PROGRAMA DE L’EXAMEN NUMERO 2 MON ACTUAL 1

DEL TEMA 7.- CRISIS ECONÒMIQUES I CRISI DE L’ESTAT DEL BENESTAR. LA PROGRESSIVA
HEGEMONIA DEL PARADIGMA NEOLIBERAL.

ENTRA: LA CRISI DE L’ESTAT DEL BENESTAR, CAUSES, EL NEOLIBERALISME DE THATCHER I

REAGAN, ETC.

ESTAT DE BENESTAR= legislació amplia de tipus social que garanteix als ciutadans
l’accés a sanitat pública, educació publica, seguretat social

Finalitat = maximitzar el benefici social, garantir unes condicions de vida adequades a

la població (ensenyament, sanitat, assegurances, habitatge públic...) i evitar que les
persones quedin desemparades en determinades circumstàncies de caràcter
problemàtic (jubilació, malaltia, incapacitat...). L'estat garanteix l'accés més o menys
universal a aquests serveis. Sol finançar-se a través dels impostos directes progressius
per tal de contribuir a una veritable redistribució de la riquesa.

- iniciat a GB -> informe Beveridge (1942)

Els empresaris i ciutadans es van posar d’acord de que això s’havia de pagar entre tots
- La dreta també estava d’acord
- Sanitat pública = més diners de consum (no hauran de gastar en metges
privats)
- Influència de les doctrines de Lord John Maynard Keynes

CAUSES A EVITAR
 Evitar el retorn dels feixismes
 Esborrar el pas als revolucionaris d’esquerres
 També es consciencia de les desigualtats, de l’esforç conjunt de totes les
classes en la guerra
 Pes nou de l’estat en la economia.
 Critica a Laissez Faire.
 Invertir en infraestructures, creació de la feina, sector públic subsidiari privat
en sectors que no siguin rendibles però imprescindibles.
 Assegurar als ciutadans la igualtat de oportunitats salut educació, assegurances
socials
 Nova consideració de sindicats fiscalitat; PAGA mes qui mes te però tots
paguen

➔ Es basa en 2 supòsits: que el creixement dels anys 50 i 60 continuarà i que les

taxes de natalitat continuarien
EUROPA OCCIDENTAL

● Entre 1950 i 1973: Baby Boom en la majoria del països d’Europa Occidental
- Avortació prohibit
- Religió
- Mentalitat de les dones (ama de casa)
● Increment d'industrialització
● Increment de la productivitat general
● 40 milions d'immigrants dins Europa Occidental
● Fins al 1950 hi havia hagut poc excedents pel consum de les famílies

Gràcies a l’estat de benestar van començar a haver vacances pagades, turisme en

masses, vehicles de motor (assequibles per gent de classe obrera), increment de
compres. El sostingut creixement de la natalitat i el creixement econòmic permetien el
sostenimemnt de l´EDB

ANYS 60
Van començar a haver canvis de pensaments, cultures… i van començar a canviar la
societat
73 i 79: Crisi del petroli, dependència enorme del petroli (la industria depenia del
petroli) els cotxes consumien ¾ vegades més
 Es van anant substituint per altres fonts d’energia
o Aparició de la energia nuclear i d’energies alternatives (solar)
ANYS 80-90: una nova etapa de creixement, van sorgir crítiques a l’estat de benestar
(els empresaris gastaven molts diners en l’estat)
o QÜESTIONAMENT DE L’ESTAT DE BENESTAR: . Creix eco i baby boom
s’havien aturat, s’havia de pagar igual estat de benestar, i suposava gran
dèficit públic
Estat va començar a endeutar-se molt per tal de manter el estat de benestar

CREIXEMENT ECONOMIC SOSTINGUT I BABY BOOM , A PARTIR DEL 70 ES VA TALLAR

DE MANERA BRUTAL ; CRISI DEL 73 i DEL 79
A segona meitat del 60 van aparèixer tot una sèrie de canvis culturals que porten a
moltes dones i joves a pensar diferent, canvi de mentalitats. Aturada en aquests dos
punts ; creix i baby boom

Als 70 van haver dues crisis econòmiques que afectaven al petroli; les àrees dependent
s van patir mon.

 Un efecte de la crisis va ser increment de l’atur i per tant pèrdua de la plena

ocupació; sosteniment de l’estat de benestar

 Tan la crisi com el canvi de la cultura també va suposar una aturada del
creixement de la població, donada per una limitació de la natalitat

Juntament, va haver una tercera causa; l’arribada al poder de polític conservadors

disposats clarament a abandonar les polítiques intervencionistes de l’estat i a
propiciar els neoliberalisme econòmic.

Hayeck; ja des de els anys trenta havia estat en contra, va ressorgir juntament amb
Friedmand. Qüestionen el intervencionisme econòmic i també la despesa que suposa
la continuació de l’estat de benestar

Estat de Benestar s’inicia a Gran Bretanya i es va anant estenent a altres països.

L’arribada de Margaret Thacher com a primera ministra GB, entre 79-90: que duraria
durant tots els 80, va implicar el trencament de aquest consens. Doctrina neoliberal →
desfà l’estat de benestar aplicant teories neoliberals

Reagan EU, Thatcher GB

No va atrevir-se a desmuntar-lo, ni cap altre conservador va atrevir-se a fer-ho

posteriorment, sinó a retallar les seves despeses al màxim.

 Redueix el pes de l’estat en l’economia i en els serveis de la ciutadania

 Privatització empresa, sanitat, ensenyament

 Comença a vendre empreses de l’estat

 Individualisme

 Patrioterisme: excità a la part més radical

Es dona la recuperació de les polítiques liberal del període de entreguerres; disminució

del sector públic, retall dels poder sindical, retall de la despesa social, anti impostos
progressius....L’estat no ha de posseir mitjans de producció, ni assignar recursos, ni
exercir monopolis, ni fixar preus ni rendes. Ames a mes, els serveis de l’estat
(seguretat social, vivenda,pensions,sanitat,educació ) podrien ser subministrats de
manera mes eficient pel sector privat

Aprimament total de l’estat de benestar

 Va suposar un canvi de tendència a nivell europeu. També es va començar a

aplicar aquestes polítiques quan els conservadors d’altres estats arribaven al
poder.

 Els progressistes, quan arribaven al poder es concentraven en mantenir-lo; es

movia de l’aprimament a el manteniment

POLÈMICA ENTRE DRETA I ESQUERRA (conservador i laborista)

 Ningú s’atreveix a desmuntar completament l’estat de benestar (només

retallen)

 Manteniment i ampliació de l’estat de benestar

CONSEQÜÈNCIES: A partir de la diferència d'ideologies on hi havia països que

estaven muntant l’estat de benestar i altres que el desmuntaven, en els països on
el govern era conservador es retallaven les prestacions de l’estat de benestar i en
els governs liberals augmentaven.

A Espanya; al 1977 comença una democràcia, una època amb una inflació altíssima;
era molt difícil viure. Espanya crea un gran pacte entre tots els partits i sindicats per
aturar això;

 Els sindicats es comprometen a no exigir tan elevats salaris a canvi de

que l’estat fes molta despesa social ; Es comencen a crear milers de
places publiques de metges, professors, escoles, hospitals

 Al 85 es fa la llei de sanitat universal

El neoliberalisme es va anar desenvolupant i integrant entre moltes polítiques.

Espanya va vendre totes aquelles sectorials publiques, tothom podia comparar

companyies aèries, ferroviàries, privatització de hospitals.
La globalització ha afectat de alguna manera a l’estat de benestar

 Ha implicat pèrdues de lloc de feina; implica menys impostos per finançar el

estat de benestar

 La automatització i robotització fa perdre llocs de treball

 La evolució de la economia també ha creat nous tipus de feines completament

noves.

DEL TEMA 3.- LA URSS I ELS SEUS ESTATS SATÈLITS EUROPEUS. LES DEMOCRÀCIES
POPULARS.

ENTRA; L’ETAPA DE GORBATXOV: REFORMA, PERESTROIKA, GLASNOST, EFECTES SOBRE

LA URSS, EUROPA ORIENTAL I EL MÓN. L´ETAPA DE PUTIN= CALDRÀ TENIR ESPECIALMENT
CLARA LA CRONOLOGIA DE CADASCUN D’AQUESTS MANDATS

UNIÓ SOVIÈTICA: 1991 es va dissoldre la URSS, hi es crea la unitat d´estats

independents (CEI) → Rússia, Bielorússia, que va tenir curta durada.
Ucraïna va renunciar al seu armament nuclear i es va traslladar a Rússia

A Rússia, el governant Gorbatxov, que arriba al poder a partir de 1985 ,fa accions
revolucionàries:

 retira les tropes d’Afganistan

 dona llibertat a Europa de l’est perquè facin la política que vulguin
 retira ajudes que donaven els russos a Vietnam (que estava ajudant a
Cambodja)
 Mesures de política interior:

Junt amb aquestes mesures revolucionaries, també son importants les mesures
polítiques interiors=
 Perestreika, reorganització en Rus. Política de intentar reformar el sistema
polític i econòmic comunista per millorar-lo. No pretenia acabar amb el
comunisme sinó fer-lo mes eficient. Lluita contra corrupció i comença a fer
reformes econòmiques com la Llei de les Cooperatives que permetia per
primera vegada el retorn a petita escala de la propietat privada, compatible
amb la propietat estatal de mitjans de producció.

 Juntament, va tirar a endavant una política de Glasnost, transparència, que

pretenia donar mes possibilitats a la llibertat de expressió i també de critica per
guanyar-se sectors de la població per les seves reformes. Va a tornar a
permetre per exemple, la llibertat de religió; restauració de la església cristina
Aquestes polítiques van topar amb una enorme crítica per part dels sectors més
tancats del partit comunista que veien un perill i van donar un cop d’estat. No va
funcionar, però Gorbatxov va quedar desprestigiat per no haver estat capaç de
controlar la situació.
L´acabaria substituint Leltsin; va fer dimitir a GORBATXOV; 1992
Letsin acabaría disolvent la unió soviética

2002 → ARRIBA PUTIN AL PODER, fins ara President, 1r ministre… va canviant.

Antic oficial del KGB, destinat a la república democràtica alemanya. Ha anat convertint
el sistema constitucional amb un de cada vegada més imperfecte i repressiu. Va tenir
una època de molta popularitat perquè els preus del gas i petroli van augmentar i va
poder tenir ingressos i té fama d’haver aturat el poder dels que s'havien enriquit amb
això..

Conseqüentment, nivell de suport a la població gens menyspreable En paral·lel a això

ha desenvolupat un estat semi autoritari, que reprimeix i per tant el suport que rebi es
en part per la repressió.

UCRAÏNA DES DE LA REVOLUCIÓ RUSSA FINS L’ACTUALITAT: HOLODOMOR, SEGONA

GUERRA MUNDIAL, 2014, GUERRA ACTUAL. LA QÜESTIÓ DEL (PRESSUMPTE) NAZISME
DE LA UCRAÏNA ACTUAL I LES CAUSES D’AQUESTES ACUSACIONS RUSSES (CAUSES
RELACIONADES AMB LA SEGONA GUERRA MUNDIAL I AMB EL BATALLÓ AZOV EL
2014...)

UCRAINA
A Ucraïna la terra estava en mans dels Kulaks, propietaris privats de terra
L´exercit blanc, es l´exercit Zarista = Rússia Imperial

Al 1925, ja no hi havia guerra i la URSS estableix poc a poc el regim comunista de

intervenció de l´economia. Els dirigents expropien les terres de forma massiva i dels
anys 1932-1933 Stalin va començar un procés accelerat de col·lectivització forcada de
terra. Els propietaris havien de entregar les terres i es van establir enormes propietats
col·lectives que recolliren la producció i feien una posterior distribució . Es van
apropiar de absolutament tota la producció= un procés que va provocar una gran
mortalitat per gana a Ucraïna. A la ciutat hi havia menjar i als pobles es morien de
gana; una matança coneguda com Holodomor literalment: 'matar de gana', també
conegut com Genocidi ucraïnès u Holocaust ucraïnès.
SEGONA GUERRA MUNDIAL

Uns anys mes tard,1937- 1938 hi va haber un alter fonmen quan STALIN va provocar la
GRAN PURGA, CONEGUT TAMBE COM EL GRAN TERROR

Quan es va dissoldre la Unió soviètica (91-92) va aparèixer una Rússia una Bielorússia i
una Ucraïna independent, però en el fons molt dependents de a Rússia.

Ucraïna s´ha anat despenjant de aquesta tutela russa amb mes forca.
Els primers governants de la Ucraïna post soviètica van ser governants pro Russos,
però en un moment determinant comença una forta tendència cap a acostar Ucraïna a
la Unió Europea.

Polítics ucraïnesos van veure la possibilitat d'enfortir llaços amb la Unió Europea, que
està interessada en Ucraïna per l'economia, i de desfer-se dels de la unió soviètica.

YANUKOVICH I EL FENOMEN D’EUROMAIDAN:

Un president prorús (Yanukovich) es va negar a signar un acord econòmic amb la Unió
Europea (un acord que ja s'havia negociat) i això va provocar una protesta popular
d'una gran part de la població (especialment a Kiev); conegut com el fenomen de
Euromaidan.

 Darrere d’aquesta negativa del president hi havia la pressió russa perquè no es

firmés aquest acord.
.
Finalment, Yanukovich, un dia per l'altre se'n va anar a Rússia, va témer per la seva
seguretat i se'n va anar, els seus oponents van fer capgirar la situació i van arribar al
poder i van reprendre les converses amb la Unió Europea i van firmar aquest acord.
FINALS 2013-14: Després d'això Ucraïna es va escorar cap a la Unió Europea i es va
allunyar de la tutela russa.

La resposta de Rússia fou contundent, es va agafar part del territori Ucraïnès. (la que
està a tocar de la mar negra, península de Crimea, la part més important de la marina
de guerra) També va estimular el separatisme a tota una sèrie de regions com Donesk,
i Lugansk, on ell creia que la majoria de la població era partidària de la integració a
Rússia.

* “Perquè la part oriental d’Ucraïna és la part on la llengua russa és més important i la

part occidental és on l'ucraïnès és més important” → Això és absurd plantejar-ho així,
perquè tots els ucraïnesos parlen rus i molts ucraïnesos de parla russa, que no parlen
ucraïnès, són partidaris d’Ucraïna. → EL TEMA LINGÜÍSTIC NO ÉS UN TERME
DEFINITORI, situació mes complexa que de l´idioma

GUERRA A DONESK I LUGANSK (2014): El 2014 va començar una guerra centrada en

les àrees més orientals del país (Donesk i Lugansk). Va ser una guerra irregular: on no
es mobilitza tota la població ni exèrcit.

Per una banda, els prorussos tenen unes unitats que reben armes russes i, per una
altra banda, els ucraïnesos aprofiten que algunes unitats irregulars → Batalló Azov van
enviar= utilitzades per Kief per atacar a prorussos de Donesk i Lugansk

EL BATALLÓ AZOV:

 Originàriament eren un grup d'extrema dreta pronazi. Per tant, la presència

d’aquest batalló en aquesta guerra irregular a l'est d’Ucraïna ha estat un
argument que ha utilitzat Putin per lluitar contra les nazis.

Durant aquests 8 anys el Batallo Azov s’ha convertit en una unitat més. S’ha dissolt el
component pronazi originari enmig del marc d’aquest exèrcit ucraïnès = va acabar
convertint-se en un grup de Forces armades regulars de Ucraïna;

L´est de Ucraïna ha estat un dels arguments per justificar la seva lluita nazi. Putin
justifica, Una prova del presumpte nazisme Ucraïnès
La imatge que Putin dona de Ucraïna
La imatge que dona la propaganda russa de la realitat ucraïnesa és d’una Ucraïna anti
russa, ultranacionalista, xenófoba russa, que s’està acabant amb les essències de la
civilització russa, s’està acabant amb la família tradicional (en contra LGTBI) i que es
vol acabar amb els valors de la manera de ser de la gran Rússia. També consideren
que són ultra nazis.

 Putin és nacionalista imperialista que vol fer una gran Rússia que sigui encara
més gran que ara i integrant o associant-se amb una Ucraïna i una Bielorússia
que comparteixin tots aquests valors. Vol recuperar la zona d’influència de
Rússia i que l’OTAN no pugui posar un peu a cap dels territoris d’aquesta gran
Rússia.
Per governar tot això Putin ha creat un règim formalment democràtic,
però en realitat una democràcia il·liberal (formalment és una
democràcia, però legislen i fan unes lleis que cada vegada apropen més
a un règim totalitari , cada cop s´apropa mes a una autocràcia, en forma
de totalitarisme).

Un altre argument de Putin es que la OTAN ha traït a Rússia Afirma que

al 1990, el secretari de estat dels EUU, James Baker, va prometre a
Gorbatxov que l´OTAN mai pretendria ampliar-se en cap territori de l
´antiga Unió Soviètica.

 Això en realitat no es va dir mai, el que si que es va dir es que Estats Units es va
comprometre a que si Rússia, acceptava retirar les seves tropes de la part de
Alemanya prorussa, aleshores la OTAN a aquest territori Alemanya
excomunista no hi posaria tropes americanes ni armament nuclear

Van donar una gran quantitat de diners = 100 milions de dòlars a la Unió
Soviètica per que poguessin construir cases a tots aquelles famílies
soviètiques que estaven a la república democràtica Alemanya

Quina és l'actitud de l’OTAN davant d’Ucraïna?

La OTAN posteriorment ha establert converses amb Ucraïna per que en un futur es
podria arribar a una integració. Però Putin sempre ha posat com a condició que
Ucraïna no pot signar res amb la OTAN

Podem observar que les coses han canviat durant la guerra. Ara sembla que s’acabarà
la guerra algun dia i es farà algun tipus de pacte.

* no estem en un conflicte de guerra freda, perquè les dues superpotències han

desaparegut, però ha aparegut una altra que és imperialista que pensen que
Ucraïna és part de la seva frontera. Hi ha una part de la lògica de la guerra
freda.

SIMILITUDS AMB LA GUERRA FREDA

 Allò que marcava la guerra freda de la mútua destrucció assegurada està

present com a rerefons
 Parlem de democràcia occidental i una versió de la democràcia occidental
 Rússia Aspiren a recuperar el seu territori

L'OTAN té clar que Rússia és un perill. La república popular xinesa suposa una guerra
econòmica, no vol expandir el seu règim

Actualment, NO estem en un conflicte de guerra freda però hi ha una altra potència

que NO és comunista però SI imperialista amb funcions de recuperar el seu territori
(Rússia) i l’OTAN té el perill de la Rússia de Putin perquè amenaça, però Putin no
amenaça fora del que és la Rússia.

Hi ha un altre conflicte entre potències:

 La República popular xinesa es presenta cada vegada més enemiga dels EEUU.
 Entre ells hi ha interrelacions econòmiques. Una part important del deute
públic dels EEUU, concretament un 10%, està en mans xineses.
 Els productes xinesos, en termes de qualitat, poden competir perfectament
amb els productes occidentals perquè tenen la mateixa, per això els països
occidentals posen aranzels ,però el model xinès ha canviat i l’amenaça és de
caire econòmica.

Amenaça de competència econòmica Interrelacions econòmiques directes entre

Xinesos i Estats units. Una part del deute econòmic dels EU esta en mans dels Xinesos
DEL TEMA 4.- LA GUERRA FREDA. FASES.
ENTRA: DEFINICIONS BÀSICA I EXTENSA, I EXPLICACIÓ D’UNA FASE A ESCOLLIR PER
L’ALUMNE

LA GUERRA FREDA; DEFINICIONS I CARACTERÍSTIQUES GENERALS

CRONOLOGÍA: General: 1947-1991 (44 ANYS).

Bàsica: "Estat de tensió permanent, primer entre les dues superpotències i després
entre els dos blocs liderats per elles, que mai no desembocà en un conflicte directe
entre elles (les dues superpotències) davant de la possibilitat d'una destrucció mútua
assegurada deguda a la utilització d'armament nuclear"

Extensa: Enfrontament de dues superpotències, dirigint cadascuna d'elles un bloc,

però també existència d'un sector de Països No Alineats i un actor universal, l'ONU,
que tractà d'atenuar la tensió internacional, però que fracassà en els seus principals
objectius. De fet els dos blocs traslladaren sovint els seus conflictes a l'ONU, que
esdevingué un espai de confrontació i no de conciliació.

En conjunt podem parlar de dos eixos: L'eix Est-Oest, amb trets polítics-ideologic i l'eix
Nord-Sud, amb característiques econòmiques-social diferenciades.

Cadascun del dos blocs Est-Oest respectaren els conflictes interns dins de cada zona
d'influència. Però quan el conflicte afectà als perímetres de seguretat establerts per
cada bloc, hi hagué perill real d'enfrontament, provocant-se conflicte. Per exemple, la
crisi dels míssils a Cuba 1962.

Les tensions entre els dos blocs s'anaren mundialitzant paulatinament: Començaren a
Europa hi anaren incloent el món.

La tensió permanent entre els dos Blocs es manifestà en polítiques de RISCOS

CALCULATS basada en la DISSUASIO NUCLEAR amb una estratègia diplomàtica-militar
basada en:

 La CONTENCIÓ de l'enemic i de la seva expansió

 La DISSUASIÓ de qualsevol acte hostil davant l'amenaça de recórrer a la guerra
i provocar molts danys
 La PERSUASIÓ en tant de factor ideològic i psicològic utilitzat.
 La SUBVERSIÓ = mitjà per a eliminar les autoritats polítiques o militars que no
acceptaven els valors o les regles del bloc en el qual estaven integrades.
 L'ESPIONATGE davant la necessitat de conèixer les activitats i decisions de
l'enemic: CIA 1947; KGB 1954.
  El desenvolupament de la Guerra Freda estigué condicionat per 3 FACTORS;

 Els CANVIS en la cúpula de poder de les dues superpotències

 El CONTROL que tingueren sempre els polítics sobre els militars,
sobre el desenvolupament de la Guerra Freda
 Les PERCEPCIONS que des de Washington i Moscou es tingué de
la superpotència enemiga i de la seva expansió regional o
mundial.

FASES: És una evolució cíclica basada en CINC FASES, cadascuna de les quals tingué
elements comuns:

1. Cada fase amb un primer període de distensió, moderació en l'enfrontament,

disminució dels conflictes i utilització d´un llenguatge seré i constructiu

2. En un segon moment, aniran apareixent signes de tensió que s’apreciaran en

primer lloc en el llenguatge que utilitzen els líders i representants polítics i
militars d'ambdós blocs; a continuació l'incrementaran els conflictes localitzats I
els pressupostos militars I Inclús es trencaran negociacions o acords.

3. La tensió culminarà amb l'esclat d'un conflicte-tipus, un moment de màxim

enfrontament, en el qual s'estarà a punt del xoc bèl·lic o de la quebra absoluta
del sistema bipolar.

4. Progressivament diversos espais geogràfics s'aniran incorporant a la Guerra

Freda.

SEGONA FASE = conflicte escollit

2. 1953-1962 Conflicte-tipus: Crisi dels míssils a Cuba.

A la Unió Soviètica canvi de doctrina anunciada pel nou líder. N. Kruschev, enmig
desestalinització iniciada al 20è congrés del PCUS- febrer del 1956 =

 Nova doctrina de Coexistència Pacífica. Ha de ser possible la

convivència pacífica entre els dos sistemes antagònics; la Distensió i
cerca de la limitació del nombre d’armes nuclears volen ser la nova
política exterior soviètica.
  Kruschev viatja a EEUU, entrevista amb president Eisenhower el
1959. Grans aparences de desarmament i pau.

Però la situació comença a canviar després del 1960, la violació de l’espai aeri URSS per
l’avió espia nord americà U-2 fa fracassar acostament; a la RDA Ulbricht ordena erecció
del Mur de Berlín (1961)

Entrevista Kruschev amb Kennedy al juny de 1961. En aquest context esclata el Segon
Conflicte-tipus, la Crisi dels Míssils a Cuba.

Cuba: 1959 victòria del revolucionari Fidel Castro sobre dictador Fulgencio Batista.

 Dictadura marxista-leninista a només 150 km dels EEUU.

 Deteriorament relacions Washington-L'Havana tot i el programa kennedià de la
Nova Frontera i de l’Aliança per al Progrés de cara a Llatinoamèrica.
 Fracàs Desembarcament Bahía de Cochinos l’abril del 1961. A més, Estats Units
aconsegueix que Cuba sigui expulsada de l’OEA al gener del 1962.

Kruschev aprofita per enfortir la posició a Amèrica llatina entre juliol i agost del 1962
incrementant la relació amb Cuba: enviament de subministres a Cuba, alimentaris,
industrials, militars, convencionals, però també míssils d’abast curt i mitjà.

Avions espies EEUU ho detecten; cosequentment 22 d’octubre declaració Kennedy;

suposa bloqueig naval=13 dies de tensió extrema

Finalment la URSS retira els 36 míssils. Victòria EEUU.

DEL TEMA 10.- ELS DESAFIAMENTS A LA DEMOCRÀCIA: POPULISMES DE DRETA I
D’ESQUERRA. NEOFEIXISMES. ELS NOUS RÈGIMS POPULISTES AL MÓN.

ENTRA: EL CONCEPTE DE POPULISME I EL DE NOVA EXTREMA DRETA POPULISTA: I

DIFERÈNCIES ENTRE ELS DOS, QUE ES PREGUNTARAN (ENTRA TOT EL QUE EXPLIQUEM
AQUESTA SETMANA, INCLOSA LA CLASSE DE DEMÀ DIJOUS

Populisme y nacional-populisme. El debat populisme extrema dreta, fascisme

FEIXISME; concepte
Una cosa es el feixisme com a concepte o ideologia, una altre cosa son els partits
feixistes i un altre son els règims feixistes.

Els règims feixistes van desaparèixer al 1945, en canvi, la ideologia del feixisme no s´ha
extingit, ha continuat. Partits feixistes, denominats després del 1945 con neofeixistes,
si que n´hi ha a hagut històricament.

El que hi ha avui dia en el mon son ideologies populistes de extrema dreta, populistes
de extrema dreta partit de extrema dreta populista i alguns estats governats per
partits populistes de extrema dreta.
Això que avui dia es una realitat, es pot calcificar de feixisme igual que el feixisme
històric, o no ?Si no es així, quines possibles similituds existeixen ?

Alemanya nazi i Italià Feixista, també va haver un petit estat feixista a Croàcia
Quan parlem de partits, parlem de un gran nombre de partits feixistes. Hi havia a molts
països del mon, com per exemple Espanya; Falange Espanyola.

Estats totalitaris feixistes van ser esborrats al 1945, des de aleshores no hagut ningun
mes. Entenent com a estat feixista quan un partit feixista arriba al poder y conforma
un estat totalitari feixista.

Espanya al 1945, no va passar gran cosa al respecte; però va ser exclòs del Pla Marshall
i no es va poder integrar a la ONU, però el partit feixista va continuar existint.

20 novembre de 1936; Va ser afusellat Jose Antonio Primo de Rivera; fundador del
partit feixista espanyol; Falange Espanyola

20 Novembre 1975; MORT DE FRANCO

 Avui dia un patit de nova extrema populista a espanya que te un gran èxit; VOX

Aquest fenomen es un fenomen Europeu, un fenomen mundial.

En alguns països, partits similars a VOX han arribat al poder, alguns sent capaços de
reunir mes del 50 %.dels vots; com per exemple Ungiria i Polònia.
Un partit de aquest tipus amb coalició amb una sèrie de partits de dretes, acaba
d’arribar al poder a Italià. La nova extrema populista, es un fenomen actual i real.

EL CONCEPTE DE POPULISME
El populisme és un concepte polític esmunyedís, que s'aplica a formacions o règims de
tipus diferents, de dreta, centre o esquerra, i que es caracteritza per la denúncia de la
distància entre governants i governats i per l'existència de castes que s'aprofiten del
poder d'esquena al poble.
A les seves organitzacions no els resulta còmode l'ús de la denominació de partit pel
seu caràcter precisament "partidari"- i apel·len més als moviments o plataformes i a la
mobilització popular per a recuperar per al poble el poder.

 Als partits els denominen castes; es necessari que arribi un nou tipus de
protagonistes politics que siguin capaços de satisfer les necessitats del poble.
Els hi agrada mes anomenar-se moviments, i no partits; de aquí la paraula de
populista, per representar el poble. A partit de aquest moviment, podran
arribar al poder i se la veu del poble definitivament.

 El populisme pot ser de dretes, però també pot ser de centre i també pot ser de
esquerres però sempre tenen en comú; la polarització social y política.

El populisme com a conjunt d'idees, d'arguments, de judicis, creences i valors, poques

vegades existeix en estat pur. Sempre s'associa amb ideologies polítiques més
«potents» o amb conceptes com l'autoritarisme, la democràcia real i directa, la
xenofòbia, la demagògia o l'euroescepticisme. Per això poden existir populismes
d'Esquerres, de centre i de dretes.

Un aspecte central d'aquest conjunt d'idees és la polarització social i política, és a dir,

la consideració de la societat en funció d'una divisió en dos grups compactes i
antagònics: el «poble» - homogeni, bo per naturalesa, pur i dipositari de la veritat—i
l'elit, corrupta, ambiciosa, depredadora, oposada al primer i que monopolitza el poder
en benefici propi.
Els populistes
 Consideren el «poble» la font fonamental de l'autoritat política .
 «voluntat del poble» el principi guia de la seva política.
 Es presenten com els únics que "entenen" el "desig del poble", sense
intermediaris.
 Per regla general, redueixen els problemes socials, econòmics i polítics que
afecten les societats, que sempre són complexos amb solucions senzilles,
simples, ràpides i, aparentment, fàcils d'aplicar.
La major part de ells si que tenen un líder carismàti

Per a molts analistes, l'existència d'un líder carismàtic no és imprescindible, però en la

majoria de moviments populistes, l'emoció i el lideratge carismàtic juguen un paper
essencial en la cerca d'identitat de les masses.

 La dimensió psicològica del populisme és important: El líder seria qui interpreta

correctament la veu del poble i els seus desitjos, Quan arribaria al poder
transformaria la situació i ajudaria a aquell poble . Mobilitza als seus seguidors
per a conquistar el govern o per a mantenir-se, dirigeix la lluita contra la
dominació oligàrquica i intenta incorporar als exclosos del sistema redistribuint
recursos materials.

CAUSES DEL SEU ÈXIT RECENT A EUROPA

J. Subirats: El progressiu desmantellament de l'Estat social des dels anys 80 [o bé les
seves insuficiències o estrès que sofreix (Thomás)]. ho explicaria en part.

J. Subirats: "El populisme, en el context de globalització i canvi tecnològic, és una

resposta a la cerca de protecció enfront de la deterioració de les condicions de vida i
les Incerteses que tot això genera". "Les institucions i els partits que les ocupen
s'embeni com a part del problema. Això facilita el trànsit a concepcions
d'enfrontament elit/poble".

 Estat de benestar deteriorat, mes pressió. Els populistes apunten cap als
emigrants; no haurien de tenir dret a aquest perquè nosostres hi hauríem de
tenir prioritat
 Hi ha perdedors de la globalització; ham perdut una feina que mai recuperaran

AMBIGÜITAT DELS DISCURSOS POPULISTES

Tal com adverteix Marco Tarchi els líders que els emeten pretenen "refundar la
democràcia, no destruir-la; pretensió que a vegades desemboca en un risc de
hiperdemocratisme, és a dir, en una idealització de la disponibilitat del "home del
carrer" com a ciutadà actiu" i, com a tal, disposat a suportar els costos del seu afany de
"reapropiar-se de l'exercici del poder".

EN LLOC DELS PARTITS POLÍTICS, ÚS CONTINUAT DE REFERENDUMS, INTERNET ,

(possible amb el vot electrònic) …;mesures per connectar amb la gent, amb el poble.
Una passarel·la directa partit-poble; conegut com hiperdemocratisme; voluntat de
implicar al home del carrer a la presa de decisions, una manera de superar la
partidocràcia.

PARTITOCRACIA; només mira pels seus propis interessos d´esquena al interessos del
poble

I és que el populisme estimula voluntàriament la pèrdua de protagonisme dels

parlaments i la seva feblesa. Com a conseqüència, la hiperdemocràcia que els
populistes preconitzen es construiria. -paradoxalment- sobre la desvaloració de la
democràcia.
R. Dahrendorf estima que el referèndum s'hauria devaluat en estar avui "destinat a ser
utilitzat com un test de popularitat per als polítics i els governs perquè està concebut
expressament per a deixar al marge a les institucions intermèdies (X.Casals)

Ciberdemocràcia?
Les xarxes socials generen una comunicació immediata i conformen una "plaça
electrònica" que es defineix per la participació dels seus membres sense jerarquies.
Internet permet així projectar en el món virtual la utopia populista per excel·lència:
construir la "plaça" que reuneix el poble sense Jerarquies i on tothom participa en
funció del seu afany i interès i obre les portes a una "democràcia electrònica" que pot
ser tan imperfecta com la real.

NO TOTS ELS ESTUDIOSOS ESTAN D'ACORD AMB LA VISIÓ «NEGATIVA» DEL

POPULISME
Ernesto Laclau va considerar que el populisme tènia una naturalesa democràtica i que
debia ser rescatat de la seva posició marginal en el discurs de les Ciències Socials,
extraient-li el seu estigma d'antidemocràtic: "Quan les masses populars que havien
estat excloses s'incorporen a la sorra política, apareixen formes de lideratge que no
són ortodoxes des del punt de vista liberal democràtic, com el populisme. Però el
populisme, lluny de ser un obstacle, garanteix la democràcia, evitant que aquesta es
converteixi en mera administració"

En certs països, que arribi al poder un líder populista pot ser positu si realment fa
mesueres que ajuden al poble.

NO OBSTANT AIXÒ, ELS POPULISMES SOLEN SER VALORATS MOLT NEGATIVAMENT.

Vinya. últim informe mundial de l'organització Human Rights Watch, que presenta
l'avanç del populisme en el món com un greu perill per als drets humans (Roth, 2017).
Hi ha qui, fins i tot, els veu com una patologia social, propis de poblacions incultes,
irracionals i, per tant, fàcils de manipular per polítics cínics. És això cert?

Tanmateix, també s'ha denunciat que són un perill per a la democràcia. S'han
ridiculitzat la inconsistència i el buit dels seus projectes, que mai acaben complint el
promès i s'ha fet notar que les seves polítiques sempre són contraproduents per als
països en els quals han arribat a governar. Aquests serien els casos, per exemple, de
Juan Domingo Perón, a l'Argentina, o d'Hugo Chávez i Nicolás Maduro, a Veneçuela.

Populisme s'utilitza per a referir-se a realitats bastant diverses. S'empra per a designar:
presidents, líders i formacions polítiques d'esquerra a Amèrica Llatina i als països del
sud d'Europa (Hugo Chávez/Maduro, Rafael Correa, Evo Morales, Moviment 5
Estrelles, Unides Podem...): polítics de tendència dretana a la Unió Europea (Front
Nacional, a França; G. Wilders, en els Palses Baixos; V. Orbán, a Hongria; Kaczynski, a
Polònia), R. T. Erdogan, a Turquia; V. Putin, a Rússia; T. Shinawatra, a Tailàndia;
R.Duterte, a Filipines, Modi a l'Índia, etc.)

POPULISME DE EXTREMA DRETA

Allò que diferència als partits nacional-populistes de la resta, és que l'objecte de la
seva denúncia i crítica prioritària no són tant "els de dalt" (les elits), com "els
de davant" (els estrangers). Més exactament: les elits són rebutjades en la mesura
que són percebudes com 'el partit de l'estranger" subordinant així l'anti-elitisme a la
xenofòbia. Aquest populisme integrat al nacionalisme projecta la
figura d'un enemic nou: la de l'estranger-invasor.

El populisme europeu apunta molt contra els emigrants musulmans, que mantenen les
seves característiques religioses, culturals.. i es mou en una forta islamofòbia.

 Considerant la religió musulmana, com un perill per la pervivència d´Europa ,

que es d´arrel cristiana= Ha aparegut una lluita terrorista contra occident
 No apunten cap a emigrants que s´han europeïtzat; en els partits hi ha
persones de ètnia àrab, negres.. que s’han integrat. Apunten als que no es
volen integrar
 Un altre concepte de estrangerisme, es el de en contra de companyies
estrangeres; treballen i operen al nostre país però s´emporten els guanys als
seu país
 El tercer enemic seria la unió Europea; es un perill perquè els països que s´han
adherit han acceptat que determinades decisions les prenen la UE. Ho
interpreten com una pèrdua de sobirania.
  La nova extrema dreta te una característica nuclear, la mes important, que fa
que tot s’entengui mes; es ultranacionalista . Por tant, em contra de compartir
la sobirania. El país per davant de tot.

A Europa el populisme de dreta és una expressió que s'usa per a descriure a grups,
polítics i partits polítics generalment coneguts per la seva xenofòbia, principalment
contra el món islàmic, i que en la majoria dels casos tenen una postura euroescèptica.

El populisme de dreta en el món occidental està generalment, encara que no

exclusivament, associat amb ideologies com l'ultra conservadorisme, el reaccionarisme
i el neonacionalisme, l'antiglobalització, el nativisme, i l'oposició a la immigració.

Gairebé tot del que es tracta avui el populisme de dreta:una ideologia política basada
en "una comunitat nacional, llengua i cultura", que pretén parlar en nom del poble en
el seu conjunt ("els hongaresos"), que nega els seus drets a la immigració i creu que ha
de "defensar" la seva "civilització"contra l'Islam.

No pot homologar-se el populisme d'extrema dreta amb el d'altres àmbits polítics, en

la mesura que el seu missatge aglutina anti-elitisme i xenofobla. (Casals)
Segons Plerre-André Taguleft, les seves formacions i lideris es dirigeixen al poble amb
un llamamiento centrat en la seva dimensió "nacional", partint de la premissa que el
poble és "homogeni" (la divisió de classes socials no té rellevància) i "es confon amb la
nació unida, dotada d'una unitat substancial i d'una Identitat permanent"

FRASES SIGNIFICATIVAS DE ESTA TENDENCIA

 La religión inmigracionista (sic) es un insulto para los seres humanos, cuya
integridad está siempre ligada a una comunidad nacional, una idioma, una
cultura." (Marine LePen, 2016)
 Debemos unimos para contrarrestar la islamización.
Debemos decir la verdad y defender nuestra civilización. Si no lo hacemos,
terminaremos ya sea esclavizados o muertos." (Geert Wilders 2012)
 "¿Alguien más puede decidir por los húngaros quiénes debemos somos y cómo
debemos vivir?" (Victor Orbán, 2016)

OPOSICIÓ MULTICULTURALISME
Es justifiquen denunciant l’islamisme radical; terrorisme
Un altre concepte de estrangers, no de l´Islam; parla de els estrangers propis de la
Unió Europea.
TIPUS DE PARTITS DE LA NOVA EXTREMA DRETA POPULISTA

 Son forces polítiques que han aparegut en els últims anys; en els anys 70- 80 els
primers d´ells.
 Grups que tenen que veure o estan molt relacionats amb les onades
migratòries que s´han donat de població musulmana
 Tenen a veure també amb el deteriorament del sistema de partits tradicionals.
 Han influït en la seva expansió les crisis econòmiques per las que ha passat el
mon a partir de els anys 70 i encara amb mes forca la gran crisi de 2008-2010;
la mes important pel mon occidental des de el crack de 1929.
 També han afectat els processos de globalització recents.

Un país pioner en la aparició de aquest tipus de forces va ser franca amb el partit
anomenat com Front Nacional de Jean Marine Le Pen. Avui dia aquest partit es
denomina Rassemblement Nationel; unificació nacional en català

Hongria i Polònia el partit de extrema dreta populista ha arribat al poder i governa des
de fa anys

EL PARTID DE ULTRA DRETA A ESPANYA

VOX
La seva aparició recent ha trencat una anomalia històrica que era aquella de que
espanya no hi havia ni hauria un partit de extrema dreta populista perquè ja hi havia
un partit que agrupava el conjunt de tota la dreta espanyola; Partido Popular, que ha
tingut el seu si de persones de centre dreta, de extrema dreta populista....
Va aparèixer Vox de persones que van sortir de PP per formar un partit de extrema
dreta; va sorprendre a les eleccions andaluses i sobretot a les ultimes generals també
en tota una sèrie de eleccions regionals, incloses catalanes, amb uns gran resultats;
mes de 10 o 12 % dels vots

ALLÓ QUE CARACTERITZA EL PROGRAMA DE VOX

No fa molts programes = 100 medidas para una España viva es l´unica versió que tenim
actualment del programa de Vox.

Característiques ideologia de vox

 POPULISTA DE EXTREMA DRETA PROFUNDAMENT NACIONALISTA ESPANYOL.

 Concepció essencialista del país
 Profundament centralista; partidari de suprimir tot allò referit als estatuts de
autonomia restaurant la constitució
 Vox no es planteja la destrucció del sistema democràtic ni la fi de la constitució,
ni la instauració de un partit únic ni la implantació de un estat totalitari. Tot el
contrari, defensa la constitució i la democràcia . Però considera que l´article 8,
el de les autonomies s´ha de suprimir. Modificació del sistema democràtic

Política en respecte de la immigració

 Negativa absoluta a la existència de emigrants il·legals a Espanya
 Restricció de drets als immigrants legals; no han de estar equiparats amb les
ciutadans espanyols. Nomes podran tenir alguns avantatges que tenen els
espanyols, si fa anys que estan en el país i cotitzen.
 No dret portar la seva família per fet de tenir ells residencia legal.
 Accés a prestacions socials; els espanyols per davant dels emigrants
 Lluita contra les mesquites que adoctrinen

Les qüestions de gènere

Aposta clara per la concepció de família catòlica tradicional
Concepció de matrimoni i dret de adopció per parelles homosexuals
 No es neguen dret homosexual, però si es neguen determinats drets que
provinguin de l’equiparació de matrimoni homosexual
 Avortament; no es detalla exactament, però defensa la lluita per la família

Lligat amb la concepció de espanya

Les festes nacionals, costums com els toros o la caça son clarament favorables al
foment i manteniment del país

Qüestió amb la violència familiar

 La legislació protectora de la dona consideren que es molt avançada però la
violència domestica de homes sobre les dones es molt mes abundant
 Ells opinen que no s´ha de parlar de violència domèstica contra les dones, sinó
de violència Interfamiliar= consideren que també hi ha violència de dones que
ataquen als homes
  No hem de parlar de violència masclista, hem de protegir tan a homes com
dones = No s´ha de focalitzar cap a les dones

El debat de la llei Trans

 Planteja dubtes fins i tot a la esquerra= debat mes complex
 Provoca munició ideològica a Vox, en les pròximes eleccions es pot arribar
esperar certa equiparació amb el Partit Popular

PAISSOS ON LA NOVA EXTREMA POPULISTA HA ARRIBAT AL PODER

 S´han fet lleis que limiten la autonomia i independència del poder judicial.
 Limitacions de la llibertat de càtedra; limitar informació que poder dir, pots
anar a la presó si parles del que no pots parlar
 Qüestions de gènere i matrimoni homosexual no existeixen o son molt limitats

Com denominar a uns estats de aquest tipus que continuen sent democràtics però que
el partit en el poder esta erosionat la vida democràtica ? una opció es denominar-los
DEMOCRACIES ILIBERALS= democràcies amb deteriorament de drets

Es va qualificar Hongria de autocràcia electoral

FALTA

El populisme extrema dreta introdueix introdueix 3 modalitats de estrangers