’input fixe.

❖ Producte marginal del treball:

Marginalitat: aport de la última unitat. Són conseqüència d’anar introduint inputs variables i, per tant,
decreixen a mida que n’afegim. És a dir, per molt que afegeixi treballadors, l’aportació que pot donar cada
treballador nou, serà cada vegada més petita. Perquè hi ha moltes limitacions…
El producte marginal d'un input: és la quantitat adicional de producció que es produeix utilitzant una
unitat més d'aquest input. Dit en altres paraules, és aquell que aporta a la producció l’última unitat d’aquest
input, allò que s'aconsegueix adicionalment en un output gràcies a la introducció de l’input.
Producte marginal del treball: és la quantitat addicional de la producció per utilitzar una unitat més de
treball. El producte adicional que s’obté per una unitat de treball (o del capital o de la terra).

❖ Rendiments decreixents d’un input:

Hi ha rendiments decreixents de l’input quan un augment de la quantitat d'aquest input, mantenint els
nivells fixos de totes les altres entrades, condueix a una disminució del producte marginal d'aquest input.
Per exemple, en el treball treball, el primer input quan introduïm un sol treballador genera 19 unitats de
producte o output però amb l’última introducció de treballador input no aconseguim la produccció
l’esperada, sinó menys. A mesura que anem afegint més i més treballadors, amb el temps obtenim cada cop
menys sortida ja que un treballador addicional no pot afegir tanta producció com el treballador anterior.
Quan incrementem la quantitat d’un input manenint la resta igual, obtenim una producció decreixent, per
tant el producte marginal del treball tendirà a ser decreixent. Les corbes de producte marginal
decreixents són superiors quan el component fixe és més elevat (exemple del conreu de terres en 10ha o en
20ha).

FUNCIÓ DE LA CORBA DE COSTS:

 ● Cost fixe (CF): no depén de la quantitat de producte produït. El cost fixe varia a llarg termini i a
salts (ja que es pot modificar en el temps si volem incloure més inputs fixes com augment de
màquinaria o camps de cultiu).
● Cost variable (CV): depén del que produeixis, de la quantitat d’output produït (si produeixes més
productes tindràs més cost).
● Cost total (CT)
: suma dels costos fixes i dels costos variables per produïr una quantitat d’output
TC=FC+VC

A causa dels rendiments decreixents, la corba de cost total es torna més inclinada (vertical) a mesura que es
produeixen més outputs.

TIPUS DE COSTS:

❖ Cost marginal (CMg): el cost marginal d’un producte és el cost adicional de produïr una nova unitat.
Igual que en el cas del producte marginal, el cost marginal és igual a l’increment total del cost
dividit entre l’increment de la quantitat d’output.

❖ Cost total mig (CTMe) : és la divisió entre el cost total i el nombre de productes. No és constant ja
que el cost total va variant. Al principi de la corba el cost total és baix però va incrementant. Això es
degut a dos efectes:

➢ Efecte de la distribució del cost fix: fa que en el primer tram de la corba aquesta sigui
decreixent. A 0 outputs tenim tot el cost fixe; amb un 1 output tenim tot el cost fixe i el
cost variable de 1 output, en canvi, amb 2 outputs tenim el cost fixe repartit (distribuït
entre dos) i el cost variable de dos. Per tant, com més gran sigui la sortida (output), més
gran serà la quantitat de producció sobre la qual es distribueix el cost fix, donant lloc a
reduir el cost fix mitjà.

➢ Efecte rendiments decreixents: fa que en el segon tram de la corba, quan es troba en el

punt del cost mig total mínim (M), el cost total mig començi a pujar quan talla amb el cost
marginal. Aquest efecte és superior a l’efecte del primer tram de la corba. Això és degut a
que com més gran sigui la sortida (outputs), serà necessari una major quantitat d'input
variable per a produir unitats addicionals, que condueixen a un cost variable mitjà més
elevat.

❖ Cost fix mitjà

: cost fix dividit pel nombre de productes cost fix per unitat de sortida. És decreixent si augmenten els outputs perque e

❖ Cost variable mitjà

: suma dels costs variables dividit pel nombre de productes cost variable per unitat de sortida.

La corba de cost marginal no sempre té pendent creixent. A la pràctica, les corbes de cost marginal sovint
s'inclinen a la baixa a mesura que la empresa augmenta la seva producció des de zero fins a algun nivell
baix, inclinat a l'alça només en nivells de producció més alts. Aquesta pendent inicial descendent es
 produeix perquè una empresa que només dóna feina uns quants treballadors, sovint no poden obtenir els
beneficis de l'especialització de treball. Aquesta especialització pot comportar una rendibilitat creixent al
principi, i així a una corba de cost marginal amb pendent descendent. Un cop hi hagi prou treballadors per
permetre l'especialització, però, s’establirant els rendiments decreixents.

RELACIÓ ENTRE LA CORBA DE COST TOTAL MIG I LA CORBA DE COST MARGINAL

Quan el cost marginal és diferent al cost total mig, la corba de cost marginal (CMg) talla amb la corba del
cost total mig (CTMe) en el punt M (cost total mig mínim), que correspon a la producció de cost mínim.

● Si el cost marginal és menor que el cost total mig, un augment de la producció ha de reduir el cost
total mig (com passa en el moviment d’A1 fins A2).

● Si el cost marginal és superior que el cost total mig, un augment de la producció ha d’augmentar
el cost total mig (com passa en el moviment de B1 fins a B2)

CORBES DE COST MÉS REALISTES

Una corba de cost marginal realista té la forma del logotip de la marca Nike.

● Partint d'un nivell molt baix de producció, el cost marginal sol disminuir quan la producció
augmenta. Això és degut a que els augments de la plantilla permeten una especialització més gran
en les seves tasques i generen rendiments creixents.

● Tot i així, una vegada que s'ha aconseguit l'especialització, els rendiments decreixents dels
treballadors addicionals fan augmentar el cost marginal. La corresponent corba de cost variable
mitjà ara té forma d'U, com la de cost total mitjà.

Tema 3B. Competència perfecta i corba d’oferta

COMPETENCIA PERFECTA I PREU-ACCEPTANTS

El productor i el comprador són preu acceptants quan no poden fer res per canviar el preu del mercat, que
correspon als ingressos totals (IT). Només té sentit el punt d’equilibri en la corba de la oferta o demanda.

● Productor preu-acceptant: no té cap efecte sobre el preu de mercat del bé o servei que ven.
● Consumidor preu-acceptant: no té cap efecte sobre el preu de mercat del bé o servei que compra.
● Mercat de competència perfecta: tots els participants són preu-acceptants.
● Indústria de competència perfecta: tots els productors són preu-acceptants.

❖ Condicions per la competència perfecta: Per parlar de competència perfecta cal que el mercat no sigui molt
gran i que els productes siguin equivalents segons els compradors:

➢
Ha de tenir molts productors i que cap dels quals tingui una gran quota de mercat (% d’ingressos sobre el total de vendes
fracció de la producció total de
la indústria).
➢ Els consumidors han de considerar equivalents els productes de tots els productors.

❖ Entrades i sortides lliures: una industria té entrades i sortides lliures quan un nou productor pot entrar o
sortir de l’indústria fàcilment. L'entrada i la sortida lliures garanteixen que:
 ➢ Els productors d'una indústria es puguin adaptar a les condicions canviants del mercat.
➢ Els productors no poden actuar per mantenir fora a altres empreses.

LA NORMA DE LA SORTIDA (OUTPUT) PERFECTA:

Ingressos totals : preu per quantitat IT = P x Q

Beneficis: ingressos totals menys costos totals B = IT - CT

❖ Anàlisis marginal: la quantitat òptima d’una activitat és el nivell en el que l’ingrés marginal és igual al cost
marginal.
❖ Ingrès marginal: variació de l’ingrès total general per l’última unitat de sortida (output).

➔ Maximització del benefici en un mercat de competència perfecta La maximització del benefici

es dona quan l’ingrés marginal és igual al cost marginal. En un mercat de competència perfecta, l’empresa
és preu-acceptant i l’ingrés marginal és igual al preu, per tant el benefici màxim és:

PREU = COST MARGINAL

En una empresa preu-acceptant, s

empre que el cost marginal (CMg) sigui inferior al preu de mercat (P), hi haurà un benefici. La quantitat
punt òptim (E), on el benefici d’una
unitat iguala el que costa produir-la. Si el cost marginal (CMg) és superior al preu del mercat (P) no hi haurà
benefici perquè el cost serà superior al preu.

RENTABILITAT DE LA PRODUCCIÓ:

Per saber si una empresa té beneficis, els ingressos totals han de ser més grans que els costos totals.

INGRESSOS TOTALS > COSTS TOTALS

PREU > COST TOTAL MIG

➔ Relació entre el Preu de la Quantitat Produïda i el Cost Total Mig (a curt plaç) :

● Preu > Cost Total Mig Beneficis

● Preu = Cost Total Mig Benefici zero*
● Preu < Cost Total Mig Pèrdues

*Break even: punt mort en el qual no tenim beneficis (el preu iguala el cost total mig mínim). A
partir d’aquest punt (si el preu supera el punt) hi hauràn beneficis. Si el preu és menor a aquest
punt, tindríem pèrdues.
❖ Corba de l’oferta individual a curt plaç: quan el preu de mercat és més gran o igual que el preu de
tancament, que és igual al mínim del cost variable mitjà (A), es produeix la quantitat per a la qual el cost
marginal és igual al preu. Per tant, a qualsevol preu igual o superior al mínim del cost variable mitjà, la corba
d’ oferta individual a curt termini és la corba de cost marginal de l'empresa i es correspon amb el tram de la
corba d'oferta individual que té pendent positiu. Quan el preu de mercat és menor que el mínim del cost
variable mitjà, l'empresa deixa de produir a curt termini. Això es correspon amb el segment vertical de la
corba d'oferta individual superposat a l’eix d’ordenades del gràfic.

➔ Decisió de producció en funció del cost variable mínim: el punt que determina si ens interessa
produïr serà el cost mig variable mínim (A):

◆ Preu de mercat és inferior al mínim del cost variable mig: abandonem la producció perquè
el preu no cobreix el cost variable unitari, a major producció majors pèrdues.

◆ Preu és superior al mínim del cost variable mig: sí que produïm

. Quan el preu està entre el preu de tancament i

❖ Equilibri del mercat a curt plaç: la corba d'oferta d'una indústria a curt termini, S, és la corba d'oferta de la
indústtria per a un nombre donat de productors. S'obté mitjançant la suma horitzontal de les corbes
d'oferta individuals de tots els productors. Per sota del preu de tancament, cap productor vol produir a curt
plaç. Per sobre del preu de tancament, la corba d'oferta de la indústria a curt plaç té pendent positiu,
perquè tots els productors augmenten la seva producció quan puja el preu. La corba d’oferta talla amb la
corba de demanda, D, al punt Em que és l'equilibri de mercat a curt plaç.

❖ Comparació entre les corbes d’oferta d’una indústria a curt plaç i a llarg plaç: si tenim un negoci i
inicialment té molt d’èxit, i per tant el preu es sitúa molt per sobre del cost total mig mínim, apareixerà
competència (perquè veuen que és un negoci rentable i aposten per la idea d’aquest negoci). Això farà que
el preu inicial baixi, ja que hi haurà més oferta degut a l’augment de competidors. La corba d'oferta d'una
indústria a llarg termini pot tenir pendent positiu però sempre té menys pendent -és més elàstica- que la
corba de oferta de la indústria a curt termini. Això és degut a la entrada i sortida d'empreses a la indústria: a
llarg termini, un preu més gran atrau noves empreses, amb el que es produeix un augment de la producció
total i una caiguda del preu; normalment, la caiguda del preu incita algunes empreses a abandonar el
mercat, la qual cosa fa que caigui la producció de la indústria.
 Tema 4. Estructures de mercat:

El comportament d’una empresa i del mercat en el que es troba s’analitza utilitzant un dels quatre models
d’estructura de mercat: monopoli, oligopoli, competencia perfecta o competencia monopolística. Aquest
sistema per classificar l’estructura del mercat es basa en dues característiques:

● Si els productes estàn diferenciats o són idèntics.

● El nombre de productors existents en la indústria:
un, pocs o molts.

MONOPOLI:

Un Monopoli és la industria controlada per un monopolista. Monopolista és l’empresa que es troba en la

situació de mercat on hi ha un únic productor d’un bé que no té substituts propers i, per tant, no té
competidors. Per aquest motiu, modela el preu en funció dels seus interessos, ja que té una estructura de

❖ Poder de mercat: capacitat del monopolista per augmentar el preu per sobre del nivell competitiu reduint la
producció. Es mou la corba de demanda cap a un preu més alt i una quantitat més baixa. Tot i així, per molt
que pugi preus, no significa que guanyi més, ja que dependrà de la corba de demanda.

❖ Origen del mercat monopolista: un monopolista obté beneficis tant a curt com a llarg termini, que
persisteixen a causa de la barrera d’entrada a la indústria per les altres empreses:

● Control dels recursos naturals o dels l’inputs necessaris per la producció del producte.
● Augment de les economies d’escala: com més quantitat es produeix més econòmic surt el preu
unitari del producte. Els costs fixes són molt elevats en la inversió inicial, és necessari que sigui una
empresa molt gran inclús amb suport del Govern.
● Superioritat tecnològica.
● Externalitat de xarxa: el fet que el producte es consumeixi i es popularitzi genera un Monopoli
sobre aquest producte (per exemple, l’ús de WhatsApp).
● Barreres governamentals: els Monopolis estatals sorgeixen quan una empresa privada no té
capacitat d’oferir un servei/producte determinat com pot ser per temes estratègics o logístics, en
 aquest cas el Govern legitima a les empreses mitjançant patents i drets per ser els únics
productors/venedors d’un producte o servei (exemples: autopistes, telefonia fixe, fabricació
d’armament, etc.).

❖ Mercat monopolista comparat a les condicions de competència perfecta: en condicions de competència

perfecta el preu i la quantitat estan determinats per l'oferta i la demanda. L'equilibri és al punt C, on el preu
és Pc i la quantitat és Qc. Un monopolista redueix la quantitat oferta a Qm, i es mou per la corba de
demanda de C a M, augmentant el preu a Pm. Per tant, en el mercat hi hauran preus més alts i menys
producció que en competència perfecta.

❖ Comparació de la corba de demanda d’un monopolista i d’un productor perfectament competitiu: com que
una empresa individual perfectament competitiva no pot influir en el preu de mercat del bé, s'enfronta a
una corba de demanda horitzontal Da com la del panell (a). El monopolista, pel contrari, pot influir en el
preu. Com que és l'únic ofertant del mercat, la seva corba de demanda és la corba de demanda del mercat,
Dm, com la del panell (b). Per vendre més producció s’ha de reduïr el preu; si baixa la producció, el preu
puja.

Per què els ingressos marginals tenen pendents a la baixa per a un monopolista?

Quan el preu fixat puja, la quantitat demandada baixa i a la inversa. Tenint en compte que INGRESSOS =
PREU x QUANTITAT, un augment de la producció per part d'un monopolista té dos efectes oposats sobre
els ingressos:

● Efecte quantitat: es ven una unitat més, augmentant els ingressos totals pel preu al qual es ven la
unitat.
● Efecte preu: per vendre l'última unitat, el monopolista ha de reduir el preu de mercat de totes les
unitats venudes. Això disminueix els ingressos totals.

A diferència de l'ingrés marginal en el mercat de competència perfecta, que és constant (és el preu de cada
unitat).

❖ Benefici del monopolista: INGRÉS MARGINAL = COST MARGINAL El monopolista maximitza el seu
benefici quan produeix la quantitat del producte per a que l’ingrés marginal (IMg) sigui igual al cost
marginal (CMg), en el punt A, on la quantitat és Qm. El preu del monopoli (Pm), doncs, es donarà a partir del
punt B en la corba de la demanda i situat per sobre del punt A. En la corba del cost total mig (CTMe), el punt
C mostra el cost total mig de Qm. El benefici es troba entre els preus que van de C a B.
❖ La corba de demanda del monopolista i els ingressos marginals:

➢ Nivells baixos de producció l'efecte quantitat és més fort que l'efecte preu: com que el
monopolista ven més, només ha de baixar el preu en molt poques unitats, de manera que l'efecte
preu és petit.
➢ Nivells alts de producció l'efecte preu és més fort que l'efecte quantitat: el monopolista ven
més, ha de baixar el preu en moltes unitats de producció, fent que l'efecte preu sigui molt gran.

OLIGOPOLI:

L'oligopoli és una indústria amb només un petit nombre de productors. Un productor d'aquesta indústria
és un oligopolista. Quan cap empresa té un monopoli, però els productors, tanmateix, s'adonen que poden
afectar els preus de mercat, aquesta indústria es caracteritza per una competència imperfecta.

Amb només dues empreses a la indústria (duopoli), cadascuna s'adonaria que en produir més, reduiria el
preu del mercat. Així, cada empresa, com un monopolista, s'adonaria que els beneficis serien més alts si
limiten la seva producció. Les dues empreses poden participar en connivència: quan cooperen per
augmentar els beneficis de les altres. La forma més forta de connivència és un càrtel acord per restringir
la producció per augmentar els beneficis conjunts. Tanmateix, cada empresa té un incentiu per fer
trampes (acords de corrupció).

COMPETICIÓ MONOPOLÍSTICA:

Estructura de mercat en la qual hi ha molts productors competidors en una indústria (majoria de les
empreses existents, per exemple la indústria tèxtil). Hi ha lliure entrada i sortida de la indústria a llarg
termini i cada productor ven un producte diferenciat. Els productes diferenciats tenen un paper crucial en
les indústries de competència monopolística. Hi ha tres formes de diferenciació de producte:

➢ Diferenciació per estil o tipus.

➢ Diferenciació per localització.
➢ Diferenciació per qualitat.

Tema 5. El paper de l’Estat en l’economia:

En una economia de mercat també existeixen imperfeccions com les externalitats negatives (conseqüència
que rep una tercera persona no involucrada en la transacció del mercat) que poden estar provocades per
l’activitat del mercat com la contaminació, l’atur, els extrems de riquesa i pobresa entre altres. Per això, és
necessari que els estats intervinguin en major o menor mesura en l’economia. Les principals funcions
econòmiques dels governs són l'eficiència, l’equitat i l’estabilitat i creixement macroeconòmic.
EFICIÈNCIA:

Parlem d'eficiència quan s’assignen eficientment els recursos, l’economia està en un punt de la frontera de
possibilitats de producció i s’observa en la competencia perfecta. L’estat contribueix en la eficiencia
abordant:

● Competencia imperfecta dels Monopolis: l’estat regula preus i/o beneficis d’aquestes societats,
prohibeix, facilita la presencia d’altres competidors, etc.
● Externalitats: les empreses o persones imposen costs a aquells que no participen d’aquesta
transacció de mercat com la contaminació. L’estat regularà les empreses generadores de
contaminació.
● Béns públics: tots els poden disfrutar i és impossible impedir que algú els disfruti. La provisió
privada d’aquests béns és insuficient i l’Estat fomenta la seva producció. Tots els ciutadans ho
acaben pagant amb els seus impostos.

EQUITAT:

Els mercats no produeixen una distribució justa de l'ingrés i no garantitza la redistribució de riquesa. Eines
per reduir la desigualtat en l’ingrès i en el consum:

● Política impositiva progresiva. Aquestes polítiques són diferents per cada país.
● Aparició de noves figures impositives (per exemple, els impostos en funció dels beneficis de les
centrals elèctriques i a les entitats financeres).
● Pagaments de transferències: subsidis.
● Xecs d’alimentaicó, cultura, etc.

CREIXEMENT MACROECONÒMIC I ESTABILITAT:

● Inflació, recesió, atur, etc.

● Aplicació de polítiques maroeconòmices.
● FISCAL: impostos i despesa pública.
● MONETÀRIA: quantitat de diners i tipus d'interès.
● RENDES.