EL FRANQUISME: Els anys 60.

Canvis socials i immobilisme polític

a. El “desarrollismo” i les claus del creixement econòmic

Els falangistes donen pas als tecnòcrates: ben posicionats, catòlics, monàrquics i lligats a l’
Opus Dei. Perfil més tècnic que ideològic pensaven que el creixement econòmic era la
garantia de l’ estabilitat social.

Fase d’intens creixement econòmic que va conduir a Espanya

1959-1973 cap a la industrialització pròpia del món occidental avançat.

L’ objectiu era posar fi al fort intervencionisme i afavorir la

liberalització comercial i financera. Per tal de reduir la inflació
es van apujar els tipus d’ interès bancari, es va limitar la
1959 Pla d’ concessió de crèdits i es van congelar els sous. Es van reduir les
estabilització despeses de l’ estat i es va fer una reforma fiscal. Es va
liberalitzar el comerç interior i es van eliminar els obstacles a l’
entrada de productes estrangers. Per facilitar els intercanvis es
va anunciar la convertibilitat de la pesseta que es va devaluar
un 50% en relació amb el dòlar.

→ Forts desequilibris territorials

→ Manteniment d’una renda per càpita inferior a l’europea.
→ Elevat nivell d’inflació i un mercat laboral feble
Amb fortes
limitacions ...
→ Manca de competitivitat industrial
→ Dependència energètica i tecnològica de l’ exterior
→ Manteniment d’un elevat nivell d’intervenció estatal tot i que
es parla de liberalització.

Els “Planes de Plans quatriennals (1964-67, 68-71 i 71-75): impulsar des de l’

Desarrollo” estat el creixement econòmic mitjançant la programació
econòmic i de l’ activitat del sector públic i oferir als inversos privats
social informació i previsió així com determinats incentius fiscals i
subvencions. Centrats en solucionar deficiències del sector
industrial, en la millora de les estructures empresarials i en la
creació dels “Polos de Desarrollo” : reduir els desequilibris
econòmics regionals.
Poca incidència real sobre el creixement econòmic del
país.

Es va produir un gran volum d’inversió de capitals des

Inversió de l’exterior, sobretot en el capítol de tecnologia, que
estrangera i va resultar essencial per al desenvolupament industrial.
l’efecte del També se li van atorgar a Espanya préstecs per poder
turisme evitar una possible suspensió de pagaments i solucionar
la greu situació econòmica.
El boom turístic també va facilitar l’ entrada de capital
estranger.
Èxode migratori Gran fenomen migratori cap a països demandants de mà
als països d’obra (França, Alemanya, Bèlgica, Suïssa, etc.), que completà
europeus la necessitat de transferència monetària a Espanya, en
forma de salaris estalviats i enviats al lloc d’origen. Divises
Alhora, l’emigració va disminuir les borses de desocupació a
Espanya i va alleugerir les pressions socials a les regions més
deprimides.

b. L’ aparent renovació política

L’ obertura econòmica a l’ exterior es va acompanyar de reformes polítiques

→ TOP, tribunal d’ ordre públic: els delictes polítics passen a ser jutjats per un
tribunal civil i no militar. Això no significa endolcir les penes: 1962 gran campanya
internacional de condemna per l’execució del comunista Julián Grimau i dos
anarquistes.

→ Llei de premsa 1966. Es suprimeix la censura prèvia i es permet la publicació de

revistes i llibres que fins a les hores havien estat prohibits.
→ Llei de llibertat religiosa 1967
→ Llei de representació familiar: 108 procuradors a corts que componien el terç familiar
passen a ser escollits “lliurement” entre membres del Movimiento pels caps de
família.
→ Llei de convenis col·lectius 1958. Escollir enllaços sindicals, negociar salaris,
condicions laborals...
→ 1967 Llei de la Seguretat Social
→ Llei orgànica de l’ Estat: depurava les lleis fonamentals de la retòrica feixista,
establia les funcions dels òrgans de poder, introduïa la figura del cap d’ estat i del
president del govern, ...Aparentar una Constitució.
→ 1969 Llei de successió . Juan Carlos rei d’ Espanya.

c. La transformació de la societat espanyola a la dècada dels 60

Com a conseqüència del creixement i modernització de l’economia, es van produir profundes

transformacions en el si de la societat espanyola:

→ Entre 1960 i 1970 la població espanyola va créixer de 30 a 33’7 milions. L’índex de

creixement natural arribà al màxim de tot el segle l’any 1960 (13).

→ Procés d’urbanització de la població (moviments del camp a les ciutats industrials).

Increment en termes relatius i absoluts de la població urbana, en detriment de la
rural. El descens de la mà d’ obra pagesa va obligar a la mecanització del camp, fet que
es va acompanyar de l’ ús d’ adobs químics i de l’ augment dels salaris. El procés de
modernització va alliberar encara més mà d’ obra, la població activa agrària va
 disminuir i moltes petites explotacions van desaparèixer, mentre que les empreses
agràries milloraven els seus sistemes de producció i ampliaven la seva oferta degut a
la diversificació de la demanda.

→ Inici del fenomen del turisme de masses procedent d’Europa en algunes regions
espanyoles. Forts ingressos augment de l’ activitat hotelera i dels serveis
complementaris.

→ Alhora apareix la influència dels nous mitjans de comunicació (publicitat) sobre els
hàbits socials. L’Estat manté un fort control monopolístic sobre la televisió (TVE –
1956)

→ Introducció lenta però creixent de les pautes socials i culturals europees . S’ observa
una relaxació del control sobre la moral pública, inicis de la planificació de la natalitat,
noves formes familiars ( de l’ extensa a la nuclear)...

→ Canvis en la concepció del paper de les dones: comença a abandonar el seu rol
tradicional de mare i esposa per incorporar-se al món dels estudis i del treball
remunerat. Reivindicacions feministes

→ Fort augment de l’escolarització (a tots els nivells). Llei General d’Educació (1970)

→ Desenvolupament de la “societat de consum”: accés als béns de consum (automòbil,

TV, electrodomèstics...), introducció de les vacances, augment del temps d’oci, per a
una part considerable de les famílies espanyoles.

→ Augment dels contactes internacionals (turisme, major intercanvi comercial...)

→ Millora de les condicions de vida generals amb la creació de la Seguretat Social l’any
1963.

→ Creixement del sector bancari que va obtenir molts beneficis.

→ Renovació de l’ Església derivada del Concili Vaticà II que va començar a distanciar-se

del dictador i es va acostar als sectors que demanaven la democratització del país.
 d- Fort augment de la conflictivitat social

El progrés econòmic, la modernització social i el canvi de pautes culturals en comptes

d’ enfortir el règim franquista tal i com esperaven els promotors del desenvolupament
econòmic, en van afeblir els suports socials. Els canvis van estimular l’ oposició.

El món universitari, on predominen els moviments

LES democràtics entre estudiants i professors.
Destacable la Caputxinada, d’ on sorgirà el sindicat
OPOSICIONS democràtic d’ estudiants.
AL RÈGIM
Creixent influència del PCE sobre els
moviments polítics, socials i culturals
d’oposició al règim.
Aparició de moviments cristians progressistes que
Moviments s’allunyen cada cop més del règim. Influïts pels postulats
veïnals: les del Concili Vaticà II
reivindicacions
per millorar les
condicions de
vida dels barris Enfortiment dels moviments reivindicatius i amb
van anar consciència nacional a Euskadi i a Catalunya.
incorporant
reivindicacions
Les reivindicacions democràtiques van arribar
democràtiques
també a l’ exercit. UMD, unió militar democràtica.

El món obrer. Creix la intensitat de les vagues i les reivindicacions. 1964 neix CCOO: sindicat
independent, i democràtic. S’ impulsa la lluita laboral i la política. Es combina l’ acció legal
(enllaços) amb la il·legal. 1967 USO: sindicalisme cristià.

A destacar:

1959 (?)– Neix a Euskadi l’organització independentista ETA. Euskadi Ta Askatasuna,

País Basc i Llibertat.
1959 – Campanya a Barcelona contra el director de La Vanguardia, Luís de Galinsoga, a
causa d’unes polèmiques declaracions anticatalanes.
1960 – El PCE nomena a Santiago Carrillo com a secretari general, que propugna
l’abandonament de la lluita armada i l’ús de la vaga pacífica.
A Catalunya, aquest mateix any, el jove dirigent Jordi Pujol ingressa a la presó per 7 anys.
El 19 de maig d’aquest any es produeixen els Fets del Palau. Les accions de protesta contra
el règim es succeeixen tant des del món polític com des del cultural. Apareixen publicacions
en català, es creen i consoliden entitats, les lletres dels cantants catalans es tornen
reivindicatives (Nova Cançó). S’ inicien campanyes en defensa de la llengua, l’ escola, la
cultura catalanes. Des de la catalanitat es demanen llibertats democràtiques.
1962 – El Contuberni de Munich (reunió de 118 representants de l’oposició interior i
exterior, excepte anarquistes i comunistes). Socialistes i demòcrates cristians participen
en el IV Congrés del Moviment Europeu. Es reivindica la necessitat d’ una Espanya
democràtica.
1968 – Primers atemptats mortals d’ETA.

e- El triomf de l’ immobilisme

La resposta a l’ oposició es va traduir en un triomf de l’ immobilisme i de les idees dels

sectors més durs i intransigents. L’ escàndol Matesa i les denúncies per corrupció
acceleren la destitució de molts tecnòcrates i Carrero Blanco, vicepresident del govern,
endureix la política interna, restringeix la llei de premsa (havia treta a la llum el cas
Matesa) i augmenta la repressió.
→ Alguns delictes passen a ser considerats rebel·lió militar.
→ Estat d’ excepció 1969 i 1970
→ Augment de les detencions i la violència policials.
→ Consell de guerra a Burgos. 1970
→ Paralització de la Llei d’ associacions polítiques (diferents tendències del règim).
→ La nova llei sindical de 1971 consolidava el sindicat vertical
→ Restriccions a la premsa.