Obertura 5 Actitud oposada al canvi d'estructures religioses, socials, polítiques, etc, pròpia de la classe

dominant.

Immobilisme 1 Actitud política segons la qual la transformació d'una societat, d'un règim o d'un sistema
socioeconòmic pot realitzar-se dins el marc de les institucions existents, mitjançant reformes
legislatives successives i sense recórrer a la revolució.

Desenvolupament 7 Llei fonamental amb categoria constitucional, promulgada el 10 de gener de 1967, en la qual
l'estat espanyol era configurat com un regne i el sistema institucional responia als principis
d'unitat de poder i de coordinació de funcions. La ideologia que la inspirà es basava en la més
estricta fidelitat a la Ley de Principios del Movimiento Nacional (1958).

Reformisme 2 Llei de 1963 que integrava en una Seguretat Social única l'antic sistema d'assegurances
diversificades (malaltia, invalidesa, vellesa...) i la dotava d'uns pressupostos que van
permetre de multiplicar les institucions sanitàries i d'augmentar les prestacions.

Ley Orgánica del Estado 3 Acció de donar entrada, en un règim polític, a corrents més liberals i més democràtics.

Ley de Bases de la Seguridad Social. 4
Llei de 1966, proposada pel ministre d'Informació i Turisme, Manuel Fraga Iribarne, que
suprimia la censura prèvia, tot i que no desapareixia el control governatiu, que podia castigar
les editorials amb multes, segrestos i tancaments. Des de 1939 totes les publicacions, tant
diaris com revistes o llibres, excepte les editades per l'Església, havien d'obtenir l'autorització
de la censura abans de ser editades. La nova llei substituïa aquest sistema per la inspecció a
posteriori, que podia donar lloc a la imposició de multes i sancions, i fins i tot al segrest de la
publicació. Per tant, s'eliminava la censura prèvia, però no s'instaurava la llibertat d'expressió,
sinó que s'imposava un sistema de control diferent.

Ley de Convenios Colectivos. 8 Procés mitjançant el qual hom varia les condicions naturals del creixement econòmic d'una
àrea determinada i provoca un augment considerable de la renda total i una millor distribució
d'aquesta renda.
Ley de Prensa. 6 Llei de 1958 que permetia la negociació directa dels salaris i les condicions de treball entre
empresaris i obrers, i establia els jurats d'empresa i els enllaços sindicals.

Ley de Libertad Religiosa. 6 La llei, de 1970, tenia per objectiu obrir el sistema educatiu socialment i adaptar-lo a les necessitats
d'escolarització (va arribar al 75% dels nois de 14 anys l'any 1975), va establir l'EGB (Educació General
Bàsica), obligatòria fins als 14 anys, alhora que intentava resoldre el problema de la mà d'obra qualificada
amb els estudis de Formació Professional.

Ley de Sucesión 3 Suposa una racionalització de les tasques de l'administració pública, fins a arribar a un nou model
d'organització política i social, en el qual la gestió pública estigui en mans de tècnics en les diverses
matèries, que impulsin per sobre de tot el desenvolupament econòmic, amb criteris d'eficàcia.

Ley General de Educación. 1 Llei de 1969 per la qual Joan Carles de Borbó fou designat successor de Franco.

Consejo del Reino. 5 El cas va esclatar l'any 1969 i fou el major escàndol de la història econòmica del franquisme, amb unes
conseqüències polítiques decisives per a la darrera etapa del franquisme. El mateix Franco, orientat per
Carrero Blanco, va utilitzar l'escàndol per a renovar amb profunditat el govern: el nou govern va ser de
predomini absolut dels tecnòcrates.

Tecnocràcia 2 Organisme polític de l'estat espanyol creat per la llei de successió de 1947. Actuà per primera vegada el
1973, quan proposà la designació de l'almirall L. Carrero Blanco com a president de les corts; més tard,
proposà la d'Adolfo Suárez (1976) per al mateix càrrec. Desaparegué arran de la Constitució del 1978.

Opus Dei 7 Llei de 1967 per la qual es concedia el lliure exercici de culte a les pràctiques religioses no catòliques. La llei,
però, establia un estret marc de tolerància religiosa.

Cas MATESA 4 Institució de l'Església Catòlica, fundada a Madrid, el 1928, per monsenyor José María Escrivá de Balaguer.
La finalitat d'aquesta institució és difondre, en tots els ambients de la societat, una presa de consciència de
la crida universal a la santedat i a l'apostolat, en l'exercici del treball professional ordinari. Té una influència
social notable, exercida bàsicament a través de l'activitat professional dels seus membres i d'organitzacions
pròpies. Van ocupar alts càrrecs en l'Administració franquista i van intentar aplicar a la política els principis
 d'eficàcia i productivitat propis de les empreses capitalistes.

Operación Ogro L'entrada d'Espanya al Fons Econòmic Internacional i al Banc Mundial, el 1958, amb l'esperança d'obtenir crèdits per evitar una
suspensió de pagaments, fruit de la manca de reserves d'or i de divises amb les quals es pogués fer front al finançament de les
importacions, va tenir com a contrapartida l'exigència de la liberalització econòmica a través d'una sèrie de mesures que es concretaren
en el Pla d'Estabilització de 1959.
L'objectiu del Pla era obrir l'economia espanyola perquè pogués participar en el cicle econòmic expansiu que es vivia a l'Europa
occidental, i que tenia com a exemple el "miracle" econòmic de l'Alemanya de la postguerra.

Esperit del 12 de febrer. Nom amb què es coneix el gran desenvolupament demogràfic dels anys seixanta, gràcies a una disminució considerable de la
mortalitat i un manteniment de les taxes de natalitat elevades. En el cas d'Espanya, dels 25 milions d'habitants el 1940 es va passar a
35 milions el 1973.

Pla d'Estabilització Operació dirigida per ETA l'any 1973 contra l'almirall Carrero Blanco, aleshores president del govern. L'assassinat (20 de desembre) va
fer augmentar la inestabilitat del país, ja que Carrero era la figura clau del futur de la dictadura. El nomenament com a nou president del
govern de Carlos Arias Navarro fou novament una aposta de Franco per la continuïtat i la fidelitat als principis del Movimiento Nacional

Pol de desenvolupament Coneguda com la crisi del petroli, és la darrera gran crisi econòmica internacional, el desencadenament de la qual se situa l'any 1973, i
té el seu origen en el fort increment dels preus del petroli.

Balança de pagaments Part d'una ciutat, habitualment perifèrica, considerada de qualitat inferior al nucli vital.

Boom demogràfic Document comptable que recull totes les transaccions econòmiques realitzades en un país durant un temps determinat entre els seus
residents i els residents de la resta del món. La balança de pagaments registra a la columna deutora (pagaments) les diferents maneres
en què la moneda d'un país és facilitada als estrangers (en pagar importacions, fer turisme fora dels límits nacionals o efectuar
inversions en altres països, per exemple). A la columna creditora (ingressos) registra els camins pels quals els residents a l'estranger
tornen aquesta moneda (entre altres, en pagar les exportacions, en efectuar despeses turístiques o, simplement, en enviar al país
d'origen diners guanyats per treballadors emigrats).

SuburbI Consideració prioritària que hom dóna a certes zones o regions, per tal d'afavorir-ne el desenvolupament i així reduir les
diferències entre les que tenen taxes de creixement molt desigual. Durant l'Espanya franquista es van formar pols a Burgos,
Huelva, Vigo, la Corunya, Sevilla, Valladolid i Saragossa. En aquestes zones es van realitzar importants inversions en
infraestructures per tal d'afavorir-hi la implantació d'indústries.

Crisi econòmica del 1973 Nom amb què es coneix la filosofia aperturista del discurs pronunciat el 12 de febrer de 1974 per Carlos Arias Navarro, en prendre
possessió del càrrec de president del govern, poques setmanes després de l'assassinat del seu antecessor l'almirall Luis Carrero
 Blanco. Es tractava d'un projecte de liberalització, en què destacava, sobretot, la pretensió de regular el dret d'associació política. Va
quedar en no-res.
.