Unitat 1; característiques que

defineixen un món globalitzat

La globalització
La globalització és la difusió en tot el planeta dels models econòmics, polítics, socials i
culturals dels països desenvolupats amb l’economia de mercat.

Hi ha diversos tipus de globalització: econòmica, de la información, sociopolítica, cultural…

La globalització econòmica

Consisteix en la creació d’una gran xarxa de relacions econòmiques, basada en la

progressiva internacionalització del treball i en l’especialització geogràfica de la producció.

Així es procediex la integració de l’economia dels diferents estats en un sol sistema

econòmic mundial de base capitalista.

La globalització ha propiciat una major interdependència econòmica entre països.

En les derrers dècades s’ha produït una generalització dels intercanvis econòmics,
creant-se un mercat integrat a nivell mundial, on tot el planeta és un lloc de producció i/o
venda.

Les causes de la globallització:

Es poden englobar bàsicament en dos grups.

1. La millora tècnica dels transports i la comunicació, ara molt més ràpides i

econòmiques.
2. La supressió de les barres duaneres/aranzelàries, que han possibilitat la creació de
grans àrees de lliure comerç, com la NAFTA/MERCOSUR/UE…

Els teòrics de la globalització són els economistes neoliberals

→ La liberalització dels mercats és bona, ja que millora les condicions de vida de molta
gent.
→ La liberalització dels mercats és inevitable ja que ho demana el sistema capitalista.
Els indicadors del procés de globalització són diversos:

- Augment dels fluxos de mercaderies.

- Augment dels fluxos de persones.
- Augment dels fluxos de serveis.
- Augment dels fluxos d’informació
- Lliure circulació de capitals → Moviments de capitals sense traves entre països
faciliten les inversions (de capital productiu o financer).
- Liberació del capital financer → Circula lliurement per les borses de tot el món
- facilitats d’instal·lació per les empreses → Permet a les empreses instal·lar-se allà
on troben condicions més favorables
- Especialització geogràfica del procés productiu → Les multinacionals ubiquen en
països diferents les diverses fases de producció o gestió
- Externalització i subcontractació → Offshoring. Cercant els costos més baixos, es
traslladen activitats productives a empreses estrangeres. És la subcontractació de
determinats serveis en determinades zones geogràfiques, amb l’intenció de reduir
costos.
- Repatriació o reinversió dels beneficis.

Les multinacionals

Són empreses que realitzaen activitats de producció, venda, compra o investigació en més
d’un país.

Són les grans protagonistes i beneficiàries de la globalització, i gràcies a això han assolit un
gran poder.

El capitalisme presenta una clara tendència a la concentració empresarial → El gegantisme

permet limitar la competència i augmentar el control del mercat.

En les darreres dècades han experimentat un creixement brutal. Ara hi ha més de 60.000, la
majoria petites (de butxaca). Les 500 més fortes tenen un poder increïble, superior al
d’algus Estats (controlen el 70% comerç mundial i el 80% inversió estrangera mundial).

L’economia virtual dificulta el su control.

Les més potents són del Nord, perpetuant-se així el domini dels països centrals.

Cada cop neixen més en els països emergents (Xina, Mèxic, Brasil, Corea del Sud…)

En el mercat global la moblilització és essencial → Multinacionals poden dividir i reintegrar

el procés productiu.

Els països del sud volen atreure inversions (zones franques (Àsia) / maquilas (A. Llatina)).
Aquests països reben inversions i riquesa, tot i que s’exposen a certs perills, com les dures
condicions de feina, l’impacte o la dependència exterior.

Les multinacionals desenvolupen diverses estratègies per tal d’adaptar-se al mercat global:

- Implantació directa. Crear delegacions en altres països.

- Deslocalització. Traslladar activitats a altres llocs, sobretot països emergents.
- Subcontractació internacional (offhoring).
- Franquicies Internacionals
- Joint ventures. Aliança entre multinacional i empresa local.

D’aquesta manera, la globalització ha comportat una extensió de la indústria als països

perifèrics (mà d’obra barata, legislació favorable…). Ha augmentat l’especialització i la
competència dels països del sud.

La globalització social

La globalització també ha provocat importants canvis socials.

La incorporació de la dona al món laboral (ha repercutit en nous comportaments

demogràfics i familiars).

Es constata un augment del nivell de consum, amb una clara tendència a la uniformització
de gustos.

S’ha internacionalitzat el mercat laboral.

La globalització cultural

La globalització també afecta el món cultural.

S’ha fomentat la col·laboració científica, la qual cosa ha incrementat el desenvolupament

científic i tecnològic.

Els països consideren prioritària la investigació i la inversió en R+D. Destaquen la UE, EUA,
el Japó, Xina, Israel i Corea del Sud.

Els gustos artístics i esportius també s’han uniformizat (gràcies al mass-media i al

desenvolupament de nous canals de comunicació).

Pel·lícules, llibres, grups de música, etc, poden ser seguits a tot el món, a través dels grans
grups multimèdia i de les xarxes que internet posa a l’abast d’un quantitat creixent de
persones arreu.
Seguiment internacional dels grans esdeveniments esportius.

Expansió de les grans marques de moda i alimentació (begudes, fast-food, cadenes de

restaurants, etc.) per tot el món.

Predomini de l’anglès com vehicle de comunicació o llengua franca internacional.

Les crítiques a la globalització

Els moviments antiglobalització, també anomenats anticapitalistes o altermundistes,

ataquen la globalització i als seus grans defensors (BM, FMI, OMC…)

Sobretot es centren en dues grans crítiques:

→ És insostenible ecològicament
→ És inviable socialment i econòmicament.

Econòmicament

No tots els països es troben en les mateixes condicions. Hi ha zones plenament integrades
en el mercat global, i hi ha zones que resten totalement al marge.

Per aquest motiu, s’han accentuat les diferències, creant una gran divergència. Només en
alguns països s’aprecia una certa millora i en general els pobres són més pobres i els rics
més rics.

La globalització ha intensificat les diferències de desenvolupament dels diferents països del

món. Augmenta els desequilibris mundials i la polarització econòmica entre països i dins
d’ells.

L’1% de la població mundial posseeixen tants diners líquid o invertit com el 99% restant de
la població mundial. Els 85 dels majors multimillonaris mundials tenen tanta riquesa com la
meitat més pobre de la població global.

Socialment

La globalització comporta greus problemes socials.

En relació a les desigualtats econòmiques es produeixen fenòmens d’exclusió socials a

nivell nacional, regional i local.
En el països rics hi ha una clara tendència a accelerar les diferències social.
En els països pobres també es disparen les diferències socials entre els beneficiats i els no
beneficiats.

S’introdueixen nous valors occidentals, fonaments en l’individualisme i el consum que

influeixen negativament sobre el conjunt de la societat. En l’àmbit cultural s’està produint
una colonització cultural degut a l’extensió del model occidental. → Aculturació

Augmenta l’explotació laboral i l’explotació infantil. Es constata un clar augment dels delictes
“internacionals”, com el turisme sexual, les màfies, o el terrorisme.

Políticament

La globalització comporta una disminució de la capacitat reguladora dels Estats.

Sovint prenen decisions en funció dels interessos de les empreses multinacionals o de les
imposicions d'organitzacions internacionals com el FMI o el Banc Mundial.

En les darreres dècades s’ha multiplicat l’aparició de conflictes territorials clarament

vinculats als interessos econòmics en neoliberalisme i militarisme actuen conjuntament.

El desequilibri econòmic mundial

Al món hi ha grans desigualtats socioeconòmiques, evidenciades per nivells de vida molt
dispars. Clarament hi ha un món ric i un món pobre. Són evidents però, com mesurar-les?
Per fer-ho, tenim indicadors econòmics socials i socio-econòmics.

Altres possibles indicadors econòmics podrien ser el consum d’energia, l’activitat laboral, la
taxa de creixement econòmic, el deute extern, la balança comercial…

Indicadors econòmics

1. Sobre la producció: Mesuren el potencial generador de riquesa.

- PIB: Valor total de la producció d’un territori durant un any.
- PNB: Valor total de la producció d’un territori durant un any considerant
només el capital propi (empreses del país).

2. Sobre el consum: Mesuren el grau de benestar de la població (distribució de la

renda, capacitat de compra)
- RFD: Ingressos familiars menys impostos
- Renda per càpita: PIB d’un territori dividit entre els seus habitants.
Indicadors socials

Marquen el grau de benestar de la població. Normalment tracten sobre demografia, salut i

nivell educacional.

Destaquen:
- Taxa de creixement vegetatiu
- Esperança de vida
- Taxa de mortalitat infantil
- Taxa de mortalitat materna
- Taxa de població activa
- Taxa d’analfabetisme
- …

Indicadors socio-econòmics

Són una síntesi dels dos anteriors. El més destacat és l’index de Desenvolupament humà
(IDH). L’ONU l’elabora des del 1992.

S’estableix una valoració dels països de 0 a 1:

- IDH alt (1 - 0,800)
- IDH mitjà (0,799 - 0,5)
- IDH baix (4,99 - 0,3)

No sempe hi ha coincidencia entre IDH i nivell de desenvolupament econòmic, ja que es

valoren altres elements. S’elabora a partir de tres tipus de dades:

1. Longevitat (esperança de vida)

2. Nivell de renda PIB/ càpita (en dòlars)
3. Nivell educacional, considerant la taxa d'alfabetització i les matriculacions escolars a
tots els nivells (d’infantil a universitari)

A partir d’aquests indicadors podem classificar els països:

a) Països del Nord: També anomenats desenvolupats, centrals o rics.
b) Països del Sud: També dits subdesenvolupats, perifèrics o pobres.
c) Països en vies de desenvolupament: També coneguts com a semiperifèrics o
emergents

Ja a mitjans dels anys 70 es creà el model Centre-Perifèria.

Les relacions polítiques, econòmiques, comercials, culturals, etc, són de doble sentit entre
els països que pertanyen al Centre i els països de la perifèria.

★ Països del centre: Països rics, desenvolupats, amb poder de decisió en els àmbits
econòmics, polítics, científics, etc, a escala mundia.
★ Països semiperifèrics: Amb característiques dels dos grups
 ★ Països de la Perifèria: Països subdesenvolupats, sotmesos al neocolonialisme i a la
globalització que els mantenen en una situació de dependència econòmica i
tecnològica respecte els països del centre

L’economia dels països de la Perifèria sol ser dual: coexisteixen activitats econòmiques amb
grans inversions de capital amb sectors d’economia tradicional o de subsistència.

També es parla de sistema Món, jeraquitzar en tres nivells.

1. Centres de decisió i producció d’alt nivell es situen en els països desenvolupats,
sobretot en grans ciutats, centres econòmics mundials. NY, Londres, París, Tòquio…
2. Centres de producció de nivell mitjà i baix. Seus de grans corporacions i
multinacionals. Són el veritable centre econòmic del món. Els països centrals
inverteixen en els països emergents (NPI, Amèrica Llatina, Índia, Xina…). Aquests
països però, tenen un creixement econòmic massa dependent (Argentina):
3. Països perifèrics pateixen l’explotació i la subordinació econòmica (intercanvi
desigual).

Alguns autros afegeixen un quart nivell, els països utraperifèrics, totalement al marge del
sistema. Es mouen en un cercle de misèria i no són atractius per a invertir. Borses de
pobresa o misèria.

Països centrals

Són els països rics (EUA, Canadà, UE, Israel, Japó, NPI, Austràlia, Nova Zelanda, RSA…)

Característiques comunes:

● Economia de mercat
● Gran desenvolupament tecnològic
● Bon nivell de vida (Estat del Benestar)
● Democràcia
● Poder de decisió global (són centres econòmics, polítics, científics…)

Problemes comuns:

● Crisis econòmiques periòdiques (generen atur, endeutament, concentració

empresarial…)
● Concentració econòmica i empresarial
● Atur (amb la crisi es dispara)
● Crisi de l’Estat del Benestar (augment de despeses socials)
● Dèficit comercial
● Inflació
● Problemes ambientals
● Important degradació del medi
 ● Endeutament

Països perfèrics

El terme subdesenvolupament va començar a utilitzar-se després de la segona guerra

mundial per referir-se a països que incrementaven ràpidament